Col·loqui de dames.

Altra obra de el corrent satíric valencià és Col·loqui de dames, escrit en 1485,  i és anònim.

Presenta un diàleg d'elevada temperatura entre tres senyores que assisteixen distretes a l'ofici de Divendres Sant a la seu de València. Allí apareixen les primeres "espolsades" (que el castellà adaptaria en polvo) i un nodrit inventari de coneixements sexuals que ni la coetània Celestina: tècniques per augmentar el plaer, mesures anticonceptives i abortives, així com expressius eufemismes eclesiàstics per designar els genitals femenins (el delicat Breviari o missal, o el mateix sagrari) i masculins (ciri, bordó o salpasser).

En aquest col·loqui es parla de cornuts, d'alcavotes i de receptes per a controlar la menstruació si sobrevé la possibilitat d'una aventura amorosa, en un ambient d'adulteri general. Vicent Pitarch, que ha estudiat aquest text, remarca que tota l'obra es mou dins una càustica irreligiositat, i fins i tot "els mateixos bancs de la Seu ofereixen oportunitats per a l'aventura obscena".

Açí teniu uns versos:

	Divendres sant,
	die honest de dol e plant,
	de bon matí,
	devant mon Déu me presentí
	sus, dins la Seu,	5
	per scoltar aquell gran preu
	que·n lo sermó
	y en l’amargue Passió
	per Sant Joan
	de l’alt Senyor, qui nostre dan	10
	volch reparar,
	podent-ho mils testifficar
	trobam incert
	(car legim que fon pus spert
	que lo restant).

GRUP: Priscila, Yao, Cristina, Amaia i Raquel.