dijous, 29 de novembre del 2012

Els gèneres i l´estil de la poesia trobadoresca.

Gèneres:

Cançó: És la composició més característica, és la expressió dels sentiments amorosos d´un trobador envers una dama noble, la poesia trobadoresca desenvolupà una gran varietat de gèneres.

Sirventès: És un gènere de la poesia trobadoresca, condicionat pel contingut. Després de la canço és el gènere més estès, entre la poesia trobadoresca conservada. S'anomena així perquè se servia de la melodia d'una canço ja existent. S'utilitzava per raons de temps, d'oportunitat en la seva aparició i perquè fos fàcilment recordada per tothom, ja que la gent coneixia la música i només li calia aprendre la lletra.

Plany: Era un cant de lloança i lamentació per la mort d´un senyor o d´un amic.

Alba: Evocació dels sentiments dels amants en acomiadar-se despres d´haver passat la nit junts.

Pastorel-la: Aquesta composició tracta de la trobada al camp d'un cavaller amb una pastora a la qual intenta seduir. Es tracta d'una composició dialogada, amb un llenguatge agut i viu, que no correspon a una situació real, malgrat que poden aparèixer localitzacions geogràfiques identificables, sinó inventada pel trobador, i que sol mostrar les formes de parlar respectives de l'aristocràtica i dels vilatans. El tractament que es fa de la figura de la pastora és molt respectuós i sovint ella mostra major enginy que el cavaller a l'hora de resoldre la situació compromesa en què es troba.

Balada: Eren composicions de tema amorós destinades a ser ballades.

Altres gèneres: Viadera o cançó de camí, el debat, etc.


Estils:

S´observen dues tendències respecte a l´elaboració formal:
     
       -Un estil planer i entenedor.

       -Un estil més retòric i obscur en que l´elaboració podia ser:
                                 
                    -Conceptual.

                    -Formal, amb un llenguatge molt artificiós.



Pablo del Rincón.

RAMON LLULL: obra narrativa


Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna(1274-83) son mes conegut tradicionalment com Blanquerna. La novel·la s'inicia amb el matrimoni d'Evast i Aloma, que, com podem imaginar, són un model de matrimoni cristià a seguir; aquests tenen un fill, Blanquerna, que és un fill exemplar; aquest noi, quan es fa gran, s'ha de casar -almenys aquesta és la intenció dels seus pares- i li presenten una noia, Natana, model de virtuts, filla d'una dona vídua. Però Blanquerna comunica als seus pares que el seu desig és dedicar la seva vida a Déu, convenç Natana que faci el mateix i ingressen en un monestir i en un convent, respectivament. Blanquerna, gràcies als seus mèrits, va ascendint dins la jerarquia eclesiàstica i alhora va organitzant a la perfecció tots els estaments per on passa fins al punt que l'elegeixen Sant Pare; arribat a aquest punt, organitza el món cristià i un cop complerta la tasca, es retira de la vida mundana i es fa ermità, la qual cosa li permet una veritable comunicació espiritual amb Déu, que en definitiva era el seu desig més íntim.


Fèliz o Llibre de meravelles (1288-89) El llibre està dividit en deu parts:El primer llibre parla, de una pastorel·la d'estil diví. Fèlix inicia el seu itinerari trobant-se en el seu camí amb una pastora amb la qual té una breu conversa, després, quan ja s'allunya de l'indret sent els crits de la pastora. Fèlix corre cap a l'indret just a temps per veure com el llop, que s'ha menjat els seus anyells, se la menja amb ella. A partir d'aquest moment comença a dubtar de l'existència de Déu; si Déu existís no hauria deixat que el llop s'hagués menjat a la pobra pastora. Fèlix s'ha vist assaltat per la més greu de les temptacions. Un ermità li resoldrà tots els dubtes i Fèlix continuarà el seu camí amb les creences refermades.El segon llibre és el dels àngels. Fèlix arriba a una església i hi veu una imatge pintada de sant Miquel pesant les ànimes amb unes balances. Fèlix pregunta a l'ermità pel significat de la imatge i a través d'aquesta anècdota s'aprofita per parlar dels àngels i les seves qualitats.El tercer llibre comença quan Fèlix va pel bosc i el sorprèn una tempesta. Es refugia en una cova i allà s'hi troba amb un pastor que l'il•lustrarà, a base d'exemples, sobre el cel empiri i el firmament.A la quarta part Fèlix i el pastor troben un rei i els seus dos fills, al més gran dels quals feia aprendre filosofia i al petit cavalleria. En aquest cas Fèlix aprendrà que a la vida és més important la saviesa i la veritat que les armes i la força.El cinquè llibre s'estructura a través d'una conversa amb un gran mestre de filosofia, el qual ha abandonat riqueses i honors i s'ha reclòs en la solitud per tal d'estudiar les plantes i per mitjà d'això contemplar el seu Creador. El filòsof il•lustra a Fèlix sobre la generació de les plantes, la corrupció dels arbres i la virtut dels vegetals.En el sisè llibre el mateix filòsof li parla dels metalls, on apareix la disputa entre el ferro i l'argent, de l'imant i li dóna unes nocions d'alquímia.En la part setena no ens parla dels animals, com caldria esperar, sinó que aprofita per fer un apòleg polític i sociològic, el qual no parla de les condicions dels animals sinó sobre les dels homes. La història comença quan en un pla els animals es reuneixen per triar rei: mitjançant els personatges de Na Renard (la guineu), el Lleó, el Cavall, l’Ors (l’ós), el Lleopard i els altres animals que protagonitzen la faula, Llull ens parla del poder i de la seva corrupció, de la gran responsabilitat que tenen els dirigents de la societat en tot el que afecta als seus súbdits i de la necessitat de no anteposar la pròpia ambició per sobre dels altres.La part vuitena del Libre de meravelles es dedicada a l’home. És la part més extensa del llibre i en ella es reflexiona sobre diversos aspectes de l’ésser com la covardia, l’honrament, la caritat, la crueltat...A la novena i desena part del llibre Llull ens parla del Paradís i de l’Infern respectivament. El Paradís és on va l’ànima quan el cos mor. Déu va crear el cos per poder conèixer el món físic que havia creat; l’ànima, però, és immortal i espera la resurrecció.Un cop acabada l’obra hi trobem un epíleg on Fèlix, continuant el seu peregrinatge, arriba a una abadia on és amablement acollit per l’abat i els monjos, als quals explica tots els seu instructius viatges i les meravelles que hi ha vist i ha après. Acabat el relat, l’abat i tota la comunitat li preguen que es faci monjo d’aquella comunitat; l’abat li proposa de prendre l’hàbit i que, vestint-lo, vagi pertot arreu explicant el Llibre de meravelles. Quan està tot a punt, però, Fèlix pateix una malaltia mortal. Abans de morir s’encomana a Déu i li prega que li otorgà que un altre dugui el seu propòsit. Un cop mort, un monjo d’aquella abadia pren el càrrec de la missió i parteix a recórrer món explicant el Llibre de meravelles.
El Llibre de les Bèsties (1288-89) és la setena de les deu parts en què es divideix el  LLibre de les Maravelles, on ocupa el lloc d’un tractat de zoologia. Es tracta, en canvi, d’una seriosa reflexió sobre la política en forma de faula. Llull planteja una trama complexa, plena de matisos, en què es poden seguir les maquinacions de Na Renard, la guineu, per aconseguir dominar el poder i exercir-lo des d’un segon pla. Els animals de la faula, que Llull pren de fonts orientals, són una excusa per retratar algunes de les facetes més tenebroses de la condició humana. Des del començament de l’obra el lector s’adona que la protagonista farà qualsevol cosa per manar: la finalitat no és enriquir-se sinó rabejar-se en el plaer de dominar-ho tot, una trista passió que es materialitza en tots els nivells de les relacions humanes. Na Renard acaba fracassant, víctima de la seva pròpia desmesurada ambició, però la seva caiguda només es produeix després de moltes injustícies i atrocitats.Al final del Llibre de les bèsties, se’ns diu que Fèlix va dur l’obra a la cort d’un rei perquè anés amb compte a l’hora de refiar-se de segons qui. 
  

                         Ana Montalbán i Joshua Overtoom


RAMON LLULL: obra poètica


Lo desconhort: El Desconhort (1295) és un poema de 69 estrofes monorimes de 12 versos alexandrins, que calia recitar al so del poema èpic carolingi, avui perdut, Berart de Montdidier. Es tracta d’un treballat debat en vers entre Ramon i un ermità, primer reticent i després entusiasta, a propòsit del programa artístic del beat, que recupera amb finalitats propagandístiques les tècniques literàries a què Llull havia renunciat quan es va convertir i va abandonar la poesia trobadoresca.
 
El poema comença amb un relat biogràfic: Ramon està ‘en malencolia’ perquè fa trenta anys que es dedica sense èxit a la causa de la conversió dels infidels i de l’enaltiment de la fe. Un ermità que es troba present invita Ramon a fer examen de consciència per veure si la seva Art general és efectivament una bona causa. A Ramon li sembla que està lliure de pecat perquè parteix de l’amor a Déu i d’un autèntic impuls de caritat envers el proïsme. Les reticències de l’interlocutor no consolen Ramon, sinó que el fan enfadar: res no el pot ajudar si fracassa. Finalment, ‘consirà l’ermità si Ramon deïa veritat’ i acaba reconeixent que l’empresa que aquest ha iniciat és bona i agradable a Déu. Ramon troba un primer alleujament de la seva pena en el moment en què l’ermità es mostra disposat a col·laborar amb ell, i dóna gràcies a Déu.


Cant de Ramon: El Cant de Ramon (1300) és una autobiografia en vers que sol·licita l’adhesió del lector a la causa de l’autor. Consta de 14 estrofes monorimes de sis versos de vuit síl·labes. El poema comença amb la conversió de Ramon, i repassa les principals fites de la seva carrera, des de la fundació de Miramar, a la redacció de l’Art. El jo líric es queixa del poc èxit de la seva empresa i demana a Déu que el protegeixi i que li concedeixi ‘companyons coneixents’ que l’ajudin a portar endavant el seu projecte. El text inclou alguns moments molt emotius, com si Llull hagués trobat una nova funció a la poesia trobadoresca, cultivada en la seva joventut, i de la qual havia renegat.




Joshua Overtoom i Ana Montalbán

RAMON LLULL: Obra filosòfica i doctrinal.

El Llibre de Gentil e los tres savis (1272) és una obra apologètica que vol demostrar l'eficàcia del mètode de Ramon Llull en una discussió sobre la veracitat o falsedat de les tres religions del llibre: judaisme, cristianisme i islam. En aquesta obra, un gentil es troba tres savis: un jueu, un cristià i un musulmà. Els representants de les tres religions l'il·lustren sobre l'existència d'un únic Déu, sobre la creació i sobre la resurrecció, i cadascú presenta la seva religió.Al llarg de l'obra crida l'atenció l'exposició sistemàtica dels principis de la llei mosaica i de l'islam, que demostra un coneixement notable dels continguts de les dues religions, fet no gaire corrent a l'època de l'autor. A més, la ficció que envolta la narració està bastant desenvolupada i interacciona d'una manera molt subtil amb les argumentacions dels savis.



Arbre de la ciencia(1296) és una de les obres més extenses i característiques de Ramon Llull.És una versió en forma enciclopèdica l'Art general destinada a un públic no universitari. L'obra recorre a una analogia comú en ell: la comparació orgànica, en la que cada ciència es representa com un arbre amb arrels, tronc, branques, fulles i fruits. Les arrels representen els principis bàsics de cada ciència; el tronc, l'estructura; les branques, els gèneres; les fulles, les espècies; i els fruits, els individus, els seus actes i les seves finalitats. Aquesta al·legoria vegetal mostra la influència d'Aristòtil.L’obra està dividida en setze arbres: Catorze arbres principals i dos auxiliars amb una funció complementària.Tracta d'una discussió entres dues germanes, la ciència i la fe.Encara que el sistema pugui semblar esquemàtic, els arbres lul·lians, expressen una clara sistematització del coneixement que organitza i simplifica l'estudi de les diverses disciplines tractades.

Llibre de l'orde de cavalleria(1275)En aquesta peça didàctica dels primers anys de la seva producción,Llull parla de les característiques dels bons cavallers, que han de tenir com a principals objectius desenvolupar l'honor cristià i la noblesa d'esperit, cosa que s'aconsegueix amb una observança estricta de la pietat. A vegades el text és combatiu i agressiu, ja que recomana convertir els fidels amb l'espasa a la mà alhora que se'ls predica la veritat de Crist.Aquest manual del cavaller cristià va influir en Joanot Martorell a l'hora de redactar Tirant lo Blanc.

                                  Ana Montalbán i Joshua Overtoom

RAMON LLULL: obra mística


La seva principal obra mística va ser:

-Llibre d'amic e Amat (Llibre d'amic i estimat, 1276), compost de 365 versicles de prosa poètica, on elements de la lírica provençal, de la mística àrab i del Cantar dels Cantessis contribueixen a enriquir amb subtils matisos l'expressió de les relacions entre l'ànima i Déu. Aquesta obra serà incorporada després a la novel·la Lliure d'Evast i Blanquerna o simplement *Blanquerna (1283), vigorós retaule de l'època, on el protagonista, impulsat per les seves conviccions religioses a buscar la perfecció, coneix tots els estats de la vida cristiana: matrimoni, vida religiosa, prelatura, pontificat i, després de renunciar a aquest, la vida eremítica de pura contemplació. També traçada amb sentit itinerant és la novel·la Libre de meravelles (Llibre de meravelles, 1288) o Félix, nom del protagonista, que el seu inquisitiu peregrinar és el fil conductor de penetrants reflexions sobre la bellesa de la creació i els més diversos aspectes de la vida social i del comportament humà.



Joshua Overtoom i Ana Montalbán

dimecres, 28 de novembre del 2012

L'amor cortés.


L'AMOR CORTÉS.


L'amor cortès és una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca. Aquesta temàtica cortesana provoca un triangle amorós entre (Amant – dama – marit), és a dir, la relació de vassallatge que un senyor i el seu vasall mantenen. Això es trasllada en l'amor cortès al trobador, que seria el vasall i la dama -que normalment està casada- que seria la domina o midons, encara que en alguns moments també l'anomenen bon senyor, el seu masculí, com és el cas de Bernat de Ventadorn (o Ventadour). Trobador i midons mantenen el seu amor adúlter en secret, atès que hi ha els lausengiers, que són els encarregats de vetlar per la fidelitat que la dama deu al seu marit, el gilós. Aquest amor és un amor vertader en la mesura que el trobador no és capaç de manifestar públicament qui és la dama estimada. Per aquest motiu empra el pseudònim (senhal), sota el qual s'amaga la identitat de la dama i mai no s'atreveix a dir-ne el nom real. L'amant pot passar de ser un fenhador, és a dir, un que es lamenta, a pròpiament l'amant, el Druit. A partir d'ací, apareix tota un temàtica que ve acompanyada per tot un vocabulari específic que contribueix a la riquesa de la trobadoresca.
Tal amor passava per diverses etapes :
  •     Atracció a la dama, normalment a través dels ulls / vista.
  •     Culte de la dama de lluny (amor de lonh).
  •     Declaració de la devoció apassionada.
  •     Rebuig per part de la virtuosa dama.
  •     Nous vots amb juraments de virtut i lleialtat eterna.
  •     Laments d'apropar-se a la mort pel desig insatisfet (i altres manifestacions físiques de dolor d'amor).
  •     Actes de valor heroic de guanyar el cor de la dama.
  •     Consumació de l'amor secret.
  •     Un munt d'aventures i subterfugis per evitar la detecció.



                                     NACHO FRESNO CARBÓ



dimarts, 27 de novembre del 2012

ELS TEXTOS.


ELS PRIMERS TEXTOS EN LLENGUA CATALANA.



Quan parlem de la formació i de l’aparició dels primers textos escrits en llengua
catalana, cal tenir en compte prèviament que totes les llengües romàniques neixen
entre els segles VII i VIII, com a conseqüència de l’evolució del llatí vulgar en alguns
dels territoris que havien format part de l’Imperi Romà. Ara bé, els primers textos
escrits no són d’aquesta època primerenca, ja que el llatí continuava sent l’única
llengua escrita. Amb tot, és a partir d’aquests segles quan es pot començar a observar
com en els documents escrits en llatí apareixen mostres de les noves llengües
parlades.
Això vol dir, en primer lloc, que els primers documents conservats en una llengua de 
cap manera es poden considerar com una mena de “partida de naixement” de la 
llengua, per dos motius:

1) Perquè les llengües, primer es parlen i després s’escriuen.

2) Perquè les còpies dels documents conservats poden ser de segles posteriors a 
l’original.

Sabem que en el segle IX, el poble ja no entenia el llatí i parlava llengües romàniques 
diferents, encara en un estadi de formació molt primitiu. Com podem fer aquesta 
afirmació? Perquè l’any 813 es va reunir a la ciutat francesa de Tours un concili 
eclesiàstic. Entre les diverses decisions que s’hi van prendre, hi ha una recomanació als 
clergues per tal que prediquin “in rusticam romanam linguam”, és a dir, en la llengua 
romànica del poble, no en llatí. Això vol dir que els clergues necessitaven predicar i fer 
els seus sermons en les diferents llengües romàniques, perquè si ho feien en llatí, no 
se’ls entenia.
Els primers textos que es conserven  en els quals podem trobar paraules escrites en 
català no són textos literaris, sinó textos feudals. Durant el segle XI apareixen paraules 
i expressions en  textos de caràcter feudal (juraments, greuges, testaments, etc), 
escrits en un llatí poc acurat,  i al final d’aquest segle  ja trobem documents feudals 
escrits totalment en llengua catalana, que provenen de l’àrea del Bisbat d’Urgell. Com 
a exemple, podem esmentar els Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, document 
escrit entre 1080 i 1095, és a dir, a finals del segle XI, provinent d'Organyà (Urgell). Cal 
tenir en compte que si no ens ha arribat cap text escrit en català en el segle X, no és 
perquè no existissin, sinó perquè no s’han conservat.

       
                                    
              
                         NACHO FRESNO CARBÓ

diumenge, 25 de novembre del 2012

Trobador, joglar i poeta.




TROBADOR


Fitxer:Trobadorvioli.jpg













Un trobador és un poeta cantor de l'Edat mitjana que crea composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues. El terme "trobador" especifica aquell "poeta" que escrivia en llengua vulgar.

JOGLAR


Fitxer:Jogral.jpg


Un joglar era un intèrpret musical de l'edat mitjana. Habitualment no eren els propis trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars. Podríem dir que el trobador era l'autor i el joglar l'interpret.


POETA


Fitxer:Carl Spitzweg - Der arme Poet (Neue Pinakothek).jpg


Un poeta és un escriptor dedicat a la producció de poesia. Hi ha poetes que es concentren en el seu món personal, d'altres en el pensament filosòfic, metafísic o en el lingüístic, en la realitat que viuen o el que imaginen; o bé usen aquests diversos factors en la seva obra poètica. En nombroses ocasions, els poetes escriuen llibres on expliquen quins són els factors estètics de la seva producció: la poètica.






                                           NACHO FRESNO CARBÓ




Ramon Llull.

Preguntes Ramon Llull.


¿En quina mesura creus que l'època que va viure Lllull condiciona la seua personalitat i la seua obra?


Durant el periode de la edat mitjana la societat s'organitzaba sota 3 estaments: la nobleza, els camperols i l'esglesia .Daltra banda l'esperit religiós impregnaba qualsevol aspecte de la vida social de l'época, i el cristianisme exercia una forta influencia(el món es considerava una vall de l'àgrimes, un camí de trànsit on l'home ha de guanyar-se la salvació eterna).
D'aquestes idees deriven temes molt importants per a la literatura d'aquest període .Un altre tret característic de l'época es que malgrat la presència del llatí com a llengua culta arreu d'europa, les llengües romàniques inicien el caí d'acces cap a l'escriptura i cap al conreu literari.
A partir del segle XII i sobretot del XIII, es produeixen una serie de tranformacions : les grans ciutats experimenten un notable creixement, es creen universitats i escoles de llengües com la de Toledo o la de Ronda (Mallorca) .Així doncs el segle XIII es caracteritza pel trontoyament de la societat feudal i per l'hegemonia de la esglesia, i en general, dels valors de la societat medieval.
En aquest context d'importantes tranformacions en el món medieval es produeix un fenòmen de renovació espiritual eregies, es a dir en la aparició dels ordres religioses( Franciscans i Dominicans) .Daltra banda el món cristià es dominat per una especie de croada.
En general, podem afirmar que Ramon Llull fou un home del seu temps, autor d'un a obra vastisima amb l'objectiu d'allisonar i evangelitzar al poble que mostra aspectes de la societat de la seua época.


¿Per què Ramon Llull ha estat considerat el creador de la prosa literaria?


Perquè el nostre escriptor fou el primer a impulsar el català co a llegua valida per a totes les expresions de cultura .Ramon Llull guiat pel seu objectiu d'universalització de la fe cristiana, lligat al desenvolupament del pensament i el coneiximent del món, es a dir, amb arguments racionals va escriure sobre distintes temàtiques: filosofia, ciència, religió...que mai no havien estat tractades en cap llengua romànica .Aquest fet el que va obligar a eixamplar l'exic i la sintaxi de l'estandart escrit de l'época amb aportacions d'altres llengües, sobretot  del llatí i del àrab .És per això que se'l considera el creador de la llengua literaria, ja que féu grans aportacions al codi literari.




                                      NACHO FRESNO CARBÓ





CRÒNIQUES.

Jaume I

-Dictava la seua crònica a uns escrivans, per tant no la va escriure ell pero si era el protagonista.
-El cronista escrivia els somnis, sentiments del rei amb el seu permís.
-Va crear la Cancelleria Reial amb gent molt culta que li redactaven les cartes i etc.
-Conta la seua vida amb intenció política, de propaganda de les seues gestes.
-Predomina el teocentrisme, providencialisme, medievalisme i el nos majestàtic.
-Es podia transmetre de forma oral.
-Amb intenció didàctica perquè volia que els pròxims reis aprengueren d'ell.

Bernat Desclot

-Tenia accés a documents importants de la Cancelleria Reial.
-Es culte, no usa un llenguatge cotidià.
-Destaca el patriotisme, teocentrisme, providencialisme, medievalisme.
-Amb intenció propagandística.

Ramon Muntaner

-Fou cavaller i va combatre al costat de quatre reis.
-Es el més patriòtic, exalta als seus reis.
-Llenguatge joglaresc, senzill.
-Caràcter medievalista, religiós, amb presència de l'heroisme èpic.

Pere el Cerimoniós

-Pren exemple de la crònica de Jaume I, tampoc escriu ell mateix la seua crònica.
-Va crear un model literari.
-Interés propagandístic.
-L'ús del nos majestàtic.
-Al contrari de la crònica de Jaume I, en aquesta predomina l'humanisme.



                                               Anna Ivanova

Elements comuns de les cròniques

- Relaten la història d'uns reis i del seu regnat. Influència de les obres de ficció, sobretot de la literatura cavalleresca. (Menys la crònica de Pere el Cerimoniós, perquè no hi havia heroisme èpic).
- Patriotisme i esperit nacional. Justifiquen la política del regnat de la Corona d' Aragó.
- Sentiment religiós i providencialisme.
- Caràcter didàctic i moralitzador.

María López

CRÒNIQUES DE:



CRÒNICA DE JAUME I:CRÒNICA DE PERE EL CERIMONIÓS:
-Segle XIII.-Segle XIV.
-Primera crónica de text historiogràfic en català.-Va prende com a model la crónica de Jaume I.
-Narra les dificultats dels inicis del seu regnat i també les conquestes de Mallorca i Valéncia.-Mostra la situació política del segle XIV.
CARACTERÍSTIQUES:
-Nos majestàtic.
-Religiositat.
-Providencialisme.
-Didactisme.
-Heroisme èpic.
-Llenguatge viu i senzill.
-Medievalisme.
-Intimista.
CARACTERÍSTIQUES:
-Nos en 1ª persona.
-Humanisme.
-Detalls quotidians.
-No hi ha heroisme.
-Llenguatge elegant.
-Exaltació de poder absolut.


Cristina Romera Ballester.

Preguntes Ramon Llull

5) Quina concepció de la literatura te Llull? Per què?

Llull mai tingué una concepció estética de la literatura ni cap voluntad  literaria, sino que la seua obra demostra una concepció pragmatica i utilitaria del fet literari, a causa de la voluntad didacticomoral que presideix l'obra Lul·liana.
Tot el que Llull escriu , seguint les pautes de la literatura doctrinal, en el fons es una trampa oculta per a portar al lector al seu terreny ideológic: l'exaltació de la fe cristiana. Així doncs, tota la seua obra obeeix aquestos fins:
- L'amor de Déu
- Encendre aquest amor als homes
- Treballar per a la conversió dels infidels, que no poden amar a Déu perque el desconeixen

Joshua Overtoom

Preguntes Ramon Llull

3) Per què Llull viatjà constantment i s'entrevistà amb papes i reis?

Va viatjar tant per propagar la difussió del seu missatge i s'en va entrevistar amb papes i reis pera que crearen escoles i monestirs per  a la formació de futurs missioners.

Joshua Overtoom

preguntes Ramon Llull

2) Qui són els destinataris de l'obra de Ramon Llull?

Els destinataris de Ramon Llull era tant la població cristiana com la musulmana, i a mes a mes la població jueba i els gentils ja que els pretenia convènçer del cristianisme.
(conversió dels infidels)

Joshua Overtoom

dissabte, 24 de novembre del 2012


                                              LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES                                


                                        -S.XIII
                                      - Conta amb ordre cronològic.
                                      - De forma autobiogràfica.
                                      - Des del naixement dins a les conquestes territorials, pactes...
Crònica de jaume I:      -Utilitza el “nós” majestàtic.
                                      -Llenguatge viu i senzill.
                                      -Individualitat dels personatges.
                                      - Medievalisme.
                                      - Religiositat i providencialisme.
                                      - Heroisme èpic.


                                     - S.XIII
                                     - Centrat sobretot en el regnat de Pere II el Gran.
                                     - Objectivitat i impersonalitat.
Crònica de                   - En 3ª persona.
bernat Desclot:           - Llenguatge senzill amb ticas administratius.
                                     - Transcriu documents administratius.
                                     - Medievalisme.
                                     - Religiositat i providencialisme.
                                     - Heroisme èpic.

                                      - S.XIV
                                     - Memòries i experiències.
                                     - Llenguatge joglaresc.
 Crònica de                - En 1ª,2ª 3ª persona.
 Ramon Muntaner:    - Medievalisme.
                                     - Religiositat i providencialisme.
                                     -  Heroisme èpic.    

                                   - S.XIV
                                    - Narra els fets del regnat del seu pare i el seu.
Crònica de                 - Relat autobiogràfic.        
Pere el                       - “nós” majestàtic.
Cerimoniós:              - Llenguatge elegant, madur.
                                  - Exaltació del poder reial.
                                  - Humanisme.
                                            
                                                                                                        Eva Navarro Flórez.

Els gèneres i l'estil

                Gèneres:

-CANÇÒ: Composició més característica, expressió dels sentiments amorosos d'un trobador a una dama noble.
-SIRVENTÉS: Intenció moralitzadora, de propaganda ideológica.
-PLANY: Cant de lloança i lamentació per la mort d'un senyor o d'un amic.
-PASTOREL·LA: Diàleg amoròs entre una pastora i un cavaller que tratava de festejar-la.
-ALBA: Evocava els sentiments dels amants en d'acomiadar-se a l'alba després de passar la nit junts.
-BALADA I DANSA:  Composicions de tema amorós destinades a ser ballades.

L'estil en la poesia trobadoresca podia ser:
un estil planer i entenedor, i un estil més retòric i obscur, en què l'elaboració podia ser conceptual o bé de tipus formal.

MARÍA LÓPEZ

L'amor cortés

 Les manifestacions amoroses que feien els protagonistes de la poesia trobadoresca solien reproduir el sistema de vassallatge feudal, on el trobador es declarava servidor i fidel a la dama. El trobador considerava la dama com un ésser superior, perquè ho era en jerarquia. La dama havia de ser una senyora, i també estar casada. Per tant, es tractava d'un amor prohibit, que calia ocultar. A aquest triangle amorós (dama, marit i trobador) s'afegien altres personatges, que són: el lausengiers, envejós que revelava la relació amorosa. Si passava açò, el marit patia gilós, ja que endevenia gelosia. Per aquest motiu, el trobador emprava un senyal, un pseudònim que ocultava la identitat de la senyora. Per tant, podem dir que l'amor cortés és una relació purament sentimental, on s'elegia sense cap tipus d'obligació, a diferència de l'altre tipus d'amor que emprava els casaments per a consolidar els seus interessos, un contracte que s'assumia per obligació. Per últim, l'amor cortés inicià una nova visió de l'amor, i la dona una nova presència dins de la societat medieval.


                                                                                             María López

divendres, 23 de novembre del 2012

La poesia trobadoresca.

La poesia trobadoresca és un gènere literari de l'edat mitjana (essencialment entre els segles XII i XIII) que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans. L'èxit d'aquesta també influencià algunes regions veïnes propagant-se fins a la península itàlica i a Galicia. És poesia culta composta en una llengua romànica, que reflectia els ideals de la societat feudal: guerra, honor i amor. Era poesia escoltada i recitada pels joglars.


Aquest gènere s'anomena així per mor dels poetes, els trobadors, que composaven aquestes poesies. Les atestacions més antigues que es tenen dels trobadors daten del 1138. Els trobadors pertanyien en general al grup social de la noblesa o tenien una condició social més elevada. No necessiten utilitzar les seves facultats artístiques per recitar les poessies o tenir-les com a mitjà de vida, i ho feien dintre de la seva regió.
En canvi, els joglars portaven una vida ambulant i el seu treball el feien fora de la seva regió o al carrer, o anaven a una altra regió. Això era bo,ja que així facilitaven la comunicació entre una regió i una altra i la transmissió de les notícies.
La poesia trobadoresca fou una de les primeres mostres de literatura en la història; el tema normalment és la història d'un cavaller enamorat d'una dona casada. Els marits també es deien "gilós" tot i que el tema també podia ser fúnebre. Els poemes d'amor eren anomenats "amor cortès perquè el consideraven un amor impossible. S'escrivien en occità. Era una poesia entesa per tothom perquè era la llengua que es parlava al carrer. La millor època van ser els segles XI, XII, XIII. Per recitar aquestes poesies el joglar utilitzava senyals, que era la forma que la dama i l'enamorat s'entenien, i així el marit o qualsevol altra persona no s'adonava de tot allò que tractava la poesia.
Durant el segle XIII es van escriure els primers tractats poètics en occità, com ara las Leys d´Amors perquè els trobadors formessin les seves normes i regles de tipus gramatical i versificatori.

PABLO DEL RINCÓN.