dimecres, 11 d’abril del 2012

Comentari d'obra

Reclam a tots los meus predecessors,
cells qui Amor llur cor enamorà,
e los presents e lo qui naxerà,
que per mos dits entenguen mes clamors;...

(XXV, 33-36)
Així s'exclama, de manera commovedora, Ausiàs March cinc segles després de la seua mort corporal, reclamant l'atenció de tots els que han experimentat la força de l'amor, per cridar-nos la immortalitat dels seus sentiments.

E lo desig en mi jamés morrà

(Ibíd. 10)
I gràcies a la meravellosa força evocadora de la paraula poètica, aquest seu crit, com tota la resta de la seva vasta obra, roman viu entre nosaltres i és capaç d'encomanar, encara ara, el calfred de l'emoció, demostrant prou bé allò que tots sabem : que la literatura, i especialment la poesia, és una sublimació artística de la paraula, i la paraula és comunicació: el pont essencial de l'expressió del pensament i del sentiment, el fonament del diàleg i de la comprensió entre els humans.


Paula Marrón Pérez


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada