La balada de la garsa i l'esmerla.

La balada era un gènere conreat pels trobadors per cantar històries d’amor. Tenia sempre acompanyament musical i fins i tot es podia dansar.

Aquesta balada presenta dos ocells que estableixen un diàleg amorós: una garsa i una esmerla, com a metàfora del poeta i la dama. Per tant, una història de desamor; un mal que no guareix l’amat si la dama no gira els seus ulls envers ell i li diu que no li plau que mori pel desamor d’ella.
La primera part, els deu primers versos, són decasíl·labs amb rima creu-creuada i amb dos versos aparellats. La segona part, la declaració amorosa, la constitueixen catorze versos de vuit i quatre síl·labes amb l’esquema de rima següent: 

  10A/4B/10A/4B/10A/10C/4D/10C/4D/10C/10A/4E/10C/4E/10C

També és possible escoltar i veure la versió musicada d’aquest poema feta per Josep Tero.
http://www.youtube.com/watch?v=2-x_RWn7OAs

Paula Marrón Pérez.