El primer canceller fou Berenguer II de Palou, bisbe de Barcelona, va redactar documents administratius importants. Jaume I, al saber la feina que feia, va manar que tota la documentació del Regne de València fos redactada en llengua vulgar, és a dir, fou unificada a la corona d’Aragó i es redactaven en català, aragonés, i llatí.
Però a partir del segle XIV, en català. Totes les institucions de la corona d’Aragó utilitzaven el mateix model lingüístic.La Cancelleria Reial era una oficina dirigida per un conselle.
La Cancelleria va ser un gran focus cultural quan uns copistes es presentaren per transitar llibres. Expandí poesia i art francés, la curiositat al món llatí, l’hel·lenisme.Es van fer tractats que especificaven el cos i el nucli dels documents i el ritme de la frase.
La majoria de funcionaris de la Cancelleria sabien llatí, i es conserven textos amb un vocabulari técnic d’aquesta llengua.
Les Ordinacions Reials de Pere el Cerimoniós i les Legues Palatinae de Jaume III eren un calc amb la construcció llatina exàctament igual. Pere III va presentar un català més ductil i clar.
La llengua oficial de la Cancelleria cambiava sovint sobre les terres nostres. El català llatí vulgar no eren molt evidents. La llengua escrita es va expandir per la Reconquesta, en terres àrabes.
La llengua llatina es perfeccionà junt a l’aragonesa i catalana.
Durant l’existència de la Cancelleria, trovem dues etapes significatives. La primera etapa comença dels primers anys del regnat de Pere III quan l’excessiva subjecció als models llatins produeix una prosa catalana rigida.
Trobem les seguents tres característiques:
Aparició de calcs forçats, paraula per paraula, construccions llatines.
En segon lloc, observem una incorporació de mots llatins sense cap mena d’adaptació trobem una imitació de la cadència de la frase llatina i estereotipada dels formularis llatins violentant el geni de la pròpia llengua.
La Cancelleria tractà de trobar la uniformal llingüística en la prosa catalana. Degut a la poca matisació dialectal dels grans escriptors medievals, aquest model s’anà imposant a tot aquell que volia escriure d’una manera culta i prestigiosa.
La Cancelleria Reial era l’organisme administratiu-cultural de la Corona d’Aragó creada al s. XIII. La va fundar Jaume I l’any 1276, s’ocupava de la redacció de tot tipus de documents administrtatius.
A Aragó des de 1257, sota Jaume I, es copien els documents elaborats en ordre de cronologia de la seua emissió.
Els documents reials que elaboren de la Cancelleria Reial arribaven fins als llocs més apartats del domini lingüístic del català. Així no es estrany trobar documents perfectament redactats en prosa catalana per un secretari aragonés i pel barceloní Bernat Metge.
Cal destacar una sèrie d’aquests funcionaris que influeixen en la prosa de l’època. Pronotaris de Pere III van ser Mateu Adrià, traductor de las Partidas; i Conesa, traductor de Pal·ladi. Bernat Metge, va ser secretari del rei i és conegut com la més alta personalitat del Prerenaixement català.
EVA NAVARRO I ALVARO GARCIA
