dijous, 28 de febrer del 2013

Ortografia: La dièresi.


QUAN ES POSA LA DIÈRESI?

A. Indica que la u dels grups qüe, qüi, güe i güi es pronuncien.
qüestió
pingüí
B. Indica que les vocals i , u no formen diftong ni amb la vocal anterior ni en la vocal següent.
raïm
reüll
C. Indica que la i en posició intervocàlica no forma diftong ni amb la vocal anterior ni amb la vocal anterior.
agraïa
constituïa

QUAN NO ES POSA LA DIÈRESI?

A. Quan la i, u ja porten accent gràfic segons les normes d’accentuació.
país
conduíem
B. En les formes d’infinitiu, gerundi, futur i condicional.
Infinitiu: disminuir
Gerundi: agraint
Futur: intuiré
Condicional: seduiria
C. En les paraules compostes formades amb els prefixos anti-, auto- co-, contra-, neo-, re-, pre-, semi-.
contraindicació
coincidir
D. En els sufixos –isme, -ista i en les terminacions –us, -um.
egoista
Màrius
                                                                
  Carla Sánchez  Gómez

ací us deixe uns trucs per a millorar l'accentuació.


Tipus de paraules segons l’accentExemple
AgudesLa síl·laba tònica és l’última síl·laba de la paraula.Camí, germà, cançó
PlanesLa síl·laba tònica és la penúltima síl·laba de la paraula.Terratrèmol, ibèric, bolígraf
EsdrúixolesLa síl·laba tònica és l’antepenúltima síl·laba de la paraula.Dècima, llàgrima, història

L’accent gràfic

L’accent gràfic és un signe que indica en algunes paraules quina és la síl·laba tònica. Hi ha dos tipus d’accent gràfic: ( ´ ) tancat o agut o ( ` ) obert o greu.
Tancat o agutObert o greu
( ´ )( ` )
Moltes i diverses són les maneres d’explicar quines vocals s’accentuen obertes i quines tancades.
Nosaltres hem dissenyat aquest triangle on pots veure que la part més oberta pertany a les vocals obertes. D’altra banda, les vocals més tancades estan en la zona més tancada de la figura.
Observant el dibuix trobem que hi ha dues vocals es repeteixen la e i la o. Les dues vocals que es poden repetir es poden accentuar amb l’accent gràfic tancat o agut (´ ) i l’accent gràfic obert o greu ( ` ). Per tant la vocal e com la vocal o poden ser obertes i tancades (è, é, ò, ó ).
acentuacion1
Generalment, les lletres è i ò tenen l’accent obert o greu quan formen part de paraules esdrúixoles i planes, mentre que les é i ó tenen l’accent tancat o agut quan formen part de les paraules agudes. Ara bé, com hem dit, generalment, no sempre: però, açò, allò, això,...
Les vocals i i u són sempre vocals tancades, i el seu accent, sempre que el porten, serà tancat ( í, ú ).
acentuacion2
Per últim, la vocal a, sempre que porte accent serà l’obert ( à ).
acentuacion3
REGLES D’ACCENTUACIÓ
TipoS’accentuen quan:Exemple
Agudes
  • Acaben en vocal: a, e, i, o, u.
  • Acaben en vocal + S: as, es, is, os, us.
  • Acaben en -en, -in.
  • camí, germà, cançó.
  • arròs, pastís, poregós.
  • comprén, Berlín.
PlanesS’accentuen quan no acaben amb les terminacions de les agudes.terratrèmol, ibèric, bolígraf.
EsdrúixolesS’accentuen sempre.Dècima, llàgrima, història
Carla Sánchez Gómez.

dimecres, 27 de febrer del 2013

Obra més important de Bernat Metge

Obra més important de Bernat Metge.

'Lo Somni' es l'obra més madura i humanista de Bernat Metge, escrita pel Barcelonés just després d'abandonar la presó.
L'objectiu del llibre 'Lo Somni' era la de justificar la própia inocéncia de Bernat Metge degut al seu empressonament tras la mort del rei Joan I en condicions molt extraordináries. L'argument tracta d'un viatge honíric de Bernat on manté una conversa amb Joan I. En la conversa es tracten temes com l'imortalitat de l'ànima, o la forma de ser de les dones. Durant la conversa apareixen Orfeu, qui li canta la seua vida i Tiresi, qui li parla mal de les dones. Per últim, Bernat defengué les dones posant com a exemple a les reines catalanes, per tal d'aconseguir el seu perdó. Dins l'obra el personatge de Bernat es manifesta escéptic, respecta a la inmortalitat, encara que després será convençut pel difunt rei i agafarà una actitud medievalista. Bernat Metge imita l'estil dels autors clàssics.

                                                                       MAR SOBRINO

Com era l'església culturalment?

Com era l'esglesia culturalment?

L'esglesia va ser l'única institució que mantingué intacte el seu poder davant segles, era el principal punt de referéncia espiritual i arribà a unificar culturalment Europa.
Desde els monestirs, que estaven integrats en auténtics xarxes que vertebraven Europa, enmandaven l'arquitectura, la pintura, l'escultura i la literatura, ja que varen fer copies i traduccions d'antigues obres que, d'una altra forma, no hagueren arribat fins a nosaltres.

                                                                           MAR SOBRINO

Qué es el Cisma d'occident?

QUÉ ES EL CISMA D'OCCIDENT?

El cisma d'occident és el perióde de la historia de l'esglesia católica, on tres papes van disputar ´l'autoritat pontifícia.
Es va produïr amb l'elecció de dos papes. Urbà VI, que s'instalà a Roma i Climent VII, que s'instalà a Avinyó. La major part de la clerecía cataloaragonesa, igual que la francesa, era partidaria del papa d'Avinyó, i més encara quan el 1394 hi fou elegit el cardenal d'Aragó Pere de Luna, amb el nom de Benet XII.
Aquest conflicte es va resoldre gràcies al Concili de Costança que va deposar els dos papes existents i es nomenà un de concordànça.
Pero Benet XII, conegut com el papa luna, es reclogué al castell de Penyíscola i no acceptà mai la resolució del Concili.



                                                                    MAR SOBRINO

Poesia Valenciana.

Ací us deixe una pàgina de poesia en valencià , per si a algú li agrada compta amb poemes de personatges valencians com Joan Fuster. (s XX - XXI)

Poesia Valenciana.



-Jorge Gil Alegre.

Resum de San Vicent Ferrer

Frare dominicà que va nàixer a València en 1350 i que va assolir una fama universal per les seus predicacions. Fou mestre en teologia. Va intervenir directament en el Cisma d'Occident. L'any 1412 va participar en el Compromís de Casp a favor de Ferran d'Antequera. A partir dels 35 anys va dedicar-se a la  predicació de la moral cristiana, on volia reformar les costums i la corrupció de la societat. Així doncs, volia la conversió dels vicis en virtuts, i la conversió dels no creients. Morí en 1418 a Vannes.

Aquest no tingué mai cap afany literari, ni va escriure cap linea, així doncs una part dels seus sermons ens han arribat gràcies a una sèrie de reportadors. En conservem 280 dels quals destaquen 52.

L'estructura dels sermons corresponen a lo que va proposar Francesc Eiximenis en el tractar Ars predicando populo, la divisió dels sermons en tres parts: Introducció, enunciat del tema i final.Presenta un gran domini de l'art d'oratòria, utilitza recursos teatrals i dramàtics i fa adaptacions populars de textos bíblis. Fa un ús extens de l'exemple.
Els seus sermons retraten l'ambient de la societat del S.XIV i el llenguatge que utilitza és viu, fresc, plàstic i espontani, a més a més, utilitza col·loquialismes.

MARÍA LÓPEZ

Resum de Bernat Metge

Bernat Metge va nàixer a Barcelona entre els anys 1340 i 1346. Va ser educat en l'ambient llatinitzat de la Concelleria Reial, on ocupà el càrrec de protonotari. Com a funcionari reail va tindre problemes, sobretot per la mort del rei Joan I. Bernat Metge fou empresonat i posteriorment rehabilitat en els seus càrrecs pel nou rei Martí l`Humà. Va morir en 1413 a Barcelona.
És considerat l'exponent humanista en les nostres llengües, malgrat que no plasma els ideals de l'humanisme en les seues produccions, i utilitza elements medievals.

En la seus producció de vers, destaca:
-Llibre de Fortuna i Prudència, una obra de caràcter plenament medieval.
-Medicina apropiada a tot mal, que pretén satiritzar tot tipus de mal d'amor.
-Sermó, que trata sobre sermons religiosos.

D'altra banda, destquen quatre obres en prosa:
-Ovidi enamorat (traducció d'un poema en llatí).
-Valter e Giselda (novel·la curta, que inagura l'humanisme a les nostres terres catalanes, amb una temàtica i fons medieval).
-de Metge, que és una obra incompleta.
-Apologia, inspirada en el Secretum de Petrarca.

Però, l'obra més madura i humanista de Bernat Metge és Lo Somni, poc després d'haver abandonat la presó, qui intenta per si mateix captar el perdó del nou rei, Martí l'Humà, i rehabilitar-se als càrrecs administratius. Aquesta obra presenta una estructura del diàleg de traducció clàssica i destaca per la prosa elegant a l'estil del llatí clàssic.

MARÍA LÓPEZ


Resum d' Anselm Turmeda

Anselm Turmeda va nàixer a Mallorca cap a la meitat del S. XIV i ben prompte va ingressar en l'ordre franciscà. Però quan tenia 35 anys, va denegar el cristianisme i va converti-se a l'islamisme. Va adoptar el nom d'Abdal·la i va ocupar càrrecs importants. Es va casar i va tindre fills. Va morir entre 1430 i 1440 i fou soterrat a Tunis, on la tomba és venerada i Turmeda considerat un Sant. Viu i després de la mort, va gaudir un gran prestigi entre els musulmans i els cristians.
 Tota l'obra va ser escrita en Tunis, i va escriure en vers el Llibre dels bons amonestaments, que consta de 420 versos i que recull bons consells basats en la moral cristiana. L'altra obra que va escriure és Les Cobles de la divisió del regne de Mallorques, que era una composició amb intenció política.
L'obra més important, i l'unica catalana escrita en prosa és la Disputa entre l'ase contra frase Anselm. Aquesta obra trata principalment sobre la discursió entre l'autor i un ase sobre la superioritat de l'home damunt les bèsties. És una obra escrita en àrab, que utilitza un to irònic i divertit. El més sorprenent d'aquesta obra és l'acceptació del cristianisme, ja que dos anys després va escriure un llibre anomenat La Thufa on negava la divinitat de Jesucrist i estava tota escrita en àrab, és a dir, era una apologia de l'islam i una crítica del cristianisme.

MARÍA LÓPEZ

Música.

Inventari - Pau Alabajos





La petita rambla del poble sec - Cesk Freixas





Els guapos són els raros - Manel





Que tinguem sort - Lluís Lach





Tinc una mania inconfessable - Pau Alabajos




Violeta Martín Burgos

dimarts, 26 de febrer del 2013

Resum Francesc Eiximenis

VIDA I FORMACIÓ: Escriptor i frare franscescà, que va nàixer entre 1327 i 1330 en Girona, entre una família burgesa. La seua etapa de formació va ser entre viatges i estudis a les universitats més prestigioses d'Europa i de la seua época.  Eiximenis va fruir d'un gran prestigi davant dels reis i papes. Va morir a Perpinyà en 1409.
OBRES: La més extensa és una mena d'enciclopèdia de l'home cristià, Lo Crestià, però un dels llibres amb més èxit i popularitat és El llibre dels ángels, on utilitza un to planer i popular (característiques de la prosa d'Eiximenis). Altra obra que va escriure és el Llibre de les dones, obra moralitzadora que descriu vicis femenins pero a arrivar a fer-los odiosos, que transpuen en un punt de vista misogin. Per últim, l'última de les obres va ser Vita Christi, és a dir, Vida de Jesucrist, llibre de to popular que conté elements legendaris i moments místics.
OBJECTIUS: L'objectiu central de l'obra és la instrucció religiosa de la gent al carrer, que estaven en perill de desviar-se de la societat teocèntrica. Li calia doncs, fer llibres senzills i agradosos.
Eiximenis intercala breus naraccions en les obres -tècnica didàctica general de l'Edat Mitjana- amb la finalitat de fer més amena la lectura, i el fa amb exemples, diálegs, faules, etc. Per tant, fa l'ús d'un estil planer i clar, en to directe i ben sovint irònic, amb el que embelleix les historietes. 
Eiximenis reïx com a narrador, l'estructura és fonamentalment escolàstica (això és, la pràctica de reflexionar sobre Deu i la natura, a partir d'uns principis racionals adaptats dels textos d'Aristòtil.), amb exposició d'idees i principis amb una argumentació molt detallada.

MARÍA LÓPEZ

dilluns, 25 de febrer del 2013

VOLEN ACABAR AMB TOT!

 El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, va presentar als consellers de les comunitats autònomes un nou esborrany de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE) amb el qual vol blindar el seu intent de "espanyolitzar" als alumnes catalans obligant a la Generalitat i a altres comunitats amb llengua pròpia al fet que ofereixin l'escolarització en castellà o, en cas contrari, la paguin en centres privats. El nou text, de gairebé 70 pàgines, que ha posat en peus de guerra a la 'consellera' de Ensenyament, Irene Rigau, confirma un gir recentralizador i ideològic cap a les tesis més conservadors del PP, amb concessions a l'Església catòlica i l'escola concertada.

No deixem que façem el que vulguen, lluiten pels nostres drets i per       l´escola en valencià. 


PABLO DEL RINCON GABARDA

LA GRAFIA H 

5) Forma una paraula composta amb el prefix i d´acord amb el significat que et donen.

a) Hipèrbola Exageració
b) Hipérbaton - Alteració de l `ordre gramatical dels mots
c) Homòfom - Mot que sona igual però que té ortografia diferent
d) Hexaedre - Políedre de sis cares
e) Hepatòleg - Metge especialista en malalties del fetge
f) Hidrólisi - Descomposició d´ una substància química per l´acció de l´aigua

6) Posa h o res als següents noms propis de persona i topònims.

Hipòlit                  Judit                    Ester             h      Taüll               Vic
Osca                    Alberic               Copenhagen        Elisabet           l´Havana
Albuixec               Maó                  Rin                      Ermini              Montblanc
Marta                   Rut                    Zuric                   Munic              Elena

7) Posa h, o res, als buits de les frases que hi ha a continuació.

a) La solista d´arpa acompanyavà l´orquestra filharmònica de Munic a Zuric.
b) L´exacerbava la inflamació que li havia eixit a l´hàl-lux.
c) Amv lñ invent de de la bomba d´hidrogen, més coneguda com la Bomba H, la humanitat va córrer perill d´hecatombe nuclear.
d) Davant la hipòtesi tothom va manifestar una hesitació vehement.
e) Hilari necessitava un ohmmetre per mesurar els ohms d´aquell cable elèctric.
f) Exonerar és eximir algú d´una cosa onerosa.
g) Elisabet passava d´un estat exultant a un estat malhumorat desorbitat.
h) L´any 622 es produí l´hegira de Mahoma de la Meca a Medina que evità així les hostilitats contra la seua persona.
i) Honorat era un especialista en la llengua thai parlada a Tailandia.
j) Durant aquell hivern l´heura s´havia enfilat per la paret de l´hotel.
k) L´historiador hagué de comparar-se un vehicle tot terreny per tal d´investigar el món de la transhumància.
l) Eh? Què m´has dit? No t´he sentit!

PABLO DEL RINCON GABARDA.



diumenge, 24 de febrer del 2013

Lo Crestià: característiques, estructura, objectius, etc.



[escrit a Barcelona entre 1379 i 1386].
Enciclopèdia que havia de constar de tretze volums que continguessin "sumàriament tot lo fonament decristianisme", una extensa obra per tal d'estimular l'estudi de la teologia entre els laics. D'aquest projecte només es coneixen els tres primers llibres, dedicats a matèries teologicomorals, i el dotzè, que es refereix al govern de la "cosa pública", als prínceps i als súbdits. 

-      Primer:
[escrit a Barcelona entre 1379-1381]. València: Llambert Palmart, 29-I-1483. 
Introducció general a la religió cristiana. Inclou una refutació de la religió musulmana i de la judaica. Dividit en quatre parts de diversa proporció, que formen un conjunt de tres-cents setanta capítols. 

-      Segon:
[escrit a Barcelona entre 1382-1383].
Analitza el problema de les temptacions. Dividit en dos-cents quaranta capítols. 

-      Tercer:
[escrit a Barcelona el 1384].
Estudia el concepte de mal i de pecat, i fa una presentació molt detallada dels set pecats capitals i dels pecats de la llengua. Dividit en tres volums que apleguen mil seixanta capítols, compresos en dotze tractats de diversa proporció. 

-      Dotzè:
[escrit a Barcelona entre 1385-1386]. València: Llambert Palmart, 15-III-1484.
Tractat polític en què s'estudien els principis fonamentals del govern de les ciutats i de les comunitats. Dividit en dos volums que apleguen nou-cents set capítols, distribuïts en vuit parts. 

Verónica Jiménez

Quina estructura tenien els sermons de sant Vicent Ferrer?



L'estructura dels sermons de Vicent Ferrer correspon a la que proposa Francesc Eiximenis en el tractat Ars predicant populo, que establia una divisió dels sermons en tres parts: 
-Introducció.
-Enunciació del tema.
-Final.

Verónica Jiménez

Com ens han arribat els sermons de Sant Vicent Ferrer?



Vicent Ferrer no tingué mai cap afany literari ni va escriure cap línea, una part dels seus sermons predicats ens ha arribat gràcies a una sèrie d'escrivents o reportadors, que acompanyen al sant i prenien mot a mot els sermons tant en llatí com en vulgar. Només es conserven 280, del quals destaquen 52 sermons predicats a València a la Quaresma de 1413.

Verónica Jiménez

Per què arriba Eiximenis València?


 Hi ha tres raons per les quals arribà Eiximenis a València:
a)     Els juristes (consellers que velaven perquè les lleis es compliren; aquests eren elegits per les parròquies de cada ciutat) demanaven la presència d’ algú predicador de prestigi, como ho era Eiximenis, per a cristianitzar  la població, que acabava de ser reconquerida als musulmans.
b)     Per un possible conflicte amb la casa reial, ja que el rei Pere el Cerimoniós li havia demanat que escriguera el llibre Lo Cristià i Eiximenis s’en va anar sense acabar-ho a València.
c)      Perquè València era una terra rica, i havia esdevingut en una ciutat molt atractiva on no hi havia recessió econòmica.

Verónica Jiménez

Francesc Eiximenis: Defineix en termes generals la seua obra



L’obra filosòfico-teològica de Francesc Eiximenis té com a finalitat l’exposició d’els preceptes que l’home cristià ha de seguir per a dur una vida evangèlica. Les obres de Francesc Eiximenis gaudiren d’una gran popularitat i traspassaren les fronteres de la corona d’Aragó, doncs van ser traduïdes al castellà, al francès, al llatí i àdhuc a l’aragonès o al flamenc.

Verónica Jiménez

El llibre dels àngels.


És un tractat complet sobre angelologia amb moltes reflexions polítiques. Va suposar un renovellament del culte als àngels. El to planer y popular d'aquesta obra serà una de les característiques de la prosa d'Eiximenis.
Aquest llibre va ser dedicar a al cavaller Pere d'Artés.

Verónica Jiménez

Art de predicació de Francesc Eiximenis:



L'Art de predicació al poble, escrita en llatí i adreçada als predicadors, és un tractat pedagògic que explica els fonaments, les tècniques i els recursos per predicar i que dibuixa el perfil del predicador ideal. L’Art de predicació al poble forma part d'un gènere literari "que va contribuir de manera decisiva a la formació dels milers de predicadors que van recórrer Europa d'una punta a l'altra i van fer ressonar les seves veus a les catedrals, les esglésies, les ermites, les places i les universitats".
Verónica Jiménez

resum de San Vicent Ferrer

Frare dominicà que va nàixer a València en 1350 i que va assolir una fama universal per les predicacions en terres d'Espanya,França,Suïsa i Itàlia.
Va ser mestre en teologia i va intervenir en el Cisma d'Occident.
L'any 1412 va participar en el Compromis de Casp a favor de Ferran d'Antequera. Vicent Ferrer es dedicà amb gran intensitat a la predicació de la moral cristiana amb la intenció de reformar les costums i la corrupció que s'estenia en la societat desde la perspectiva de la moral cristiana. Va morir en 1418 a Vannes.

Vicent Ferrer no va escriure, però ens ha arribat una part dels seus sermons predicats gràcies a una sèrie de reportadors ( els clergues que acompanyaven el sant i que prenien mot a mot els seus sermons tan en llatí com en vulgar).
L'estructura dels sermos de Vicent Ferrer correspon a la que proposa Eiximenis en el tractat Ars praedicando Populo, que establia la divisió dels sermons en 3 parts: introducció, ennudació del tema i final.
Demostrà:
- Un gran domini de l'oratoria.
- Fa ús de diversos recursos teatrals
- Feia adaptacions populars dels textos biblics i inventava escenes religioses.

Els sermons retraten l'ambient de la societat de finals del segle XIV.
El llenguatge utilitzat en els seus sermons era viu i fresc, plàstic i espontani, amb col·loquialismes, alteracions sintàctiques que barrejaba amb l'ús de fragments i formules en llatí.

Joshua Overtoom Esparcia

Resum de Bernat Metge

Bernat Metge va nàixer a Barcelona entre 1340 i 1346. Va ser educat en l'ambient llatinitzant de la Cancelleria Reial.
com a funcionari reial tingué problemes i fou empresonal i posteriorment rehabilitat en els seus càrrecs gracies al nou rei, Martí l'Humà. Va morir a Barcelona l'any 1413.
Bernat Metge ha estat considerat com l'exponent de l'humanisme en les nostres lletres, però bona part de la seua producció palesa molts elements medievals i no plasma els elements de l'humanisme.
- En quant a la procució en vers destaca: el Llibre de la Fortuna i Prudència , Medicina apropiada a tot mal i el Sermó.
- En quant a la producció en prosa destaca: Ovidi enamorat, el Valter e Griselda i l'Apologia (incomplet).
hi manifesta una actitud humanística en elogiar els llibres dels autors antics.

L'obra més madura i més humanista de Bernat Metge és Lo Somni , escrita poc d'esprés d'abandonar la pressó. La intencionalitat d'aquesta obra es captar per a ell mateix el perdó del rei, Marti l'Humà, i obtenir la rehabilitació i la restitució dels càrrecs adminisratius que li havien sigut llevats.

Joshua Overtoom Esparcia

Resum sobre Francesc Eiximenis

Frances Eiximenis va ser un escrptor i frare que va nàixer entre 1327 i 1330 a Girona en una família Burguesa. La seua etapa de formacio transcorre entre el viatges i els estudias a les universitats amb més prestigi de l'època.
És autor d'una obra extensa i popular que va ser una de les més divulgades i traduïdes de tota la literatura catalana medieval. Va morir a Perpinyà en 1409.
l'obra de major empenta i més extensa és Lo Crestià. Però un dels llibres de més exit i popularitat fou el Llibre del àngels ( 1392). També destaca el llibre de les dones i Vita Christi o vida de Jesucrist.
L'objectiu d'Eiximenis és la instrucció religiosa de la gent del carrer, que estaven el perill de desviar-se de les pautes d'una societat teocèntrica que entrava en crisi i que posava en perill el dogma cristià. Li calia escriure de manera que els llibres foren senzills i agradosos.
Eiximenis intercala breus narracions en les obres, amb la finalitat de fer mes amena la lectura dels llibres.
En l'ús d'un estil planer i clar, en el to directe i ben sovint sorneguer i  irònic amb què embelleix les historietes, Eiximenis reïx com a narrador.
Francesc Eiximenis és un observador de la societat del seu temps des del seu punt de vista religiós.
Frances Eiximenis, com San Vicent de Ferrer, manifesta una concepció de la dona entronca amb el pensament misogin de l'època medieval.

Joshua Overtoom Esparcia

Sant Vicent Ferrer

5. Com era el llenguatge?

El llenguatge dels sermons era viu i fresc, plàstic i espontani, amb col·loquialismes i alteracions sintàctiques que barrejava amb l'ús de fragments i fórmules en llatí.

Jose Ramón Juanes García.

Com estava la societat a València? que volien el jurats?


València era una ciutat de penúria per la pesta i en situació post bèl.lica, però a pesar d’aquesta situació no hi havia recessió econòmica i València semblava ser una ciutat de futur.

Els jurats volien cridar a Eiximenis per l’augment del prestigi de la ciutat i cristianitzar la ciutat , es a dir, convertir als infidels en cristians. Però es va produir una paradoxa entre Eximenis i Sant Vicent Ferrer, perquè ja estava Sant Vicent Ferrer, que era de València i estava fent el treball que també podia fer Eiximenis que, per altra banda, era de Girona(Catalunya).



Joshua Overtoom Esparcia y Jose Ramon Juanes

dissabte, 23 de febrer del 2013


Sant Vicent Ferrer

2. Com ens han arribat els seus sermons?

Una part del seus sermons predicats, ens han arribat gràcies a una sèrie de reportadors que acompanyaven a ell i prenien nota de tots el seus sermons tant en llatí com en vulgar.

Jose Ramón Juanes García


Sant Vicent Ferrer

4.Quins eren els temes predominants?

El frare Sant Vicent Ferrer en els seus sermons, tractava temes com l’evangeli, els bons costums i el judici final. Els temes tenien com a objectiu millorar els costums dels cristians.


Jose Ramón Juanes García

El Català,el Llatí i el Romanç

El llatí continúa sent la llengua dominant de l'Església, en la Universitat i en la Diploància Internacional, però al llarg del segle XIV el romanç accedeix per complet al terreny de la literatura culta. Tot i que en els ordes religiosos trobem els autors més destacats, la securalització progressiva de la societat provoca l'aparició dels primers grans escriptors seglars, en general, vinculats a la Cancelleria Reial. A més, el Català es converteix en una de les llengües més esteses i compreses al llarg de les costes mediterrànies: sabem que el podia entendre el papa Climent V a Avinyó i es conserven documents escrits en la nostra llengua de nobles sicilians i del rei Robert de Nàpols.

Joshua Overtoom Esparcia

Què és l'escolàstica?

L'escolàstica es la pràctica de reflexionar sobre Déu i la natura a partir d'uns principis racionals adaptats dels textos d'Aristòtil.

Joshua Overtoom Esparcia.

LA CANCELLERIA REIAL

la Cancelleria Reial era un organisme administratiu i burocràtic encarregar de redactar tota la mena de documents reials. Va ser creada per Jaum I a mitjan segle XIII, reformada i consolidada per Pere el Cerimoniós l'any 1344 a través de Les Ordinacion Platines, i eliminada per Ferran II el Catòlic en l'any 1494.
S'ocupaba de la redacció de tot tipus de documents: lletres reials, llicències, contractes, certificacions, informes secrets, instruccions a ambaixadors... Els textos es redactaven en Català , Aragonés i en Llatí, perè a partir de la segona meitat del segle XIV, majoritàriament en Català.
La Cancelleria Reial va acomplir altres papers importants:
- Va significar un focus de renovació cultura, ja que va introduir un cert humanisme entre els escriptors de la Corona d'Aragó.
- La llegua de la Cancelleria va esdevenir una varietat estàndar que serví de model a altres institucions com ara la Generalitat de Catalunya, la Generalitat de Regne de València i el Consell General del Regne de Mallorca.


Joshua Overtoom Esparcia.

CONTINGUTS DE FRANCECS EIXIMENIS:


FRANCECS EIXIMENIS:

1-Fes un breu resum que definisca francesc eiximenis.

Francesc Eiximenis va ser un escriptor i frare franciscà que va nàixer entre 1327 i 1330 a Girona en una família burgesa. Va estudiar a les escoles del seu orde i va completar la seua formació intel·lectual a la universitat d´Oxford. Al 1374 va obtenir el títol de mestre en teologia per la universitat de Tolosa. En tornar a Catalunya es va dedicar a l´ensenyament. Entre 1384 y 1408 va viure a valèencia on va ser predicador i conseller de l´Ajuntamen i hi va escriure la major part de les seues obres. 

La seua obra té com objectiu l´educación religiosa i civil dels laics, a qui ofereis hàbils síntesis del pensament escolàstic, presentades amb una prosa clara, precisa i amena. La seua aportació a la literatura catalana rau en la gran qualitat de la seua prosa i en la seua traça com a narrador d´exemples i d´escenes costumistes i recreador del llenguatge popular.

2- Per què arribà eiximenis a valència?.
Hi ha tres raons per les quals arribà Eiximenis a València:

: Els juristes demanaven la presència d’ algú predicador de prestigi, como ho era Eiximenis, per a cristianitzar  la població, que acabava de ser reconquerida als musulmans.

: Per un possible conflicte amb la casa reial, ja que el rei Pere el Cerimoniós li havia demanat que escriguera el llibre Lo Cristià i Eiximenis s’en va anar sense acabar-ho a València.

: Perquè València era una terra rica, i havia esdevingut en una ciutat molt atractiva on no hi havia recessió econòmica.

3-Com és la València del segle XVI i que volen els jurats de la ciutat?.

València era una ciutat de penúria per la pesta i en situació post bèl.lica, però a pesar d’aquesta situació no hi havia recessió econòmica i València semblava ser una ciutat de futur.

Els jurats volien cridar a Eiximenis per l’augment del prestigi de la ciutat i cristianitzar la ciutat , es a dir, convertir als infidels en cristians. Però es va produir una paradoxa entre Eximenis i Sant Vicent Ferrer, perquè ja estava Sant Vicent Ferrer, que era de València i estava fent el treball que també podia fer Eiximenis que, per altra banda, era de Girona(Catalunya).

4-Defineix en termes generals la seua obra. 
La seua obra recull el pensament medieval. la seua originalitat  és que va escriure l'obra teològica en llengua vulgar,novedosa en tota europa. aconsegueix difondre el missatge cristià a la gent, perquè o entenga. escriptor medieval per la manera d'escriure, les fonts que domina y la didàctica que practica. gran exponent de la literatura de la predicacció escrita, gran prosista e intelectual compilador i divulgador.

5-A qui adressa els seus escrits.

L'objectiu central de l'obra és la institució religiosa de la gent dels carrers (les persones simples),que estan en perill de desviar-se de les pautes de la societat teocèntrica que estava en crisi i que posava en perill el dogma cristià.

6-Lo cristià: característiques, estructura,  objectius,etc.

Lo cristià fou una enciclopédia impulsada per Pere el Ceriminiós i redactada per Francesc d'Eiximenis entre 1379 i 1392. Inicialment havia de constar de 13 volums que contintueixen " sumariament tot el fonamental del cristianisme" per estimar l'estudi de la teología entre els laics. 
Lo cristià, és una obra universal que marca una fita important en la literatura occidental : es un dels primers grans escrits de la literatura didàctica i teològica que deixa el llatí en benefici d'una llengua vernacla , el català.

S'estructura per 4 parts:

1- Introducció general a la religió cristiana.
2-Analitza el problema de les tentacions.
3-Estudia els conceptes del mal i el pecat.
12-Estudia els principis fundamentals de les ciutats i comunitats


7-El llibre de els àngels.

És un tractat complet sobre angelologia amb moltes reflexions polítiques.
Va suposar un renovellament del culte als àngels. El to planer y popular  d´aquesta obra serà una de  les característiques de la prosa d´Eiximenis. Aquest llibre va ser dedicar a al cavaller Pere d´Artés. 
És un llibre d' antologia a la veu del poble.Es un tractat polític per a corregir açò que havia criticat al dotzè del Cristià.


8-El llibre de les dones.

Obra escrita cap a finals del segle XIV en català, de clar caràcter moralitzador que descriu la vida de la dona en les seues diverses etapes, tal com s'entenia en l'època. Reprodueix el model de literatura didàctica de tradició medieval. El seu enorme èxit ho prova el gran nombre de còpies manuscrites que han arribat fins a nosaltres i les abundants traduccions al castellà que es van fer del text durant els segles XV, XVI i XVI. 
L'obra inclou la dedicatòria a la comtessa de Prades,  
Sancha Jiménez, que havia demanat a Eiximenis un tractat devot que servís per orientar la seua vida.

  En resposta, Eiximenis escriu aquesta obra, dividida en dues parts:
· La primera tracta dels aspectes de la dona en general.
· En la segona estudia les diferents dones: donzelles, casades, viudes i religioses.
El text es recomanarà també com a guia espiritual, cosa que contribuirà a la seva àmplia divulgació.

9-El regiment de la cosa pública.


"El regiment de la cosa pública" fou una alabança de la terra valenciana i forma part del dotzè de Lo Crestià. Comença definint què és La cosa pública. S´exposen els principis del bé comú per a un bon regiment, uns consells per a regir la ciutat. Estava escrita en català perquè la consulten els regidors valencians.
Fa prendre conciència de regne independent. Entén la ciutat que ha de ser governada per uns regidors elegits i pensava amb la nova classe social, la burgesia, era crítica amb el poder reial i deia que el poble tenia dret a queixar-se.

10-Art de la predicació.

L'Art de predicació al poble és un llibre escrit per als predicadors joves i està escrit en llatí. El pròleg del text ens explica com ha de ser un bon predicador.
És un tractat pedagògic que explica els fonaments, les tècniques i els recursos per predicar. L’Art de predicació al poble forma part d'un gènere literari que va contribuir a la formació dels milers de predicadors que van recórrer Europa d'una punta a l'altra i van fer ressonar les seves veus a les catedrals, les esglésies, les ermites, les places i les universitats. 

CRISTINA ROMERA BALLESTER.