El Llibre
dels fets o Crònica
de Jaume
I és
la primera de "les
quatre grans Cròniques".
Sembla que la conquesta de Mallorca (1229)
n'impulsà la redacció. Jaume
I mor
el 1276;
així doncs, l'obra degué ésser quasi acabada poc abans. Malgrat
això, les còpies que en tenim són posteriors (el manuscrit més
antic conservat és de 1343).
Característiques principals de la Crònica
- Els trets humans
- El sentiment religiós
- L'amor del rei als seus regnes
- Participació directa en allò narrat.
- Esperit militar i heroic.
- Llenguatge popular i improvisat.
La
intenció didàctica i justificativa, i el sentiment religiós i
providencialista es reflecteixen al llarg de tota la Crònica.
El rei, a qui agrada d'aparèixer com un heroi d’epopeia,
no sempre fa història militar i política, sinó que sovint hi
mostra els petits fets de la seva vida i els racons més íntims de
la seva personalitat.
A
la Crònica es fa ús d'un llenguatge viu i popular
(refranys, dites i expressions col·loquials, ús de la primera
persona del plural, etc.) i de la llengua pròpia per part dels
personatges (català, aragonès, castellà, àrab o francès)
Estructura
La Crònica narra,
de forma autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del
rei (sobretot les conquestes de Mallorca i València).
La història comença amb el seu naixement i acaba amb la seva mort
(del 1208 al 1276).
Algú proposat per ell en féu el pròleg i l'epíleg: tant per la
seva erudició com per la seva perfecció estilística aquest pròleg
degué ser fet per algú diferent, de cultura superior, i un cop el
rei ja era mort.
El
conqueridor fou ben explícit a l'hora d'expressar la finalitat de
les seves "memòries": "E per tal que los hòmens
coneguessen, quan hauríem passada aquesta vida mortal, ço que nós
hauríem fet [...] e per dar eximpli a tots los altres hòmens del
món...".
Argument
El
contingut de la Crònica es podria dividir en quatre
parts:
- Entre 1208 i 1228. S'explica un conjunt de petits conflictes durant la seva edat més tendra, mentre els templers s'ocupaven de la seva formació (l'engendrament gairebé miraculós de Jaume I, la mort de Pere I a Muret, el casament de Jaume amb Elionor de Castella, etc.).
- De 1229 a 1240. És la part més divertida del Llibre dels fets: narra la conquesta de Mallorca. Seria el primer pas en el destí de la Corona d'Aragó. Posteriorment arribaria la conquesta de València (1238). En el llibre s'intenta demostrar com tots aquests fets, el rei els pogué dur a terme perquè gaudia del favor diví.
- De 1240 a 1265. Els fets narrats són menys dinàmics. Narra els conflictes amb els sarraïns rebels de València.
- De 1265 a 1276. Torna el dinamisme i les narracions bel·licoses, altre cop contra els moros. Té lloc la conquesta de Múrcia. A part, hi ha molts episodis de política interna que pretenen justificar els seus actes. Els últims capítols, que narren la malaltia que desembocaria en la mort de Jaume I, foren redactats per alguna altra personalitat en voler incorporar la mort del monarca a la Crònica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada