dijous, 26 d’abril del 2012

El corrent satíric valencià

La situació de prosperitat i de benestar econòmic en la Valènciana del XV fa que arrele la visió de la literatura com a diversó. L'aparició d'unes noves pautes literàries reflecteix una intensa vida cultural a la ciutat de València, que comptava amb dues plataformes bàsiques: la tertúlia, la manifestació més representativa del que fou la literatura d'aquesta època, i el certamen poètic. Les tertúlies més importants foren dues:

-Una tertúlia d'aristòcrates.
-La tertúlia constituïda per burgesos.

Representativa de l'etètica burgesa, sevirà de plataforma als autors que conrearen un model literari que tingué continucació fins i tot durant la Decadència.
Componen poesia religiosa per participar en els certàmens poètics, però destaquen sobretot en el conreu d'una poèsia realista i satírica, escrita en un llenguatge planer i col·loquial. Resultat d'una producció col·lectiva on predominen els recursos expresius. Son obres que ridiculitzen aspectes de la vida quotidiana amb la intenció de divertir i fer humor. La narrativa satírica valenciana enllaça amb la tradició del contes plaents.
La quotidianitat feta literatura és una característica d'aquestes obres, que trobem també en l'Arcipreste de Talavera o Martínez de Toledo.

Ivana Overtoom i Paula Marrón

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada