N'han dit...

(...) Sor Isabel, en efecte, va molt més enllà que el relat bíblic: nombrosos capítols de la seua obra estan dedicats, no tant a la narració dels fets de Jesús, com a descriure les ressonàncies que aquests fets tenien en Maria. Després, en el desenvolupament de la història del Crist, l'abadessa tria dels Evangelis, sempre que pot, aquells passatges en els quals les dones, directament o indirecta, figuren com a coprotagonistes decisives. Fins i tot alguns on això no és gaire evident, sor Isabel procura enfocar-los de manera que una dona o altra hi siga en un primer pla. Maria Magdalena, per exemple, ocupa en el seu relat un lloc, en extensió i en consideració, de què manca en els Evangelis. I igualment podríem dir de santa Anna i de moltes altres dones que hi apareixen. En tot moment del Vita Christi hi ha una dona amb la qual es relaciona Jesús; en tot moment hi ha una dona els sentiments i les paraules de la qual resumeixen l'abast o la significació de l'episodi evangèlic.

Joan Fuster, Misògins i enamorats (Alzira, Bromera, 1995)

Paula Marrón i Ivana Overtoom.