Vull dir que Jaume Roig no ha gojat de massa dedicació durant els darrers quaranta anys: la prova és que ací tothom vol posar el text en «prosa», i M. A. Capmany també, segons diu al seu referit article.
La meua lectura difereix de la normal en la crítica catalana actual: el llibre de Roig llegit tot seguidet i amb una quartella, sembla que ens ofereix un model de novel·la burgesa prou acabat i que, a més a més, és un model de narrativa burgesa de trencament amb els models contemporanis que han produït dos textos bastant coneguts i estimables entre nosaltres: Tirant lo Blanc i Curial i Güelfa, el segon dels quals es cenyeix més als models de novel·la de cavalleries d'aquella època i el primer que és un model de narrativa cavalleresca prou més avançat. Doncs bé: la gran ruptura amb aquests models la realitza, segons la meua lectura, Jaume Roig, puix que introdueix un protagonista que tot i emprar la cavalleria retorna al seu lloc d'origen enriquit i es dedica a la vida burgesa. És a dir: Jaume Roig, en contra del seu plantejament inicial, sense adonar-se'n ofereix un text de ruptura amb els esquemes cavallerescs i ens introdueix en una narració anti-cavalleries i d'encuny netament burgés.
El cas és, però, que el pes del complex d'inferioritat que la crítica catalana de tota la vida va arrossegant com una maledicció ha fet i fa que els nostres crítics es dediquen a veure en Jaume Roig o un satíric, o un misogin o un «precedent» dels novel·listes castellans que fabricaven la picaresca... I això ho reprén M. A. Capmany. I la Introducció a l'esmentat volum de la Caixa també repica el mateix toc. I així totes les «literatures» que després de Martí de Riquer van publicant-se als Països Catalans. Però no hi ha tal novel·la picaresca per moltes raons: en línies generals la picaresca castellana és un text artístic on sempre es narra el fracàs del protagonista per a aconseguir el canvi de classe social; d'aquí que el contingut moralitzador en siga un dels aspectes. Això no ocorre a l'Espill, on el protagonista En Grosser que ens presenta Roig, després d'ésser desclassat pel desheretament de sa mare, s'educa amb els mateixos models de la cavalleria del Curial i de Tirant, però una vegada es fa ric (es reclassa pels diners) retorna a la seua ciutat i hi és admés com a membre de la societat burgesa d'on fou foragitat. Els elements que M. A. Capmany adjudica a la novel·la picaresca castellana ja fa temps que estan més que bandejats i és prou desitjable que realitzem una revisió de la crítica tradicional. Un text tan important com és l'Espill no pot deixar-se tan alegrement dins els esquemes tradicionals de crítica. És necessari revisar, criticar, rellegir, investigar, interpretar, posar al dia les nostres idees sobre els grans clàssics de sempre. I això hem fet en la nostra lectura crítica.
I per això, la nostra conclusió era i és que si Jaume Roig va pel davant d'alguna literatura d'ací o d'allà, és precisament perquè aporta un model narratiu burgés que per les adverses circumstàncies de la nostra història com a poble lliure no obtingué cap desenvolupament posterior.
Paula Marrón Pérez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada