EXERCICIS DEL CURIAL E GÜELFA

P.59

2. Curial, que se sent més atret per Laquesis i Càmar,les rebutja a favor de Güelfa, de qui sembla que estiga menys enamorat. Tracta de justificar la seua actitud.

Al llarg de la novel•la són diverses les dames que estimen Curial , però el nostre heroi decideix quedar-se amb Güelfa, ja que aquesta el va encoratjar perquè es féra cavaller, cosa que en aquella època resultava un mitjà d’ascens social i econòmic.

3. Hi ha elements trobadorescos en Curial? Explica’ls y posa’n exemples.

En el Curial el tema Amorós es planteja des d’una perspectiva trobadoresca: Curial es mostra com a vassall, Güelfa és la senyora, i apareixen una sèrie de maldients o lausengiers que envolten la relació dels protagonistas i que tracten de convèncer Güelfa de la infidelitat del nostre heroi. Hi ha, però, un element que cal tenir en compte: l’ascensió social de Curial, la qual va determinada pels Diners i la posición social, i no per l’afany d’atényer una sèrie de valors espirituals.

P. 160

1. Quins element realistes apareixen en el Curial.

-Curial, en les aventures cavalleresques, és un heroi dins dels límits humans i, a més, mostra en tot moment una psicologia canviant i complexa.
-Localització històrica i geogràfica: les accions transcurren durant la guerra contra França a finals del s.XIII i en una geografia coneguda.
-Els ambients i les situacions són descrits amb realisme i versemblança.
-La novel•la presenta personatges reals : Pere el Gran, l’infant Enric de Castella, diversos cavallers catalans de l’època, etc. Hi apareixen també abundant descripcions que doten d’un major realisme els personatges.

2. Assenyala algun element realista en el fragment de Curial.

En aquest fragment es descriu de manera versemblant un combat entre Curial i un altre cavaller, en què tots dos cavallers sagnen, perden força i els afecta prou la forta calor que feia. Exhausts, sense menjar ni beure, ambdós cavallers es queden sense força i prenen la decisió d’interrompre el combat perquè els era humanamente impossible continuar-lo. Així doncs, tenim que el principal element realista són les descripcions (detallisme físic, humè, psicològic, i també de les armes, etc.).

Grup:Amaia,Cristina,Yao,Priscila i Raquel

Exercicis de literatura

L'època d'esplendor: la prosa del XV.

Pàgina 159- Curial e Güelfa

1. Fes una caracterització general dels personatges del Curial.
-Curial hi apareix com un jove humil que és anomenat cavaller per les seues gestes cavalleresques. Peró és un heroi que presenta trets humans, un heroi de carn y ossos, amb una gran força moral. A més, presenta una personalitat canviant i complexa. D'una banda, en les batalles mostra un valor i una força dins els límits humans. D'altra banda, en els episodis amorosos es mostra tímid davant les dones.
-Güelfa és una bella donzella, jove i vídua, que s'enamora de Curial i que es retira en un convent de monges porquè se sent presa de l'engany i de la gelosia. Però, finalment, aconsegueix l'amor de Curial, amb qui es casa.
-En el Curial apareixen també diversos personatges reals, element que dóna versemblança a l'acció (Pere el Gran, l'infant Enric de Castella, fill d'Alfons X el savi, o els cavallers catalans, amics fidels de Curial, com ara Galceran de Mediona, Dalmau d'Oluja i el seu germà Roger d'Oluja).

2. Curial, que se sent més atret per Laquesis i Càmar, les rebutja a favor de Güelfa, de qui sembla que estiga enamorat. Tracta de justificar la seua actitud.
Al llarg de la novel.la són diverses les dames que estimen Curial, però el nostre heroi decideix quedar-se amb Güelfa, ja que aquesta el va encoratjar perquè es féra cavaller, cosa que en aquella època resultava un mitjà d'ascens social i econòmic.

3.Hi ha elements trobadorescos en el Curial? Explica'ls i posa'n exemples.
En el Curial el tema amorós es planteja des d'una perspectiva trobadoresca: Curial es mostra com a vassall, Güelfa és la senyora, i apreixen una sèrie de maldients o lausengiers que envolten la relació dels protagonistes i que tracten de convéncer Güelfa de la infidelitat del nostre heroi . Hi ha, però, un element que cal tenir en compte: l'ascensió social de Curial, la qual ve determinada pels diners i la posició social, i no per l'afany d'atényer una sèrie de valors espirituals.

Pàgina 160

1.  Quins elements realistes apareixen en el Curial.
-Curial, en les aventures cavalleresques ,és un heroi dins els límits humans i , a més mostra en tot moment una psicologia canviant i complexa.
-Els ambient i les situacions són descrits amb realisme i veremblança.
-Localització històrica i geogràfica : les accions transcorren durant la guerra contra França a finals del s.XXIII i en una geografia coneguda.
-La novel·la presenta personatges reals: Pere el Gran , l´infant Enric de Castella , diversos cavallers catalans de l´època , etc. Hi apareixen també abundants descripcions que doten d´un major realisme als personatges.

Pàgina 162

6. Indica quines diferències hi ha entre l'amor cortés i el concepte d'amor que apareix en aquestes novel·les.
En general, el Tirant i el Curial reflecteixen una concepció de l'amor ben diferent de l'amor cortés que solíem trobar en la lírica dels trobadors i dels seus continuadors.
Front al tractament refinat, espiritual o idealitzat dels elements amorosos en la narrativa medieval, en el Curial, però sobretot en el Tirant, l'element sentimental i eròtic apareix tractat de manera real i explícita. Cal assenyalar, però, que aquelles escenes amoroses plenes de sensualitat i erotisme mai arriben a considerar-se pornogràfiques perquè l'autor hi adopta una actitud irònica i humorista.

Grup de Paula, Vicky, Virginia, MªJose i Rebeca

Joanot Martorell

Joanot Martorell (València, 1413? – 1465?). Cavaller i novel.lista originari de La Safor, va escriure una de les novel·les fonamentals del gènere cavalleresc, el Tirant lo Blanc, obra que ha estat reconeguda per crítics, lectors i escriptors de tots els temps.
La seva vida va transcórrer entre lluites cavalleresques i viatges per Europa, sempre amb plets per qüestions familiars i d'herències. Martorell va escriure altres textos que no ens han arribat en la seva totalitat, com ara la novel·la Flor de cavalleria i el relat inacabat Guillem de Varoic. 


* DOCUMENTAL JOANOT MARTORELL

Una selecció de quatre de les escenes més importants de la novel·la Tirant lo Blanc portada a la gran pantalla per Vicente Aranda:


* Escenes Tirant lo Blanc

Grup: Ester Mbomio,Judit Rivas, Fran Andres y Bárbara 

Roger de Flor i els Almogàvers.

Els almogàvers van ser unes tropes de xoc de la Corona d'Aragó formades per infanteria lleugera, actius a la Mediterrània entre els segles XIII i XIV, encara que es comença a tenir notícies d'ells ja des de principis del segle XIII.

Us deixem la història dels almogàvers resumida i explicada per Arturo Perez Reverte amb aquesta forma tan peculiar d'explicar les coses:
"Fa set-cents anys justos, a més de salvar l'imperi bizantí de l'avanç turc, els almogàvers van arrasar Grècia. Va ser un episodi només comparable a la conquesta d'Amèrica per bandes d'aventurers sense res a perdre llevat la pell-que es cotitzava a la baixa- i amb tot per guanyar si sortien vius. Però en aquesta Espanya on els llibres escolars no els determina la memòria, sinó el pessebre on trinca tant pocavergonya perifèric i central, aquestes històries han estat eliminades, o manipulades en benefici dels golfs que organitzen el negoci en terminis de quatre anys: els que van d'una urna a una altra. La resta importa un rave. Dels almogàvers, com de la resta, no se'n recorda gairebé ningú. Eren políticament incorrectes. matinant al segle XIV, l'emperador de Bizanci va demanar ajuda per frenar l'avanç dels turcs, i la corona d'Aragó va enviar les seves temibles Companyies Catalanes. Ho va fer per llevar de sobre. Estaven integrades per almogàvers: mercenaris endurits en les guerres de la Reconquesta i al sud d'Itàlia. Els seus oficials , de majoria catalana, eren també aragonesos, navarresos, valencians i mallorquins. Quant a la tropa, el nucli principal procedia de les muntanyes d'Aragó i Catalunya, però les relacions esmenten cognoms de Granada, Navarra, Astúries i Galícia. Feroces i ràpids , armats amb equip lleuger, combatien a peu en ordre obert, amb extrema crueltat, i entraven en combat sota la senyera quatribarrada d'Aragó. Els seus crits de guerra eren Aragó, Aragó, i el terrible, llegendari, Desperta, ferro. La història és llarga, tremenda, difícil de resumir. Sis 1500 almogàvers acabats de desembarcar a Grècia van destrossar a forces turques molt superiors, matant a la primera batalla a tretze mil enemics, sense deixar amb vida-eren temps aliens al tarannà, al bon rotllet i al diàleg entre civilitzacions a cap home major de deu anys. A la segona volta, de vint mil turcs només van escapar 1500. I, després escaramusses menors, en una tercera escabetxada els almogàvers es van raspallar a divuit mil més. Eren letals com dalles. A més, entre batalla i batalla-espanyols al capdavall-passaven l'estona apunyalant entre si per disputes internes, o despatxant a tercers en pla xulet, com els tres mil genovesos als que per un treu-me allà aquestes palles apunyalar a Constantinoble, durant una espècie de botellón que va acabar com el rosari de l'aurora. A aquestes altures, és clar, l'emperador Andrònic II es preguntava, amb els ous per corbata, si havia fet bé contractant semblants bèsties. Així que el seu fill Miguel va convidar a sopar a Roger de Flor, que era el cap, i als postres va fer que mercenaris alans els matessin a ell ia un centenar llarg de oficials. Va ser el 4 abril 1305. Després d'allò els grecs van creure que la tropa almogàver, sense caps, demanaria caserna. Però això era desconèixer el personal. Quan va aparèixer l'immens exèrcit bizantí per sotmetre'ls, aquells escorxadors van sentir missa i combregar. Després van cridar: Desperta ferro, Aragó, Aragó, i es van llançar contra l'enemic, passant per la pedra a 26.000 bizantins en un obrir i no res. Ho explica Ramon Muntaner, que va estar allà: no s'alçava mà per ferir que no donés en carn. No va quedar només en això. Assabentats els almogàvers que nou mil mercenaris alans-els que amanir a Roger de Flor - tornaven a la seva terra llicenciats i amb família, els van sortir al pas, van fer picada a vuit mil set-cents i es van quedar amb les seves dones. Després, durant una llarga temporada i tot i estar envoltats d'enemics, es van passejar per Grècia saquejant i arrasant, per la patilla, quan se'ls va posar per davant. Va ser la famosa venjança catalana. I quan no va quedar res per robar o cremar, van fundar els ducats d'Atenes i Neopàtria: estats catalano-aragonesos lleials al rei d'Aragó, que van aguantar durant tres generacions fins que amb el temps, el sedentarisme i el confort, es van anar amariconando-fill cavaller, nét captaire-i van quedar engolits, com la resta de Grècia, per la creixent marea turca que havia de culminar amb la caiguda de Constantinoble. I aquesta, conte contat, és la història dels almogàvers. admetin que és una bona història. Viu Déu. "

Rutger Blume, més conegut com Roger de Flor Va néixer a Brindisi en 1266, i va morir a Adrianòpolis, Imperi Bizantí al 1305. Va ser un cavaller i aventurer d'origen italo-alemany, que va arribar a convertir-se en comandant dels almogàvers. Arruïnada la seva família, la seva mare el va confiar a un cavaller de l'orde del Temple, en la qual acabaria professant com a "germà sergent", al comandament d'un vaixell anomenat "Falcó".Va participar en l'última croada a terra santa, on es va distingir en la defensa de Sant Joan d'Acre (1291). No obstant això, els templers el van acusar d'haver-se apropiat de tresors de l'ordre en la confusió en què es va desenvolupar el desallotjament de la ciutat, pel que va ser expulsat de l'ordre. Aprofitant la seva experiència militar, es va fer mercenari al servei del rei Frederic II de Sicília (fill de Pere III el Gran d'Aragó). Federico li va posar al comandament de les companyies d'almogàvers, mercenaris aragonesos i catalans que havien estat emprats per la Corona d'Aragó en la conquesta de València i Mallorca i que havien servit perquè la Corona d'Aragó consolidés el seu domini de Sicília enfront de les pretensions de la Casa d'Anjou. 
Grup de Paula, Vicky, Virginia, MªJose i Rebeca

Curial e Güelfa.

Curial e Güelfa és una de les obres més importants del gènere de novel·la cavalleresca en català. Fou el 1876 quan Manuel Milà i Fontanals parlà per primera vegada d'aquest manuscrit anònim i sense títol escrit entre 1432 i 1468. A l'any 1901 Antoni Rubió i Lluch la va publicar per primer cop i li va donar aquest títol. Posteriorment va ser editada per més autors. L'última edició, corregeix algunes errades de transcripció i que s'acompanya d'un estudi sobre la seua autoria (2007).
La novel·la està dividida en tres llibres. El primer narra com Curial, protegit i educat pel Marquès de Montferrat, s'inicia en el món de l'aventura cavalleresca empès per la germana del Marquès, Güelfa. El segon llibre, molt més ràpid que l'anterior gràcies a la diversitat d'aventures, l'agilitat dels torneigs, l'elegància i brillantor de les festes, i a la insistència de Laquesis, iniciada en el llibre primer, per tal d'aconseguir l'amor de l'heroi, té com a punts centrals el torneig de Melú convocat pel rei de França i l'arribada a París. Al llarg de l'últim llibre, l'autor ens descriu el viatge de Curial al pròxim Orient, el somni que té al Parnàs, el llarg captiveri a Tunis durant el qual la donzella Camar se suïcida per ell i el retorn a Montferrat, on troba una Güelfa més esquiva que mai. Després de nombroses cavalleries contra els turcs, obté el perdó de Güelfa i s'hi casa.
Curial e Güelfa és una història d'amor i d'armes. La novel·la presenta el procés de gestació d'un heroi des d'uns orígens humils fins que aconsegueix el reconeixement, la fama i l'honor que pertoquen a un cavaller. I l'heroi, en aquest cas, és un heroi modern.
La llengua és una barreja de formes cultes i populars, s'hi troba una mescla de neologismes i arcaismes, fins al punt que en algunes ocasions l'autor ens dóna la forma culta i la popular d'un mateix mot.
L'atmosfera sensual en què se submergeixen alguns dels personatges femenins, la fluïdesa dels diàlegs, les metàfores i imatges ben elaborades, l'ús freqüent de proverbis i modismes populars, són alguns dels elements lingüístics i d'estil que arrodoneixen la novel·la.

CURIOSITATS: Curial e Güelfa ha estat traduït a l'anglès per Pamela Waley (Allen & Unwin, 1982) i al francès per Jean-Marie Barberà (Éditions Anacharsis, 2007).

Grup de Paula, Vicky, Virginia, MªJose i Rebeca.

La H

La lletra HAC no té cap so. Només té una certa aspiració en paraules onomatopeiques (EHEM, EHEM) o provinents d’altres idiomes (HAWAIANS/ HARDWARE). Es conserva només per raons etimològiques. Vegem la normativa més important: a) Totes les formes del verb HAVER, incloses les impersonals, han de dur H: HE / HAVIA / HAGI / HAURÉ / HI HAVIA/ HI HA b) Hem de posar una atenció especial a les formes següents: HA: verb haver AH: interjecció A: preposició HO: pronom OH: interjecció O: conjunció HEM: verb haver EM: pronom HI: pronom I: conjunció HE: verb haver EH: interjecció HOSTATGE: allotjat OSTATGE: segrestat CASOS ESPECIALS QUE HEM DE RECORDAR Amb H Sense H ahir avui hivern orxata ham orfe harmonia os filharmònica ou hissar cacauet perhom coet tothom benaurat hendecasíl·lab malaurat subhasta Maó subtrahend Ester alcohol exuberant vehicle arpa Grup: Ester Mbomio, Judit Rivas, Fran Andres y Barbara

Els llibres de cavalleries front a les novel·les cavalleresques

LLIBRES DE CAVALLERIES

Els llibres de cavalleries es caracteritzen per la presència d’elements meravellosos i inversemblants (monstres, dracs, gegants, fades, castells encantats...) i per situar l’acció en escenaris fantàstics, terres llunyanes i exòtiques, i en èpoques remotes i mítiques.

Els cavallers dels llibres de cavalleria corresponien a un prototip d’heroi amb unes qualitats sobrehumanes: tenien una força desmesurada i eren invencibles. Aquesta literatura intentava reflectir quin era el model de cavaller-heroi que tots havien d’imitar, les virtuts que havien de posseir per a ser cavallers, quin comportament havien de seguir... tal i com s’explica en alguns manuals com per exemple el Llibre de l’Ordre de Cavalleria de Ramon Llull o el Tractat de Cavalleria de Pere el Cerimoniós. 



NOVEL.LA CAVALLERESCA 

La novel.la està caracteritzada per la nostàlgia de l’esperit cavalleresc, al mateix temps, també s’adequarà als nous gustos literaris burgesos i questionarà l’ideal dels antics cavallers, allunyant-se cada vegada més d’aquest model. 
La característica principal de les novel·les cavalleresques és el realisme i versemblança. Aquestes narrracions no contenen elements fantàstics, els fets ocorren en llocs reals i coneguts i en un temps recent pròxim al de l’autor. A més, els protagonistes, a diferència del que passava en els llibres de cavalleries, no són mai personatges desmesurats ni invencibles, sinó que realitzen gestes versemblants i vencen pel seu enginy, valor o intel·ligència,es a dir,amb les seues qualitats humanes.
També l’amor que era un dels temes secundaris passa a ser el centre de tota la trama novel·lesca. 

Grup:Amaia,Priscila,Cristina,Yao i Raquel

ORTOGRAFÍA

Ortografía de les consonants

L'enllaç ens porta a un resum de totes les consonants:

-Oclusives

-Les lletres b i v

-Les consonants fricatives i africades

-Les consonants nasals

-Les consonants laterals

-Les consonants ròtiques

CLASSIFICACIÓ DE LES CONSONANTS

Grup:Yao,Amaia,Cristina,Priscila i Raquel

Les Laterals i les Vibrants o Ròtiques

Les consonants laterals Són aquelles que quan les pronunciam, es produeix una petita sortida d’aire pels costats de la llengua. En català n’hi ha dues: una alveolar, la ela (l) i una palatal, la doble ela (ll), ambdues, sonores. Més que problemes ortogràfics amb l’alveolar, tenim problemes de pronúncies deformades que també podrien deformar l’escriptura. Són correctes, per tant, les paraules RELIGIÓ / LITERATURA / LINGÜÍSTICA / BALENA / LÒGICA / LAMENTABLE / ELABORAR / SELECCIÓ / CELEBRAR / LUNAR / SOLUCIÓ i així les hem d’escriure. Quant a la palatal, també és freqüent pronunciar-la de manera incorrecta i així és fàcil sentir “YUM” o “JUM” per LLUM / “JUGER” per LLEUGER, defectes que hem d'evitar. La ELA geminada Aquesta grafia, pròpia del català, és l’única que pot ocasionar algun problema ja que la parla habitual no la distingeix llevat de casos excepcionals. Consisteix en dues eles separades per un punt volat (al mig de la línia, no com un punt i seguit) L·L a) Posarem ela geminada a la majoria de paraules que comencin per AL·L- / IL·L- / COL·L- i els seus derivats: IL·LEGAL/ COL·LABORAR / AL·LÈRGIA / AL·LUCINACIÓ / COL·LEGI / IL·LEGÍTIM b) També posarem ela geminada a la majoria de paraules acabades en –EL·LA/ -IL·LA i els seus derivats: NOVEL·LA/ AQUAREL·LA / TRANQUIL·LA / CLOROFIL·LA CASOS ESPECIALS QUE HEM DE RECORDAR  CAL·LIGRAFIA EXCEL·LENT INSTAL·LAR INTEL·LIGENT METÀL·LIC MIL·LENARI NUL·LA PARAL·LEL PÀL·LID PEL·LICULA SÍL·LABA TIL·LA SATÈL·LIT COL·LECCIÓ PARCEL·LA CÈL·LULA PARCEL·LA GORIL·LA PUPIL·LA PENICIL·LINA BRUSSEL·LES I els seus derivats, no ho oblidem! Les consonants vibrants Són aquelles que quan les articulam produeixen una vibració pel contacte breu i repetit entre dos òrgans. Si obtenim una sola vibració tendrem la vibrant simple (R), i si són moltes, la vibrant múltiple (RR), ambdues sonores i alveolars. La simple no presenta dubtes ortogràfics, sempre s’escriu R. La múltiple es pot escriure R o RR. La normativa és clara: a) A principi de paraula i després de consonant, posarem una R: RIALLA / ROBA / ENRIC / ENRIQUIT b) Després dels prefixos cultes llatins i grecs A-/ ANTI-/ AUTO-/ CO-/ CONTRA-/ EXTRA-/ FOTO-/ GRECO-/ INFRA-/ MONO-/ MULTI-/ NEO-/ POLI-/ PRE-/ PSEUDO-/ RADIO-/ SEMI-/ SOBRE-/ SUPRA-/ TELE-/ TERMO-/ TRI-/ ULTRA-/ VICE-, també posarem una R: VICERECTORA/ MULTIRADIAL/ SEMIRONDA c) Entre vocals posarem RR: CARRO / COTORRA / VERRO El cas de la erra muda final Encara que no la pronunciem hem d’escriure R al final de: a) Els infinitius dels verbs (excepte quan acaben en –RE): PODER / CÓRRER /ANAR b) Les paraules amb R en els derivats: FUSTER (fusteria) / PUR (puresa) / COR (coral) c) Les paraules acabades en –AR/ -ER/ -OR: CANYAR / BOTADOR / BRASER d) Les formes del passat perifràstic (no l'hem de confondre amb el passat simple): LI VA DONAR (però: li ho donà) / ES VA DORMIR (però: es dormí)

Exercicis de les laterals

Grup:Amaia,Priscila,Yao,Cristina i Raquel

ORTOGRAFIA

Exercicis generals ortografics corregits.
http://www.cpnl.cat/pub/heura/ensenyament/Solucionari%20exercicis%20nivell%20intermedi.pdf
Grup: Vicky, Paula,Virginia, Mª José i Rebeca.

L'anell dels nibelungs

Grup: Vicky, Paula, Rebeca, Mª José i Virginia

La narrativa i la novel·la cavalleresca.

La narrativa cavalleresca va nàixer cap a la segona meitat del segle XII, impulsada per la noblesa i amb l'objectiu de reflectir i defensar la institució de la cavalleria. En un primer moment els relats cavallerescos es troben units a la història, però posteriorment la font principal d'on beuen aquest llibres de cavalleries són les recreacions del antics mites cèltics, coneguts com la matèria de Bretanya. El dos exponents més fidels de la matèria de Bretanya en la nostra literatura són el Blandín de Cornualla i La Faula de Guillem de Torroella, dos romanços en vers del segle XIII o primera meitat del segle XIV.
Es en el segle XIV quan trobem les primeres mostres de la literatura artúrica catalana, i fonamentalment són traduccions de les narracions en prosa franceses del segle XIII de la sèrie Lancelot-Graal i de Tristany-Isolda.
En el segle XV es dóna una influència mútua entre els cavallers reals i els herois ficticis, i d'altra banda, la temàtica cavalleresca es transforma a causa de la influència de la mentalitat burgesa.
En resum els llibres de cavalleries es caracteritzen per la presència d'elements fantàstics i meravellosos, com en el cas de dues grans novel·les cavalleresques, Curial e Güelfa i Tirant lo Blanch.
En canvi les novel·les cavalleresques destaquen sobretot pel realisme i la versemblança, i la possibilitat que els herois protagonistes tenen d'ascendir socialment, és el cas de la Història de Jacob Xalabín, de la primera meitat del segle XV, aquesta es una breu novel·la anònima ambientada en l'imperi turc, que la relata una sèrie d'aventures amoroses fantàstiques.

Paula, Rebeca, Vicky, Virginia y MªJose

Ramon Llull - part.II

Ramon Llull

Ramon Llull va naixer a la ciutat de Mallorca el 1232/1233 . Va ser un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII. La seva obra escrita és la més extensa produïda per un sol autor medieval, la redactà encatalà, occità, llatí i àrab. És considerat, juntament amb l’autor del Llibre dels fets, el primer autor literari rellevant en català i el primer autor medieval en fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, teològics i místics. També fou el primer en escriure-hi novel·la moral, i un dels primers en fer-hi divulgació científica i tècnica.

.

      Ramon Llull va escriure:


§           Llibre d'Amic e Amat (part del Blaquerna). 

§                  Arbre de filosofia d'amor

§                  Llibre de les bèsties (part del Fèlix), que critica els costums humans a través d'una faula.

§                  Llibre dels mil proverbis

§                  Fèlix, o Llibre de les meravelles. Fèlix, que representa l'ésser humà, viatja per tot el món per admirar la creació divina.

§                  Blaquerna

§                  Ars magna 'Gran art', que ensenya un llenguatge formal basat en la combinatòria per poder parlar de tot allò rellevant en         filosofia tot superant la barrera de les llengües.

§                  Ars brevis 'Art breu', una versió abreujada de l'Ars magna.

 :

Video del poema a la Verge Santa Maria:    Poema a la verge Maria - Ramon Llull 

Grup de Ester

Ramon Llull.

He recollit una sèrie de frases de un dels homes més coneguts a nivell internacional que ha donat de sí l’illa de Mallorca. Poca presentació em cal fer-li a Ramon Llull. Fou un gran escriptor, teòleg, filòsof, poeta, i el primer home que va escriure en català. La relació que mantingué amb el rei Jaume I va ser molt estreta durant els anys en que Llull treballà per a la Cort Reial. Entre les seves obres principals i més destacades, trobem: Lo desconhort, Llibre de les bèsties, Blanquerna i Llibre d’Amic e Amat.

-“La paciència comença amb llàgrimes i, al final, somriu.”

-“No tinguis amistat amb qui tingui poderosos enemics.”

-“El vi conforta el cor amb la calor i destrueix el cervell amb la sequedat.”

-“L’amor neix del record, viu de la intel·ligència i mor per oblit.”

-“El que no es posseeix a sí mateix és extremadament pobre.”

-“Els camins de la lleialtat són sempre rectes.”

-“La imaginació imagina de nit allò que no troba durant el dia.”

Grup de Paula.