RAÓ PER LA QUE APAREIX LA DENOMINACIÓ DE LLENGUA CASTELLANA:
- Pel reflex d'una afirmació de la consiència de la ciutadanía valenciana en una època en que contrasta l'hegemonía del Regne de València amb els problemes socials i económics de la resta del domini lingüístic ( es va produïr un desmenbrament de la Corona Cataloaragonesa, produïnt una fragmentació dialectal).
MAR SOBRINO CARBÓ
diumenge, 9 de juny del 2013
CONCIÈNCIA DIPLOMÁTICA: PROTESTES LINGÜÍSTIQUES:
- Amb el procés de castellanització, es reflexiona sobre la llengua i hi apareixen estudis per depurar l'idioma, buscant prestigi per a la llengua u cosolidant la conciència de correlació ideomática. Les propostes apareixen per la preocupació d'establir una mena de model de referència, evitant els dialectes.
MAR SOBRINO CARBÓ,
- Amb el procés de castellanització, es reflexiona sobre la llengua i hi apareixen estudis per depurar l'idioma, buscant prestigi per a la llengua u cosolidant la conciència de correlació ideomática. Les propostes apareixen per la preocupació d'establir una mena de model de referència, evitant els dialectes.
MAR SOBRINO CARBÓ,
DIFERÈNCIA ENTRE LLIBRE DE CAVALLERÍES I NOVELA CAVALLERESCA:
- Als llibres de cavalleríes la temática combina les aventures militans, les relaccions amoroses i la religiositat. Hi ha elememts meravellosos, com els espais, i els personatges tenen capacitats i qualitats inversemblants, sobrehumanes. Solíen estar escrites en vers.
- Ales novel-les cavalleresques no hi ha presència d'elements meravellosos i els personatges tenen característiques humanes. Els espais són coneguts i localitzables. Els cavallers actuen amb les seues habilitats barallant-se amb enemics que prodríen ser reals, i tenen una psicología complexa.
MAR SOBRINO CARBÓ
- Als llibres de cavalleríes la temática combina les aventures militans, les relaccions amoroses i la religiositat. Hi ha elememts meravellosos, com els espais, i els personatges tenen capacitats i qualitats inversemblants, sobrehumanes. Solíen estar escrites en vers.
- Ales novel-les cavalleresques no hi ha presència d'elements meravellosos i els personatges tenen característiques humanes. Els espais són coneguts i localitzables. Els cavallers actuen amb les seues habilitats barallant-se amb enemics que prodríen ser reals, i tenen una psicología complexa.
MAR SOBRINO CARBÓ
G) Forma el Condicional simple d'indicatiu dels verbs:
Riure Viure Rebre Valer Patir
1. S Riuria Viuria Rebria Valdria Patiria
2. S Riuries
Viuries Rebries Valdries Patiries
3. S Riuria Viuria Rebria Valdria Patiria
1. P Riuriem Viuriem Rebriem Valdriem Patiriem
2. P Riurieu Viurieu Rebrieu Valdrieu Patirieu
3. P Riurien Viurien Rebrien Valdrien Patirien
CRISTINA ROMERA BALLESTER.
Barbarisme
Un barbarisme, és una expressió, paraula o construcció que no
es considera assimilada a la llengua pròpia;es considera un empobriment de la
llengua a què s'importa.
El terme ve de bàrbar (en el sentit etimològic d'estranger)
i té una connotació negativa. Per això els estudiosos han proposat el terme
interferència lingüística com a substitut, tot i que la interferència es pot
referir a tots els nivells de la llengua, és a dir, fonètica, morfosintaxi o
lèxic, mentre que el barbarisme acostuma a estar centrat només en el lèxic.
El barbarisme es produeix quan un parlant usa incorrectament
una expressió o estructura d'una altra llengua (si el que es pretén és produir
determinats efectes estilístics o citar textualment, per exemple, es parla de
canvi de codi. Els barbarismes són molt comuns en comunitats bilingües o en el
procés d'aprenentatge d'un segon idioma i, en alguns casos, poden arribar a
substituir els termes genuïns.
Cristina Romera Ballester
JORDI DE SANT JORDI
Idees principals:
-Després dels trobadors.
-Vinculat amb la casa Reial d'Alfons el Magnànim.
-Morí cap 1424, abans del començament del Renaixement.
-Abunden els provençialismes a la seua obra.
-L'ús del Català com a llengua.
-Després dels trobadors.
-Vinculat amb la casa Reial d'Alfons el Magnànim.
-Morí cap 1424, abans del començament del Renaixement.
-Abunden els provençialismes a la seua obra.
-L'ús del Català com a llengua.
CRISTINA ROMERA BALLESTER
JAUME ROIG
Espill consta d'un prefaci i de altres quatre llibres:
-Prefaci el narrador fà una declaració de principis étics i estilístics.
-Primer llibre, De sa joventut: el protagonista parla en primera persona i explica la seua infantessa
-Segon llibre, De quan fon casat: narra els fracassos matrimonials del protagonista, primer amb una doncella, després amb una viuda, tercer amb una novícia i finalment amb una beguina.
-Tercer llibre, De la lliçó de Salomó: el protagonista, desesperat per trobar la dona adequada, pretén casar-se amb una parenta seua. Aleshores se li apareix Salomó, el qual profereix una llarga invectiva contra les dones.
-Quart llibre,D'enviudar: el protagonista fa cas a Salomó i comença a viure a València una vida aparada de les dones, pero s'hi reconcilia i en salva dues.
CRISTINA ROMERA BALLESTER
CORRENTS CULTURALS:
1-La poesia trobadoresca: Tòpic del vassallatge amorós (ús del seyal).
2-L'escolàstica: Aristòtil i Ciceró (tòpic de la malaltia d'amor).
3-Els escriptors Renaixentistes Italians: Petrarca (intel•lectualització de l'amada).
Cristina Romera Ballester
2-L'escolàstica: Aristòtil i Ciceró (tòpic de la malaltia d'amor).
3-Els escriptors Renaixentistes Italians: Petrarca (intel•lectualització de l'amada).
Cristina Romera Ballester
dissabte, 8 de juny del 2013
Zacaria:
Normalització lingüística:
- Exemple(Mancomunitat, lleis de normalització lingüística, la creació de mitjans de comunicació públics, etc.)
Normativització lingüística:
- Exemple(l'obra de Pompeu Fabra, l'IEC, DIEC...)
Conclusió: Per tant, normativització és un concepte filològic que tan sols representa un aspecte de la normalització (concepte sociolingüístic), ja que es creen instruments d'usos de la llengua com és l'obra de Pompeu Fabra i mitjans per a promoure l'ús de la mateixa.
Normalització i normativització
-Normalització:
Procés a través del qual una llengua ha patit un procés de minorització o que no ha desenvolupat totes les seues potencionalitats , recupera l'estatus perdut o construeix tots els elements necessaris per constituir un instrumento de comunicació , de cultura i de construcció del món apte per a totes les necessitats modernes. En el segle XV la llengua assoleix un estat de normalització gràcies a la Cancelleria Reial i als escriptors del Segle d'Or i , alhora , esdevé un model lingüístic consolidar en diversos géneres literaris.
-Normativització:
És el procés sociocultural a través del qual una llengua no cultivada s'adapta a una regulació ortogràfica , léxica i gramatical.
Violeta Martín Burgos
dimecres, 5 de juny del 2013
Joan Roís de Corella
Joan Roís de Corella
1. Per quin motiu podem considerr Roís de Corella un poeta modern?
Perquè sovint aplica tècniques 'un gènere a un altre, la presència d'elments autoiogràfics i sentimentals, i el desenvolupament de noves formes d'expressió, completament innovador en literatra d'aquella època.
Tot i que Roís de Corella és cronològicament l'últim gran escriptor medieval, la seua obra va molt més enllà de la renovació poètica que suposà. D'una banda, l'obra de Corella incorpora les noves formes d'expressió renaixentista d'influència italiana; d'altra hi destaca una abundant presència d'elements autobiogràfics o personals que fan de la seua poesia un exemple d'obra totalment innovadora en la literatura d'aquella època.
2. Què el diferència d'Ausiàs March?
La seua poesia amorosa és molt diferent de la poesia d'Ausiàs March, perquè és més sincera i peronal, i els seu versos poseeixen una extraordinària musicalitat, inusual fins aleshores en les nostres lletres.
PROSA
1. Com se classifica la seua prosa?
Es pot classificar en quatre grups:
•Obres amoroses: destaca la Tragèdia de Caldesa, que recull l'engany amorós d'aquesta dama amb un altre cavaller a Corella, que troba consol en la literatura.
•Obres religioses: escrites amb les mateixes tècniques que la prosa profana. Destaca La vida de la gloriosa Santa Anna, i la Història de la gloriosa Santa Magdalena.
•Obres mitològiques: narracions mitològiques de caire amorós, com la Història de Leànder i Hero, d'amor impossible, o la Història de Jason i Medea.
•Textos de circumstàncies: destaca el Triomf de les dones, en defensa del gènere femení, i el Parlament en casa de Berenguer Mercader, descrivint una vetlada literària de personatges reals.
2. Què caracteritza la valenciana prosa?
És un model literari, modern, que usa la frase a imitació de la sintaxi llatina, pompositat i solemnitat, abundància de neologismes i per l'ús freqüent de la hipèrbaton.
3. Estil de Roís.
Té una estructura complexa, basada en els clàssics grecollatins i autors italians, i hi solia intercalar fragments poètics. És una obra molt rica en imatges i en ambientacions escèniques. També abunden les metàfores, les al•lusions mitològiques o cristianes, i l'ús freqüent de la hipèrbole. A més usaba les frases a imitació de la sintaxis llatina.
DANIEL CAZACU LÓPEZ, TRINI NÚÑEZ LLORCA I VERÒNICA JIMENEZ
"Vita Christi" d'Isabel de Villena.
La "Vita Christi" és un gran treball literari, escrit amb intencions doctrinals, que va beure de moltes fonts, algunes d’aquestes, no canòniques, com els evangelis apòcrifs i altres tradicions. Es tracta d’un llibre de contemplació farcit de comentaris en què les protagonistes són les dones més vinculades a Jesucrist i en què, implícitament, l’autora aprofita per a fer un al·legat en defensa de la dignitat femenina i denuncia la misogínia present en la societat d’aquella època, fet que li confereix més interés als ulls del lector actual.Els textos aplegats en aquest volum són una selecció representativa de la prosa d’Isabel de Villena (València, 1430-1490), l’única gran escriptora de la nostra literatura medieval.
TRINI NÚÑEZ LLORCA
Ausiàs March
Ausiàs March és el poeta més relevant de la literatura catalanovalenciana medieval. Va nàixer segurament a València l'any 1400. Descendia d'una rica família catalana de burgesos i funcionaris, que accedí a la noblesa a partir de 1360, any en què l'avi del poeta, Jaume March (1300-1375) assolí la condició de cavaller. El seu oncle Jaume (ca. 1336-1410), hereu de les possessions que la família tenia a Catalunya, i el seu pare Pere (ca. 1337-1413), hereu de les del Regne de València, van ser també poetes i homes de lletres. Ausiàs era fill de Pere March i de la seua segona esposa Lionor de Ripoll, que també tingueren una filla, Peirona, nascuda amb posterioritat al poeta. Després de la mort del seu pare (1413), Ausiàs March esdevingué el cap de la branca valenciana de la família, un clar exponent de la petita noblesa local.
TRINI NÚÑEZ LLORCA
Jordi de Sant Jordi
Jordi de Sant Jordi es creu que va néixer a València cap a les darreries del segle XIV. Considerat com un dels autors més importants de la literatura catalana abans d’Ausiàs March, va viure com un cavaller de la cort d’Alfons el Magnànim i aquest va afavorir l’esperit emprenedor del poeta. Els documents de l’època el situen sempre on es decidia la sort del regne. Així ens el trobem en viatges a França o al front de missions comercials entre Sicília i Aragó. El Magnànim va reunir al seu voltant els joves poetes de l’època i també es tenen notícies de la predisposició del rei vers Andreu Febrer i Íñigo López de Mendoza, entre altres.
La continua presència d’intel.lectuals i homes de ciència que va viure la cort li va permetre de conèixer el Marqués de Santillana, qui va lloar la seva poesia a més de destacar les seves capacitats musicals. El Marqués diu de Jordi de Sant Jordi que era “cavallero prudente” i “músico exçellente”, destacant la compilació de cançons antigues que són l’origen de la “Passión de Amor”.
Els seus poemes neixen de la reflexió amorosa, però vista sempre des de l’ideal cavalleresc. Sovint exalta figures femenines del seu entorn, com ara la seva germana Isabel o Margarida de Prades, vídua de Martí l’Humà. Riquer i Badia, els estudiosos que més i millor s’han ocupat de la seva obra, opinen que l’èxit del poeta, tot i tenir lloc en una cort que traspuava modernitat, es van generar, sobretot, per la seva atenció als ritmes i formes clàssiques.
Un document de l’època sembla indicar que va morir el 18 de juny de 1424, sense que s’hagi pogut concretar el lloc.
De la seva obra es conserven 18 poemes que han estat suficients per a determinar la seva posició central en la poesia de l’Edat Mitjana.
TRINI NÚÑEZ LLORCA
L'estil de la valenciana prosa, i el corrent satíric valencià.
-L’estil de la valenciana
prosa és un corrent literari vinculat amb la tertúlia dels aristócratas, també
es caracteritza pel seu gust pel clasicisme i l'estil llatinitzant, artificiós
i pompós. El seu màxim representant fou Roís de Corella
-El corrent satíric valencià està relacionat amb la tertúlia
literaria dels burguesos. Al corrent satíric valencià componen poesía religiòsa
per a participar en els certàmens polítics. El seus principals representants
foren Bernat Fenollar, Jaume Gasull i Baltassar Dortell
L’ estil del corrent satíric valencià estava dividit en:
-Poesia satírica i realista
-Escrita en llenguatge planer
i col.loquial i pels referents més populars.
-Obres de producció
col.lectiva, concebudes com un joc amb recursos espessius d'enginy amb jocs de
paraules i de rimes, paraules de doble sentit...
-Obres que ridiculitzen
aspectes de la vida quotidiana amb l'intenció de divertir i fer humor
Quins són els temes del corrent satíric valencià?
-En principi; el religiós, l'amorós i la sàtira( En la
sàtira, addiccions, ximpleries, abusos o defectes individuals o humans són
exposats a la censura a través del ridícul, derisió, paròdia, ironia o altres mètodes, idealment amb la intenció de produir
millorances).
- Amb aquestos tres temes retraten la clase burguesa valenciana.
ANDRÉS GALLUR TOMÁS
Poemes Ausiàs March
En català només s'ha de comptar fins l'última vocal tònica, d'aquesta manera en el vers agut les síl·labes mètriques coincideixen amb les gramaticals, en un vers pla s'ha de restar una síl·laba gramatical i en un vers esdrúixol s'han de restar dues síl·labes gramaticals. Però també hi ha algunes excepcions en alguns mots amb diftong esdrúixols moltes vegades són considerats poèticament mots plans.
Lleixant a part l’estil dels trobadors
qui per escalf trespassen veritat,
qui per escalf trespassen veritat,
e sostraent mon voler afectat
perquè no em torb, diré el que trob en vós.
Tot mon parlar, als qui no us hauran vista
res no valrà, car fe no hi donaran,
e los veents que dins vós no veuran,
en creure a mi llur arma serà trista.
perquè no em torb, diré el que trob en vós.
Tot mon parlar, als qui no us hauran vista
res no valrà, car fe no hi donaran,
e los veents que dins vós no veuran,
en creure a mi llur arma serà trista.
L’ull de l’hom pec no ha tan fosca vista
que vostre cos no jutge per gentil;
no el coneix tal com lo qui és subtil:
hoc la color, mas no sap de la llista.
Quant és del cos menys de participar
ab l’esperit, coneix bé lo grosser:
vostra color i el tall pot bé saber,
mas ja del gest no porà bé parlar.
que vostre cos no jutge per gentil;
no el coneix tal com lo qui és subtil:
hoc la color, mas no sap de la llista.
Quant és del cos menys de participar
ab l’esperit, coneix bé lo grosser:
vostra color i el tall pot bé saber,
mas ja del gest no porà bé parlar.
Tots som gossers en poder explicar
ço que mereix un bell cos e honest:
jóvens gentils, bons sabents, l’han request
e, famejants, los cové endurar.
Lo vostre seny fa ço que altre no basta,
que sap regir la molta subtilea.
En fer tot bé s’adorm vostra perea.
Verge no sou perquè Déu ne volc casta.
ço que mereix un bell cos e honest:
jóvens gentils, bons sabents, l’han request
e, famejants, los cové endurar.
Lo vostre seny fa ço que altre no basta,
que sap regir la molta subtilea.
En fer tot bé s’adorm vostra perea.
Verge no sou perquè Déu ne volc casta.
Llibre de cavalleries
La temàtica convina les aventures militars, relacions amoroses i la religiositat. Hi ha elements meravellossos. Provenen de la Matèria de Bretanya amb la figura de Chrétien de Troyes. Els personatges tenen capacitats i cualitats inversemblants, suprehumanes, amb poders màgics. La situació geogràfica és desconeguda, irreal, un temps remot i un ambient de fantasia, misteri, somni, i ademés crea una situació anacronica. Solien estar escrits en vers, al estil dels antics cantar de gesta.
Verónica Jiménez, Eva Navarro i Sara Garcia
Verónica Jiménez, Eva Navarro i Sara Garcia
3- Hi ha elements trobadorescos en el Curial?
Alguns elements presents en l'obra són els què pertanyen a l'amor cortés, es a dir, l'amor es tracta desde una perspectiva trobadoresca. Aix`po es mostra amb Curial, què es declara vassall a Güelfa, i aquesta és la senyora. A més a més, hi ha també lausengiers, què intervendran en l'amor de Curial i Güelfa dient-li a aquesta última què el cavaller li és infidel.
Però hi ha una diferència fundamental entre l'amor cortés i el mostrat en "Curial e Güelfa". Aquesta diferència és l'ascensió social de Curial la qual va determinada pels diners i per la posició social, i no per l'afany d'atènyer una sèrie de valors espirituals.
Verónica Jiménez, Diana Paz i Raquel Doblaré
Parts de l'Espill
L'Espill és una obra misògina del mestre i escriptor Jaume Roig, escrita al voltant del 1460.
L'Espill consta d'un prefaci i de altres quatre llibres:
-Prefaci: el narrador fà una declaració de principis étics i estilístics.
-Primer llibre, De sa joventut: el protagonista parla en primera persona i explica la seua infantessa
-Segon llibre, De quan fon casat: narra els fracassos matrimonials del protagonista, primer amb una doncella, després amb una viuda, tercer amb una novícia i finalment amb una beguina.
-Tercer llibre, De la lliçó de Salomó: el protagonista, desesperat per trobar la dona adequada, pretén casar-se amb una parenta seua. Aleshores se li apareix Salomó, el qual profereix una llarga invectiva contra les dones.
-Quart llibre, D'enviudar: el protagonista fa cas a Salomó i comença a viure a València una vida aparada de les dones, pero s'hi reconcilia i en salva dues.
Verónica Jiménez, Paula Lidón i Marta Sànchez
dimarts, 4 de juny del 2013
L'estil i els temes tractats pel corrent satític valencià.
L'estil.
Llenguatge planer i col.loquial amb referències populars.Obres de producció colectiva. Consegudes com un joc, amb recursos expresius .d'enginy amb jocs de paraules i rimes,paraules de doble sentit, etc.Les obres ridiculitzen aspectes de la vida cotidiana amb la intenció de divertir i fer humor.
Temes: religiós, amor (sexe, comportament socials femenins) i la sàtira amb que retraten la societat burguesa valenciana de l'época.
Verónica Jimènez Hernández
Estil i modernitat de Roïs de Corella
Roïs de Corella té un estil caracteritzat per una estructura complexa, basada en els clàssics grecollatins i autors italians. Abunden les imatges i ambientacions escèniques, les metàfores i l´ús de l´hiperbole. Tracta la natura d'una manera que ningú ho havia fet abans i incorpora elements autobiogràfics.
Tot i que Roïs de Corella és cronològicament l'últim gran escriptor medieval,la seua obra va molt més enllà de la renovació poètica que suposà Ausiàs March. D'una volta, l'obra de Corella incorpora les noves formes d'expresió renaixentistes d'influència italiana.D'altra, hi destaca una abundant presència de d'elements autobiogràfics o personals que fan de la seua poesia un exemple d'obra totalment innovadora en la literatura d'aquellla època.
Verónica Jiménez Hernàndez
Accentuació
AGUDES:
Totes les paraules acabades en A E I O U AS ES IS OS US EN IN
PLANES:
Totes les paraules que terminen en consonant, excepte les que acaben en A E I O U AS ES IS OS US EN IN, així com les paraules que acaben en diftong.
ESDRÚIXOLES:
S'accentuen totes.
---------------------------------------------------------------
ACCENTUACIONS (À Í Ú È É Ò Ó)
Tancades:
Les agudes excepte això, allò, però, perquè, arròs...
Obertes:
Les esdrúixoles excepte Dénia, església, fórmula, pólvora...
Obertes:
Les planes quan van seguides de i/u "fèmur, dèvil, còmic"
DANIEL CAZACU LÓPEZ
Totes les paraules acabades en A E I O U AS ES IS OS US EN IN
PLANES:
Totes les paraules que terminen en consonant, excepte les que acaben en A E I O U AS ES IS OS US EN IN, així com les paraules que acaben en diftong.
ESDRÚIXOLES:
S'accentuen totes.
---------------------------------------------------------------
ACCENTUACIONS (À Í Ú È É Ò Ó)
Tancades:
Les agudes excepte això, allò, però, perquè, arròs...
Obertes:
Les esdrúixoles excepte Dénia, església, fórmula, pólvora...
Obertes:
Les planes quan van seguides de i/u "fèmur, dèvil, còmic"
DANIEL CAZACU LÓPEZ
Pronoms febles IV
2. 1. No, n'arribaren quatre.
2. O ni t'ho han explicat?
3. Sí, en tinc prou.
4. Però s'hi mantenia.
5. Sí, en vinc.
6. I demà també hi aniré.
7. I tu també hi treballes.
8. O no hi escrius?
9. Veloçment se n'allunyarà.
10. O ja no hi vius?
11. Tots hi rumiaven encara.
12. O no hi vingué?
13. Hi viu tot l'any.
DANIEL CAZACU LÓPEZ
2. O ni t'ho han explicat?
3. Sí, en tinc prou.
4. Però s'hi mantenia.
5. Sí, en vinc.
6. I demà també hi aniré.
7. I tu també hi treballes.
8. O no hi escrius?
9. Veloçment se n'allunyarà.
10. O ja no hi vius?
11. Tots hi rumiaven encara.
12. O no hi vingué?
13. Hi viu tot l'any.
DANIEL CAZACU LÓPEZ
Pronoms febles III
-No us molesteu en telefonar.
No us hi molesteu.
-Estan acostumant a vosaltres als vicis.
Us hi estan acostumant.
-Jo donaré a ell el llibre.
Jo li'l donaré.
-Jo compraré la nina a la nena.
Jo li la compraré.
-Ella deixa els apunts a la seua amiga.
Ella li'ls deixa.
-Joan pregunta les notes a la professora.
Joan li les pregunta.
-Pinta els quadres de volors vius.
Pinta'ls-hi.
-Aviseu a ells del perill.
Els n'aviseu.
-Espera a mi en la plaça..
Espera-m'hi.
-Tu no hauries d'estar al sol.
No t'hi hauries d'estar.
-No t'emportes la clau.
No te l'emportes.
DANIEL CAZACU LÓPEZ
Pronoms febles II
-Procure no deixar-se l'abric.
Procure no deixar-se'l.
-Ningú vol veure's els defectes.
Ningú se'ls vol veure.
-S'ha ofés a elles.
Se'ls ha ofeses.
-Es va escapar una cosa a ell.
Se li'n va escapar una.
-No es voldràn creure allò.
No s'ho voldràn creure.
-Volia desfer-se d'aquella carta.
Volia desfer-se'n.
-No va quedar-se a dinar.
No va voler quedar-s'hi.
-No es coneix l'hivern en aquell país.
No se l'hi coneix.
-Ella vol subsciure's a la revista.
Ella s'hi vol subscriure.
-Molts s'apartaven d'aquella casa.
Molts se n'apartaven.
-No volen donar el permís a mi.
No me'l volen donar.
-Vindran a pintar-me la porta.
Vindran a pintar-me-la.
-No m'han demanat l'autorització.
No me l'han demanada.
-Jo apunte a mi quatre punts.
Jo me n'apunte quatre.
-Poseu fàcils els problemes a nosaltres.
Posa'ns-els fàcils.
-Cobra a nosaltres la factura.
Cobra'ns-la.
-Busque a nosaltres per la selva.
Ens hi busqueu.
-Tu creus saber totes les coses.
Creus saber-te-les totes.
-No hauries de riure't d'ell.
No hauries de riure-te'n.
-Posa't sucre a la llet.
Posa-te-n'hi.
-Han de respondre a la pregumta a vosaltres.
Us l'han de respondre.
-Ell hauria de pagar a vosaltres molts favors.
Ell hauria de pagar-vos-en molts. DANIEL CAZACU, MARTA SÀNCHEZ i VERÒNICA JIMÉNEZ
Procure no deixar-se'l.
-Ningú vol veure's els defectes.
Ningú se'ls vol veure.
-S'ha ofés a elles.
Se'ls ha ofeses.
-Es va escapar una cosa a ell.
Se li'n va escapar una.
-No es voldràn creure allò.
No s'ho voldràn creure.
-Volia desfer-se d'aquella carta.
Volia desfer-se'n.
-No va quedar-se a dinar.
No va voler quedar-s'hi.
-No es coneix l'hivern en aquell país.
No se l'hi coneix.
-Ella vol subsciure's a la revista.
Ella s'hi vol subscriure.
-Molts s'apartaven d'aquella casa.
Molts se n'apartaven.
-No volen donar el permís a mi.
No me'l volen donar.
-Vindran a pintar-me la porta.
Vindran a pintar-me-la.
-No m'han demanat l'autorització.
No me l'han demanada.
-Jo apunte a mi quatre punts.
Jo me n'apunte quatre.
-Poseu fàcils els problemes a nosaltres.
Posa'ns-els fàcils.
-Cobra a nosaltres la factura.
Cobra'ns-la.
-Busque a nosaltres per la selva.
Ens hi busqueu.
-Tu creus saber totes les coses.
Creus saber-te-les totes.
-No hauries de riure't d'ell.
No hauries de riure-te'n.
-Posa't sucre a la llet.
Posa-te-n'hi.
-Han de respondre a la pregumta a vosaltres.
Us l'han de respondre.
-Ell hauria de pagar a vosaltres molts favors.
Ell hauria de pagar-vos-en molts. DANIEL CAZACU, MARTA SÀNCHEZ i VERÒNICA JIMÉNEZ
Pronoms febles
a. No t'emportes la clau.
No te l'emportes.
b. Colliu a vosaltres les taronges.
Colliu-vos-les.
c. Demà abonaré la factura a vosaltres.
Demà us l'abonaré.
d. La mare crida a vosaltres pel megàfon.
La mare us hi crida.
e. Dóna aigua a ella.
Dóna-li'n.
f. Demana el cotxe a ells.
Demana'ls-el.
g. Deixa els cotxes a elles.
Deixa'ls-els.
h. Podríeu deixar a ells un rellotge.
Podríeu deixar-los-en un.
i. Dóna aigua a ells.
Dóna'ls-en.
j. Fieunla compra als veïns.
Fieu-los-la.
k. Poda pa a taula als convidats.
Posa'ls-n'hi.
l. Diuen a tu allò que vols oir.
T'ho diuen.
m. Demana a ell el que et calga.
Demana-li-ho.
n. Jo sóc amiga seua.
Jo ho sóc.
o. El cotxe és nou.
El cotxe ho és.
p. Són les cadires velles.
Les són.
q. Les cadires són velles.
Les cadires ho són.
r. Separe el televisor de l'inventari.
L'en separe.
s. Han tret les deixalles de la mar.
Les n'han tretes.
t. Hi ha cap estufa a la sala?
N'hi ha cap?
u. No es troba bé.
No s'hi troba.
v. Elles acompanyen a tu pel camí.
Elles t'hi acompanyen.
w. Trobàrem aigua al desert.
N'hi trobàrem.
x. Trau les postres de la nevera.
Trau-les-en.
y. Ara pensaré jo això.
Ara m'ho pensaré.
z. Jo no gosava anar d'allí.
No gosava anar-me'n.
DANIEL CAZACU LÓPEZ
No te l'emportes.
b. Colliu a vosaltres les taronges.
Colliu-vos-les.
c. Demà abonaré la factura a vosaltres.
Demà us l'abonaré.
d. La mare crida a vosaltres pel megàfon.
La mare us hi crida.
e. Dóna aigua a ella.
Dóna-li'n.
f. Demana el cotxe a ells.
Demana'ls-el.
g. Deixa els cotxes a elles.
Deixa'ls-els.
h. Podríeu deixar a ells un rellotge.
Podríeu deixar-los-en un.
i. Dóna aigua a ells.
Dóna'ls-en.
j. Fieunla compra als veïns.
Fieu-los-la.
k. Poda pa a taula als convidats.
Posa'ls-n'hi.
l. Diuen a tu allò que vols oir.
T'ho diuen.
m. Demana a ell el que et calga.
Demana-li-ho.
n. Jo sóc amiga seua.
Jo ho sóc.
o. El cotxe és nou.
El cotxe ho és.
p. Són les cadires velles.
Les són.
q. Les cadires són velles.
Les cadires ho són.
r. Separe el televisor de l'inventari.
L'en separe.
s. Han tret les deixalles de la mar.
Les n'han tretes.
t. Hi ha cap estufa a la sala?
N'hi ha cap?
u. No es troba bé.
No s'hi troba.
v. Elles acompanyen a tu pel camí.
Elles t'hi acompanyen.
w. Trobàrem aigua al desert.
N'hi trobàrem.
x. Trau les postres de la nevera.
Trau-les-en.
y. Ara pensaré jo això.
Ara m'ho pensaré.
z. Jo no gosava anar d'allí.
No gosava anar-me'n.
DANIEL CAZACU LÓPEZ
A qué atribueixes la manca de reflexió moral en els autors del corrent satíric valenciá ?
Els escriptors valencians no tenen ninguna intenció moralitzadora sino que volen ridiculitzar i satiritzar els aspectes de la vida quotidiana, aspectes que provoquen humor amb un joc literari carregat d´enginy.
Verónica Jiménez i Eva Navarro
Vita christi
És una obra religiosa que destaca el protagonisme femení en la vida de Jesucrist. La naturalitat i un llenguatge senzill destaquen en el seu estil, (que estava allunyat de l'estil de recargolament i de l'artifici estilístic de la Valenciana prosa), així com cerimònies religioses i descripcions solemnes.
Verónica Jiménez
4. Per què han estat qualificades com a novel·les burgeses?
El Tirant i el Curial han estat considerades com a novel·les burgeses perquè representen un abandó dels ideals medievals de l'ascetisme i la fe per un clar esperit burgés: el gust pels plaers, la ironia i l'escepticisme. A més, tenen un procés de gestació d'un heroi, des d'un origen humil que aconsegueixen l'honor i la fama d'un cavaller valerós, però també l'ascens social i econòmic.
El món cavalleresc te un sentit pragmàtic de conveniència, interès...
Verónica Jiménez
2. Tant el Triant com el Curial reprsenten el naixement de la novel·la moderna. Per què?
Perquè supossen una evuloció respecte a les novel.les arturiques franceses, i de les novel.les de cavalleries, és un trencament respecte a la narrativa anterior, respresenten un abandó dels ideal medievals, asumeixen ideals burgesos, plaer, humor. També realisme i versemblança, és a dir, progrés psicològic.
Verónica Jiménez i Eva Navarro
1. Per què el Tirant lo Blanc és considerat com una novel·la cavalleresca?
El Tirant lo Blanc es considera una obra cavalleresca per: la manca d’elements meravellosos, té un protagonista valerós i fort, dins d’una forma humana, les accions ocorren en llocs i temps coneguts. Aquestes característiques fan que sigui versemblant i real.
Verónica Jiménez Hernàndez
JORDI DE SANT JORDI:
Jordi de Sant Jordi va ser un poeta cortesà i militar. Va néixer al Regne de València al voltant del 1399 i el 1400. Se'n desconeix la data de la mort, tot i que es presumeix que tingué lloc als voltants del mes de juny de 1424, atès que atorgà el seu darrer testament el 12 de juny d'aquell any.
Fill d'un esclau morisc alliberat, fou "un dels lírics més considerables de la literatura catalana anterior a Ausiàs March" que en contrast a ell, formaven part de famílies prestigioses. Tingué el càrrec palatí de cambrer reial i fruí de la protecció d'Alfons el Magnànim. Participà en l'acció de Calvi i al setge de Bonifacio i, sempre al costat del monarca, entrà a Nàpols, on es trobava el 30 de maig de 1423, quan fou ocupada per Francesc I Sforza, i fou fet presoner. A la captivitat escriví el poema Presoner, on palesa les seves angoixes i el seu enyorament per la vida sumptuosa cortesana i la seva confiança en una prompta alliberació per part del rei.
Verónica Jiménez Hernàndez
Senyas d'Ausiàs March en els seus poemes d'amor
Plena de Seny: inicis literaris de l'autor, proposa una relació més madura i expressa tristesa perquè l'amado no vulla March com ell voldría.
Llir entre cards: amaga a una dona anomenada Teresa. March parla d'un amor total: sensual i espiritual. El tema de la mort és gairebé constant.
Amor, amor: Lamentació de la pèrdua de l'amor, en aquest cas, la mort serà l'única solució per a resoldre el conflicte d'un amor no correspost.
Verónica Jiménez Hernàndez
Llir entre cards: amaga a una dona anomenada Teresa. March parla d'un amor total: sensual i espiritual. El tema de la mort és gairebé constant.
Amor, amor: Lamentació de la pèrdua de l'amor, en aquest cas, la mort serà l'única solució per a resoldre el conflicte d'un amor no correspost.
Verónica Jiménez Hernàndez
Analitzar la mètrica
Si com la mar / se plany greu-ment e crida
l'última del vers, no comptem el "da")
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ↖ (Com "cri" és la síl·laba tónica de la paraula "crida" que és
1 hemistiqui 2 hemistiqui
(↑compost per les 4 primeres síl·labes)
Com dos forts vents / la ba-ten e-gual-ment
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
1 hemistiqui 2 hemistiqui
Verónica Jiménez Hernàndez
Verbs IV
2. Completa amb les formes verbals adients:
a. Està molt dolguda amb vosaltres perquè no aneu a veure-la.
b. Ells diuen que en aquell casalot els mobles es mouen.
c. Quan vosaltres isqueu de classe, apagueu els llums.
d. Tu saps si els gossos ronquen quan dormen?
e. D'on dius que tu véns?
f. L'ha dita bé, la lliçó?
g. Hi anirem a sol post.
DANIEL CAZACU LÓPEZI EVA GÓMEZ QUESADA
a. Està molt dolguda amb vosaltres perquè no aneu a veure-la.
b. Ells diuen que en aquell casalot els mobles es mouen.
c. Quan vosaltres isqueu de classe, apagueu els llums.
d. Tu saps si els gossos ronquen quan dormen?
e. D'on dius que tu véns?
f. L'ha dita bé, la lliçó?
g. Hi anirem a sol post.
DANIEL CAZACU LÓPEZI EVA GÓMEZ QUESADA
Verbs III
1. Transforma les ordres en negatives substituint els complements verbals per pronomd febles.
a. No a busques.
b. No la digueu.
c. No els els dones.
d. No me'ls dones.
e. No els les ensenyeu.
f. No n'isques.
g. No li la portes.
h. No els telefoneu.
i. No el tornes.
DANIEL CAZACU LÓPEZ I EVA GÓMEZ QUESADA
a. No a busques.
b. No la digueu.
c. No els els dones.
d. No me'ls dones.
e. No els les ensenyeu.
f. No n'isques.
g. No li la portes.
h. No els telefoneu.
i. No el tornes.
DANIEL CAZACU LÓPEZ I EVA GÓMEZ QUESADA
Verbs II
2. Transforma les ordres en negatives. Fixa't que no pots usar l'imperatiu sinó el subjuntiu:
a) No aneu al llit.
b) No apagues el llum.
c) No begueu més aigua.
d) No corregueu.
e) No digues...
f) No et disculpea.
g) No li dones la mà.
h) No entreu a classe.
i) No parles.
j) No et prengues el xarop.
k) No tanques la porta.
l) No trenques el paper.
m) No vingueu.
n) No vingues.
DANIEL CAZACU LÓPEZ I EVA GÓMEZ QUESADA
a) No aneu al llit.
b) No apagues el llum.
c) No begueu més aigua.
d) No corregueu.
e) No digues...
f) No et disculpea.
g) No li dones la mà.
h) No entreu a classe.
i) No parles.
j) No et prengues el xarop.
k) No tanques la porta.
l) No trenques el paper.
m) No vingueu.
n) No vingues.
DANIEL CAZACU LÓPEZ I EVA GÓMEZ QUESADA
VERBS
1. Transforma les ordres en afirmatives.
a) Canta pel carrer.
b) Done menjar als animals.
c) Entra al gos.
d) Fes fotografies.
e) Menjeu entrepans durant la projecció.
f) Parla al conductor.
g) S'accepten tarjetes de crèdit.
h) Toca les escultures.
i) Trepitjeu la gespa.
j) Utilitzeu les càmeres de vídeo.
DANIEL CAZACU LÓPEZ I EVA GÓMEZ QUESADA
a) Canta pel carrer.
b) Done menjar als animals.
c) Entra al gos.
d) Fes fotografies.
e) Menjeu entrepans durant la projecció.
f) Parla al conductor.
g) S'accepten tarjetes de crèdit.
h) Toca les escultures.
i) Trepitjeu la gespa.
j) Utilitzeu les càmeres de vídeo.
DANIEL CAZACU LÓPEZ I EVA GÓMEZ QUESADA
Lliçons de normativa II
CONFUSIÓ DE PROU I BASTANT
Recordem que els quantitatius prou i bastant no són sinònims. Com sabem, prou té el sentit de 'suficient, quantitat suficient de', mentre que bastant indica 'certa quantitat'.
Han arreplegat bastanta rovellons, però encara no en tenen prou per al dinar.
Així mateix, tampoc no tenen un significat equivalent quan funcionen com a adverbis. En aquest cas, prou singificia 'en quantitat suficient, tal com cal' i bastant 'en quantitat o en nombre regular'.
Li agrada bastant la pilota però avui ja hi ha jugat prou.
DANIEL CAZACU LÓPEZ I EVA GÓMEZ QUESADA
dilluns, 3 de juny del 2013
Lliçons de normativa
REPETICIÓ DE L'ARTICLE
En les enumeracions, sobretot quan es tracta d'elements de gènere i de nombre diferent, convé posar l'article davant de cada paraula o' en tot cas, no usar cap article.
No recomanable
Hem analitzat la mètrica, estructura, recursos expressius i tema d'un poema.
Preferible
Hem analitzat la mètrica, l'estructura, els recursos expressius i el tema d'un poema.
DANIEL CAZACU LÓPEZ I EVA GÓMEZ QUESADA
Consells de redacció
LA REGLA DE LES TRES CES
La millor manera d'aconseguir una bona redacció és tenir en compte, com més fidelment millor, la regla de les tres ces (claredat, consició i correcció).
Hem de procurar redactar de manera clara, concisa i correcta i elaborar textos dotats de coherència (ben estructurats i amb la informació rellevant expressada de forma entenedora), cohesió (ben puntuats, amb les conjuncions, les preposicions i els marcadors textuals adients) i adequació (amb la varietat i el registre corresponents a la situació comunicativa).
Un exercici ben redactat i ben presentat és una demostració de maduresa intel•lectual i una bona prova de la capacitat per a explicar (transmetre) coneixements de forma eficient.
DANIEL CAZACU LÓPEZ I EVA GÓMEZ QUESADA
Verbs II
1. Completa amb les formes verbals adients:
a) Marta jeia al sofà quan va començar la pel•lícula.
b) Com vosaltres veieu ara, ell mentia per sistema.
c) El veí s'ha torçut un turmell quan jugaba a futbol.
d) Fa molts anys, hi hagué un home que se n'anà a la lluna.
e) Si tu li ho hagueres preguntat abans, ara tu ho sabries.
f) El protagonista morí d'amor en la pel•lícula.
g) Si tu ous hui el despertador em dius que m'alçe.
h) Aquest text pertany a un llibre inèdit.
i) Si ahir ella podia anar, és segur que aniria.
j) Si ell pogués anar ara, aniria.
k) Tu has deixat la mantega al sol i s'ha fós.
l) Maria, escolta, tu has de seure ací, no et confongues.
m) Fes tu que es dissolga el sucre.
n) La notícia s'ha difós ràpidament per la ciutat.
o) A l'hivern el sol es posa a les cinc.
DANIEL CAZACU LÓPEZ
a) Marta jeia al sofà quan va començar la pel•lícula.
b) Com vosaltres veieu ara, ell mentia per sistema.
c) El veí s'ha torçut un turmell quan jugaba a futbol.
d) Fa molts anys, hi hagué un home que se n'anà a la lluna.
e) Si tu li ho hagueres preguntat abans, ara tu ho sabries.
f) El protagonista morí d'amor en la pel•lícula.
g) Si tu ous hui el despertador em dius que m'alçe.
h) Aquest text pertany a un llibre inèdit.
i) Si ahir ella podia anar, és segur que aniria.
j) Si ell pogués anar ara, aniria.
k) Tu has deixat la mantega al sol i s'ha fós.
l) Maria, escolta, tu has de seure ací, no et confongues.
m) Fes tu que es dissolga el sucre.
n) La notícia s'ha difós ràpidament per la ciutat.
o) A l'hivern el sol es posa a les cinc.
DANIEL CAZACU LÓPEZ
Novel·la caballeresca
La novel·la cavalleresca és un genere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles XIVi el XV Va ser l'evolució de la novel.la de caballeareis, van ser novel·les més modernes que reflectien situacions reals d’aquella època. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes. Llavors va haver-hi una influència mútua entre la literatura i la vida real, ja que els cavallers llegien les novel·les cavalleresques i volien actuar com els herois d’aquestes obres.
Verónica Jiménez Hernàndez
Verónica Jiménez Hernàndez
Verbs
1. Completa amb les formes verbals adients:
a) Ací hem contribuit tots al regal de Clara.
b) Ho has imprimit tot?
c) Jo estic tan cansada que me'n vaig a dormir.
d) Lluïsa ha tret l'esmorzar de la motxilla.
e) No m'he reit tant en la vida com em riguè ahir.
f) Ella ahir oiguè tot el que sa mare li diguè.
g) Quan vosaltres seieu i calleu començarem.
h) Vicent s'ha engolit el dinar mentre veiem la televisió.
DANIEL CAZACU LÓPEZ
a) Ací hem contribuit tots al regal de Clara.
b) Ho has imprimit tot?
c) Jo estic tan cansada que me'n vaig a dormir.
d) Lluïsa ha tret l'esmorzar de la motxilla.
e) No m'he reit tant en la vida com em riguè ahir.
f) Ella ahir oiguè tot el que sa mare li diguè.
g) Quan vosaltres seieu i calleu començarem.
h) Vicent s'ha engolit el dinar mentre veiem la televisió.
DANIEL CAZACU LÓPEZ
Ausiàs March
Ausiàs March és el poeta de l'amor, i la majoria de les seves composicions giren al voltant d'aquest tema. Anomenats cants, els seus poemes es classifiquen segons la temàtica de què tracten:
- *Cants d'amor. Són en total 91 poemes dividits en cicles segons el senyal trobadoresc de la tornada: «Plena de seny» (19 poemes), «Llir entre cards» (35 poemes), «Oh folla amor» (10 poemes), «Amor, amor» (12 poemes) i «Mon darrer bé» (2 poemes). Hi ha 13 poemes que no porten cap senyal.
- *Cants de mort. Es compon de sis poemes, que són elegíes per la mort de l'estimada. Generalment se sol creure que van dirigits a una de les dues esposes. En aquests cants, Ausíàs March mostra un dolor sincer i humà, i una preocupació pel destí de l'ànima de l'estimada a l'altre món.
- *Cants morals. Són poemes dispersos al llarg de tota l'obra però més abundants al final, on l'autor exposa les seves idees sobre l'amor, el dolor, el bé, la virtut i el plaer. Són especialment aquests cants els que li van donar la fama de poeta filosof.
- *Cant espiritual. És un extens poema en que fa una pregària a Déu. Poemes de circumstàncies. Són 11 poemes de temàtica diversa.
Verónica Jiménez Hernàndez
Joan Roís de Corella (Gandia, 1435 - València, 1497), escriptor i teòleg medieval, autor de poemes i proses mitològiques i religioses que conformen una obra variada i total, reflex d'una personalitat literària polièdrica i coherent.
Fill major d'un noble cavaller -Ausiàs Roís de Corella- i d'Aldonça, de la família dels Cabrera, té una estreta relació amb el poeta Ausiàs March, trenta anys més gran que ell. Coetani de Joanot Martorell, Roís de Corella està involucrat en la vida social de la València del segle XV -com ho demostra el fet que entre el 1446 i el 1449 participa en l'edificació del Reial Monestir de la Trinitat- i es revela com a dinamitzador de la vida cultural i intel·lectual del moment. Ben aviat comença a escriure proses i poemes inspirats en les obres clàssiques d'Ovidi o de Sèneca, entre d'altres, però influenciades també pels autors europeus en llengua vulgar. El seu corpus compta amb peces que han passat a la posteritat literària com ara la "Tragèdia de Caldesa", el "Trihumfo de les dones" o el poema de la "Balada de la garsa y l'esmerla", per exemple. Ordenat teòleg el 1473, Roís de Corella dedica els últims anys de la seva vida a traduir els salms bíblics i la Vita Christi de Ludolf de Saxònia. Tot i que llargament oblidat o menystingut per la crítica literària catalana, és sens dubte un dels autors clau en la transformació de la literatura medieval a la literatura renaixentista, dotat d'un estil propi dins la valenciana prosa i amb un món propi i complex, ple de modernitat. EVA NAVARRO I VERÓNICA JIMÉNEZ |
PREGUNTES QUE DEMOMENT ANIRAN A L´EXÀMEN
La prosa del s.xv
- Que és la normativització lingüística?
- Procés de castellanitzacióal segle XV.
-Explica la consciencia ideomàtica.
- Quines són les propostes lingüístiques?
- Explica perque apareix la denominació de llengua valenciana al S.XV.
Ausiàs March
- Que suposa la nova visió de la poesia?
- Com es clasifica?Difeències?
- L´estil d´Ausiàs March.
- Recursos literaris d´Ausiàs March.
Narrativa Cavalleresca
- Característiques de les novel·les cavalleresques i dels llibres de cavalleries
Curial e Güelfa
-Temàtica
-Perquè es cavalleresca?
- Caracterització dels personatges.
Tiran lo Blanc
- Perque es una novel·la cavalleresca
- La modernitat de löbra.
Jaume Roig
-La misoginia en l´espill
- Importància de l´obra
- L´estil de l´obra
EVA NAVARRO
La prosa del s.xv
- Que és la normativització lingüística?
- Procés de castellanitzacióal segle XV.
-Explica la consciencia ideomàtica.
- Quines són les propostes lingüístiques?
- Explica perque apareix la denominació de llengua valenciana al S.XV.
Ausiàs March
- Que suposa la nova visió de la poesia?
- Com es clasifica?Difeències?
- L´estil d´Ausiàs March.
- Recursos literaris d´Ausiàs March.
Narrativa Cavalleresca
- Característiques de les novel·les cavalleresques i dels llibres de cavalleries
Curial e Güelfa
-Temàtica
-Perquè es cavalleresca?
- Caracterització dels personatges.
Tiran lo Blanc
- Perque es una novel·la cavalleresca
- La modernitat de löbra.
Jaume Roig
-La misoginia en l´espill
- Importància de l´obra
- L´estil de l´obra
EVA NAVARRO
Característiques de L'Espill: Jaume Roig
- L'Espill, és una obra important d'evident misogínia. És, també, el precedent de la novel·la tal i com la coneguem hui en dia.
- Està composta per setze mil versos de quatre síl·labes.
- Te una estructura llatina, es a dir, el vers apareix al finalitzar cada paràgraf.
- El seu llenguatge és riquísim però popular.
Verónica Jiménez Hernàndez i Eva Navarro Florez
3- L´estil de Roïs de Corella.
El seu estil es caracterítza per una estructura complexa, basada en els clàssics grecollatins i autors italians. Rica en imatges ambientals escèniques, metàfores, al·lucions mitològiques o cristianes amb l´ús de l´hiperbole.Amb un tractament de la natura i amb parts autobiogràfiques.
EVA NAVARRO
Corrent satíric valencià.
Exercici 1.
1-Fes u esquema dels corrents literaris valencians vinculats amb les
tertúlies i els certàmens poètics.
Hi ha dos corrents:
Primer: Léstil de la valenciana
prosa.
-Corrent literari vinculat amb
la tertúlia de les aristocrates.
-Gust pel clacissisme i
l’estil llatinitzant, artificiós i pompós.
-El maxim representant fou
Roís de Corella.
Segon: El corrent satíric
valencià.
-Es relacioná amb la
tertúlia literaria dels escriptors burgesos.
-Componen poesía religiosa
per a participar en els certámens poétics però destacaren sobretot en el
conrreu dúna peosía satírica realista.
-Principals representants: Bernat Fenollar, Jaume Gassull i Baltasar
Portell.
NACHO FRESNO CARBÓ.
A qué atribueixes la manca de reflexió moral en els autors del corrent satíric valenciá ?
Els escriptors valencians no tenen ninguna intenció moralitzadora sino que volen ridiculitzar i satiritzar els aspectes de la vida quotidiana, aspectes que provoquen humor amb un joc literari carregat d´enginy.
Verónica Jiménez Hernàndez
Com les faltes d'ortografia son molt importants, ací recordem l'accentuació:
| REGLES D’ACCENTUACIÓ | ||
|---|---|---|
| Tipo | S’accentuen quan: | Exemple |
| Agudes |
|
|
| Planes | S’accentuen quan no acaben amb les terminacions de les agudes. | terratrèmol, ibèric, bolígraf. |
| Esdrúixoles | S’accentuen sempre. | Dècima, llàgrima, història |
Verónica Jiménez Hernàndez i Eva Navarro
Jaume Roig
L'ESPILL Y LA SEUA MISSOGINIA.
El primer aspecte que s'observa
en l'Espill és la seua misogínia constant. En aquest sentit, l'obra s'ha de
contextualitzar en el debat que sobre la condició femenina existia a la
literatura en llengua vulgar des del segle XIII, amb autors que escrivien a
favor de les dones i d'altres que hi escrivien en contra. Autors com Giovanni
Boccaccio, Alain Chartier o Bernat Metge també hi van participar. La misogínia és,
doncs, un tema literari d'èxit assegurat.
A l' Espill, la misogínia és
tan exagerada que havia de provocar per força la rialla en el públic
contemporani. I aquesta és la gràcia de l'obra, que està escrita de manera que
els seus despropòsits fan riure. L'Espill és una comèdia en el sentit medieval
del terme, és a dir, una obra escrita en un llenguatge col·loquial i protagonitzada
per personatges de baix nivell que comença malament i que acaba bé. Per
escriure la seva obra, Jaume Roig manipula els materials o els textos de manera
que en canvia el sentit, algun episodi o alguna paraula, modificacions que el
públic contemporani captava i celebrava com una mostra d'habilitat.
NACHO FRESNO CARBÓ.
Jaume Roig, espill.
ESPILL.
Espill és una obra misògina
del mestre i escriptor Jaume Roig, escrita al voltant del 1460.
Espill consta d'un prefaci i
de altres quatre llibres:
_Prefaci: el narrador fà una
declaració de principis étics i estilístics.
_Primer llibre, De sa
joventut: el protagonista parla en primera persona i explica la seua infantessa
_Segon llibre, De quan fon
casat: narra els fracassos matrimonials del protagonista, primer amb una
doncella, després amb una viuda, tercer amb una novícia i finalment amb una
beguina.
_Tercer llibre, De la lliçó
de Salomó: el protagonista, desesperat per trobar la dona adequada, pretén
casar-se amb una parenta seua. Aleshores se li apareix Salomó, el qual
profereix una llarga invectiva contra les dones.
NACHO FRESNO CARBÓ.
1- La modernitat de l´estil de Roïs de Corella.
Tot i que Roïs de Corella és cronològicament l´últim gran escriptor medieval,la seua obra va molt més enllà de la renovació poètica que suposà Ausiàs March. Duna volta, l´obra de Corella incorpora les noves formes d´expresió renaixentistes d´influència italiana.D´altra, hi destaca una abundant presència de d´elements autobiogràfics o personals que fan de la seua poesia un exemple d´obra totalment innovadora en la literatura d´aquellla època.
EVA NAVARRO I VERÓNICA JIMÉNEZ
Tot i que Roïs de Corella és cronològicament l´últim gran escriptor medieval,la seua obra va molt més enllà de la renovació poètica que suposà Ausiàs March. Duna volta, l´obra de Corella incorpora les noves formes d´expresió renaixentistes d´influència italiana.D´altra, hi destaca una abundant presència de d´elements autobiogràfics o personals que fan de la seua poesia un exemple d´obra totalment innovadora en la literatura d´aquellla època.
EVA NAVARRO I VERÓNICA JIMÉNEZ
Resum Jaume Roig
Resum de Jaume Roig.
Estudia Medicina i Arts i
aviat esdevé un metge de prestigi a la seva c¡utat, activitat que compagina amb
la pràctica de la lectura i l'escriptura. Casat des del 1443 amb Isabel
Pellisser, el matrimoni té sis fills. Amb l'Espill, Jaume Roig signa una de les
obres més importants del segle XV. Segueix la tradició romànica de la narrativa
en vers i la tradició misògina de caràcter didàctic i, encara, còmic i alliçonador.
L'obra està composta per 16.359 versos apariats a partir dels quals un
protagonista narrador es dirigeix a un nebot seu per advertir-lo dels
maltractes que ha patit per part de les dones i per aconsellar-li, per tant,
que s'allunyi del gènere femení. L'Espill -dividit en un poema introductori, un
prefaci i quatre "llibres"- va ser una obra de ressò a l'època i
d'aquesta manera se'n van fer tres edicions durant el segle XVI.
Com a metge, ja a València,
ben aviat obté un gran prestigi. L'any 1434 és nomenat examinador de metges,
càrrec anual que també ocupa, successivament, els anys 1436, 1440, 1450, 1463,
1466, 1474 i 1477. També exerceix com a metge de la reina Maria de Castella i
del rei Joan II, entre 1446 i 1469. I tenim constància de la seva feina en
hospitals com l'Hospital d'en Clapers, a partir 1450, o l'Hospital d'en Bou,
fins el 1478. Casat, segons consta, des del 1443 amb Isabel Pellisser, ja morta
el 1455, d'aquest matrimoni en neixen sis fills, tres nois i tres noies: Gaspar
Jeroni, que esdevingué cavaller; el canonge de Terol Jaume Honorat; i Joanot,
Elionor, Joana i Violant. Les dues darreres foren monges. Pel seu testament,
sabem que Jaume Roigtingué una capacitat econòmica important, amb diverses
cases i terrenys a València.
Jaume Roig també va
concórrer, l'any 1474, al concurs literari convocat a València amb el poema
"en lahor de la Verge Maria", inclòs en el volum Les trobes en lahors
de la Verge Maria. Mor a Benimàmet el 5 d'abril de 1478.
NACHO FRESNO CARBÓ.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)