Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella

1. Per quin motiu podem considerr Roís de Corella un poeta modern?

Perquè sovint aplica tècniques 'un gènere a un altre, la presència d'elments autoiogràfics i sentimentals, i el desenvolupament de noves formes d'expressió, completament innovador en  literatra d'aquella època.

Tot i que Roís de Corella és cronològicament l'últim gran escriptor medieval, la seua obra va molt més enllà de la renovació poètica que suposà. D'una banda, l'obra de Corella incorpora les noves formes d'expressió renaixentista d'influència italiana; d'altra hi destaca una abundant presència d'elements autobiogràfics o personals que fan de la seua poesia un exemple d'obra totalment innovadora en la literatura d'aquella època.

2. Què el diferència d'Ausiàs March?

La seua poesia amorosa és molt diferent de la poesia d'Ausiàs March, perquè és més sincera i peronal, i els seu versos poseeixen una extraordinària musicalitat, inusual fins aleshores en les nostres lletres.

PROSA

1. Com se classifica la seua prosa?

Es pot classificar en quatre grups:

•Obres amoroses: destaca la Tragèdia de Caldesa, que recull l'engany amorós d'aquesta dama amb un altre cavaller a Corella, que troba consol en la literatura.

•Obres religioses: escrites amb les mateixes tècniques que la prosa profana. Destaca La vida de la gloriosa Santa Anna, i la Història de la gloriosa Santa Magdalena.

•Obres mitològiques: narracions mitològiques de caire amorós, com la Història de Leànder i Hero, d'amor impossible, o la Història de Jason i Medea.

•Textos de circumstàncies: destaca el Triomf de les dones, en defensa del gènere femení, i el Parlament en casa de Berenguer Mercader, descrivint una vetlada literària de personatges reals.

2. Què caracteritza la valenciana prosa?

És un model literari, modern, que usa la frase a imitació de la sintaxi llatina, pompositat i solemnitat, abundància de neologismes i per l'ús freqüent de la hipèrbaton.

3. Estil de Roís.

Té una estructura complexa, basada en els clàssics grecollatins i autors italians, i hi solia intercalar fragments poètics. És una obra molt rica en imatges i en ambientacions escèniques. També abunden les metàfores, les al•lusions mitològiques o cristianes, i l'ús freqüent de la hipèrbole. A més usaba les frases a imitació de la sintaxis llatina.

DANIEL CAZACU LÓPEZ, TRINI NÚÑEZ LLORCA I VERÒNICA JIMENEZ