dijous, 13 de desembre del 2012


                                  Cancelleria Reial.
El primer canceller fou Berenguer II de Palou, bisbe de Barcelona, va redactar documents administratius importants. Jaume I, al saber la feina que feia, va manar que tota la documentació del Regne de València fos redactada en llengua vulgar, és a dir, fou unificada a la corona d’Aragó i es redactaven en català, aragonés, i llatí.
 Però a partir del segle XIV, en català. Totes les institucions de la corona d’Aragó utilitzaven el mateix model lingüístic.La Cancelleria Reial era una oficina dirigida per un conselle.
La Cancelleria va ser un gran focus cultural  quan uns copistes es presentaren per transitar llibres. Expandí poesia i art francés, la  curiositat al món llatí, l’hel·lenisme.Es van fer tractats que especificaven el cos i el nucli dels documents i el ritme de la frase.
La majoria de funcionaris de la  Cancelleria sabien  llatí, i es conserven textos amb un vocabulari técnic d’aquesta llengua.
Les Ordinacions Reials de Pere el Cerimoniós i les Legues Palatinae de Jaume III eren un calc amb la construcció llatina exàctament igual. Pere III va presentar un català més ductil i clar.

La llengua oficial de la Cancelleria cambiava sovint sobre les terres nostres. El català llatí vulgar no eren  molt evidents. La llengua escrita es va expandir per la Reconquesta, en terres àrabes.
La llengua llatina es perfeccionà junt a l’aragonesa i catalana.
Durant l’existència de la Cancelleria, trovem dues etapes significatives. La primera etapa comença dels primers anys del regnat de Pere III quan l’excessiva subjecció als models llatins produeix una prosa catalana rigida.
Trobem les seguents tres característiques:
Aparició de calcs forçats, paraula per paraula, construccions llatines.
En segon lloc, observem una incorporació de mots llatins sense cap mena d’adaptació trobem una imitació de la cadència de la frase llatina i estereotipada dels formularis llatins violentant el geni de la pròpia llengua.
La Cancelleria tractà de trobar la uniformal llingüística en la prosa catalana. Degut a la poca matisació dialectal dels grans escriptors medievals, aquest model s’anà imposant a tot aquell que volia escriure d’una manera culta i prestigiosa. 
La Cancelleria Reial era l’organisme administratiu-cultural de la Corona d’Aragó creada al s. XIII. La va fundar Jaume I l’any 1276, s’ocupava de la redacció de tot tipus de documents administrtatius.
A Aragó des de 1257, sota Jaume I, es copien els documents elaborats en ordre de cronologia de la seua emissió.
Els documents reials que elaboren de la Cancelleria Reial arribaven fins als llocs més apartats del domini lingüístic del català. Així no es estrany trobar documents perfectament redactats en prosa catalana per un secretari aragonés i pel barceloní Bernat Metge.
Cal destacar una sèrie d’aquests funcionaris que influeixen en la prosa de l’època. Pronotaris de Pere III van ser Mateu Adrià, traductor de las Partidas; i Conesa, traductor de Pal·ladi. Bernat Metge, va ser secretari del rei i és conegut com la més alta personalitat del Prerenaixement català.
                                                                                               EVA  NAVARRO I ALVARO GARCIA

divendres, 7 de desembre del 2012

Trobairitz de l´época.


Beatriu de Dia, coneguda com a Comtessa de Dia (finals del segle XII - mitjans del segle XIII) fou una trobairitz occitana de la qual n'han pervingut alguns poemes, però de la seva vida se'n sap molt poc, ja que no són diversos els personatges històrics documentats que podrien correspondre a aquesta trobairitz.
Fou filla del Comte Isoard II de Dia, una ciutat sobre el riu Droma, en el comtat de Provença. I fou esposa de Guillem o Ghilem de Peiteu o Poitiers, comte de Viennois, tot i que sembla que estava enamorada de Raimbut   d´Aurenja.

Constança d'Aragó i de Castella (vers 1179 - Catània, Sicília, 1222) fou una princesa de la Corona d'Aragó, reina consort d'Hongria (1196-1204) i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanoermànic (1210-1222).

Es casà el 1198 amb el rei Emeric I d'Hongria. El matrimoni durà només 8 anys, doncs Emeric morí el 1204 d'una malaltia. D'aquesta unió nasqué:
Ladislau III d'Hongria (1199-1205), rei d'Hongria.
El 1210 es casà a Messina, en segones núpcies, amb l'emperador Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic. Poc temps després, de les noces, Frederic partí cap a Roma per a ser investit emperador pel Papa. Tornarà a Palerm després de molts anys i només per a breus períodes. Constança després d'haver regnat sola durant molts anys, morí el 1222. Constança va morir a Catània el 23 de juny del 1222. Fou soterrada en un baix relleu. El sarcòfag fou col·locat en la Catedral, en el cementiri dels Reis, al costat al del gran rei Roger II.
D'aquesta unió nasqué:
Enric VII d'Alemanya (1211-1235), duc de Suàbia i germanastre de Conrad IV d'Alemanya i Manfred I de Sicília.

Pablo del Rincón.

Trobadors de final del segle XII.



Guillem de Berguedà (1138-1196) és el trobador del qual ens han arribat més textos. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà que es troba en els Cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions.
Es conserven 31 poesies de Guillem de Berguedà, més una d'atribució dubtosa.
Normalment en parlar de les composicions dels trobadors se solen agrupar -si es pot- en cicles de cançons de lloança a determinades dames. En el cas de Guillem de Berguedà és impossible fer-ho així, d'acord amb l'amor, sí que es pot fer, en canvi, d'acord amb l'odi.
Es considera un trobador d'estrofisme força original, imitat pels trobadors posteriors, i d'un domini important del vers.

Guillem de Cabestany (1188-1212..) (també escrit amb grafia occitana: Guilhem de Cabestanh) fou un trobador especialment famós per la seva vida, de la qual no es coneixen gaires detalls contrastables. La vida que figura en els Cançoners després de la seva mort va ser al·ludida, repetida o ampliada per Petrarca, Boccacio, Sthendal etc., encara actualment és matèria literària, per exemple, hi ha un capítol sencer -50 pàgines- a El Unicornio (1965) de Manuel Mujica Laínez, que l'amplia i refà en el context de la novel·la.



ue la vida és falsa ho prova el fet que, segons consta en documents de l'època, Saurimonda, vídua de R. de Castell-Rosselló, es tornà a casar el 1210 i que Guillem de Cabestany apareix a la Batalla de las Navas de Tolosa el 1212. A més, el rei Alfons I, que s'esmenta en les versions més llargues de la vida, era mort un any abans del casament de Saurimonda amb R. de Castell-Rosselló (1197).
D'aquest trobadors es conserven set cançons segures, una de les quals figura entre les més belles i repetides de la literatura dels trobadors: Lo dous cossire (La dolça tristesa). Aquesta cançó pot ser trobada junt a la seua traducció al català en l'article de cançons. Les altres dues cançons són d'atribució dubtosa.

Pablo del Rincón.

Trobadors del segle XIII.


Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (1259-1285) és un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume  I i del seu fill Pere el Gran. Tot i que en l'actualitat es pensa que es tracta del mateix trobador, encara hi ha algun estudiós, concretament Joan Coromines que situa Guillem de Cervera trenta anys abans que Cerverí de Girona i, per tant, els considera personatges diferents.
De l'obra d'aquest autor es conserven un total de 120 composicions, l'obra més extensa i diversa que es té de cap trobador, de les quals 114 són líriques, 5 narratives i també es disposa d'una llarga col·lecció de poesia moral. Conreà tant el trobar lleu com el ric.


Ramon Vidal de Besalú (1196?-1252?) és un trobador que es recorda sobretot per la seva obra Las Rasos de Trobar el primer tractat de poètica (juntament amb el Donatz proensals d'Hug Faidit) que es coneix en una llengua romànica. Nascut a Besalú, sembla que començà professionalment com a joglar i es formà al castell de Mataplana, el qual elogia en alguns versos.
A més de l'obra esmentada, es conserven diversos fragments lírics i tres obres narratives escrites en noves rimades, és a dir, en octosíl·labs apariats, dos de les quals es poden considerar novel·letes molt similars al que en francès s'anomena "roman": "So fo el temps c'om era gais" presenta el que se sol anomenar un "judici d'amor", en aquest cas, dues dames indecises davant d'un cavaller busquen un altre cavaller (Huguet de Mataplana) que resolgui els seus dubtes; la seva obra narrativa "Abril issi'e mays intrava", a part dels aspectes argumentals, resulta especialment interessant, igual que l'anterior, pel fet que es parla de l'actualitat literària del seu temps i se'n fa una valoració; finalment, "Castia gilos", que es pot considerar un fabliau, transcorre a la cort d'Alfons VIII de Castella i narra la història d'un marit gelós que posa a prova la seva dona i explica com malgrat haver resolt els dubtes que tenia no se n'assabenta de la realitat.

Pablo del Rincón.
12. Ompli els espais buits que trobes en les frases següents:


a) Els dividends de la societat ixen publicats cada quatrimestre.
b) He fet un tràmit al registre cadastral per poder pagar l'impost del cadastre.
c) El quatrimotor s'estavellà molt prop de l'assut d'Antella
d) El grumet encara no sap distingir babord d'estribord.
e) L'han trobat ert, dret i recolzat en la paret.



13. Posa el femení dels participis següents:


vingut    vinguda
venut     venuda
gitat       gitada
guisat     guisada
bullits     bullides
tocats   tocades
acabats  acabades
perduts  perdudes
badats   badades
torrats   torrades
mullats   mullades
llegit       llegides 




Pablo Salado Berges 
 

dimecres, 5 de desembre del 2012

Correcció de oclusives pàgina 24

9) Clasifica les paraules segons el sufix.

-EDAT: clar, tosc, sant, aspre, poc

-ETAT: escàs, ebri, segur, nimi

- ITAT: obés, perillós, brutal, caduc, nu, passiu

Correcció oclusives pàgina 25.

10) Escriu el primitiu de les paraules següents:

albergar: alberg              naufragar: naufrag                amargar: amarg
estupends: estupend       immunda: immund                grega: grec
acovardir: covard           esguardar: esguard               destorbar: destorb
estratègia: estrateg          antiguitat: antic                     grogor: groc
prodigar: prodig             dramatúrgia: dramaturg        pedagogia: pedagog
sordesa: sord                 franquesa: franc                   asfaltar: asfalt
tardar: tard                    rapidesa: ràpid                      perdre: perd

11) Completa amb la lletra t o d el espaits buids.

solitud, nits, voltes, voltes, llit, vegada, poder, estant, deixat, nostalgia, m'oculte, aquesta, mirades, condemnada, solament, nits, malalta, moments, nit, d'espant i feredat.


Álvaro Garcia i Eva Navarro

4- Escriu el primitiu de les paraules següents.

equipar: equip          adobar:adob                  cúbic:cub
llampant: llamp          rumbejar: rumb              tombar:tomb
Aràbia:Àrab             destorbar:destorb           calbesa:calb
bulbós: bulb              atipar:atip                       esnobisme:esnob
talpera.talp               llobet:llop                        corbera:corb

5-Completa la sèrie verbal següent amb les formes del present d´indicatiu.

  JO              TU             ELL                 NOS.              VOS.                ELLS
sé                  saps            sap                   sabem              sabeu              saben
cap               caps             cap                  cabem              cabeu              caben
rep               reps              rep                   rebem              rebeu               reben
romp            romps           romp                rompem           rompeu            rompen
concep         conceps        concep             concebem        concebeu         conceben
percep         perceps         percep             percebem         percebeu         perceben

6-Completa amb p ob els espais buits de les frases següents.

a) sap, l´opció, òptima.
b)absurda,absolut, l´obsessió, abstemi.
c)dubtes, receptat.
d)concep,subterfugis, subvertixen.
e)saps, talps, saber.
f) escriptor, críptic.
g)sobtat,captenient,cabdal.
h)geps.
i)inepte,malaptesa.
j)abjecte,susceptible.

7- Escriu el masculí o el primitiu dels mots següents.

fredolic: fred          sòlida: sòlid                        cunyada: cunyat
buidor: buit           retrògrada: retrògrad           absurda: absurd
muda: mut                   vàlida: vàlid                         perduda: perdut
acordar: acord            timidesa: tímid                     oxidació: òxid
           
                                     EVA NAVARRO I ÁLVARO GARCÍA
Correcció de oclusives pàgina 24.

8) Escriu un mot de la mateixa família léxica que acabe en -ud o en -ut/üt.

quiet: quietud                 sol: solitud              mans: mansetud
substituir: substitut          dent: dentitut          ampli: amplitud
fort: fortitud                   jove: juventud         prompte: prompitud
recte: rectitud                 hàbit: habitut           sol·lícit: sol·licitud
pulcre: pulcritud             galta: galtut             astúcia: astut
exacte: exactitud            rabia: rabiüt             beat: beatitud
geni: geniüt                    grafi: grafiüt             nervi: nerviüt


Álvago García i Eva Navarro

dilluns, 3 de desembre del 2012

                                                   LES OCLUSIVES  pg:23
1- Completa amb p o b.

calb                  esquerb                    cep                      estrep                  ciclop
nyap                 retop                        adob                    bub-bub               efeb
baobab            balb                           tomb                    capdamunt          rumb
aljub                 morb                        tub                       subministrar        arrab
cabdell             pòlip                        cabdillatge           destorb                bulb
superb             orb                           sobtadament        cobdícia               capdal
cabdellar         cabdill                      repte                     indubtable           capgirar

2- Completa amb t o d.

mortaldat       put              fred               confiat           maldat
feldspat            xiulet           almud              immund        podrit
absurd          paret           lleopard           estàndard      retard
caid             pudir                talmud             dividend        estendard
sandvitx           moribund      acord              dminton       fluït
mòrbid          baluard        alcaid             petard             sud
aldehid         sòlid            subtrahent        òxit                fètid

3- Posa c o g als espais buits de les paraules següents.

antropoleg       gallec         australopitec          parrac                psicòleg
pessic              cec              pròfug                    estrateg              oblic
pròleg              amarg         màrqueting           rànquing              poruc
odontòleg        míting          hepatòleg             demagog              vermífu
  
                                                                           EVA NAVARRO