Isabel de Villena segueix una vida de contemplació i espiritualitat que la porten a escriure, segons ha transcendit en les cròniques de l'època, diversos tractats sobre la vida religiosa. De tots ells, només s'ha conservat una única obra que li ha valgut un reconeixement universal, la Vita Christi (Vida de Crist), gràcies a la intervenció pòstuma de la seva successora, Sor Aldonça de Montsoriu, que va publicar la primera edició que va veure la llum a València el 1497. Poc se sap d'altres obres, però es diu que va escriure diversos tractats i una obra mística, el Speculum Animae (Mirall de l'Ànima), del qual l'última notícia data del 1761, però que avui roman perduda.
En tot cas, la dedicació a les lletres de l'autora no és molt freqüent en la seva època i sens dubte s'ha d'emmarcar en l'esplendor cultural de la València del segle XV. Es creu també que Isabel va tenir ocasió de compartir les seves idees literàries amb Jaume Roig, que llavors exercia de metge del mateix convent, i alguns estudiosos han volgut veure en la Vita Christi una resposta a la misogínia de l'autor del Spill.
Altres escriptors i traductors contemporanis la nomenen o li dediquen les seves obres, com Miquel Pérez, que li dedica la traducció de la Imitació de Jesuchrist, el que dóna idea del seu prestigi entre els autors que la van envoltar.
Vicky Boluda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada