"Fatigós i fort, aspre i subtil, és el llenguatge -l'estil- d'Ausiàs March, i no podia ser altrament. Era l'única manera possible en què la seva experiència arriba a comunicar-se amb un màxim d'eficàcia. Poeta de l'amor sobretot, per a ell l'amor era, al mateix temps, idea, conducta i passió, i la seva poesia es fa vehicle successivament de cavil·lacions teorètiques, d'anàlisis introspectives, de confidències tremoloses. Es tractava de transposar en paraules -i en paraules tan exactes que fossin insubstituïbles- el curs de la seva preocupació amatòria, retenint-ne intacta, sencera, la tibantor i la complexitat. Si el pensament s'aprima i es matisa, si ambiciona una exposició total, els mots l'han de seguir en la seva recerca de justesa i han de forçar les seves valències semàntiques i oracionals per correspondre a l'exigència que els regeix: els poemes d'Ausiàs reflecteixen aquest designi en estrofes i estrofes d'una aridesa obsessionant, abstractes, despullades. Quan el poeta aboca als seus versos l'emoció contradictòria que el posseeix, els estats afectius per què passa, i els destria i disseca en un examen meticulós, ha d'aplicar-se igualment a bastir-ne equivalències intel·ligibles. De vegades una metàfora mordent, sovint prolixes i allargassades comparacions, o algun cop els prosaismes xocants, li serveixen per a explanar la inefable turbulència interior, que, per ser predominantment tètrica i amarga, sol contagiar de tètric i d'amarg el seu correlat verbal. I més encara s'encrespa l'expressió d'Ausiàs en carregar-se amb la tensió rabiüda dels seus instants de deliri. Impreca o depreca, a crits, amb un lèxic disparat per la fúria, mal encabit dins el motlle del decasíl·lab."
(Joan Fuster: "Vigència d'Ausiàs March", pròleg a Antologia poètica d'Ausiàs March. Barcelona, 1959)
Rebeca Mellado
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada