diumenge, 22 d’abril del 2012

Llibre de meravelles.

El Llibre de meravelles, també anomenat Fèlix, va ser escrit per Ramon Llull entre 1288 i 1289.
L'obra serà una mena d'enciclopèdia, de gran abast i amb una clara intenció doctrinal. Ramon Llull, però, per fer-ho més atractiu per al públic ho embolcallarà d'una trama narrativa basada en el pelegrinatge espiritual i científic d'un jove, Fèlix, que es presentat com el fill del mateix autor. Fèlix errarà pel món admirant l'obra de Déu i sorprenent-se del pecat i de la ingratitud de la gent.
El llibre està dividit en deu parts.

-El primer llibre tracta s'obre una pastorel·la d'estil diví. Fèlix inicia el seu itinerari trobant-se en el seu camí amb una pastora amb la qual té una breu conversa, després, quan ja s'allunya de l'indret sent els crits de la pastora. Fèlix corre cap a l'indret just a temps per veure com el llop, que s'ha menjat els seus anyells, se la menja amb ella. A partir d'aquest moment comença a dubtar de l'existència de Déu; si Déu existís no hauria deixat que el llop s'hagués menjat a la pobra pastora. Fèlix s'ha vist assaltat per la més greu de les temptacions. Un ermità li resoldrà tots els dubtes i Fèlix continuarà el seu camí amb les creences refermades.
-El segon llibre és el dels àngels. Fèlix arriba a una església i hi veu una imatge pintada de sant Miquel pesant les ànimes amb unes balances. Fèlix pregunta a l'ermità pel significat de la imatge i a través d'aquesta anècdota s'aprofita per parlar dels àngels i les seves qualitats.
-El tercer llibre comença quan Fèlix va pel bosc i el sorprèn una tempesta. Es refugia en una cova i allà s'hi troba amb un pastor que l'il•lustrarà, a base d'exemples, sobre el cel empiri i el firmament.
-A la quarta part Fèlix i el pastor troben un rei i els seus dos fills, al més gran dels quals feia aprendre filosofia i al petit cavalleria. En aquest cas Fèlix aprendrà que a la vida és més important la saviesa i la veritat que les armes i la força.
-El cinquè llibre s'estructura a través d'una conversa amb un gran mestre de filosofia, el qual ha abandonat riqueses i honors i s'ha reclòs en la solitud per tal d'estudiar les plantes i per mitjà d'això contemplar el seu Creador. El filòsof il·lustra a Fèlix sobre la generació de les plantes, la corrupció dels arbres i la virtut dels vegetals.
-En el sisè llibre el mateix filòsof li parla dels metalls, on apareix la disputa entre el ferro i l'argent, de l'imant i li dóna unes nocions d'alquímia.
-En la part setena no ens parla dels animals, com caldria esperar, sinó que aprofita per fer un apòleg polític i sociològic, el qual no parla de les condicions dels animals sinó sobre les dels homes. Llull ens parla del poder i de la seva corrupció, de la gran responsabilitat que tenen els dirigents de la societat en tot el que afecta als seus súbdits i de la necessitat de no anteposar la pròpia ambició sobre els altres.
-La part vuitena del Libre de meravelles es dedicada a l’home. És la part més extensa del llibre i en ella es reflexiona sobre diversos aspectes de l’ésser com la covardia, l’honrament, la caritat, la crueltat.
-A la novena i desena part del llibre Llull ens parla del Paradís i de l’Infern respectivament. El Paradís és on va l’ànima quan el cos mor. Déu va crear el cos per poder conèixer el món físic que havia creat; l’ànima, però, és immortal i espera la resurrecció.
-Un cop acabada l’obra hi trobem un epíleg on Fèlix, arriba a una abadia on és amablement acollit. Acabat el relat, l’abat i tota la comunitat li preguen que es faci monjo d’aquella comunitat; l’abat li proposa de prendre l’hàbit i que, vestint-lo, vagi pertot arreu explicant el Llibre de meravelles. Quan està tot a punt, però, Fèlix pateix una malaltia mortal. Abans de morir s’encomana a Déu i li prega que li otorgà que un altre dugui el seu propòsit. Un cop mort, un monjo d’aquella abadia pren el càrrec de la missió i parteix a recórrer món explicant el Llibre de meravelles.

Paula, Rebeca, Vicky, Virginia y MªJose

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada