dijous, 13 de desembre del 2012


                                  Cancelleria Reial.
El primer canceller fou Berenguer II de Palou, bisbe de Barcelona, va redactar documents administratius importants. Jaume I, al saber la feina que feia, va manar que tota la documentació del Regne de València fos redactada en llengua vulgar, és a dir, fou unificada a la corona d’Aragó i es redactaven en català, aragonés, i llatí.
 Però a partir del segle XIV, en català. Totes les institucions de la corona d’Aragó utilitzaven el mateix model lingüístic.La Cancelleria Reial era una oficina dirigida per un conselle.
La Cancelleria va ser un gran focus cultural  quan uns copistes es presentaren per transitar llibres. Expandí poesia i art francés, la  curiositat al món llatí, l’hel·lenisme.Es van fer tractats que especificaven el cos i el nucli dels documents i el ritme de la frase.
La majoria de funcionaris de la  Cancelleria sabien  llatí, i es conserven textos amb un vocabulari técnic d’aquesta llengua.
Les Ordinacions Reials de Pere el Cerimoniós i les Legues Palatinae de Jaume III eren un calc amb la construcció llatina exàctament igual. Pere III va presentar un català més ductil i clar.

La llengua oficial de la Cancelleria cambiava sovint sobre les terres nostres. El català llatí vulgar no eren  molt evidents. La llengua escrita es va expandir per la Reconquesta, en terres àrabes.
La llengua llatina es perfeccionà junt a l’aragonesa i catalana.
Durant l’existència de la Cancelleria, trovem dues etapes significatives. La primera etapa comença dels primers anys del regnat de Pere III quan l’excessiva subjecció als models llatins produeix una prosa catalana rigida.
Trobem les seguents tres característiques:
Aparició de calcs forçats, paraula per paraula, construccions llatines.
En segon lloc, observem una incorporació de mots llatins sense cap mena d’adaptació trobem una imitació de la cadència de la frase llatina i estereotipada dels formularis llatins violentant el geni de la pròpia llengua.
La Cancelleria tractà de trobar la uniformal llingüística en la prosa catalana. Degut a la poca matisació dialectal dels grans escriptors medievals, aquest model s’anà imposant a tot aquell que volia escriure d’una manera culta i prestigiosa. 
La Cancelleria Reial era l’organisme administratiu-cultural de la Corona d’Aragó creada al s. XIII. La va fundar Jaume I l’any 1276, s’ocupava de la redacció de tot tipus de documents administrtatius.
A Aragó des de 1257, sota Jaume I, es copien els documents elaborats en ordre de cronologia de la seua emissió.
Els documents reials que elaboren de la Cancelleria Reial arribaven fins als llocs més apartats del domini lingüístic del català. Així no es estrany trobar documents perfectament redactats en prosa catalana per un secretari aragonés i pel barceloní Bernat Metge.
Cal destacar una sèrie d’aquests funcionaris que influeixen en la prosa de l’època. Pronotaris de Pere III van ser Mateu Adrià, traductor de las Partidas; i Conesa, traductor de Pal·ladi. Bernat Metge, va ser secretari del rei i és conegut com la més alta personalitat del Prerenaixement català.
                                                                                               EVA  NAVARRO I ALVARO GARCIA

divendres, 7 de desembre del 2012

Trobairitz de l´época.


Beatriu de Dia, coneguda com a Comtessa de Dia (finals del segle XII - mitjans del segle XIII) fou una trobairitz occitana de la qual n'han pervingut alguns poemes, però de la seva vida se'n sap molt poc, ja que no són diversos els personatges històrics documentats que podrien correspondre a aquesta trobairitz.
Fou filla del Comte Isoard II de Dia, una ciutat sobre el riu Droma, en el comtat de Provença. I fou esposa de Guillem o Ghilem de Peiteu o Poitiers, comte de Viennois, tot i que sembla que estava enamorada de Raimbut   d´Aurenja.

Constança d'Aragó i de Castella (vers 1179 - Catània, Sicília, 1222) fou una princesa de la Corona d'Aragó, reina consort d'Hongria (1196-1204) i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanoermànic (1210-1222).

Es casà el 1198 amb el rei Emeric I d'Hongria. El matrimoni durà només 8 anys, doncs Emeric morí el 1204 d'una malaltia. D'aquesta unió nasqué:
Ladislau III d'Hongria (1199-1205), rei d'Hongria.
El 1210 es casà a Messina, en segones núpcies, amb l'emperador Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic. Poc temps després, de les noces, Frederic partí cap a Roma per a ser investit emperador pel Papa. Tornarà a Palerm després de molts anys i només per a breus períodes. Constança després d'haver regnat sola durant molts anys, morí el 1222. Constança va morir a Catània el 23 de juny del 1222. Fou soterrada en un baix relleu. El sarcòfag fou col·locat en la Catedral, en el cementiri dels Reis, al costat al del gran rei Roger II.
D'aquesta unió nasqué:
Enric VII d'Alemanya (1211-1235), duc de Suàbia i germanastre de Conrad IV d'Alemanya i Manfred I de Sicília.

Pablo del Rincón.

Trobadors de final del segle XII.



Guillem de Berguedà (1138-1196) és el trobador del qual ens han arribat més textos. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà que es troba en els Cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions.
Es conserven 31 poesies de Guillem de Berguedà, més una d'atribució dubtosa.
Normalment en parlar de les composicions dels trobadors se solen agrupar -si es pot- en cicles de cançons de lloança a determinades dames. En el cas de Guillem de Berguedà és impossible fer-ho així, d'acord amb l'amor, sí que es pot fer, en canvi, d'acord amb l'odi.
Es considera un trobador d'estrofisme força original, imitat pels trobadors posteriors, i d'un domini important del vers.

Guillem de Cabestany (1188-1212..) (també escrit amb grafia occitana: Guilhem de Cabestanh) fou un trobador especialment famós per la seva vida, de la qual no es coneixen gaires detalls contrastables. La vida que figura en els Cançoners després de la seva mort va ser al·ludida, repetida o ampliada per Petrarca, Boccacio, Sthendal etc., encara actualment és matèria literària, per exemple, hi ha un capítol sencer -50 pàgines- a El Unicornio (1965) de Manuel Mujica Laínez, que l'amplia i refà en el context de la novel·la.



ue la vida és falsa ho prova el fet que, segons consta en documents de l'època, Saurimonda, vídua de R. de Castell-Rosselló, es tornà a casar el 1210 i que Guillem de Cabestany apareix a la Batalla de las Navas de Tolosa el 1212. A més, el rei Alfons I, que s'esmenta en les versions més llargues de la vida, era mort un any abans del casament de Saurimonda amb R. de Castell-Rosselló (1197).
D'aquest trobadors es conserven set cançons segures, una de les quals figura entre les més belles i repetides de la literatura dels trobadors: Lo dous cossire (La dolça tristesa). Aquesta cançó pot ser trobada junt a la seua traducció al català en l'article de cançons. Les altres dues cançons són d'atribució dubtosa.

Pablo del Rincón.

Trobadors del segle XIII.


Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (1259-1285) és un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume  I i del seu fill Pere el Gran. Tot i que en l'actualitat es pensa que es tracta del mateix trobador, encara hi ha algun estudiós, concretament Joan Coromines que situa Guillem de Cervera trenta anys abans que Cerverí de Girona i, per tant, els considera personatges diferents.
De l'obra d'aquest autor es conserven un total de 120 composicions, l'obra més extensa i diversa que es té de cap trobador, de les quals 114 són líriques, 5 narratives i també es disposa d'una llarga col·lecció de poesia moral. Conreà tant el trobar lleu com el ric.


Ramon Vidal de Besalú (1196?-1252?) és un trobador que es recorda sobretot per la seva obra Las Rasos de Trobar el primer tractat de poètica (juntament amb el Donatz proensals d'Hug Faidit) que es coneix en una llengua romànica. Nascut a Besalú, sembla que començà professionalment com a joglar i es formà al castell de Mataplana, el qual elogia en alguns versos.
A més de l'obra esmentada, es conserven diversos fragments lírics i tres obres narratives escrites en noves rimades, és a dir, en octosíl·labs apariats, dos de les quals es poden considerar novel·letes molt similars al que en francès s'anomena "roman": "So fo el temps c'om era gais" presenta el que se sol anomenar un "judici d'amor", en aquest cas, dues dames indecises davant d'un cavaller busquen un altre cavaller (Huguet de Mataplana) que resolgui els seus dubtes; la seva obra narrativa "Abril issi'e mays intrava", a part dels aspectes argumentals, resulta especialment interessant, igual que l'anterior, pel fet que es parla de l'actualitat literària del seu temps i se'n fa una valoració; finalment, "Castia gilos", que es pot considerar un fabliau, transcorre a la cort d'Alfons VIII de Castella i narra la història d'un marit gelós que posa a prova la seva dona i explica com malgrat haver resolt els dubtes que tenia no se n'assabenta de la realitat.

Pablo del Rincón.
12. Ompli els espais buits que trobes en les frases següents:


a) Els dividends de la societat ixen publicats cada quatrimestre.
b) He fet un tràmit al registre cadastral per poder pagar l'impost del cadastre.
c) El quatrimotor s'estavellà molt prop de l'assut d'Antella
d) El grumet encara no sap distingir babord d'estribord.
e) L'han trobat ert, dret i recolzat en la paret.



13. Posa el femení dels participis següents:


vingut    vinguda
venut     venuda
gitat       gitada
guisat     guisada
bullits     bullides
tocats   tocades
acabats  acabades
perduts  perdudes
badats   badades
torrats   torrades
mullats   mullades
llegit       llegides 




Pablo Salado Berges 
 

dimecres, 5 de desembre del 2012

Correcció de oclusives pàgina 24

9) Clasifica les paraules segons el sufix.

-EDAT: clar, tosc, sant, aspre, poc

-ETAT: escàs, ebri, segur, nimi

- ITAT: obés, perillós, brutal, caduc, nu, passiu

Correcció oclusives pàgina 25.

10) Escriu el primitiu de les paraules següents:

albergar: alberg              naufragar: naufrag                amargar: amarg
estupends: estupend       immunda: immund                grega: grec
acovardir: covard           esguardar: esguard               destorbar: destorb
estratègia: estrateg          antiguitat: antic                     grogor: groc
prodigar: prodig             dramatúrgia: dramaturg        pedagogia: pedagog
sordesa: sord                 franquesa: franc                   asfaltar: asfalt
tardar: tard                    rapidesa: ràpid                      perdre: perd

11) Completa amb la lletra t o d el espaits buids.

solitud, nits, voltes, voltes, llit, vegada, poder, estant, deixat, nostalgia, m'oculte, aquesta, mirades, condemnada, solament, nits, malalta, moments, nit, d'espant i feredat.


Álvaro Garcia i Eva Navarro

4- Escriu el primitiu de les paraules següents.

equipar: equip          adobar:adob                  cúbic:cub
llampant: llamp          rumbejar: rumb              tombar:tomb
Aràbia:Àrab             destorbar:destorb           calbesa:calb
bulbós: bulb              atipar:atip                       esnobisme:esnob
talpera.talp               llobet:llop                        corbera:corb

5-Completa la sèrie verbal següent amb les formes del present d´indicatiu.

  JO              TU             ELL                 NOS.              VOS.                ELLS
sé                  saps            sap                   sabem              sabeu              saben
cap               caps             cap                  cabem              cabeu              caben
rep               reps              rep                   rebem              rebeu               reben
romp            romps           romp                rompem           rompeu            rompen
concep         conceps        concep             concebem        concebeu         conceben
percep         perceps         percep             percebem         percebeu         perceben

6-Completa amb p ob els espais buits de les frases següents.

a) sap, l´opció, òptima.
b)absurda,absolut, l´obsessió, abstemi.
c)dubtes, receptat.
d)concep,subterfugis, subvertixen.
e)saps, talps, saber.
f) escriptor, críptic.
g)sobtat,captenient,cabdal.
h)geps.
i)inepte,malaptesa.
j)abjecte,susceptible.

7- Escriu el masculí o el primitiu dels mots següents.

fredolic: fred          sòlida: sòlid                        cunyada: cunyat
buidor: buit           retrògrada: retrògrad           absurda: absurd
muda: mut                   vàlida: vàlid                         perduda: perdut
acordar: acord            timidesa: tímid                     oxidació: òxid
           
                                     EVA NAVARRO I ÁLVARO GARCÍA
Correcció de oclusives pàgina 24.

8) Escriu un mot de la mateixa família léxica que acabe en -ud o en -ut/üt.

quiet: quietud                 sol: solitud              mans: mansetud
substituir: substitut          dent: dentitut          ampli: amplitud
fort: fortitud                   jove: juventud         prompte: prompitud
recte: rectitud                 hàbit: habitut           sol·lícit: sol·licitud
pulcre: pulcritud             galta: galtut             astúcia: astut
exacte: exactitud            rabia: rabiüt             beat: beatitud
geni: geniüt                    grafi: grafiüt             nervi: nerviüt


Álvago García i Eva Navarro

dilluns, 3 de desembre del 2012

                                                   LES OCLUSIVES  pg:23
1- Completa amb p o b.

calb                  esquerb                    cep                      estrep                  ciclop
nyap                 retop                        adob                    bub-bub               efeb
baobab            balb                           tomb                    capdamunt          rumb
aljub                 morb                        tub                       subministrar        arrab
cabdell             pòlip                        cabdillatge           destorb                bulb
superb             orb                           sobtadament        cobdícia               capdal
cabdellar         cabdill                      repte                     indubtable           capgirar

2- Completa amb t o d.

mortaldat       put              fred               confiat           maldat
feldspat            xiulet           almud              immund        podrit
absurd          paret           lleopard           estàndard      retard
caid             pudir                talmud             dividend        estendard
sandvitx           moribund      acord              dminton       fluït
mòrbid          baluard        alcaid             petard             sud
aldehid         sòlid            subtrahent        òxit                fètid

3- Posa c o g als espais buits de les paraules següents.

antropoleg       gallec         australopitec          parrac                psicòleg
pessic              cec              pròfug                    estrateg              oblic
pròleg              amarg         màrqueting           rànquing              poruc
odontòleg        míting          hepatòleg             demagog              vermífu
  
                                                                           EVA NAVARRO

                               

dijous, 29 de novembre del 2012

Els gèneres i l´estil de la poesia trobadoresca.

Gèneres:

Cançó: És la composició més característica, és la expressió dels sentiments amorosos d´un trobador envers una dama noble, la poesia trobadoresca desenvolupà una gran varietat de gèneres.

Sirventès: És un gènere de la poesia trobadoresca, condicionat pel contingut. Després de la canço és el gènere més estès, entre la poesia trobadoresca conservada. S'anomena així perquè se servia de la melodia d'una canço ja existent. S'utilitzava per raons de temps, d'oportunitat en la seva aparició i perquè fos fàcilment recordada per tothom, ja que la gent coneixia la música i només li calia aprendre la lletra.

Plany: Era un cant de lloança i lamentació per la mort d´un senyor o d´un amic.

Alba: Evocació dels sentiments dels amants en acomiadar-se despres d´haver passat la nit junts.

Pastorel-la: Aquesta composició tracta de la trobada al camp d'un cavaller amb una pastora a la qual intenta seduir. Es tracta d'una composició dialogada, amb un llenguatge agut i viu, que no correspon a una situació real, malgrat que poden aparèixer localitzacions geogràfiques identificables, sinó inventada pel trobador, i que sol mostrar les formes de parlar respectives de l'aristocràtica i dels vilatans. El tractament que es fa de la figura de la pastora és molt respectuós i sovint ella mostra major enginy que el cavaller a l'hora de resoldre la situació compromesa en què es troba.

Balada: Eren composicions de tema amorós destinades a ser ballades.

Altres gèneres: Viadera o cançó de camí, el debat, etc.


Estils:

S´observen dues tendències respecte a l´elaboració formal:
     
       -Un estil planer i entenedor.

       -Un estil més retòric i obscur en que l´elaboració podia ser:
                                 
                    -Conceptual.

                    -Formal, amb un llenguatge molt artificiós.



Pablo del Rincón.

RAMON LLULL: obra narrativa


Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna(1274-83) son mes conegut tradicionalment com Blanquerna. La novel·la s'inicia amb el matrimoni d'Evast i Aloma, que, com podem imaginar, són un model de matrimoni cristià a seguir; aquests tenen un fill, Blanquerna, que és un fill exemplar; aquest noi, quan es fa gran, s'ha de casar -almenys aquesta és la intenció dels seus pares- i li presenten una noia, Natana, model de virtuts, filla d'una dona vídua. Però Blanquerna comunica als seus pares que el seu desig és dedicar la seva vida a Déu, convenç Natana que faci el mateix i ingressen en un monestir i en un convent, respectivament. Blanquerna, gràcies als seus mèrits, va ascendint dins la jerarquia eclesiàstica i alhora va organitzant a la perfecció tots els estaments per on passa fins al punt que l'elegeixen Sant Pare; arribat a aquest punt, organitza el món cristià i un cop complerta la tasca, es retira de la vida mundana i es fa ermità, la qual cosa li permet una veritable comunicació espiritual amb Déu, que en definitiva era el seu desig més íntim.


Fèliz o Llibre de meravelles (1288-89) El llibre està dividit en deu parts:El primer llibre parla, de una pastorel·la d'estil diví. Fèlix inicia el seu itinerari trobant-se en el seu camí amb una pastora amb la qual té una breu conversa, després, quan ja s'allunya de l'indret sent els crits de la pastora. Fèlix corre cap a l'indret just a temps per veure com el llop, que s'ha menjat els seus anyells, se la menja amb ella. A partir d'aquest moment comença a dubtar de l'existència de Déu; si Déu existís no hauria deixat que el llop s'hagués menjat a la pobra pastora. Fèlix s'ha vist assaltat per la més greu de les temptacions. Un ermità li resoldrà tots els dubtes i Fèlix continuarà el seu camí amb les creences refermades.El segon llibre és el dels àngels. Fèlix arriba a una església i hi veu una imatge pintada de sant Miquel pesant les ànimes amb unes balances. Fèlix pregunta a l'ermità pel significat de la imatge i a través d'aquesta anècdota s'aprofita per parlar dels àngels i les seves qualitats.El tercer llibre comença quan Fèlix va pel bosc i el sorprèn una tempesta. Es refugia en una cova i allà s'hi troba amb un pastor que l'il•lustrarà, a base d'exemples, sobre el cel empiri i el firmament.A la quarta part Fèlix i el pastor troben un rei i els seus dos fills, al més gran dels quals feia aprendre filosofia i al petit cavalleria. En aquest cas Fèlix aprendrà que a la vida és més important la saviesa i la veritat que les armes i la força.El cinquè llibre s'estructura a través d'una conversa amb un gran mestre de filosofia, el qual ha abandonat riqueses i honors i s'ha reclòs en la solitud per tal d'estudiar les plantes i per mitjà d'això contemplar el seu Creador. El filòsof il•lustra a Fèlix sobre la generació de les plantes, la corrupció dels arbres i la virtut dels vegetals.En el sisè llibre el mateix filòsof li parla dels metalls, on apareix la disputa entre el ferro i l'argent, de l'imant i li dóna unes nocions d'alquímia.En la part setena no ens parla dels animals, com caldria esperar, sinó que aprofita per fer un apòleg polític i sociològic, el qual no parla de les condicions dels animals sinó sobre les dels homes. La història comença quan en un pla els animals es reuneixen per triar rei: mitjançant els personatges de Na Renard (la guineu), el Lleó, el Cavall, l’Ors (l’ós), el Lleopard i els altres animals que protagonitzen la faula, Llull ens parla del poder i de la seva corrupció, de la gran responsabilitat que tenen els dirigents de la societat en tot el que afecta als seus súbdits i de la necessitat de no anteposar la pròpia ambició per sobre dels altres.La part vuitena del Libre de meravelles es dedicada a l’home. És la part més extensa del llibre i en ella es reflexiona sobre diversos aspectes de l’ésser com la covardia, l’honrament, la caritat, la crueltat...A la novena i desena part del llibre Llull ens parla del Paradís i de l’Infern respectivament. El Paradís és on va l’ànima quan el cos mor. Déu va crear el cos per poder conèixer el món físic que havia creat; l’ànima, però, és immortal i espera la resurrecció.Un cop acabada l’obra hi trobem un epíleg on Fèlix, continuant el seu peregrinatge, arriba a una abadia on és amablement acollit per l’abat i els monjos, als quals explica tots els seu instructius viatges i les meravelles que hi ha vist i ha après. Acabat el relat, l’abat i tota la comunitat li preguen que es faci monjo d’aquella comunitat; l’abat li proposa de prendre l’hàbit i que, vestint-lo, vagi pertot arreu explicant el Llibre de meravelles. Quan està tot a punt, però, Fèlix pateix una malaltia mortal. Abans de morir s’encomana a Déu i li prega que li otorgà que un altre dugui el seu propòsit. Un cop mort, un monjo d’aquella abadia pren el càrrec de la missió i parteix a recórrer món explicant el Llibre de meravelles.
El Llibre de les Bèsties (1288-89) és la setena de les deu parts en què es divideix el  LLibre de les Maravelles, on ocupa el lloc d’un tractat de zoologia. Es tracta, en canvi, d’una seriosa reflexió sobre la política en forma de faula. Llull planteja una trama complexa, plena de matisos, en què es poden seguir les maquinacions de Na Renard, la guineu, per aconseguir dominar el poder i exercir-lo des d’un segon pla. Els animals de la faula, que Llull pren de fonts orientals, són una excusa per retratar algunes de les facetes més tenebroses de la condició humana. Des del començament de l’obra el lector s’adona que la protagonista farà qualsevol cosa per manar: la finalitat no és enriquir-se sinó rabejar-se en el plaer de dominar-ho tot, una trista passió que es materialitza en tots els nivells de les relacions humanes. Na Renard acaba fracassant, víctima de la seva pròpia desmesurada ambició, però la seva caiguda només es produeix després de moltes injustícies i atrocitats.Al final del Llibre de les bèsties, se’ns diu que Fèlix va dur l’obra a la cort d’un rei perquè anés amb compte a l’hora de refiar-se de segons qui. 
  

                         Ana Montalbán i Joshua Overtoom


RAMON LLULL: obra poètica


Lo desconhort: El Desconhort (1295) és un poema de 69 estrofes monorimes de 12 versos alexandrins, que calia recitar al so del poema èpic carolingi, avui perdut, Berart de Montdidier. Es tracta d’un treballat debat en vers entre Ramon i un ermità, primer reticent i després entusiasta, a propòsit del programa artístic del beat, que recupera amb finalitats propagandístiques les tècniques literàries a què Llull havia renunciat quan es va convertir i va abandonar la poesia trobadoresca.
 
El poema comença amb un relat biogràfic: Ramon està ‘en malencolia’ perquè fa trenta anys que es dedica sense èxit a la causa de la conversió dels infidels i de l’enaltiment de la fe. Un ermità que es troba present invita Ramon a fer examen de consciència per veure si la seva Art general és efectivament una bona causa. A Ramon li sembla que està lliure de pecat perquè parteix de l’amor a Déu i d’un autèntic impuls de caritat envers el proïsme. Les reticències de l’interlocutor no consolen Ramon, sinó que el fan enfadar: res no el pot ajudar si fracassa. Finalment, ‘consirà l’ermità si Ramon deïa veritat’ i acaba reconeixent que l’empresa que aquest ha iniciat és bona i agradable a Déu. Ramon troba un primer alleujament de la seva pena en el moment en què l’ermità es mostra disposat a col·laborar amb ell, i dóna gràcies a Déu.


Cant de Ramon: El Cant de Ramon (1300) és una autobiografia en vers que sol·licita l’adhesió del lector a la causa de l’autor. Consta de 14 estrofes monorimes de sis versos de vuit síl·labes. El poema comença amb la conversió de Ramon, i repassa les principals fites de la seva carrera, des de la fundació de Miramar, a la redacció de l’Art. El jo líric es queixa del poc èxit de la seva empresa i demana a Déu que el protegeixi i que li concedeixi ‘companyons coneixents’ que l’ajudin a portar endavant el seu projecte. El text inclou alguns moments molt emotius, com si Llull hagués trobat una nova funció a la poesia trobadoresca, cultivada en la seva joventut, i de la qual havia renegat.




Joshua Overtoom i Ana Montalbán

RAMON LLULL: Obra filosòfica i doctrinal.

El Llibre de Gentil e los tres savis (1272) és una obra apologètica que vol demostrar l'eficàcia del mètode de Ramon Llull en una discussió sobre la veracitat o falsedat de les tres religions del llibre: judaisme, cristianisme i islam. En aquesta obra, un gentil es troba tres savis: un jueu, un cristià i un musulmà. Els representants de les tres religions l'il·lustren sobre l'existència d'un únic Déu, sobre la creació i sobre la resurrecció, i cadascú presenta la seva religió.Al llarg de l'obra crida l'atenció l'exposició sistemàtica dels principis de la llei mosaica i de l'islam, que demostra un coneixement notable dels continguts de les dues religions, fet no gaire corrent a l'època de l'autor. A més, la ficció que envolta la narració està bastant desenvolupada i interacciona d'una manera molt subtil amb les argumentacions dels savis.



Arbre de la ciencia(1296) és una de les obres més extenses i característiques de Ramon Llull.És una versió en forma enciclopèdica l'Art general destinada a un públic no universitari. L'obra recorre a una analogia comú en ell: la comparació orgànica, en la que cada ciència es representa com un arbre amb arrels, tronc, branques, fulles i fruits. Les arrels representen els principis bàsics de cada ciència; el tronc, l'estructura; les branques, els gèneres; les fulles, les espècies; i els fruits, els individus, els seus actes i les seves finalitats. Aquesta al·legoria vegetal mostra la influència d'Aristòtil.L’obra està dividida en setze arbres: Catorze arbres principals i dos auxiliars amb una funció complementària.Tracta d'una discussió entres dues germanes, la ciència i la fe.Encara que el sistema pugui semblar esquemàtic, els arbres lul·lians, expressen una clara sistematització del coneixement que organitza i simplifica l'estudi de les diverses disciplines tractades.

Llibre de l'orde de cavalleria(1275)En aquesta peça didàctica dels primers anys de la seva producción,Llull parla de les característiques dels bons cavallers, que han de tenir com a principals objectius desenvolupar l'honor cristià i la noblesa d'esperit, cosa que s'aconsegueix amb una observança estricta de la pietat. A vegades el text és combatiu i agressiu, ja que recomana convertir els fidels amb l'espasa a la mà alhora que se'ls predica la veritat de Crist.Aquest manual del cavaller cristià va influir en Joanot Martorell a l'hora de redactar Tirant lo Blanc.

                                  Ana Montalbán i Joshua Overtoom

RAMON LLULL: obra mística


La seva principal obra mística va ser:

-Llibre d'amic e Amat (Llibre d'amic i estimat, 1276), compost de 365 versicles de prosa poètica, on elements de la lírica provençal, de la mística àrab i del Cantar dels Cantessis contribueixen a enriquir amb subtils matisos l'expressió de les relacions entre l'ànima i Déu. Aquesta obra serà incorporada després a la novel·la Lliure d'Evast i Blanquerna o simplement *Blanquerna (1283), vigorós retaule de l'època, on el protagonista, impulsat per les seves conviccions religioses a buscar la perfecció, coneix tots els estats de la vida cristiana: matrimoni, vida religiosa, prelatura, pontificat i, després de renunciar a aquest, la vida eremítica de pura contemplació. També traçada amb sentit itinerant és la novel·la Libre de meravelles (Llibre de meravelles, 1288) o Félix, nom del protagonista, que el seu inquisitiu peregrinar és el fil conductor de penetrants reflexions sobre la bellesa de la creació i els més diversos aspectes de la vida social i del comportament humà.



Joshua Overtoom i Ana Montalbán

dimecres, 28 de novembre del 2012

L'amor cortés.


L'AMOR CORTÉS.


L'amor cortès és una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca. Aquesta temàtica cortesana provoca un triangle amorós entre (Amant – dama – marit), és a dir, la relació de vassallatge que un senyor i el seu vasall mantenen. Això es trasllada en l'amor cortès al trobador, que seria el vasall i la dama -que normalment està casada- que seria la domina o midons, encara que en alguns moments també l'anomenen bon senyor, el seu masculí, com és el cas de Bernat de Ventadorn (o Ventadour). Trobador i midons mantenen el seu amor adúlter en secret, atès que hi ha els lausengiers, que són els encarregats de vetlar per la fidelitat que la dama deu al seu marit, el gilós. Aquest amor és un amor vertader en la mesura que el trobador no és capaç de manifestar públicament qui és la dama estimada. Per aquest motiu empra el pseudònim (senhal), sota el qual s'amaga la identitat de la dama i mai no s'atreveix a dir-ne el nom real. L'amant pot passar de ser un fenhador, és a dir, un que es lamenta, a pròpiament l'amant, el Druit. A partir d'ací, apareix tota un temàtica que ve acompanyada per tot un vocabulari específic que contribueix a la riquesa de la trobadoresca.
Tal amor passava per diverses etapes :
  •     Atracció a la dama, normalment a través dels ulls / vista.
  •     Culte de la dama de lluny (amor de lonh).
  •     Declaració de la devoció apassionada.
  •     Rebuig per part de la virtuosa dama.
  •     Nous vots amb juraments de virtut i lleialtat eterna.
  •     Laments d'apropar-se a la mort pel desig insatisfet (i altres manifestacions físiques de dolor d'amor).
  •     Actes de valor heroic de guanyar el cor de la dama.
  •     Consumació de l'amor secret.
  •     Un munt d'aventures i subterfugis per evitar la detecció.



                                     NACHO FRESNO CARBÓ



dimarts, 27 de novembre del 2012

ELS TEXTOS.


ELS PRIMERS TEXTOS EN LLENGUA CATALANA.



Quan parlem de la formació i de l’aparició dels primers textos escrits en llengua
catalana, cal tenir en compte prèviament que totes les llengües romàniques neixen
entre els segles VII i VIII, com a conseqüència de l’evolució del llatí vulgar en alguns
dels territoris que havien format part de l’Imperi Romà. Ara bé, els primers textos
escrits no són d’aquesta època primerenca, ja que el llatí continuava sent l’única
llengua escrita. Amb tot, és a partir d’aquests segles quan es pot començar a observar
com en els documents escrits en llatí apareixen mostres de les noves llengües
parlades.
Això vol dir, en primer lloc, que els primers documents conservats en una llengua de 
cap manera es poden considerar com una mena de “partida de naixement” de la 
llengua, per dos motius:

1) Perquè les llengües, primer es parlen i després s’escriuen.

2) Perquè les còpies dels documents conservats poden ser de segles posteriors a 
l’original.

Sabem que en el segle IX, el poble ja no entenia el llatí i parlava llengües romàniques 
diferents, encara en un estadi de formació molt primitiu. Com podem fer aquesta 
afirmació? Perquè l’any 813 es va reunir a la ciutat francesa de Tours un concili 
eclesiàstic. Entre les diverses decisions que s’hi van prendre, hi ha una recomanació als 
clergues per tal que prediquin “in rusticam romanam linguam”, és a dir, en la llengua 
romànica del poble, no en llatí. Això vol dir que els clergues necessitaven predicar i fer 
els seus sermons en les diferents llengües romàniques, perquè si ho feien en llatí, no 
se’ls entenia.
Els primers textos que es conserven  en els quals podem trobar paraules escrites en 
català no són textos literaris, sinó textos feudals. Durant el segle XI apareixen paraules 
i expressions en  textos de caràcter feudal (juraments, greuges, testaments, etc), 
escrits en un llatí poc acurat,  i al final d’aquest segle  ja trobem documents feudals 
escrits totalment en llengua catalana, que provenen de l’àrea del Bisbat d’Urgell. Com 
a exemple, podem esmentar els Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, document 
escrit entre 1080 i 1095, és a dir, a finals del segle XI, provinent d'Organyà (Urgell). Cal 
tenir en compte que si no ens ha arribat cap text escrit en català en el segle X, no és 
perquè no existissin, sinó perquè no s’han conservat.

       
                                    
              
                         NACHO FRESNO CARBÓ

diumenge, 25 de novembre del 2012

Trobador, joglar i poeta.




TROBADOR


Fitxer:Trobadorvioli.jpg













Un trobador és un poeta cantor de l'Edat mitjana que crea composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues. El terme "trobador" especifica aquell "poeta" que escrivia en llengua vulgar.

JOGLAR


Fitxer:Jogral.jpg


Un joglar era un intèrpret musical de l'edat mitjana. Habitualment no eren els propis trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars. Podríem dir que el trobador era l'autor i el joglar l'interpret.


POETA


Fitxer:Carl Spitzweg - Der arme Poet (Neue Pinakothek).jpg


Un poeta és un escriptor dedicat a la producció de poesia. Hi ha poetes que es concentren en el seu món personal, d'altres en el pensament filosòfic, metafísic o en el lingüístic, en la realitat que viuen o el que imaginen; o bé usen aquests diversos factors en la seva obra poètica. En nombroses ocasions, els poetes escriuen llibres on expliquen quins són els factors estètics de la seva producció: la poètica.






                                           NACHO FRESNO CARBÓ