dijous, 28 de febrer del 2013

ací us deixe uns trucs per a millorar l'accentuació.


Tipus de paraules segons l’accentExemple
AgudesLa síl·laba tònica és l’última síl·laba de la paraula.Camí, germà, cançó
PlanesLa síl·laba tònica és la penúltima síl·laba de la paraula.Terratrèmol, ibèric, bolígraf
EsdrúixolesLa síl·laba tònica és l’antepenúltima síl·laba de la paraula.Dècima, llàgrima, història

L’accent gràfic

L’accent gràfic és un signe que indica en algunes paraules quina és la síl·laba tònica. Hi ha dos tipus d’accent gràfic: ( ´ ) tancat o agut o ( ` ) obert o greu.
Tancat o agutObert o greu
( ´ )( ` )
Moltes i diverses són les maneres d’explicar quines vocals s’accentuen obertes i quines tancades.
Nosaltres hem dissenyat aquest triangle on pots veure que la part més oberta pertany a les vocals obertes. D’altra banda, les vocals més tancades estan en la zona més tancada de la figura.
Observant el dibuix trobem que hi ha dues vocals es repeteixen la e i la o. Les dues vocals que es poden repetir es poden accentuar amb l’accent gràfic tancat o agut (´ ) i l’accent gràfic obert o greu ( ` ). Per tant la vocal e com la vocal o poden ser obertes i tancades (è, é, ò, ó ).
acentuacion1
Generalment, les lletres è i ò tenen l’accent obert o greu quan formen part de paraules esdrúixoles i planes, mentre que les é i ó tenen l’accent tancat o agut quan formen part de les paraules agudes. Ara bé, com hem dit, generalment, no sempre: però, açò, allò, això,...
Les vocals i i u són sempre vocals tancades, i el seu accent, sempre que el porten, serà tancat ( í, ú ).
acentuacion2
Per últim, la vocal a, sempre que porte accent serà l’obert ( à ).
acentuacion3
REGLES D’ACCENTUACIÓ
TipoS’accentuen quan:Exemple
Agudes
  • Acaben en vocal: a, e, i, o, u.
  • Acaben en vocal + S: as, es, is, os, us.
  • Acaben en -en, -in.
  • camí, germà, cançó.
  • arròs, pastís, poregós.
  • comprén, Berlín.
PlanesS’accentuen quan no acaben amb les terminacions de les agudes.terratrèmol, ibèric, bolígraf.
EsdrúixolesS’accentuen sempre.Dècima, llàgrima, història
Carla Sánchez Gómez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada