Isabel de Villena fou una religiosa i escriptora valenciana del segle XV.
Va nàixer probablement a València, el 1430, filla bastarda d'Enrique de Villena, noble castellà de la casa dels Trastàmares. Isabel va ser batejada amb el nom d'Elionor Manuel i va viure des de petita a la cort de Maria de Castella, educant-se dins els ambients aventurers i oberts que envoltaven Alfons el Magnànim. El 1445 va professar en el Monestir de la Trinitat de lesclarisses de València, on seria nomenada abadessa el 1463.
L'única obra que s'ha conservat d'ella és el Vita Christi, publicat a València el 1497 per l'abadessa que la va succeir.
Obra: Vita Christi
Vita Christi és una narració sobre la vida de Jesucrist escrita amb el propòsit d'il·lustrar les monges del seu convent. La seua originalitat rau en el fet que l'autora és capaç d'omplir-la amb la seua prodigiosa imaginació i el seu punt de vista femení. Així, el que havia de ser una vida de Crist, esdevé en les seues mans la vida de la Mare de Déu: el llibre comença i acaba amb el naixement de la Verge i la seua assumpció al cel.
L'estil
El que més destaca de l'estil d'Isabel de Villena és la utilització d'un llenguatge senzill i viu. Evita conscientment els cultismes i l'artifici literari, buscant la naturalitat i la facilitat de comprensió per al públic a qui destinava la seua obra.
Contrastant amb les senzilles escenes domèstiques, l'autora frueix descrivint la pompa i la solemnitat del protocol de les cerimònies celestials, recreant-se en la fastuositat de les teles, joies, els menjars i l'escenografia.
Rebeca Mellado
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada