divendres, 7 de desembre del 2012

Trobadors del segle XIII.


Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (1259-1285) és un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume  I i del seu fill Pere el Gran. Tot i que en l'actualitat es pensa que es tracta del mateix trobador, encara hi ha algun estudiós, concretament Joan Coromines que situa Guillem de Cervera trenta anys abans que Cerverí de Girona i, per tant, els considera personatges diferents.
De l'obra d'aquest autor es conserven un total de 120 composicions, l'obra més extensa i diversa que es té de cap trobador, de les quals 114 són líriques, 5 narratives i també es disposa d'una llarga col·lecció de poesia moral. Conreà tant el trobar lleu com el ric.


Ramon Vidal de Besalú (1196?-1252?) és un trobador que es recorda sobretot per la seva obra Las Rasos de Trobar el primer tractat de poètica (juntament amb el Donatz proensals d'Hug Faidit) que es coneix en una llengua romànica. Nascut a Besalú, sembla que començà professionalment com a joglar i es formà al castell de Mataplana, el qual elogia en alguns versos.
A més de l'obra esmentada, es conserven diversos fragments lírics i tres obres narratives escrites en noves rimades, és a dir, en octosíl·labs apariats, dos de les quals es poden considerar novel·letes molt similars al que en francès s'anomena "roman": "So fo el temps c'om era gais" presenta el que se sol anomenar un "judici d'amor", en aquest cas, dues dames indecises davant d'un cavaller busquen un altre cavaller (Huguet de Mataplana) que resolgui els seus dubtes; la seva obra narrativa "Abril issi'e mays intrava", a part dels aspectes argumentals, resulta especialment interessant, igual que l'anterior, pel fet que es parla de l'actualitat literària del seu temps i se'n fa una valoració; finalment, "Castia gilos", que es pot considerar un fabliau, transcorre a la cort d'Alfons VIII de Castella i narra la història d'un marit gelós que posa a prova la seva dona i explica com malgrat haver resolt els dubtes que tenia no se n'assabenta de la realitat.

Pablo del Rincón.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada