NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA:
Procés sòciocultural a través del qual una llengua no cultivada s'adapta a una regulació ortogràfica, lexical i gramatical (normativització) i accedeix a àmbits d'ús lingüístic fins aleshores reservats a una altra llengua (extensió social o normalització lingüística).
l'elaboració del concepte sociolingüístic de normalització lingüística es deu a Lluís V. Aracil (1965).
Segons aquest autor, el conflicte lingüístic fruit d'una situació de contacte de llengües es pot entendre com un cercle funcional en el qual actuen dos corrents recíprocs, comparables als llaços o circuits retroactius d'un sistema cibernètic. Hi intervenen les funcions socials de la llengua, que Aracil presenta com a sortida o resultat del sistema lingüístic, i que consisteixen en el ventall de situacions comunicatives en què una comunitat utilitza la seva llengua. Tambè, hi actuen el que Aracil anomena funcions lingüístiques de la societat, presentades com a entrada del sistema lingüístic, o sia el conjunt d'estructures i processos socials aferents a la llengua. Entre aquestes funcions lingüístiques de la societat, Aracil en distingeix dues de fonamentals: la consciència lingüística (inseparable del sistema global de coneixements, creences i actituds) i el control lingüístic (inextricablement lligat als mecanismes de control social, com per exemple la legislació).
Joshua Overtoom Esparcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada