Poema recitat Joan Roís de Corella

Ester Mbomio

Jaume Roig

Jaume Roig ( segle XV, València - 1478, Benimàmet) fou un metge de prestigi social i professional a la València del seu temps. És l'autor d'una de les obres emblemàtiques del segle d'or valencià de la literatura valenciana medieval, que ell mateix titulà Espill (ca. 1460).

Els orígens familiars de Jaume Roig el relacionen amb el Principat de Catalunya, ja que el seu besavi havia nascut a Mataró, i amb els estaments del poder municipal de la ciutat del Túria. El seu besavi, que es va instal·lar a València a començaments del segle XIV, consta com a jurat de la ciutat. El seu avi Pere Roig, notari de professió, va ser síndic de València i administrador de l'hospital de Sant Llàtzer. El seu pare, el metge Jaume Roig anomenat "lo vell", fou conseller de la ciutat i examinador de metges.

Estava casat amb Isabel Pellicer, amb qui va tenir sis fills que el van sobreviure, tres xics i tres xiques, la meitat dels quals es van vestir els hàbits. La seva esposa va morir el 1459, i a l'Espill s'hi refereix com a difunta. Roig va arribar a tenir un bon patrimoni: diverses propietats a València i d'altres béns, entre els quals és destacable la seva biblioteca amb 59 volums, la majoria dels quals són de medicina i testimoni de la seva formació universitària. 

Manuscrit de l'Espill de Jaume Roig

Ester Mbomio

Paràgraf de 'VITA CHRISTI'

"I mirant la Senyora els peus d'aquell estimat Fill, veu Magdalena a ells aferrada, plorantagrament, no podent treure ningú el dolor de la mort del seu Mestre i Senyor, i li diu la Senyora: Oh! Magdalena estimada meva! Digueu als pecadors el que heu sentit en trobar als peus del meu fill i mestre vostre, i com ha de ser plorat per ells quan recordinla dolorosa mort del seu Senyor, qui tan clarament els ha estimat ...
I Magdalena, sentint parlar a la Mare piadosa, dels dolors del seu tan estimat Fill,augmenta el seu dolor i el seu plor en tanta quantitat que sembla que vol esclatar ... "





Grup: Cristina, Amaia, Priscila, Raquel i Yao

Isabel de Villena

Vicky Boluda 

El corrent satíric valencià

La situació de prosperitat i de benestar econòmic en la Valènciana del XV fa que arrele la visió de la literatura com a diversó. L'aparició d'unes noves pautes literàries reflecteix una intensa vida cultural a la ciutat de València, que comptava amb dues plataformes bàsiques: la tertúlia, la manifestació més representativa del que fou la literatura d'aquesta època, i el certamen poètic. Les tertúlies més importants foren dues:

-Una tertúlia d'aristòcrates.
-La tertúlia constituïda per burgesos.

Representativa de l'etètica burgesa, sevirà de plataforma als autors que conrearen un model literari que tingué continucació fins i tot durant la Decadència.
Componen poesia religiosa per participar en els certàmens poètics, però destaquen sobretot en el conreu d'una poèsia realista i satírica, escrita en un llenguatge planer i col·loquial. Resultat d'una producció col·lectiva on predominen els recursos expresius. Son obres que ridiculitzen aspectes de la vida quotidiana amb la intenció de divertir i fer humor. La narrativa satírica valenciana enllaça amb la tradició del contes plaents.
La quotidianitat feta literatura és una característica d'aquestes obres, que trobem també en l'Arcipreste de Talavera o Martínez de Toledo.

Ivana Overtoom i Paula Marrón

Valenciana prosa

La modernitat de l'estil de Corella consistí sobretot en l'ús de la frase a imitació de la sintaxi llatin. Aquest nou model literari fou denominat valenciana prosa i es caracteritzava sobretot per la pompositat i la solemnitat, per l'abundància de neologismes i per l'ús freqüent de l'hipèrbaton.

Açi us deixem una pàgina on es pot trobar informació sobre la valenciana prosa, en les pàgines 11, 12 i 13

http://es.scribd.com/doc/11564315/45-Tema-45-Joan-Rois-de-Corella-La-valenciana-prosa

Ivana Overtoom i Paula Marrón

Obra profana, Joan Roís de Corella

"Joan Roís de Corella, partint d'aquesta doble tradició humanista ovidiana i bocacciana, crea un nou estil literari en la nostra llengua. D'una banda, escull la línia literària que s'adiu més amb les seves característiques personals i de classe social que hem esmentat més amunt. No inventa grans arguments: els treu, bé de la tradició literària esmentada, bé de les anècdotes de la seva vida personal. Els aplica una tècnica literària nova en la nostra literatura, procedent en part dels seus models -Ovidi, Boccaccio-, en part de la seva pròpia capacitat de creador. I els dóna una forma estilística que, partint del model boccaccià, evoluciona cap a solucions lingüístiques originals, les quals, sense violentar la llengua més enllà de les seves possibilitats estructurals, arriba al grau màxim de desenvolupament de la nostra prosa humanística. Corella no arriba a crear cap obra del gruix del Tirant o de l'Espill. Però el conjunt de la seva producció en prosa és un bloc imposant, d'una gran qualitat literària i amb algunes peces excepcionals." Obra profana.

D.Duran, Lamberto, Ian, Alvaro, D.Arroyo

Vita Christi, Isabel de Viena

La Vita Christi neix com un llibre de doctrina i es converteix en una de les peces importants de la literatura en valencià i universal del segle XV, dins del que s'anomena com El Segle d'Or Valencià.

Els crítics i estudiosos l'han vista com un referent extraordinari, i també com un cas peculiar, atenint-se a les escasses publicacions que es conserven escrites per dones. Llibre biogràfic i de contemplació, que no exclou els somnis com una manera d'explicar l'espiritualitat, ens parla de les dones en relació directa amb Crist, un punt de vista que no havia agradar molt a l'església d´alhesores.

 

D.Duran,D.Arroyo, Lamberto, Ian, Alvaro