Isabel
de Villena fou una religiosa i escriptora valenciana del segle XV.
Va náixer
probablement a València, el 1430, filla bastarda d'Enrique de Villena, noble castellà de la casa
dels Trastàmares. Isabel va ser batejada amb el nom d'Elionor
Manuel i va viure des de petita a la cort de Maria de
Castella, educant-se dins els ambients aventurers i oberts que
envoltaven Alfons el Magnànim. El 1445 va professar en
el Monestir de la Trinitat de les clarisses de
València, on seria nomenada abadessa el 1463.
Durant
la seua vida religiosa sor Isabel es va guanyar fama de santedat i va reunir al
seu voltant un nodrit grup d'escriptors que la veneraven per la seua altura
intel·lectual. Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de
la literatura catalana. Va morir al mateix convent
on va residir quaranta-cinc anys, víctima d'una epidèmia que assolà València
l'any 1490.
L'única
obra que s'ha conservat d'ella és el Vita Christi,
publicat a València el 1497 per l'abadessa que la va succeir.
Cristina Romera Ballester
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada