LO SOMNI:

Dins de l'obra, el personatge de Bernat es manifesta escèptic respecte a la immortalitat de l'ànima (humanisme),després sera convençut pel rei i tindrà una actitud medievalista. Però encara preval el teocentrisme en l'humanisme.
El Somni imita l'estil de l'autor clàssic llatins (Oviris i Seró) i en l'humanisme Italià i petarca  Plató Civeró.

CRISTINA ROMERA BALLESTER.           

BERNAT METGE:

¿Per què es considera humanista?

-Per l'amor als llibres i per seu estil dialogat, també per gust dels clàssics i per la seua prosa elegant i rica.















CRISTINA ROMERA BALLESTER.

.COMENTARI:

El poema és un retrat mordaç dels usos i costums del món cristià, sobretot de les classes dominants, que al marge de la fe i els deures morals es mostraven corruptes i enganyoses.

La tesi de Turmeda és que els diners poden capgirar el món i qui en té pot fer i desfer al seu grat i al marge de les lleis. 

El poema forma part del Llibre dels bons amostenaments (1397).Pel que fa a la forma és compost de nou estrofes de quatre versos, tres octosíl·labs  tetrasíl·lab que segueixen l’esquema de rima: 8A/8A/8A/4b.

Raquel Doblaré

Bernat Metge (Barcelona entre 1340 i 1346 - 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes catalans, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria.

Les seves primeres obres foren Llibre de Fortuna e Prudència (1381), Sermó humorístic i paròdic, i la traducció del llibre segon del poema llatí De vetula, d'Ovidi.

Bernat Metge va escriure l'any 1381 El llibre de Fortuna e Prudència, poema al·legòric en versos apariats de vuit sil·labes que debat la qüestió de la Providència divina al més pur estil de la tradicció medieval, on explica el seu viatge fictici a l'illa de la Fortuna on aprèn que les desgràcies que el persegueixen són una prova de Déu per demostrar la seva innocència i la seva virtut.
També féu la traducció de la història de Valter e Griselda, última de les novelle del Decameró, una de les obres clàssiques de la literatura medieval, si bé Bernat Metge es va basar en la traducció llatina de Petrarca, El Griseldis, sent el primer autor en traduir-lo al català, no en l'original italià de Bocaccio. La importància de la traducció de Metge es deu, a més de la seva elegant prosa, a la carta introductòria que acompanya el relat, ja que suposa la primera mostra d'admiració per Petrarca que es coneix a Espanya.

La seva obra mestra fou Lo somni, redactat el 1399.

MAR SOBRINO.

Anselm Turmeda:

De primer es va fer frare franciscà i posteriorment, desenganyat de la societat occidental i del cristianisme, es va convertir a l'islam i va viure com a musulmà a Tunis. És dels pocs escriptors que ha escrit en català i en àrab, sent un clàssic en ambdues llengües. Els seus llibres tingueren gran difusió en els països de parla catalana.

Entre les seves obres figuren:

• Llibre dels bons amonestaments. Turmeda el data l'abril de 1398, quan ja feia onze anys que vivia a Tunis. Consta de 428 versos disposats en estrofes de tres octosíl·labs que rimen entre ells i un tetrasíl·lab de rima independent. En una breu nota proemial es diu que aquest Llibre fou "compost en Tunis per frare Anselm Turmeda, en altra manera apellat Abdal·là" i que tracta de bons ensenyaments, "ja que ell mal los haja seguits".

• Disputa de l'ase. Escrita el 1417. No se'n conserva cap exemplar en català; l'edició és feta sobre una traducció francesa. El fet que la Inquisició de Madrid el 1583 el posàs a l'Índex de llibres prohibits degué contribuir a la seva desaparició. "Tant per raons polítiques com religioses, no quadrava amb l'ortodòxia catòlica de l'Espanya del XVI".

• Llibre de tres. Va ésser escrita entre els anys 1405 i 1407. "El Llibre de tres correspon al moralisme d'en Turmeda, que vol instruir divertint, utilitzant el tradicional poder moralitzador dels refranys. Però també es nota la ironia i escepticisme d'altres obres d'en Turmeda, barrejant lo diví i lo humà, gràcies al truquet del vincle simple del nombre tres.

• Cobles de la divisió del Regne de Mallorques. En una petita introducció diu que va escriure l'obra a petició d'uns mercaders mallorquins. Són 123 estrofes de vuit heptasíl·labs rimant en ababbccb.

• L'obsequi de l'home il·lustrat per a atacar els partidaris de la Creu. Escrita el 1420, en àrab.

    Les dues primeres parts són biogràfiques. La tercera part és la part programàtica de l'obra

CRISTINA ROMERA BALLESTER.

5. Com era el llenguatge dels sermons de Sant Vicent Ferrer?

     El llenguatge dels sermons era viu i fresc, plàstic i espontani, amb col·loquialismes i alteracions sintàctiques que barrejava amb l'ús de fragments i fórmules en llatí.


 

PABLO SALADO BERGES

1. Fes un resum de la figura de Sant Vicent Ferrer.

Frare dominicà que va nàixer a València en 1350 i que va assolir una fama universal per les predicacions en terres d'Espanya, França, Suïssa i Itàlia. 

Fou mestre en teología (va estudiar al Convent dels Domenecs) i, com a conseller de reis i papes, va intervenir directament en un fet que va trasbalsar les estructures de l'església catòlica, el Cisma d'Occident, en què una divisió per raons d'obediència religiosa provocà l'existència de dos i tres papes  simultanis, residents a Roma, Avinyó i Pisa.Va tindre, a més, una presència important a la cort del Papa Lluna, Benet XIII.

L'any 1412 va participar com a un dels dotze compromisaris en el Compromís de Casp a favor de Ferran d'Antequera (de la dinastía dels Trastàmara).

A partir dels 35 anys, es dedicà amb gran intensitat a la predicació de la moral cristiana, amb la intenció de reformar els costums i la corrupció que s'estenia en la societat des de la perspectiva de la moral cristiana. Així doncs, pretenia una conversió dels vicis en virtuts, i no tant la conversió dels no creients. 

Morí en 1418 a Vannes i va ser canonitzat l'any 1455.

---------------------------------------------------------------

Apunts: Cal destacar que Sant Vicent no escrivia perquè no tenia intenció literaria. Va obtenir molta fama, i sempre anava rodejat de gent, i sobretot escribans que transcrivien els seus sermons. 

•Predicació

•Poder polític i religiós

•Sermons per la Cristianització

---------------------------------------------------------------

Daniel Cazacu López

SAN VICENT FERRER

3- Quina estructura tenien els sermons de sant Vicent Ferrer?

L'estructura dels sermons de Vicent Ferrer correspon a la que proposa Francesc Eiximenis en el tractat Ars predicant populo, que establia una divisió dels sermons en tres parts: introducció, enunciació del tema i final.

SAN VICENT FERRER

 2- Com ens han arribat els sermons de Sant Vicent Ferrer?

 Vicent Ferrer no tingué mai cap afany literari ni va escriure cap línea, una part dels seus sermons predicats ens ha arribat gràcies a una sèrie d'escrivents o reportadors, que acompanyen al sant i prenien mot a mot els sermons tant en llatí com en vulgar. Només es conserven 280, del quals destaquen 52 sermons predicats a València a la Quaresma de 1413.

                                                                   MAR SOBRINO CARBÓ.

4.Quins eren els temes predominants?

Els fare sant vicent Ferrer , en els seus sermons tractaven temes d'evangeli, les bons costums i l'apocalipsis .Tots aquestos temes anaven amb l'intenció de millorar els costums dels cristians i la corrupcció de la societat desde la perspectiva moral cristiana.

                                                                                    VEGA GIL SANZ

3.Quina estructura tenien els sermons?

L'estructura que tenien els sermons de Vicent Ferrer correspon a la que proposa Frances d'Eiximenis en el tractat d'art de predicacció popular, que establien la divisió dels sermons en tres parts:Introducció , enunciació del tema i final.
                                                                                                   VEGA GIL SANZ

  Sant Vicent Ferrer.

4. Quins eren els temes predominants ?

El frare dominicà Sant Vicent Ferrer, en els seus sermons, els temes dels quals tractava eren l'evangeli, els bons costums com a cristians, l'apocalipsi i el judici final.

 Aquests temes anaven amb la intenció de millorar els costums dels cristians i la corrupció de la societat des de la perspectiva de la moral cristiana.

PABLO GRANERO ROJO.

6-Quins recursos emprava per adoctrinar?

Van ser abundants els recursos que va utilitzar Vicent Ferrer: Proverbis, exemples i miracles amb els quals predicava , a viva i copiadora la doctrina moral que exposava des de la trona, de manera molt teatral amb gestos i agafant a gent del public per a les seues escenificacions.

Cristina Romera Ballester.

Ortografía.

Les labials

3. Completa les frases amb un dels mots següents, després d’escriure-hi b o v.

a) El pescador s’acostà riba mar per veure l’envestida de les ones.

b) El cotxe que patí l’accident va bolcar en un revolt molt perillós de la carretera.

c) No es cordava la gavardina perquè se li havia trencat la civella del cinturó.

d) La javelina va fer una trajectòria corba en l’aire.

e) L’obrer, va treballar uns quants mesos en la construcción del pabelló esportiu.

f) El por d’almívar va rebentar per causa de la pressió.

g) Van elaborar un pastís amb rovells d’ou confitats.

h) En arribar a casa va posar el mòbil a carregar.

4. Completa amb les paraules que sols es diferencien per l’ús de b o v, però que tenen diferents significants.

a) En ser vençuda per Èdip, l’esfinx es va precipitar per un abís prefundíssim.

b) He rebut l’avís i he vingut de seguida.

c) La vacant deixada per la professora va tardar molt a cobrir-se.

d) Una bacant era una sacerdotessa de Bacus.

e) El malalt té una infección bacil·lar, causada per bacils.

                                          NACHO FRESNO CARBÓ.

SANT VICENT FERRER


Frare dominicà que va nàixer a Valencia en 1350. Va ser predicador per tota Espanya y altres països. Fou mestre en teología , conseller de papes i reis... Sant Vicent Ferrer es dedicà amb gran intensitat a la predicació de la moral cristiana amb la intenció de reformar els costums de la societat desde la perpectiva de la moral cristiana. Sant Vicent Ferrer no va escriure ninguna obra, pero els seus sermons ens han arribar gràcies a una sèrie de reportadors. Vicent Ferrer demostra un gran domini de l'art de l'oratòria en els seus sermons. En ells fa ús de diversos recursos teatrals. A més feia adaptacions populars de textos bíblics. El llenguatge dels seus sermons era un llenguatge viu i fresc amb col-loquialismes. Aquets sermons anaven amb la intenció de convertir els infidels. Sant Vicent Ferrer morí en 1418 a Vanne.



NACHO FRESNO CARBÓ.

Ortografía.

Les labials

1) Completa amb b o v els mots següents.

bava                  baf                        arrova                 calbesa                  vaixell   

avet                   avorriment           gavany                covar                      desimbolt

gleva                 sivella                   bivac                   badall                     sarbatana

pavelló              buidar                  endívia                saviesa                   debanar

taverna              esvelt                  saviesa               trobador                 advocat

arrabassar        revoltó                 berruga               cantaven                escalivar

abans                versemblant        núvol                   feble                       raval

automòbil          moviola               acoblar                escorbar                comboi

avaluable          adverbi                tramvia                oblidar                   havanera

2)Escriu la grafia que corresponga a cadascun dels topònims següents.

Àlaba            Bergara             Biscaia                    Brabant                 Còrdova

l'Havana        Narbona            Eslovàquia              Savoia                  Sèrbia

Vesuvi           Anvers               País basc                Eivissa                  Nerbion

                                            NACHO FRESNO CARBÓ.

4.Quins temes hi predominaven?

San Vicent Ferrer, en els seus sermons tractava temes com l'evangeli, els bons costums i la fi del mòn. Aquestos temes anaven amb l'intenció de millorar els costums dels cristians i la corrupció de la societat des de la prespectiva de la moral cristiana.

Andrés Gallur 

~Sant Vicent Ferrer.

1- Fes un resum de la figura de Sant Vicent Ferrer.

Frare dominicà que va naixer a València en 1350, a una familia acomodada.Va assolir una fama universal per les predicacion d´Espanya , França, Suïssa i Itàlia. També fou mestre en teologia i conseller de reis i papes.Finalment va ser canonitzat.

2-Com ens han arribat els seus sermons?

Ens han arribat gràcies s uns sèrie d´escrivents o reportadors: Els clergues que acompanyaven el sant i  que prenien mot a mot els sermons tant en llatí com en vulgar.

                                   3-Quina estructura tenien?

L´estructura dels sermons de Vicent Ferrer correspon a la que proposa Francesc Eiximenis en el tractat  ``Ars praedicando populo´´,que establia una divisió dels sermons en tres parts: Introducció, enunciació del tema ( cos doctrinal del sermó) i final.

                              4-Com era el llenguatge? 

El llenguatge dels sermons, era viu i fresc,plàstic i espontani , amb col·loquialismes ,alteracions sintàctiques que barrejava amb l´ús de fragments i fórmules en llatí.

Carla Sánchez Gómez

4. Defineix en termes generals la seua obra.

Eiximenis intercala breus narracions en les obres amb la finalitat de fer més amena la lectura dels llibres. Donen vida i atractiu a la matèria que s'hi exposa. Amb l'ús d'un estil planer i clar, d'una prosa sense retoricismes, tó directe, sorreguer i irònic amb què embelleix les historietes, l'autor reïx com a narrador. 

L'estructura és escolàstica: exposició d'idees i principis amb una argumentació molt detallada, però amb equilibri entre idees i exemples.

A més, de la seua obre també en podem dir que recull el pensament medieval. La seua originalitat és que va escriure una obra teològica en llengua vulgar, novedosa en tot Europa. Aconsegueix difondre el missatge cristià a la gent perquè ho entenga. Està definit com escriptor medieval per la manera d'escriure, les fonts que domina i la didàctica (escolàstica) que practica.

Així com un gran exponent de la literatura de la predicació escrita, gran prosista i intelectual, compilador i divulgador.

Daniel Cazacu López

Lo cristià: característiques, estructura,  objectius,etc.

Lo cristià fou una enciclopédia impulsada per Pere el Ceriminiós i redactada per Francesc d'Eiximenis entre 1379 i 1392. Inicialment havia de constar de 13 volums que contintueixen " sumariament tot el fonamental del cristianisme" per estimar l'estudi de la teología entre els laics. 

Lo cristià, és una obra universal que marca una fita important en la literatura occidental : es un dels primers grans escrits de la literatura didàctica i teològica que deixa el llatí en benefici d'una llengua vernacla , el català.

S'estructura per 4 parts:

1→ Introducció general a la religió cristiana.

2→Analitza el problema de les tentacions.

3→ Estudia els conceptes del mal i el pecat.

12→ Estudia els principis fundamentals de les ciutats i comunitats

Raquel Doblaré

1. Fes un breu resum que definisca a Francesc Eiximenis.

Francesc Eiximenis va ser un escriptor i frare franciscà, va nàixer a Girona (1327-1330) d'una família burgesa. En la seua ciutat natal va adquirir els primers coneixements, però continuà la seua formació en universitats com Oxford, París, etc. Va aconseguir el títol de Mestre en Teologia a Tolosa, gràcies al rei, ja que tenia bona relació amb la casa reial. Va dedicar la seua vida a tractar de fer asequible els dogmes de la religió cristiana a la gent senzilla de la seua època. Fou un predicador de prestigi que anà a València, on escrigué les seues obres (Lo Crestià). Va morir a Perpinyà en 1409.

PABLO GRANERO ROJO

9. El regiment de la cosa pública.


"El regiment de la cosa pública" fou una alabança de la terra valenciana i forma part del dotzè de Lo Crestià. Comença definint què és La cosa pública. S´exposen els principis del bé comú per a un bon regiment, uns consells per a regir la ciutat. Estava escrita en català perquè la consulten els regidors valencians.
Fa prendre conciència de regne independent. Entén la ciutat que ha de ser governada per uns regidors elegits i pensava amb la nova classe social, la burgesia, era crítica amb el poder reial i deia que el poble tenia dret a queixar-se

                    PABLO GRANERO ROJO.

3.) Com és la València del segle XVI i que volen els jurats de la ciutat?

València era una ciutat de penúria per la pesta i en situació post bèl.lica, però a pesar d’aquesta situació no hi havia recessió econòmica i València semblava ser una ciutat de futur.

Els jurats volien cridar a Eiximenis per l’augment del prestigi de la ciutat i cristianitzar la ciutat , es a dir, convertir als infidels en cristians. Però es va produir una paradoxa entre Eximenis i Sant Vicent Ferrer, perquè ja estava Sant Vicent Ferrer, que era de València i estava fent el treball que també podia fer Eiximenis que, per altra banda, era de Girona(Catalunya).

Jose Ramón Juanes García.

VIDA DE FRANCESC EIXIMENIS:

Ací us deixe un vídeo que us ajudara a comprendre i saber una mica més de la vida de Eiximenis.

CRISTINA ROMERA BALLESTER.

7-EL LLIBRE DELS ÀNGELS:

És un llibre d' antologia a la veu del poble.Es un tractat polític per a corregir açò que havia criticat al dotzè del Cristià.

CRISTINA ROMERA BALLESTER.

 Lo Crestià

Enciclopèdia que havia de constar de tretze volums que continguessin "sumàriament tot lo fonament de cristianisme", una extensa obra per tal d'estimular l'estudi de la teologia entre els laics. D'aquest projecte només es coneixen els tres primers llibres, dedicats a matèries teologicomorals, i el dotzè, que es refereix al govern de la "cosa pública", als prínceps i als súbdits. 

·  Primer [escrit a Barcelona entre 1379-1381]. València: Llambert Palmart, 29-I-1483. 

Introducció general a la religió cristiana. Inclou una refutació de la religió musulmana i de la judaica. Dividit en quatre parts de diversa proporció, que formen un conjunt de tres-cents setanta capítols. 

·  Segon [escrit a Barcelona entre 1382-1383]. 

Analitza el problema de les temptacions. Dividit en dos-cents quaranta capítols. 

·  Tercer [escrit a Barcelona el 1384]. 

Estudia el concepte de mal i de pecat, i fa una presentació molt detallada dels set pecats capitals i dels pecats de la llengua. Dividit en tres volums que apleguen mil seixanta capítols, compresos en dotze tractats de diversa proporció. 

·  Dotzè [escrit a Barcelona entre 1385-1386]. València: Llambert Palmart, 15-III-1484. 

Tractat polític en què s'estudien els principis fonamentals del govern de les ciutats i de les comunitats. Dividit en dos volums que apleguen nou-cents set capítols, distribuïts en vuit parts. 

                                                                                                           EVA NAVARRO FLÓREZ

5-A QUI ADRESSA ELS SEUS ESCRITS?

L'objectiu central de l'obra és la institució religiosa de la gent dels carrers (les persones simples),que estan en perill de desviar-se de les pautes de la societat teocèntrica que estava en crisi i que posava en perill el dogma cristià.

Cristina Romera Ballester.

Art de predicació

L'Art de predicació al poble és un llibre escrit per als predicadors joves i està escrit en llatí. El pròleg del text ens explica com ha de ser un bon predicador.

És un tractat pedagògic que explica els fonaments, les tècniques i els recursos per predicar. L’Art de predicació al poble forma part d'un gènere literari que va contribuir a la formació dels milers de predicadors que van recórrer Europa d'una punta a l'altra i van fer ressonar les seves veus a les catedrals, les esglésies, les ermites, les places i les universitats. 

                                                           Verónica Jiménez, Diana Paz i Marta Sánchez

El llibre dels ángels

 És un tractat complet sobre angelologia amb moltes reflexions polítiques.
Va suposar un renovellament del culte als àngels. El to planer y popular        d´aquesta obra serà una de  les característiques de la prosa d´Eiximenis. Aquest llibre va ser dedicar a al cavaller Pere d´Artés.   

                                                                                              Verónica Jiménez, Diana Paz i Marta Sánchez

                                                                 

8. El llibre de les Dones

Obra escrita cap a finals del segle XIV en català, de clar caràcter moralitzador que descriu la vida de la dona en les seues diverses etapes, tal com s'entenia en l'època. Reprodueix el model de literatura didàctica de tradició medieval. El seu enorme èxit ho prova el gran nombre de còpies manuscrites que han arribat fins a nosaltres i les abundants traduccions al castellà que es van fer del text durant els segles XV, XVI i XVI. 

L'obra inclou la dedicatòria a la comtessa de Prades,  
Sancha Jiménez, que havia demanat a Eiximenis un tractat devot que servís per orientar la seua vida.

  En resposta, Eiximenis escriu aquesta obra, dividida en dues parts:

· La primera tracta dels aspectes de la dona en general.

· En la segona estudia les diferents dones: donzelles, casades, viudes i religioses.

El text es recomanarà també com a guia espiritual, cosa que contribuirà a la seva àmplia divulgació.

PABLO SALADO BERGES

4.Defineix en termes generals la seua obra

La seua obra recull el pensament medieval. La seua originalitat  és que va escriure l'obra teològica en llengua vulgar,novedosa en tota Europa. Aconsegueix difondre el missatge cristià a la gent, perquè o entenga. Escriptor medieval per la manera d'escriure, les fonts que domina y la didàctica que practica. Gran exponent de la literatura de la predicacció escrita, gran prosista e intelectual compilador i divulgador.

                                         VEGA GIL SANZ.

                                                    

Preguntes Eiximenis

1. FES UN BREU RESUM QUE DEFINISCA FRANCESC EIXIMENIS.

Francesc Eiximenis va ser un escriptor i frare franciscà que va nàixer entre 1327 i 1330 a Girona en una família burgesa. Va estudiar a les escoles del seu orde i va completar la seua formació intel·lectual a la universitat d´Oxford. Al 1374 va obtenir el títol de mestre en teologia per la universitat de Tolosa. En tornar a Catalunya es va dedicar a l´ensenyament. Entre 1384 y 1408 va viure a valèencia on va ser predicador i conseller de l´Ajuntamen i hi va escriure la major part de les seues obres. 

La seua obra té com objectiu l´educación religiosa i civil dels laics, a qui ofereis hàbils síntesis del pensament escolàstic, presentades amb una prosa clara, precisa i amena. La seua aportació a la literatura catalana rau en la gran qualitat de la seua prosa i en la seua traça com a narrador d´exemples i d´escenes costumistes i recreador del llenguatge popular.

                                           NACHO FRESNO CARBÓ.

Preguntes Eiximenis

2. Per què arribà Eiximenis a València?

Hi ha tres raons per les quals arribà Eiximenis a València:

 

1º: Els juristes demanaven la presència d’ algú predicador de prestigi, como ho era Eiximenis, per a cristianitzar  la població, que acabava de ser reconquerida als musulmans.

2º: Per un possible conflicte amb la casa reial, ja que el rei Pere el Cerimoniós li havia demanat que escriguera el llibre Lo Cristià i Eiximenis s’en va anar sense acabar-ho a València.

3º: Perquè València era una terra rica, i havia esdevingut en una ciutat molt atractiva on no hi havia recessió econòmica.

   

                                        NACHO FRESNO CARBÓ.

5. Completa amb els mots b o v i escriu un verb derivat 

 goVern -> governar                    traVa -> travar
 traVes-> travessar                      mòVil -> mobilitzar 
 Badall -> badallar                       aVortar -> avortament              
 endeVinar -> endevinalla           porVa -> provar
   
Baró -> ?                                      
ciVada -> ?                               
toVa -> ?
riVet -> rivetejar  


6. Escriu al costat de cadascuna de les formes verbals la que li corresponga en nombre i persona de l'imperfect d'indicatiu.

trobe: trobava                              vaig: anava
debilitares: debilitava                   situaríeu: situàven
accelerarà: accelerava                  poaríem: poaven              
rodejarien: rodejaven                    passejàreu: passejaven
dec: devia                                      movem: movíem

 treballares: treballaves
liqües: liguaves
retocarem: retoàvem
nadarà: nadava
beu: bevia



                               Bianca Nicoleta Stan

4. Completa amb les paraules que sols es diferencien per l'ús de b o v, però que tenen  diferents significats:

a) abís
b) avís
c) vacant
d) bacant
e) bacil·lar
f) vacil·la
g) benes
h) venes
i) bisó
j) visó
k) voga
l) boga
m) boga
n) probable
o) provable
p) revel·lar
q) rebel·lar
r) baga
s) vaga
t) vast
u) bast

PABLO SALADO BERGES

 Les labials          pg:27
1-
bava                    baf                     arrova                calbesa                vaixell
avet                     avorriment         gabany                covar                      desimbolt
gleva                    sivella                bivac                   badall                    sarbatana
pavelló                 buidar                endívia                saviesa                  debanar
taberna                esvelt                  saviesa               trobador                advocat
arrabassar            revoltó               berruga               cantaven               escalivar
abans                   versemblant       núvol                   feble                     raval
automòbil             moviola             acoblar                encorbar               comboi
avaluable              adverbi              tamvia                oblidar                   havanera

2-
Àlaba                   Bergara               Biscaia                  Brabant                 Còrdova
l´Havana               Narbona             Eslovàquia             Savoia                   Sèrbia
Vesuvi                  Anvers                País Basc               Eivissa                   Nerbion

3-
a) riba i  enbestida
b) bolcar i revolt
c) gavardina i sivella
d) javelina i corba
e) treballar i pavelló
f) almívar i rebentar
g) elaborar i rovells
h)arribar i mòbil
                                                                     EVA NAVARRO

Història de la llengua i la literatura.

Quin poder tenien les monarquies en aquesta época?

A través d'un llarg procés vam aconseguir unificar la complexa xarxa de feus preexistents i convertir-se en una nova institució de referència.El govern de les persones i de les propietats va passar a exercir-se alhora des de Roma, que representa el poder espiritual i reial.



                                        NACHO FRESNO CARBÓ.
                             

Història de la llengua i la literatura.

Quines llengües s'utilitzaven?

El llatí continua sent la llengua dominant en l'esglesia, en la universitat i en la diplomàcia internacional, però al llarg del segle XIV el romanç accedeix per complet al terreny de la literatura culta.Tot i que en les ordres religioses trobem els autors més destacats, la secularització progressiva de la societat provoca l'aparició dels primers grans escriptors seglars, en general, vinculats a la Cancelleria Reial. A més, el català es converteix en una de les llengües més estese i compreses al llarg de les costes mediterrànies.

                                     NACHO FRESNO CARBÓ.

Glogster de les Normes de Castelló

Açí vos deixem l'enllaç del glogster que hem fet per al treball del huitanta aniversari de les Normes de Castelló.:-) http://www.glogster.com/danielsunday/les-normes-del-32-present-i-futur-/g-6l1rsmglm81gmcdfa2d3la0 Daniel Cazacu López, Eva Gómez Quesada i Raquel Doblaré Frias

Quina institució va tomar part del poder de l'Esglèsia a partir del segle XIII?

Les monarquies, que van aconseguir unificar la complexa xarxa de feus preexistents. El govern de les persones va passar així a exercir-se alhora des de Roma, representant el poder espiritual; i des de les diverses monarquies europees, representant el poder reial. Daniel Cazacu López

Història de la llengua i la literatura.

La funció de l'escriptor als segles XIV i XV.

L'escriptor, ja que està vinculat a l'Esglèsia tant per la seua cultura com per la seua formació, actuà com mitjancer entre les ensenyances de l'Esglèsia i el públic. Així, els textos fan una funció instructiva o doctrinal de cara al poble.

Es a la darrería  del segle XIV i a començaments del XV, quan l'Esglèsia perd un poc de protagonisme, i es començen a llegir textos narrats per cavallers i per la noblesa.

Llibre de les Dones 

Escrit per Francesc d'Eiximenis
al 1396, es una obra moralitzadora 
on l'autor descriu alguns vicis femenins
per tal de fer-los odiosos, i els exemplaritza
amb anècdotes que traspúen un punt
de vista misogin.
L'objectiu central de l'obra és la instrucció
religiosa de la gent del carrer.

SHARA SANZ