Al segle XII en la Corona d'Aragó es creà la Concelleria Reial. Això era l'organisme que s'encarregava de redactar tot tipus de documents administratius, aquestos textos es redactaven en: català, aragonés i llatí. Es pot diferenciar en dues etapes:
La primera etapa, a partir dels primers anys de Pere III el Cerimoniós, en aquesta etapa tradueixen sobretot en llatí i tenen un subjectivitat als models llatins, produeixen una prosa de llengües romàniques rígides. Alguns exemples van ser: Els calç forçats, l'incorporació de mots llatins sense cap mena d'adaptació i l'eliminació de la cadència de la frase llatina que manifestava el geni de la propia llengua. En la segona etapa a partir de la segona meitat del S.XIV apareix en la Concelleria un nou estil, es començà a veure el món d'una forma humanística. En aquesta época, els escrivans s'alliveren de l'exclavitud del formulari i s'inspiren en els clàssics llatins per tal de envellir la llengua vernacla. Aquesta llengua va constituir un model de la prosa i va ser un important factor d'unitat de llengua literaria. La uniformitat de la llengua de les illes i de València no és el resultat del llatí vulgar si no que va ser parlat pels conquistadors.
MARÍA LÓPEZ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada