Usos de la dieresi

1. Marcar el diftong creixent qüe, qüi, güe, güi.

2. Marcar l'hiat als diftongs decreixents.

a|ü e|ï o|ï u|ï

a|ü e|ü o|ï u|ï

3. Marcar la i/u entre vocals quan no és consonant.

joia, reia, queia, cauen

caïa, poseïa

EXCEPCIONS

1. Si podem accentuar.

veí - veïna

posseïa - posseíem

2. Comencen per Re-, Co-, Contra-, Auto-, Intra-... i després va una i/u.

3. Acaben en -ISME, -ISTA, -US, -UM. (Marius)

4. Infinitiu, gerundi, futur i condicional. (Lluir)

DANIEL CAZACU LÓPEZ

L'imperatiu

k) Forma l'imperatiu dels verbs següents::

ANAR: vés, vaja, anem, aneu, vagen

VENIR: vine, vinga, vinguem, veniu, vinguen

FER: fes, faça, fem, feu, façen

VOLER: vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen

DIR: digues, diga, diguem, digueu, diguen

DANIEL CAZACU LÓPEZ

Pretèrit perfet de subjuntiu

j) Forma el pretèrit perfet de subjuntiu dels verbs següents:

DEBATRE: haja debatur, hages debatut, haja debatut, hàguem debatut, hàgueu debatut, hagen debatut

FONDRE: haja fós, hages fós, haja fós, hàgem fós, hàgeu fós, hagen fós

OMPLIR: haja omplit, hages omplit, haja omplit, hàgem omplit, hàgeu omplit, hagen omplit

LLEGIR: haja llegit, hages llegit, haja llegit, hàgem llegit, hàgeu llegit, hagen llegit

JAURE: haja jagut, hages jagut, haja jagut, hàgem jagut, hàgeu jagut, hagen jagut

DANIEL CAZACU LÓPEZ

Pretèrit imperfet de subjuntiu

i) Formanel pretèrit imperfet de subjuntiu dels verbs següents:

COBRIR: cobrira, cobrires, cobrira, cobrirem, cobrireu, cobriren

ESTAR: estiguera, estigueres, estiguera, estigeuerem, estiguereu, estigueren

SER: fóra, fores, fóra, fórem, fóreu, foren

PRENDRE: prenguera, prengueres, prenguera, prenguerem, prenguereu, prengueren

VESTIR: vestira, vestires, vestira, vestirem, vestireu, vestiren

DANIEL CAZACU LÓPEZ

Present de subjuntiu

h) Forma el present de subjuntiu dels verbs:

FER: faça, faces, faça, fem, féu, facen

TÉMER: tema, temes, tema, temem, teméu, temen

DEBATRE: debata, debates, debata, debatem debatéu, debaten

SENTIR: senta, sentrs, senta, sentem, sentéu, senten

SABER: sapia, sapies, sapia, sapiem, sapieu, sapien

DANIEL CAZACU, EVA GOMEZ i VERÒNICA JIMÉNEZ

Condicional simple d'indicatiu

g) Forma el condicional simple dels verbs:

RIURE: riuria, riuries, riuria, riuríem, riuríeu, riurien

VIURE: viuria, viuries, viuria, viuríem, viuríeu, viurien

REBRE: rebria, rebries, rebria, rebríem, rebríeu, rebrien

VALER: valdria, valdries, valdria, valdríem, valdríeu, valdrien

PATIR: patiria, patiries, patiria, patiríem, patiríeu, patirien

DANIEL CAZACU LÓPEZ

Futur simple d'indicatiu

f) Forma el futur simple d'indicatiu dels verbs:

VEURE: veuré, veuràs, veurà, veurem, veureu, veuràn

CANTAR: cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaràn

DUR: duré, duràs, durà, durem, dureu, duràn

VENDRE: vendré, vendràs, vendrà, vendrem, vendreu, vendràn

ADMETRE: admetré, admetràs, admetrà, admetrem, admetreu, admetràn

DANIEL CAZACU LÓPEZ

Pretèrit perfet simple d'indicatiu

d) Forma el pretèrit perfet simple d'indicatiu dels verbs:

FER: fiu, feres, féu, férem, féreu, feren

VENIR: vinguí, vingueres, vingué, vinguérem, vinguéreu, vingueren

VIURE: visquí, visqueres, visqué, visquérem, visquéreu, visqueren

ANAR: aní, anares, anà, anàrem, anàreu, anaren

DIR: diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, diguéren

DANIEL CAZACU LÓPEZ

Pretèrit indefinit d'imperatiu

c) Forma el pretèrit indefinit d'indicatiu dels verbs:

CONFONDRE: he confós, has confós, ha confós, hem confós, heu confós, han confós

REBRE: he rebut, has rebut, ha rebut, hem rebut, heu rebut, han rebut

TRAURE: he tret, has tret, ha tret, hem tret, heu tret, han tret

OBRIR: he obert, has obert, ha obert, hem obert, heu obert, han obert

SABER: he sabut, has sabut, ha sabut, hem sabut, heu sabut

Pretèrit imperfet d'indicatiu

b) Forma el pretèrit imperfet d'indicatiu dels verbs:

FER: feia, feies, feia, féiem, féieu, feien

DIR: deia, deies, deia, déiem, déieu, deien

CREURE: creia, creies, creia, créiem, créieu, creien

TRAURE: treia, treies, treia, tréiem, tréieu, treien

TRADUIR: traduïa, traduïes, traduïa, traduíem, traduíeu, traduïen

DANIEL CAZACU LÓPEZ

Present d'indicatiu

a) Forma el present d'indicatiu dels verbs:

ANAR: vaig, vas, va, anem, aneu, van

VOLER: vull, vols, vol, volem, voleu, volen

PERTÀNYER: pertany, pertanys, pertany, pertanyem, pertanyeu, pertanyen

SENTIR: sent, sents, sent, sentim, sentiu, senten

EIXIR: isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen

DANIEL CAZACU LÓPEZ

Aspecte verbal

L'aspecte és la categoria verbal que afecta les maneres de representar una acció des del punt de vista del desenvolupament, acabament i conseqüències. L'aspecte pot anar implícit en el context. L'aspecte és expressat amb verbs auxiliars, a més del pretèrit imperfet d'imperatiu, que explica el desenvolupament de l'acció, i el pretèrit perfet del perfectiu, que l'expressa  globalment i n'indica la fi.

•Perfectiu: verbs que indiquen fi de l'acció (morir, acabar)

•Imperfectiu: verbs que no indiquen la fi de l'acció (caminar, dormir)

•Estat: auxiliars com estar, ser/ésser, i haver + participi (està envellit, s'ha envellit)

•Pregressiu: estar i anar + gerundi (està estudiant, va millorant)

•Inceptiu: començament de l'acció (es posà a ploure)

•Terminatiu: acabament de l'acció (va parar de ploure)

DANIEL CAZACU LÓPEZ

Temps verbals

MODE INDICATIU

•Passat:

-Simple: a. Pretèrit imperfet b.Pretèrit indefinit c. Pretèrit perfet simple d. Pretèrit perfet perifràstic

-Compost: a. Pretèrit plusquamperfet b. Pretèrit anterior c. Pretèrit anterior perifràstic

•Present:

-Simple: Present s'indicatiu

•Futur:

-Simple: Futur simple

-Compost: Futur compost

MODE CONDICIONAL

•Passat:

-Compost: Condicional compost

•Futur:

-Simple: Condicional simple

MODE SUBJUNTIU

•Passat:

-Simple: Pretèrit imperfet

-Compost: a. Pretèrit perfet b. Pretèrit plusquamperfet c. Pretèrit perfet perifràstic

•Present:

-Simple: Present de subjuntiu

MODE IMPERATIU

•Present:

-Simple: Present Imperatiu

DANIEL CAZACU LÓPEZ

El verb

El verb és la categoria gramatical, nucli del sintagma verbal, que expressa l'existència, l'estat, l'acció, els processos o les modificacions d'un sintagma nominal. El verb és marcat pels morfemes de veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.

VEU 

-Activa: Josep collia flors. 
-Passiva: Les flors eren collides per Josep.

MODE 

-Personal: a. Indicatiu (realitat) b. Condicional (irrealitat: desig, possibilitat) c. Subjuntiu (irrealitat: acció dependent) d. Imperatiu (desig de fer real) e. Infinitiu (concepte de l'acció).
-Impersonal: a. Gerundi (acció durativa) b. Participi (acció acabada)

PERSONA

-Primera: jo parle, nosaltres parlem
-Segona: tu parles, vosaltres parleu
-Tercera: ell parla, ells parlen

NOMBRE

-Singular: jo parle, tu parles, ell parla
-Plural: nosaltres parlem, vosaltres parleu, ells parlen

DANIEL CAZACU LÓPEZ

Joan Roís de Corella (Gandia, 1435 - València, 1497), escriptor i teòleg medieval, autor de poemes i proses mitològiques i religioses que conformen una obra variada i total, reflex d'una personalitat literària polièdrica i coherent. 

Fill major d'un noble cavaller -Ausiàs Roís de Corella- i d'Aldonça, de la família dels Cabrera, té una estreta relació amb el poeta Ausiàs March, trenta anys més gran que ell. Coetani de Joanot Martorell, Roís de Corella està involucrat en la vida social de la València del segle XV -com ho demostra el fet que entre el 1446 i el 1449 participa en l'edificació del Reial Monestir de la Trinitat- i es revela com a dinamitzador de la vida cultural i intel·lectual del moment. 

Ben aviat comença a escriure proses i poemes inspirats en les obres clàssiques d'Ovidi o de Sèneca, entre d'altres, però influenciades també pels autors europeus en llengua vulgar. El seu corpus compta amb peces que han passat a la posteritat literària com ara la "Tragèdia de Caldesa", el "Trihumfo de les dones" o el poema de la "Balada de la garsa y l'esmerla", per exemple. Ordenat teòleg el 1473, Roís de Corella dedica els últims anys de la seva vida a traduir els salms bíblics i la Vita Christi de Ludolf de Saxònia. 

Tot i que llargament oblidat o menystingut per la crítica literària catalana, és sens dubte un dels autors clau en la transformació de la literatura medieval a la literatura renaixentista, dotat d'un estil propi dins la valenciana prosa i amb un món propi i complex, ple de modernitat. 

                                                                      EVA NAVARRO Y VEÓNICA JIMÉNEZ

Misogínia a l'Espill

El primer aspecte que s'observa en l'Espill és la seua misogínia constant. En aquest sentit, l'obra s'ha de contextualitzar en el debat que sobre la condició femenina existia a la literatura en llengua vulgar des del segle XIII, amb autors que escrivien a favor de les dones i d'altres que hi escrivien en contra. Autors com Giovanni Boccaccio, Alain Chartier o Bernat Metge també hi van participar.

A l' Espill, la misogínia és tan exagerada que havia de provocar per força la rialla en el públic contemporani ja que, l'Espill és una comèdia en el sentit medieval del terme, és a dir, una obra escrita en un llenguatge col·loquial i protagonitzada per personatges de baix nivell que comença malament i que acaba bé. Per escriure la seva obra, Jaume Roig manipula els materials o els textos de manera que en canvia el sentit, algun episodi o alguna paraula, modificacions que el públic contemporani captava i celebrava com una mostra d'habilitat.

Verónica Jiménez Hernàndez

Ausiàs March

Verónica Jiménez Hernàndez

Pronoms Febles: Definició i Formes

Verónica Jiménez i Eva Navarro

Llibre de Cavalleries

La temàtica convina les aventures militars, relacions amoroses i la religiositat. Hi ha elements meravellossos. Provenen de la Matèria de Bretanya amb la figura de Chrétien de Troyes. Els personatges tenen capacitats i cualitats inversemblants, suprehumanes, amb poders màgics. La situació geogràfica és desconeguda, irreal, un temps remot i un ambient de fantasia, misteri, somni, i ademés crea una situació anacronica. Solien estar escrits en vers, al estil dels antics cantar de gesta.

Verónica Jiménez Hernàndez

1-Fes u esquema dels corrents literaris valencians vinculats amb les tertúlies i els certàmens poètics.

Hi ha dos corrents:

1er: Léstil de la valenciana prosa.

-Corrent literari vinculat amb la tertúlia de les aristocrates.

-Gust pel clacissisme i l’estil llatinitzant, artificiós i pompós.

-El maxim representant fou Roís de Corella.

2gón: El corrent satíric valencià.

-Es relacioná amb la tertúlia literaria dels escriptors burgesos.

-Componen poesía religiosa per a participar en els certámens poétics però destacaren sobretot en el conrreu dúna peosía satírica realista.

-Principals representants: Bernat Fenollar, Jaume Gassull i Baltasar Portell.

Verónica Jiménez i Eva Navarro

Isabel de Villena: Vita Christi

Vita Christi és una narració que tracta sobre la vida de Jesucrist escrita amb el fí d'il·lustrar les monges del seu convent. El 1445 va professar en el Monestir de la Trinitat de les clarisses de València, on seria nomenada abadessa el 1463. L'originalitat de l'obra és que la escriu tota amb la seva imaginació i el seu punt de vista femení. I en volta de escriure sobre la vida de Crist es torna en la historia sobre la Mare de Déu. El llibre comença i acaba amb en naixement de la verge i la seua assumpció al cel. 

Les autèntiques protagonistes del llibre són les dones. Hi destaquen alguns detalls tradicionalment atribuïts al caràcter femení, com per exemple la coqueteria que es fa palesa en la descripció de la pompa i el luxe.

Verónica Jiménez i Eva navarro

                                                     

                                                   TEMÀTICA  AUSIÀS  MARCH 

La temàtica dels poemes de March gira entorn a tres eixos : l'amor , el problema ètic i la relació amb Déu .

El tema més important és reflectida als Cants d'amor . March intenta establir contacte amb una dona real. Ell vol un amor carnal , però també un amor intel.lectual i espiritual . Desitja una relació real , no fantàstica com les de la època trobadoresca . Però el poeta no és correspost en aquest amor, perquè la única dona que troba és una dona amb virtuts domèstiques , que no el poden satisfer intel.lectualment i espiritualment . Per aquest motiu es desespera .

Dins de Cants d'amor hi ha uns cicles . Cada cicle està adreçat a una dona diferent .

El primer cicle és Plena de seny . Aquí s'hi representa el diàleg amb una dona .  El poeta es mostra agresiu i exigent , perquè tem no ser entès .

La més abundosa és Llir entre cards . Aquí també s'hi representa el diàleg amb una dona . No vol tenir contacte amb el món físic , perquè està decebut , i per tant busca un altre tipus d'amor . Arriba a la conclusió que l'únic amor possible és el contemplatiu , que s'acosti a la perfecció de la vitud i el bé .

El tercer cicle és Foll Amor . March culpa a la dona de no poder mantenir una relació , i per culpa del seu fracàs arriba a insultar-la . L'única sortida és el suicidi o la comprensió . Tota l'agresivitat del poeta es converteix en reflexió .

I l'últim cicle destacable és Amor Amor . El poeta sent un desig carnal , que és legítim , però ell per dins sent que no . Aleshores se sent avergonyit dels seus pensaments .

Una altra temàtica bastant important són els Cants morals , on el tema principal són els forts debats interrogatius sobre la naturalesa del bé , la culpa , la relacióenvers Déu , l'amor, o la mort .

En els Cants de mort , March no se centra en la dona perduda , és a dir en el plany , sino que fa una reflexió sobre l'experiència amorosa , des de la perspectiva d'allunyament físic definitiu . La presència de l'amor en les composicions de March acaba sent un anàlisi de la conducta i la moral humana , abocades a l'experiència límit d'estimar .

I per últim el Cant espiritual . És de temàtica religiosa . En aquest el poeta es confessa pecador i admet que la seva fe es feble , per això demana a Déu que l'ajudi a creure .

                                                 Bianca Nicoleta Stan

Ausiàs March

Ausiàs March és el gran poeta català del segle XV. Nascut el 1400, pertanyia a la noblesa i a una família de poetes: el seu pare Pere March, i el seu oncle, Jaume March escriviren també bons versos.

Ausiàs March va viure a València i, com a noble i cavaller, tenia possessions importants (sembla que com a senyor feudal era una mica dèspota amb els seus vassalls) i va participar en alguna guerra (en l'expedició militar del rei Alfons el Magnànim a Sardenya i Còrsega el 1420 i continuada l'anys següent a Sicília i Nàpols. El 1424, Ausiàs March era present en una expedició a l'illa nord-africana de Gerba).

Es va casar dues vegades, la primera el 1439 amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, que va morir sense fills. La segona, el 1443, amb Joana Escorna, que morí també sense fills el 1454. Ausiàs March va morir a València el 3 de març de 1459 sense fills legítims, doncs, però pel seu testament sabem que va deixar cinc fills bastards.Va escriure 128 poemes que van ser molt coneguts en vida del poeta i posteriorment. La seva obra es caracteritza, en general, per parlar del'amor en termes morals i amb unes imatges tristes (en els seus versos hi ha condemnats a mort, malalts, cucs, verins, etc.) adequades a l'estat d'ànim pessimista que vol transmetre. 
La poesia d'Ausiàs March va suposar el trencament amn la poètica trobadoresca. Escrigué en valencià perquè expressament volia abandonar la llengua occitana com a llengua poètica, i , a més, la seua poesia amorosa és personal i sincera, amb profundes redflexions sobre la mort. 


                            Bianca Nicoleta Stan 

Isabel de Villena

1. Quina fou la intenció d'Isabel de Villena en escriure Vita Christi?

L'obra fou escrita com a rèplica al corrent misogin de l'època, concretament a la misogínia de l'Espill, obra contemporània que devia conéixer.

Per tant tenia una intenció de rèplica, en contra de la misogínia, demostrant l'important paper de la dona.

2. Creus que Vita Christi és una obra feminista?

Sí, en part, ja que destaca a la dona i la fa protagonista, reoresentada en la Mare de Déu. Conté només passatges de l'Evangeli en que la dona té un paper rellevant.

3. Característiques literaries (estil, llenguatge...).

Al seu estil, destaca la naturalitat i la utilització d'un llenguatge senzill. La naturalitat i el detallisme domèstic contrasta amb les descripcions solemnes i pomposes del protocol de les cerimònies religioses.

Es tracta d'una obra molt efusiva i delicada.

DANIEL CAZACU LÓPEZ

Tirant lo Blanch II

1. Per què el Tirant és considerat com una novel•la cavalleresca?

Perquè hi abunden els tornejos i les accions militara. S'allunya dels llibres de cavalleries perquè manca d'elements meravellosos, té uns protagonistes valerosos i forts, però sempre dintre d'una mesura humana, i les accions transcorren en èpoques pròximes i terres conegudes. Aquest realisme i versemblança també es pot verue al Quixot.

2. Tant el Tirant com el Curial representen el naixement de la novel•la moderna. Per què?

Perquè l'autor presenta les diverses històries d'una manera versemblant i creïble, fent-la complexa i amb la presència de diversos temes com la cavalleria, la fantasia, la història, el militarisme, la societat del moment, l'erotisme i la psicologia.
S'allunyen de les d'abans (fan fora els elements meravellosos, evolucionen, assumpció dels ideals burgesoso -plaer, humor-).
El llibre passa a ser més psicològic, amb elements que li donen quotidianeitat. Abandona els ideals medievals (religió...), i es centren més en les capacitats humanes del protagonista. Hi predominen la senzillesa i l'espontaneitat, així com la sensualitat i l'erotisme. Estàn marcades per una filosofia vitalista, amb tocs d'humor i ironia, amb una gran dòsi d'AMOR.

3. A partir dels arguments de totes dues novel•les, assenyala les semblances existents entre els fets del Tirant i del Curial.

En els dos llibres es narren les proeses fe dos cavallers enamorats de la seua dama (Carmesina i Güelfa, respectivament) per qui lluiten i vençen.
A més té molta importància el tema cavalleresc.

La seua figura és respectada, hi apareixen elements històrics que li donen credibilitat, i hi predomina el tema amorós i cavalleresc. Es produeix un ascens, tan social com econòmic, i se li dóna molt de valor als fets d'armes. Hi ha una evolució formativa dels dos cavallers al llarg de la narració, representant així els ideals burgesos. El tema és sobre tot amorós. Hi apareix lluita a la Terra Santa i els dos són empresonats al znord d'Àfrica.

4. Per què han estat qualificades com a novel•les burgeses?

Perquè tant Curial com Tirant reoresenten el procés de gestació d'un heroi: es d'uns origens humils els protagonistes arriben a aconseguir l'honor i la fama que corresponen a un bon cavaller. Ideals que pertanyen als burgesos.

5. Quines semblànces i quines diferències hi ha entre el Curial i el Tirant?

SEMBLÀNCES

Tant al Curial com al Tirant hi apareixen elements cavallerescs, hi predomina la temàtica amorosa, els personatges estàn dins d'uns límits humans i hi apareix una psicología complexa.

DIFERÈNCIES

Al Curial, l'estil presenta un llenguatge elaborat però sense recargaments estilístics.
Al Tirant, es combinen dos estils ben diferents: in estil culte i retòric; i un estil més col•loquial que permet un diàleg àgil i viu.

6. Indica quines diferències hi ha entre l'amor cortés i el concepte d'amor que apareix en aquestes novel•les.

A l'amor cortés la dona és una dama angelicaa, alabada per l'enamorat en una relació de vassallatge. Ella és perfecta, pura, ideal (rubia, teu blanca...) i ell és indigne en la majoria de casos d'obtindre el fruit del seu amor, i sofreix. A més són de dos classes socials ben distintes.

No obstant això, tant al Tirant com al Curial, la dona és un ésser humà, imperfect, que pot arribar a enamorar-se i a obtindre plaer del seu amat. Amb l'ideal burgués, encara que siguen de diferents classes, amb la fama i fortuna del cavaller i els seus triomfs aconsegueixen el seu objectiu, que és casar-se i obtindre l'amor de la seua amada.

Front al tractament refinat, espiritual o idealitzat dels elements amorosos en la narrativa medieval, en el Curial, però sobretot en el Tirant, l'element sentimental i eròtic apareix tractat de manera real i explicita.

DANIEL CAZACU LÓPEZ

Tirant lo Blanch

1. En quina mesura la biografia de Joanot Martorell influí en la temàtica del Tirant?

El Tirant és una novel•la de cavalleria, inspirada en les vivènciesdel seu autor, que va ser un famós i important cavaller del segle XV, i representen moments de la seua vida, transformats per a apareixer a la novel•la (per exemple el viatge a Anglaterra).

Curial e Güelfa

1. Fes una caracterització general dels personatges del Curial.

Són personatges que busquen aventures i honor, i amés, pateixen mal d'amors.

CURIAL: És un jove humil que busca les aventures i l'honor. Ascendeix de posició social, i posseeix qualitats humanes. Té una psicología complexa i és tracta d'un gran estratega i cavaller. Mostra molt de valor en la batalla, però davant de les dones és molt humil i dèbil.

GÜELFA: És una viuda capritxosa. És celosa i acaba casant-se amb el seu protector.

En el Curial aparèixen també diversos personatges reals, element que dóna versemblança a l'acció (Pere el Gran, Enric de Castella, o coneguts cavallers catalans).

-Explica per què el Curial és una novel•la cavalleresca.

Hi abunden els tornejos; hi apareixen episodis amorosos amb passió, odi...

A més els èxits en els combats li aseguren la relació amorosa, i ascendeix socialment, fins casar-se amb la seua eatimada.

2. Curial, que se sent més atret per Laqueisi i Càmar, ler rebutja a favor de Güelfa , de qui sembla que estiga menys enamorat. Tracta de justificar la seua actitud.

És perquè ell és fidel a la seua parauka a Güelfa. I s'ha de portar com un cavaller i defensar els més dèbils (en aquest cas les viudes).

3. Hi ha elements trobadorescos en el Curial? Explica'ls i posa'n exemples.

Està present el tema de l'amor cortés, ja que Curial es declara vasall de Güelfa. Açò reresentaria l'ascensió de posició sovial, la lliuretat de les dones. Els laussengiers en són un exemple.

DANIEL CAZACU LÓPEZ

Prosa del XV

2. Fes un esquema amb les característiques dels llibres de cavalleries i de les novel•les cavalleresques.

A la segona meitat del segle XII va nàixer la narrativa de cavalleries, impulsada per la noblesa, amb l'objectiu de reflectir i defensar la institució de la cavallería. Es troben estretament units a la història i a les llegendes clàssiques grecollatines, però posteriorment la font principal són les recreacions dels antics mites cèltics. Obrin la porta de la ficció.

En el segle XV es produeix una influència mútua entre els cavallers reals i els herois ficticis dels llibres de cavalleria i la temàtica cavalleresca es transforma per la influència de la mentalitat burgesa. Les novel•les cavalleresques adquireixen realisme i versemblança, i la possibilitat dels herois protagonistes d'ascendir socialment.

Els llibres de cavalleries es caracteritzen per la presència d'elements fantàstics i meravellosos, geografies allunyades i exòtiques, èpoques remotes i qualitats sobrehumanes dels herois protagonistes.
Les novel•les cavalleresques del segle XV es caracteritzen pel realisme i la versemblança, geografies conegudes, ambientació en època propera i qualitats humanes dels protagonistes.

DANIEL CAZACU LÓPEZ

Jaume Roig

JAUME ROIG

1. Qui es Jaume Roig?

Jaume Roig va nàixer a València al segle XV. Va ser un metge prestigiòs que va pertanyer a lèstament burgés i que va ocupar diversos càrrecs importants, com ara el de conseller de la ciutat, d'examinador de metges i d'aministrador  d'un famòs hospital de València.
Es va casar amb Isabel Pelliser i hi va tenir sis fills. Va morir a Benimamet l'any 1478.

2. Arguments de l'espill.

L'espill es didiveix en quatre llibres que narren en primera persona les aventures que li ocorren des de que mor el pare i es expulsat de casa per la mare.
Es converteix en un jove pobre que s'enforça en guanyar diners. Viatja a París, on s'enrriqueix amb la cavalleria i torna a València per poder casar-se i viure com un burgés. Després atribueix els serus mals d'amor a les dones. Cansat i desesperat per no poder trobar una dona adecuada pretén tornar a casar-se, pero se li apareix el savi Salomó aconsellant-le que no el faça. Per últim decideix dedicar la seua vida a Déu.

3. La misogínia i l'espill.

La seua misogínia s'inereix en la tradició medieval, molt freqüent en l'edat mitjana i amb una llarga tradició que es remonta a l'antic testament jueu, que responsabilitza la dona del pecat comés pero Adán i Eva.

4. Importància de l'obra.

L'importancia de l'obra es bàsicament literària ja que es el precedent de tota la novel.la posterior. A més al segle d'or els castellan la prenen com a model literari.

5. L'estil. La forma.

Es tracta d'una narració en versos apariats de quatre síl.labes. Així, es converteix en una obra arcaica i complexa. El llenguatge es riquíssim i popular i hi abunden expressions coloquials que accentúen el caràcter satíric de l'obra.

TRINI NÚÑEZ LLORCA

Ausiàs March

2. A partir del text de Martí de Riquer, fes un resum del tractament del tema de la dona en la poesía.

La dama dels trobadors provençals es cantada en atenció a la seua jerarquia social; és la senyora i se li ret un vassallatge amorós (fins el segle XV).
A Itàlia està present la dona "angelicata", que mereix ésser amada per la noblesa del seu cor. La sublimació es feu més gran: per a Dante, Beatrice serà la Teologia que el conduirà vers Déu; per Petrarca, Laura atanyerà la més elevada espiritualitat. Iés impossible arribar més amunt.
Ausiàs March considerà la dona com a dona i la siutuà arràn de terra, on realment és.

3. Quina creus que és la concepció de la dona en l'actualitat?

En l'actualitat, la dona està molt més ben tractada: disfruta de majors privilegis i tractament, i pràcticament està situada al  nivell de l'home.

4. Les idees que es tenen sobre la dona, són iguals en totes les cultures? Posa'n algún exemple.

No obstant això, hi ha cultures, com la musulmana, en les que la dona encara no es tracta com a persona amb els mateixos drets dels homes, és maltractada, i fins i tot morta per la seua condició de dona i té una manca de drets.

DANIEL CAZACU LÓPEZ

Jordi de Sant Jordi

TEMA: Jordi de Sant Jordi

Idees principals

-Després dels trobadors

-Vinculat amb Alfons el Magnànim

-Mor abans del començament del Renaixement

-Abunden els provençialismes a la seua obra

-Vol escriure en català, però escriu en provençal

RESUM PART I

Jordi de Sant Jordi aparegué després dels trobadors. Com a jove poeta del segle XV estava vinculat amb la Casa Reial d'Alfons el Magnànim. Però morí cap al 1424: no pot convertir-se en renaixentista. Per això, ell escriu en provençal, perquè va morir abans que començaren els moviments renaixentistes, amb l'ús del català com a llengua.

RESUM PART II

Les coses més importants de Jordi de Sant Jordi són: els components trobadorescs, amb la tradició i l'antiguitat i l'empremta humana. Estes dos característiques formen part de la vida i de l'obra del poeta. La tristesa o malenconia és molt característic de l'autor. Utilitza temes trobadorescs . I amb una empremta vital fà que els crítics puguen parlar de les seues poesíes.

DANIEL CAZACU LÓPEZ

La llengua del segle XV

DANIEL CAZACU LÓPEZ -Què és la normalització lingüística?

Estandaritzar i fer una llengua com a oficial d'un lloc, utilizant-la en tots els àmbits d'ús, i esdevenint model lingüístic.

-Quin fou el procés de castellanització de la Corona?

Es va integrar la Cornona d'Aragó dins la monarquia castellana que comportà una castellanització del poder polític i social primer, i més tard de les classes més elevades. S'inicía amb l'elecció dels Trastàmara al Compromís de Casp en 1412, després de la mort de Martí l'Humà, i es va accentuar amb la unió dels Reis Catòlics, que van aportar una llengua de prestigi que imitar, fent així caure la hegemonia del poder dialectal de la llengua per la seua fragmentació.

-Consciència ideomàtica, com es donen: propostes lingüístiques.

Amb el procés de castellanització, es reflexionà sobre la llenguai hi apareixiren estudis per depurar l'idioma, buscant prestigi per a la llengua i consolidant la consciència de correció ideomàtica.
Les propostes apareixen per la preocupació d'establir una mena de model de referència, evitant els dialectes.

-Expliqueu el motiu pel qual apareix la denominació de llengua valenciana.

Pel reflex d'una afirmació de la consciència de ciutadania valenciana en una època en que contrasta l'hegemonia del Regne de València amb els problemes socials i econòmics de laresta del domini lingüístic (es va produir un desmembrament de la Corona Catalanoaragonesa, produïnt una fragmentació dialectal).

Activitats al voltant del poema XXIII

1. a. Saps què és el senyal?

Es refereix a la dona, habitualment noble i casada, per a que la gent no se n'adonara de qui es parlava en el poema.

b. On se situava?

En l'última estrofa de quatre versos.

c. A quin senyal pertany aquest poema XXIII?

19 poemes (plena de seny), 35 poemes (lliri entre cards), 2 poemes (mon darrer bé), 10 poemes (oh, folla amor) i 12 poemes (amor, amor).

d. En coneixes més de senyals emprats per March?

"Mon darrer bé", dues poesies endreçades a una dama amagada sota aquest senyal; i "Oh, folla amor", deu poesies en que se sent pecador.

2. Quin creus que és el tema del poema?

Elogiar a la dama i demostrar-li el seu amor.

3. Fes un xicotet resum de cada estrofa.

La primera estrofa parla de l'amor a partir de la metàfora dels trobadors.

La segona manifesta que només ell se n'adona de com és ella a l'interior, al contrari dels demés homens que només es fixen en el seu físic.

En l'última manifesta el seu amor per ella, i la seua assendència divina. Perquè ella és pura i divina.

4. Analitza el poema des del punt de vista mètric.

Tots són versos de 10 sílabes (decasíl•labs) i amb rima assonant ABBA.

5. Relaciona les figures retòriques amb els exemples.

HIPÈRBOLE: Venecians no han lo regiment / tan pasciffich com vostre regeix.

METÀFORA: Llir entre cards.

COMPARACIÓ: L'ull de l'hom pech no ha tan fosqua vista / que vostre cos no jutge per gentil; / no•l coneix tal com lo qui és suptil.

IMATGE: Sol per a vós bastà la bona pasta / que Déu retnch per fer singular dones.

DANIEL CAZACU LÓPEZ

PRONOMS FEBLES

1. No vull tornar-vos a veure: aneu-vos-en d'ací.
2. Has donat els regals a les teues germanes? No, encara no els els he donats.
3. Els meus amics han preguntat tantes coses que no he pogut contestar-los-en totes.
4. Digues que vols a la senyora, però digues-li-ho ben clar.
5. Busca els bolígrafs al calaix, ja m'has sentit, busca'ls-hi ara mateix!
6. Jordi passa apunts al seu company? Sí, Jordi li'n passa cada dia.
7. No portes els amics a la discoteca. Si no els hi portes te'n penediràs.

PABLO SALADO BERGES

ISABEL DE VILLENA

1. Quina foú la intenció d'Isabel de Villena en escriure Vitha Christi?

L'intenció fonamental d' Isabe de Villena en escriure el Vitha Christi fou destacar l'importància de la dona a través de l'evangeli i la mare de Deu. Ja que Isabel de Villena pertenía al convent de Trinitat i per tant va llegir el llibre de Bernat Metge ( L' Espill) i segurament el va fer com a rèplica dels pensaments antifeministes que transmitía aquest llibre.


VEGA GIL SANZ

EL CORRENT SATÍRIC VALENCIÀ .

3. A què atribueixes la manca de reflexió moral en els autors del corrent satíric Valencià?

 A que en asquesta época pensáven més en fer humor que en els sentiments de la vida. No tejen cap intenció moralizadora, si nò de satiritzar i ridiculalitzar aspectes de la quatidianitat , aspectes que provoquen humor u amb un joc literari carregat d'enginy.


           VEGA GIL SANZ

PRÀCTIQUES

Companys i companyes, açí vos dixe una página per tal que practiqueu pronoms febles. Molta sort i estudieu ;)
http://www.projectiu.org/assignatures/valencia/projectes/webgrama/practica4.html

 

 

 

CARLOS LACOBA

Pronoms febles

1. Substitueix tots dos complements alhora:

a) Aquest individu ha pres la cartera al passatger del bigoti.

b) Hem encarregat les postres a la Neus.

c) Ha cedit la paraula al sots-secretari.

d) He venut la brusa a la Griselda.

e) Aviat retornaran el material a la Lluísa.

f) Han apujat el sou al Sergi.

Solucions

a) Aquest individu ha pres la cartera (CD det- la) al passatger del bigoti (CI sg li).

Aquest individu la hi ha pres.

b) Hem encarregat les postres (CD det- les) a la Neus (CI sg- li) Les hi hem encarregades

c) Ha cedit la paraula (CD det -la) al sots-secretari (CI sg-li). La hi ha cedida

d) He venut la brusa (CD det- la) a la Griselda (CI sg-li). La hi ha venuda

e) Aviat retornaran el material (CD det- el) a la Lluísa (CI sg-li). L'hi retornaran aviat.

f) Han apujat el sou (CD det- el) al Sergi (CI sg li). L'hi han apujat

RECORDEU: CD determinat (el, la , les, les) + CI Sg li --->

1) Es canvia l'ordre dels pronoms a CD+ CI

2) El CI "li" passa a ser "hi"

JOSHUA OVERTOOM ESPARCIA 

Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella va nàixer a Gandia el 1435 i va morir el 1497 a València amb l'edat de 62 anys. 
Estava influenciat per les transformacions socioculturals del pas de l'època medieval al Renaixement.

Va pertànyer a una família que formaven part de la petita noblesa, per tant va poder-se dedicar a la literatura tot i haver de ser militar o diplomàtic pel fet de ser el fill primogènit. 
Finalment va fer-se religiós fins aconseguir el títol de mestre de Teocràcia. 
A l'edat dels 20 anys va començar a escriure. Els seus escrits fan referència a les nombroses aventures amoroses anònimes les quals va tenir. 

Cristina Romera Ballester

PRONOMS FEBLES

1- Procure no deixar-se l'abric.Deixar-se'l
2-Ningú vol veure's els defectes.   Veure-se'ls.
3-S'ha ofés a elles.   Se les ha ofeses.
4-Es va escapar una cosa a ell.   Se li'n va escapar una.
5-No valdran creure allò.   S'ho voldran creure.
6-Volia desfer-se d'aquella carta.   Desfer-se'n.
7- No va voler quedar-se a dinar.   Quedar-s'hi.
8- No es coneix l'hivern en aquell país.   Se l'hi coneix.
9-Ella vol subcriure's a la revista.   Subcriure-s'hi.
10- Molts s'apartaven d'aquella casa.   Se n'apartaven.
11-No volen donar el permís a mi.   Donar-me'l/ me'l volen donar.
12-Vindran a pintar-me la porta.   Pintar-me-la.
13- no m'han demanat l'autoriztació.   Me l'han demanada.
14- Jo apunte a mi quatre punts.   Me'n apunte.
15-Poseu fàcils els problemes a nosaltres.   Poseu-los-els.
16-Cobra a nosaltres la factura.   Cobra'ns-la.
17-Busqueu a nosaltres per la selva.   Ens hi busqueu/ Busqueu-nos-hi.
18-Tu creus saber totes les coses.   Te les creus.
19-No hauries de riure't d'ell. Riure-te'n.
20-Posa't sucre a la llet.   Posa-te-n'hi.

Cristina Romera Ballester.

El Monestir de la Trinitat 

El monestir de la Trinitat situat al carrer Trinidad de la ciutat de València (Espanya) és un edifici que va ser fundat en 1242com a cenobi i hospital. En 1444 va ser ocupat per les religioses clarisses per exprés desig de la reina María, esposa d'Alfonso el Magnànim, que volia disposar d'un lloc de retir al costat de la ciutat, i a aquest efecte ho va satisfer de donacions i privilegis. La principal abadessa va ser *sor Isabel de Villena, l'autora de la coneguda obra ''Vita Christi". També va estar lligat al convent el famós escriptor Jaume Roig, que va ser mèdic de la comunitat.

Actualment el convent està habitat per monges de clausura, per la qual cosa solament és possible visitar l'església en horari de celebracions religioses. Es pot admirar la façana de l'església, construïda amb cadirat i tapial en estil gòtic flamíger.

La porta principal és del segle XV i està emparentada amb les de la Llotja. Sobre ella, cal destacar el bellíssim *tondo renaixentista de ceràmica, fet a Itàlia, l'original de la qual es custodia en el Museu Nacional de Ceràmica.

Raquel Doblaré

L'estil de Isabel de Villena

El que més destaca de l'estil d'Isabel de Villena és la utilització d'un llenguatge senzill i viu. Evita conscientment els cultismes i l'artifici literari, buscant la naturalitat i la facilitat de comprensió per al públic a qui destinava la seua obra.

Contrastant amb les senzilles escenes domèstiques, l'autora frueix descrivint la pompa i la solemnitat del protocol de les cerimònies celestials, recreant-se en la fastuositat de les teles, joies, els menjars i l'escenografia.

S'ha de remarcar també la seua tècnica amplificadora: té una rara habilitat per a redactar capítols sencers del seu llibre a partir d'un sol versicle de l'Evangeli, bastint-ne la resta amb la seua prodigiosa imaginació.

Raquel Doblaré

2.Fes un esquema de l'estil i dels temes tractats pel corrent satític valencià.

L'estil.
Llenguatge planer i col.loquial amb referències populars.Obres de producció colectiva. Consegudes com un joc, amb recursos expresius .d'enginy amb jocs de paraules i rimes,paraules de doble sentit, etc.Les obres  ridiculitzen aspectes de la vida cotidiana amb la intenció de divertir i fer humor.
Temes: religiós, amor(sexe, comportament socials femenins) i la sàtira amb que retraten la societat burguesa valenciana de l'época.

Rauqle Doblaré

Caracteristiques de VITA CHRISTI

3.

Caracteístiques de Vita Christi:

- És una obra fonamentalment religiosa
- Probablement fou escrita com a rèplica al corrent missogin de l'época, i més concret, a la missoginia de l'Espill.
- En quant a l'estil: destaca la naturalitat i la utilització d'un llenguatge senzill.
- La naturalitat i el detallisme domèstic contrasta amb les descripcions solemnes i pomposes del protocol de les ceremònies religioses.
- Es tracta d'una obra molt efusiva i delicada.
- Un dels aspectes més analitzats es la defensa de les dones en la vida de Jesu Crist.

JOSHUA OVERTOOM ESPARCIA

 Isabel de Villena

Isabel de Villena fou una religiosa i escriptora valenciana del segle XV. Va nàixer probablement a València, el 1430, filla bastarda d'Enrique de Villena. Isabel va viure des de petita en la cort de Maria de Castella, educant-se dins els ambients aventurers que envoltaven Alfons el Magnànim. El 1445 va ingressar en el Monestir de la Trinitat de les clarisses de València, on seria nomenada abadessa el 1463. 

Durant la seua vida religiosa es va guanyar fama de santedat i va reunir al seu voltant un grup d'escriptors que la veneraven. Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana. Va morir al mateix convent on va residir quaranta-cinc anys, víctima d'una epidèmia que assolà València l'any 1490. 

L'única obra que s'ha conservat d'ella és el Vita Christi, publicat a València el 

1497 per l'abadessa que la va succeir.

 Vita Christi és una narració que tracta sobre la vida de Jesucrist escrita amb el fí d'il·lustrar les monges del seu convent. El 1445 va professar en el Monestir de la Trinitat de les clarisses de València, on seria nomenada abadessa el 1463. L'originalitat de l'obra és que la escriu tota amb la seva imaginació i el seu punt de vista femení. I en volta de escriure sobre la vida de Crist es torna en la historia sobre la Mare de Déu. El llibre comença i acaba amb en naixement de la verge i la seua assumpció al cel. 

  Les autèntiques protagonistes del llibre són les dones. Hi destaquen alguns detalls tradicionalment atribuïts al caràcter femení, com per exemple la coqueteria que es fa palesa en la descripció de la pompa i el luxe.

                             Bianca Nicoleta Stan & Pablo Salado Berges   

PRONOMS FEBLES

CI

CD

CC

Em/me

La

Hi-(totes menys de)

Et/te

El

En/ne (soles quan hi ha de)

li

Les

Ens/nos

Els

Us/vos

Ho(*)

els

En/ne

r-lo /eu-los

(*)ho:quan es pot substituir per allo, aixo, aço...

MARIA DE LA TORRE VALERO