Pretèrit imperfet

            FER        DIR         CREURE       TRAURE      TRADUIR
1a        Feia         Deia            Creia               Trauria            Traduïa
2a        Feies       Deies           Creiais             Trauries           Traduïes
3a        Feia         Deia            Creien              Trauria            Traduïa
1a        Feiem      Déiem         Créiem              Trauriem         Traduíem
2a        Feieu       Deien          Créieu               Traurieu           Traduíeu
3a        Feien       Déieu           Creien              Traurien           Traduïen

MARÍA LÓPEZ

Forma del present d'indicatiu

        ANAR         VOLER       PERTÀNYER     SENTIR     EIXIR
1a     Vaig             Vull                 Pertanc                  Sent            Ix
2a     Vas              Vols                Pertanys                Sents           Ixes
3a     Va                Vol                 Pertany                  Sent            Ix
1a     Anem            Volem            Pertanyem              Sentim        Eixim
2a    Aneu              Voleu             Pertanyeu               Sentis         Eixiu
3a     Van               Volen             Pertanyen               Senten        Ixen


MARÍA LÓPEZ

                                                  ACTIVITATS

a) Forma el present d´indicatiu dels verbs:

               ANAR            VOLER            PERTÀNYER     SENTIR        EIXIR

1ª            vaig                   vull                     pertany               sent                 isc

2ª            vas                    vols                    pertanys              sents               ixes

3ª            va                     vol                      pertany                sent                ix

1ª           anem                 volem                 pertanyem             sentim            eixim

2ª           aneu                  voleu                  pertanyeu              sentiu             eixiu

3ª            van                   volen                  pertanyen              senten            ixen

b) Forma el pretèrit imperfect d´indicatiu dels verbs:

              FER              DIR               CREURE              TRAURE            TRADUIR

1ª          feia                 deia                creia                       treia                     traduïa

2ª          feies               deies               creies                     treies                    traduïes

3ª          feia                 deia                creia                       treia                     traduïa

1ª          féiem              déiem              créiem                    tréiem                  traduíem

2ª          féieu               déieu               créieu                     tréieu                   traduíeu

3ª          féien               deien               creien                     treien                   traduïen

                                                                                         EVA NAVARRO

 

1. Per què el Tirant lo Blanc és considerat com una novel·la cavalleresca?

 El Tirant lo Blanc es considera una obra cavalleresca per: la manca d’elements meravellosos, té un protagonista valerós i fort, dins d’una forma humana, les accions ocorren en llocs i temps coneguts. Aquestes característiques fan que sigui versemblant i real.

Raquel Doblaré

Llengua i estil de Tirant lo Blanch

Tirant lo Blanc, és una novel·la de múltiples cares:

D'una banda hi ha un estil barroc, oratori, solemne, format a partir dels cànons de la prosa renaixentista europea i el retoricisme de la prosa valenciana. En aquest registre es presenten els llargs parlaments dels personatges, les lamentacions, les evocacions pedants, etc. Aquesta manera artificiosa d'enraonar, era una manera habitual entre els membres de l'alta societat valenciana . Al costat d'aquest estil de to oratori, la novel·la presenta un registre bastant dinàmic i efectiu; un to col·loquial de frases cultes familiars, jocs de paraules, refranys o l'ús de metàfores.

El primer, és un estil culte, barroc i retòric, preguntes i respostes, parlaments llargs i les lamentacions; la parla culte la trobarem en escenes de la vida pública dels protagonistes i dels altres personatges.

El segon, és l'estil col·loquial, que el trobarem especialment en les escenes de la vida més intima dels diferents personatges (escenes en les que intervé Plaerdemavida), utilitzant refranys, diàlegs breus i directes, expressions col·loquials, etc.

Hi ha dos aspectes sobre els quals Joanot Martorell no es permet la més lleu broma, sobre la cavalleria i la guerra.

Raquel Doblaré 

Raquel Doblaré

6. Indica quines diferències hi ha entre l'amor cortes i el concepte d'amor que apareix en aquestes novel.les.
Front al tractament refinat, espiritual. o idialitzat dels elements amorosos en la normativa medieval , en el Curial, pero sobre tot en el Tirant, L'element sentimental i eròtic apareix tractat de manera real i explicita. Les escenes no son pornoses pel contigut d'ironía que té.

Raquel Doblaré

5. Quines semblances i quines diferències hi ha entre Curial y el Tirant?

Tirant: estil culte y retòric.Presència de l'humor i ironía i tractaments de l'amor. Lesbianisme, sensualisme, erotisme.

Curial: l'estil col.loquial que permet el diàleg àsil i viu. 

Raquel Doblaré

Documental sobre la Batalla d'Almansa

Verónica Jiménez Hernàndez

Antecedents de la Batalla d'Almansa

Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendència, les principals potències europees van proposar un príncep elector de Baviera, amb el conseqüent repartiment de possessions entre aquestes potències. Però Carles II mor i en el seu darrer testament ha proposat Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es tanquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

Pres Gibraltar pels britànics, l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcció al Mediterrani. S'atura a Altea on és proclamat Rei, i la revolta valenciana dels maulets es propaga liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, i esperonats constantment pel príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbònics a la plana de Vic i en la Batalla de Montjuïc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat de Barcelona. Aquesta, envoltada de les tropes aliades de Lord Peterborough, va capitular el 9 d'octubre de 1705, de manera que el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, el qual el 7 de novembre de1705 jura les constitucions catalanes i adopta el nom de Carles III. Lord Peterborough avança cap a València i a finals d'any l'arxiduc ja controla la major part de Catalunya i el Regne de València

Mentrestant els borbònics es reorganitzen i el seu exèrcit avança des de Lleida, Girona i pel mar en direcció a Barcelona. Felip V havia perdut els territoris de les Províncies Unides, Milà i el Regne de Nàpols. Tot i això, els filipistes rebien reforços castellans i les tropes comandades pel Duc de Berwick, i forcen l'exèrcit austriacista a abandonar Madrid i a refugiar-se al País Valencià. L'exèrcit aliat es va retirant fustigat per l'exèrcit borbònic, i finalment decideixen plantar cara i formen davant d'Almansa.

Verónica Jiménez Hernàndez

Cançó "Romanç del cec" del grup Valencià Al Tall

Verónica Jiménez Hernàndez

Caracterització general dels personatges del Curial.

Curial: Es un home humil, que s'inicia com a cavaller, per la qual cosa puja socialment. Té qualitats humanes, que utilitza en les batalles. Té una psicologia complexa, i guanya les batalles amb les seues estratègies.

Güelfa: Es una donzella vídua i jove que s'enamora de Curial. Es gelosa i al final es casa amb el seu cavaller.

*En el Curial hi apareixen també diversos personatges reals, Pere el Gran, Enric de Castella...

Verónica Jiménez Hernàndez

2. Tant el Triant com el Curial reprsenten el naixement de la novel·la moderna. Per què?

Perquè supossen una evuloció respecte a les novel.les arturiques franceses, i de les novel.les de cavalleries, és un trencament respecte a la narrativa anterior, respresenten un abandó dels ideal medievals, asumeixen ideals burgesos, plaer, humor. També realisme i versemblança, és a dir, progrés psicològic.

Verónica Jiménez Hernàndez

6. Indica quines diferències hi ha entre l'amor cortés i el concepte d'amor que apareix en aquestes novel·les.

Front al tractament refinat, espiritual o idealitzat dels elements amorosos en la narrativa medieval, en el Curial, però sobretot en el Tiran, l'element sentimental i eròtic apareix tractat de manera reial i explícita. 
Cal assenyalar que aquelles escenes eròtiques no arriben a ser pornogràfiques per la presència de l'humor.



                                                         PABLO SALADO BERGES

5. Quines semblances i quines diferències hi ha entre el Curial i el Tirant?

D'una banda, al Tirant hi trobem un estil culte i retòric, i d'altra l'estil col·loquial, que permet el diàleg viu i àgil dels personatges.
Mentre que el Curial es caracteritza per l'absència de recargolament estilístic, ja que el llenguatge és poc elevat i abunden les expressions senzilles i vives de l'època.
Tirant és més humorístic i irònic. També, pel que fa al tractament de l'amor, aparèixen escenes plenes de passió i erotiste ( i es que si no fora per la presència de l'humor i la ironia, la novel·la seria classificada com a pornogràfica ).

PABLO SALADO BERGES

TIRANT LO BLANCH

4. Per què han estat qualificades com a noveles burgeses?

Perquè es presenta tot el poder de gestació de l'heroi, on des d'uns orígens humils, el protagonista arriba a aconseguir l'honor i la fama que es mereix per les seues gestes.

PABLO SALADO BERGES

1.Per què el Tirant és considerat com una novel·la cavalleresca?

Perquè la novel·la del Tirant está caracteritzada pel realisme i la versemblança , les zones geográfiques on trancòrren els fets son conegudes , está ambientada en l'epoca prospera i els protagonistes tenen qualitats humanes.S'allunya dels llibres de cavalleries , l'autor manca d'elements meravellosos i els cavallers són forts i valents sempre.
                                                                                                   VEGA GIL SANZ

Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc

Exercici 3. Assenyala les semblances existents els fets del Tirant i el Curial.

Les dues tenen com a protagonistes un cavaller, els dos estan enamorats de la seua dama, però no es casen fins al final on han aconseguit ja la fama, l'ascens econòmic i social, gràcies a les habilitats que demostren als fets d'armes. Mostren l'evolució formatica del cavaller, que lluita per uns ideals burgesos. A més, els dos viatgen a terra santa.

                  

                                                                                                                           Diana Paz Vargas

Curial e Güelfa.

1. Fes una caracterització general dels personatges del Curial.

Curial hi apareix com un jove humil que és anomenat cavaller per les seues gestes cavalleresques. Peró és un heroi que presenta trets humans, un heroi de carn y ossos, amb una gran força moral. A més, presenta una personalitat canviant i complexa. D'una banda, en les batalles mostra un valor i una força dins els límits humans. D'altra banda, en els episodis amorosos es mostra tímid davant les dones.
Güelfa és una bella donzella, jove i vídua, que s'enamora de Curial i que es retira en un convent de monges porquè se sent presa de l'engany i de la gelosia. Però, finalment, aconsegueix l'amor de Curial, amb qui es casa.
En el Curial apareixen també diversos personatges reals, element que dóna versemblança a l'acció (Pere el Gran, l'infant Enric de Castella, fill d'Alfons X el savi, o els cavallers catalans, amics fidels de Curial, com ara Galceran de Mediona, Dalmau d'Oluja i el seu germà Roger d'Oluja).

2. Curial, que se sent més atret per Laquesis i Càmar, les rebutja a favor de Güelfa, de qui sembla que estiga enamorat. Tracta de justificar la seua actitud.

Al llarg de la novel.la són diverses les dames que estimen Curial, però el nostre heroi decideix quedar-se amb Güelfa, ja que aquesta el va encoratjar perquè es féra cavaller, cosa que en aquella època resultava un mitjà d'ascens social i econòmic.

3.Hi ha elements trobadorescos en el Curial? Explica'ls i posa'n exemples.

En el Curial el tema amorós es planteja des d'una perspectiva trobadoresca: Curial es mostra com a vassall, Güelfa és la senyora, i apreixen una sèrie de maldients o lausengiers que envolten la relació dels protagonistes i que tracten de convéncer Güelfa de la infidelitat del nostre heroi . Hi ha, però, un element que cal tenir en compte: l'ascensió social de Curial, la qual ve determinada pels diners i la posició social, i no per l'afany d'atényer una sèrie de valors espirituals. 

Pablo del Rincón Gabarda.

Antecedents de l'obra de Aùsias march

March entendria que la lírica trobadoresca expressava uns sentiments cenyits per les normes de "l'amor cortès" pel que fa al contingut, i per una retòrica brillant però molt falsa, buida i distant pel que fa a la forma (alguns indicis podrien esser el fet d'escriure en provençal o el fet de signar les poesies amb pseudònim). S'arriba doncs a Ausiàs March (qui signa els seus poemes "Jo sóc aquell que em dic Ausiàs March"), escriptor ja en català, per trencar els motlles de la poesia trobadoresca amb l'expressió de l'íntima meditació personal d'un home-poeta que apareix, despullat de tota ficció, disposat a parlar-nos d'allò que l'obsessiona: l'amor, les relacions de l'home amb Déu, la mort i el problema ètic. Aquests problemes són reals i personals, igual que les dones que hi apareixen (ja no "midons") les quals ja no són Beatrius ni Laures, distants i platonitzades -pures idees amb nom propi- sinó dones reals que estimen o no i que són estimades o odiades per unes raons concretes i no per afany d'idealització.
                                                                           VEGA GIL SANZ

Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi va naixer durant els darrers anys del segle XIV al que era aleshores el Regne de València. Va ser amic del Marques de Santillana qui, a més de reconèixer la seva capacitat per a la poesia, va dir que era un músic excel.lent.

 Adscrit a la cort d'Alfons el Magnànim, va escriure poemes d'amor amb el rerefons de l'ideal cavalleresc. La seva llengua és la barreja pròpia de l'època entre el català i occità. Es conserven només 18 poemes d'entre els quals podríem destacar "Estramps", "Presoner" o "Lo setge d'amor". L'edició més completa de la seva obra és la de l'editorial Tres i Quatre de València: Les poesies de Jordi de Sant Jordi, cavaller valencià del segle XV (1984), a cura de Lola Badia i Martí de Riquer.

                                                                              VEGA GIL SANZ

                                                  
                                                                   Diana Paz Vargas

Novel·les caballeresques

La novel·la cavalleresca és un gènere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles XIV i el XV. Va ser l'evolució de la novel·la de cavalleries, van ser novel·les més modernes que reflectien situacions reals d’aquella època. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes. Llavors va haver-hi una influència mútua entre la literatura i la vida real, ja que els cavallers llegien les novel·les cavalleresques i volien actuar com els herois d’aquestes obres.

No s'ha de confondre amb novel·la de cavalleries. Dos exemples coneguts són Tirant lo Blanc i El Quixot (força posterior i que es burla de les heroiques característiques que destaquen en un cavaller, típiques de les novel·les de cavalleries).

• Les "novel·les cavalleresques" són, en canvi, històries més modernes, dels ss. XIV, XV i XVI que pretenien reflectir el món real dels cavallers de l'època. És per això que els personatges són més humans i les situacions, que tenen lloc en ambients històrics i geogràfics més propers, més creïbles. Un exemple d'aquest corrent és el Tirant lo Blanc, escrita pel noble valencià Joanot Martorell.    
•                                                                                                            Vega Gil Sanz

COMPARACIÓ:

NOVEL·LES CAVALLERESQUES:	LLIBRES DE CAVALLERIES:
Èpoques properes	Èpoques remotes
Qualitats humanes	Qualitats sobrehumanes
En prosa	En vers
Realisme i versemblança	Elements fantàstics i meravellosos
Posteriors als llibres de cavalleries	Anteriors a les novel·les cavalleresques
Tematica amorosa	Tematica :Aventura militar/amor/religiositat
Geografies conegudes	Geografies allunyades i exòtiques

                                                             CRISTINA ROMERA BALLESTER.

 ALGUNES FIGURES RETÒRIQUES I EL SEU SIGNIFICAT

Comparació:
Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor.

Hipèrbaton:
Consisteix en una alteració forçada de l’ordre gramatical dels mots per aconseguir el ritme adequat o la mètrica desitjada.

Hipèrbole:
Figura que es fonamenta en una exageració evident.

Interrogació retòrica:
Es formula una pregunta que no espera cap mena de resposta per part de ningú.

Metàfora:
Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia.

Paradoxa:
Expressió d’un enunciat cert, però que conté dos conceptes antagònics que generen un efecte contradictori, absurd o inversemblant.

El.lipsi:
Una o més paraules es sobreentenen en el text.

Antítesi:
Contraposició d´una frase, sintagma o paraulaq amb una altra de sentit oposat.

Personificació:
Atribució de característiques animals a un ésser inanimat o d´accions pròpies de les persones a un ésser no humà.

                                                                                           EVA NAVARRO

~Aloma.

Aloma és una novel·la de Mercè Rodoreda i Gurguí escrita el 1936. Va rebre el premi Crexells el 1937. Rodoreda rebutjà bona part de les seves primeres obres, que considerà de baixa qualitat. De les obres de preguerra només en salvà Aloma, que revisà a consciència l'any 1968.Aloma és la novel·la psicològica més important de Mercè Rodoreda, en què es tracten les relacions entre un home madur i una dona jove.

~Carla Sánchez Gómez.

~Mercè Rodoreda i Gurguí.

Mercè Rodoreda i Gurguí  (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta llengües diferents.La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o elconte, tot i que destaca especialment en la novel·la.

~Carla Sánchez Gómez.