dimecres, 5 de juny del 2013

Poemes Ausiàs March

En català només s'ha de comptar fins l'última vocal tònica, d'aquesta manera en el vers agut les síl·labes mètriques coincideixen amb les gramaticals, en un vers pla s'ha de restar una síl·laba gramatical i en un vers esdrúixol s'han de restar dues síl·labes gramaticals. Però també hi ha algunes excepcions en alguns mots amb diftong esdrúixols moltes vegades són considerats poèticament mots plans.

 Lleixant a part l’estil dels trobadors 
qui per escalf trespassen veritat, 
e sostraent mon voler afectat
perquè no em torb, diré el que trob en vós.
Tot mon parlar, als qui no us hauran vista
res no valrà, car fe no hi donaran,
e los veents que dins vós no veuran,
en creure a mi llur arma serà trista.

L’ull de l’hom pec no ha tan fosca vista
que vostre cos no jutge per gentil;
no el coneix tal com lo qui és subtil:
hoc la color, mas no sap de la llista.
Quant és del cos menys de participar
ab l’esperit, coneix bé lo grosser:
vostra color i el tall pot bé saber,
mas ja del gest no porà bé parlar.

Tots som gossers en poder explicar
ço que mereix un bell cos e honest:
jóvens gentils, bons sabents, l’han request
e, famejants, los cové endurar.
Lo vostre seny fa ço que altre no basta,
que sap regir la molta subtilea.
En fer tot bé s’adorm vostra perea.
Verge no sou perquè Déu ne volc casta.


Verónica Jiménez, Eva Gomez i Daniel Cazacu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada