Definició.
La normalització lingüística consisteix en fer normal l’ús d’una llengua en el territori que li és propi. La llengua està present en tots els àmbits d'ús. Per a aconseguir això, s’ha de passar per un procés d’estandardització perquè tota llengua necessita d’un estàndard.
El concepte de normativització lingüística fa referència al procés d’establiment de normes lingüístiques que té per objecte fer d’una llengua un instrument adequat per a la comunicació. Perquè una llengua estiga normativitzada ha de comptar amb una ortografia, una gramàtica normativa i un diccionari normatiu, o diccionari de la llengua.
A la llengua catalana aquest procés va estar impulsat per Pompeu Fabra i per l'Institut d'Estudis Catalans entre 1890 i 1932. Açò va permetre l'establiment d'una normativa unitària.
NACHO FRESNO CARBÓ.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada