-Ausiàs March

"Un dels aspectes que més sorprenen en la seua poesia és la marcada personalitat, fins i tot exacerbada, del jo poètic. Darrere del 'io só aquell' hi ha una actitud envanida i arrogant de l'exclusivitat de les seues accions. Tant quan s'autoproclama mestre amador com quan confessa les misèries del seu tarannà. Potser en el primer escrit crític de Fuster sobre Ausiàs, publicat l'any 1953, ja afirma que, sens dubte, es tracta del poeta europeu del segle XV que més parla de si mateix. I aquest aspecte de confidència que desprenen els versos és, tal vegada, un dels factors de connexió amb la poesia contemporània. Com explica Fuster: 'El fet de trobar-nos-hi amb aquella contundència egoista, amb aquell jo hipertrofiat i en carn viva, ens sedueix plenament'. Aquesta autoafirmació descarada i petulant el fa realment atractiu i, al mateix temps, sense parió: 'Io só aquest que em dic Ausiàs March'.

Dins d'aquest aspecte del jo hipertrofiat cal comentar la presència obsessiva de la proclamació del mestratge en l'art d'amar, que Fuster anomena 'megalomania amorosa'. Constantment ens sorprèn amb la tossuderia rebeca que no hi havia ningú que se li pogués comparar en la pràctica amorosa: '¿Qui és aquell qui en Amor contemple/ com io, qui sent sos delits on abasten?'. Sembla que l'obra ausiasmarquiana siga un manual amatori, de la 'fina amor' i, tanmateix també de la 'folla amor'. Aleshores per ací vindrà la frustració i la condemna al sofriment. Com postil·la l'escriptor de Sueca, amb una interpretació força lúcida, els versos de March són el llibre de receptes del mestre: 'un dietari on el mestre en amors anota les seues pròpies vacil·lacions en posar en pràctica els consells que dóna, on ens consta que la seua assignatura li és insuficient, i com, a pesar de saber-ne molt més que ningú, el destí encara li juga una mala passada de demostrar-li que encara no en sabia prou...'."

(Josep Ballester: "El franctirador Fuster i el megalòman March", dins Vida i obra d'Ausiàs March )

Vicky Boluda.