diumenge, 31 de març del 2013
Poema Ausiàs March
POEMA AUSIÀS MARCH
Per lo camí de mort he cercat vida,
on he trobat moltes falses monjoies.
Quasi guiat per les falses ensenyes,
só avengut a perillosa riba,
sí co el malvat que en paradís vol cabre
e vers infern ab cuitat pas camina
i així com cell qui de Migjorn les terres
va encercant per vent de tremuntana.
Gran és mon dan, segons ma complacença:
segons lo ver, és poc lo meu damnatge.
Jo perd delit havent ab dolor lliga
e, tal com fon, plac molt a ma natura:
en mi no pusc troba àls sinó perdre
e de mon bé, si bé ho vull, no m’alegre.
Lo perdre sent, perquè, perdut dolç hàbit,
del bé vinent no em trob certa fiança.
Així com l’hom, per molta fe que haja,
lleixa ab dolor esta vida mesquina,
perquè no sent los delits de l’Altisme
e sent aquests que en esta vida lleixa,
ne pren a mi, que el delit d’amor lleixe
ab tal dolor que no sé on pot cabre:
ab molta por esper lo raonable
perquè no sé com lo sentré païble.
Sí com aquell que entrar vol en batalla
e troba’s cor ans que l’experimente,
e quan se veu esser prop de l’encontre
per gran paor fuig mostrant les espatles,
ne pren a mi, que en contra amor m’esforce
fins a venir a fer-ne l’estret compte,
e quan só prop de aquell apartar-me,
com a vençut jo abandon mes armes.
Dubtar no em cal si em són fetes metzines:
ab alguna art són preses mes potences.
Per son voler tot home del món ama
i amar no em plau e d’amor són mes obres.
Per los cabells a mi sembla que em porten
a fer los fets que amor me comana:
si en vull fugir, portar no em poden cames.
En tal contrast la mia vida penja!
Aquell dolç tast que ab si l’acordant tasta
no és en mi, mas dolor del discorde.
Qui no és amat i amor d’altre cobeja
no sent gran mal, puix un terme desitja.
Jo son aquell qui en res del món no em ferme:
jo am a qui no mereix que jo l’ame
e d’altra part veig obres en contrari.
De vida i mort he certana paraula!
A tot mesquí un gran bé no li minva,
ço és, haver de mort un molt poc dubte.
D’aquest gran bé jo no sé on té casa:
no trob raó per què viure desitge.
En contra amor aitant jo no m’esforce
que dón oblit en algun bé seu ficte
ne ell m’és bastant, sí com dabans, complaure.
Jo só en l’estat lo qual deu tot hom tembre!
Font són mos ulls d’aigua dolça i amarga,
perquè en dolor i ab delit aquells ploren,
car una és la dolor delitable;
l’altra ab aquell poc ne molt no es companya.
Com ne per què, saber açò com passa,
no sia jo lo deïdor o mestre:
tan solament a ben sentir-ho baste.
Vinga el juí als qui d’amor més saben!
Cascuna part de si em dóna creença,
tant que no sé raó que la desfaça.
Amor de si gran raó m’ha donada,
e si desam no em sia dada colpa.
Ja los meus fets raó d’home no els porta:
als fats és dat tot quant a mi seguesca.
A res a fer a mi és tolt l’arbitre.
No em trob res franc sinó la sola pensa.
Oh folla amor, les dolors costumades
vénen, per temps, que no donen congoixa.
Si així no fos, ja no serien hòmens.
E per què, doncs, aquest ús en mi es trenca?
EVA NAVARRO
MÉTRICA EN VALENCIÀ
MÉTRICA EN VALENCIÀ
Els versos se solen agrupar en uns conjunts que s'anomenen estrofes. En general podem fer una divisió entre els conjunts de versos amb el mateix nombre de síl·labes o de diferent nombre.
Cal tenir en compte que en valencià es compta únicament fins la darrera síl·laba tònica. Així, si un vers acaba en paraula aguda comptarem fins al final, si acaba en paraula plana deixarem de comptar una síl·laba, i deixarem de comptar dues síl·labes si acaba en paraula esdrúixola. A l'hora de comptar les síl·labes cal fixar-se en la possible existència de sinalefes (unió en una sola síl·laba mètrica de la vocal final d'una paraula amb la vocal inicial de la següent: "i una dama..."), elisions (supressió, en determinats casos, de dues vocals en contacte o reducció en una sola: "la dama és" - "la damés"). Quan es tracta de vocals en contacte dintre d'una mateixa paraula pot produir-se sinèresi o dièresi: a/i/re, enlloc d'ai/re, en el primer cas; e/mo/ció, enlloc d'e/mo/ci/ó, en el segons cas.
Ademés existeixen 2 tipus de rimes, la rima consonant (A partir de la darrera vocal tònica coincideixen tots els sons de determinats versos) o asonant (A partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics)
EVA NAVARRO
dimarts, 26 de març del 2013
CORRECCIÓ PRIMERA PREGUNTA POEMA XXIII A. MARCH
a) Saps què és el senyal?
Pseudònim emprat pels poetes per tal d'amagar la identitat de la seua amada.
b) On se situava?
Es sitúa en el primer hemistiqui de l'últim quartet del poema.
c) A quin senyal pertany aquest poema XXIII?
"Llir entre cards", senyal que fa referència a les virtuts de la dama.
d) En coneixes més de senyals emprats per March?
A part de "Llir entre cards", al qual perteneixen 35 poemes, tenim:
- "Plena de seny": 19 poemes. També fa referència a les virtuts de la dama.
- "Mon darrer bé": 2 poemes.
- "Amor, amor": 12 poemes.
- "Oh, folla amor!": 10 poemes.
Verónica Jiménez Hernàndez
dilluns, 25 de març del 2013
5. Relaciona les figures retòtiques amb els exemples:
HIPÈRBOLE:
Venecians no han lo regiment
tan pasciffich com vostre seny regeix
METÀFORA:
Lir entre carts,
COMPARACIÓ:
L'ull de l'hom pech no ha tan fosqua vista
que vostre cos no jutge per gentil;
no·l coneix tal com lo qui és suptil:
IMATGE:
Sol per a vós bastà la bona pasta
que Déu retench per fer singulars dones:
Venecians no han lo regiment
tan pasciffich com vostre seny regeix
METÀFORA:
Lir entre carts,
COMPARACIÓ:
L'ull de l'hom pech no ha tan fosqua vista
que vostre cos no jutge per gentil;
no·l coneix tal com lo qui és suptil:
IMATGE:
Sol per a vós bastà la bona pasta
que Déu retench per fer singulars dones:
Verónica Jiménez Hernàndez
AIXÍ COM CELL QUI ES VEU PROP DE LA MORT,...
Així com cell qui es veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
ne pren a me, qui vaig afanys passant
e veig a vós, bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.
(Ausiàs March)
Verónica Jiménez Hernàndez
LO VISCAÍ QUI ES TROBA EN ALEMANYA...
Lo viscaí qui es troba en Alemanya
paralitic, que no pot senyalar,
si és malalt, remei no li pot dar
metge del món si doncs no és d’Espanya,
qui del seu mal haurà més coneixença
i entendrà millor sa qualitat:
atal son jo, en estrany lloc posat,
que altre sens vós ja no em pot dar valença.
Jo viu uns ulls haver tan gran potença
de dar dolor e prometre plaer;
jo, esmaginant, viu sus mi tal poder
que en mon castell era esclau de remença.
Jo viu un gest e sentí una veu
d’un feble cos, e cuidara jurar
que un hom armat jo el fera congoixar:
sens rompre’m pèl, jo em só retut per seu.
Sí com l’infant que sap per carrer seu
prou bé anar, segons sa poca edat,
si en esculls per cas se veu posat
està pauruc, no sap on se té el peu;
d’anar avant, perquè no hi veu petjada,
no vol, ne pot usar de camí pla;
tornar no sap, perquè altri el portà,
que ell per si no fera tal jornada.
Mos ulls d’açò han feta la bugada
e tots mos senys s’hi són volguts mesclar:
jo pena en pas, mas no hi puc contrastar,
perquè algun tant ab delit és mesclada.
Amor me vol e fortuna em desvia:
a tals contrasts no basta mon poder.
Sens ella al món remei no puc haver.
Doncs, dir m’heu vós ja de mi què us paria!
Dormint, vetlant, jo tinc la fantasia
en contemplar qui am, qui és, què val,
e quant més trob, llavors me va pus mal,
pel pensament qui em met en gran follia,
hoc e en tan gran que jo am son desdeny,
son poc parlar, son estat, tal qual és,
més que esser rei del poble tot francés,
e muira prest si mon parlar jo em feny!
Vós no voler, lo meu voler empeny,
e vostres ulls han mon arnés romput.
Mon pensament minvant m’ha ja vençut:
só presoner pauruc per vostre seny.
Lo vostre gest tots mos actes afrena
e mon voler res no el pot enfrenar.
L’hivern cremant, l’estiu sens escalfar,
aquests perills me daran mala estrena.
Bella ab bon seny, tot és poca faena
al meu afany deure vós lluny estar,
car prop de vós res no em pot mal temps dar
e lluny de vós no trob res bo sens pena.
paralitic, que no pot senyalar,
si és malalt, remei no li pot dar
metge del món si doncs no és d’Espanya,
qui del seu mal haurà més coneixença
i entendrà millor sa qualitat:
atal son jo, en estrany lloc posat,
que altre sens vós ja no em pot dar valença.
Jo viu uns ulls haver tan gran potença
de dar dolor e prometre plaer;
jo, esmaginant, viu sus mi tal poder
que en mon castell era esclau de remença.
Jo viu un gest e sentí una veu
d’un feble cos, e cuidara jurar
que un hom armat jo el fera congoixar:
sens rompre’m pèl, jo em só retut per seu.
Sí com l’infant que sap per carrer seu
prou bé anar, segons sa poca edat,
si en esculls per cas se veu posat
està pauruc, no sap on se té el peu;
d’anar avant, perquè no hi veu petjada,
no vol, ne pot usar de camí pla;
tornar no sap, perquè altri el portà,
que ell per si no fera tal jornada.
Mos ulls d’açò han feta la bugada
e tots mos senys s’hi són volguts mesclar:
jo pena en pas, mas no hi puc contrastar,
perquè algun tant ab delit és mesclada.
Amor me vol e fortuna em desvia:
a tals contrasts no basta mon poder.
Sens ella al món remei no puc haver.
Doncs, dir m’heu vós ja de mi què us paria!
Dormint, vetlant, jo tinc la fantasia
en contemplar qui am, qui és, què val,
e quant més trob, llavors me va pus mal,
pel pensament qui em met en gran follia,
hoc e en tan gran que jo am son desdeny,
son poc parlar, son estat, tal qual és,
més que esser rei del poble tot francés,
e muira prest si mon parlar jo em feny!
Vós no voler, lo meu voler empeny,
e vostres ulls han mon arnés romput.
Mon pensament minvant m’ha ja vençut:
só presoner pauruc per vostre seny.
Lo vostre gest tots mos actes afrena
e mon voler res no el pot enfrenar.
L’hivern cremant, l’estiu sens escalfar,
aquests perills me daran mala estrena.
Bella ab bon seny, tot és poca faena
al meu afany deure vós lluny estar,
car prop de vós res no em pot mal temps dar
e lluny de vós no trob res bo sens pena.
Ausiàs March
Verónica Jiménez Hernàndez
ELS CANTS D´ AUSIÀS MARCH
Ausiàs March és el poeta de l'amor, i la majoria de les seves composicions giren al voltant d'aquest tema. Anomenats cants, els seus poemes es classifiquen segons la temàtica de què tracten:
*Cants d'amor. Són en total 91 poemes dividits en cicles segons el senyal trobadoresc de la tornada: «Plena de seny» (19 poemes), «Llir entre cards» (35 poemes), «Oh folla amor» (10 poemes), «Amor, amor» (12 poemes) i «Mon darrer bé» (2 poemes). Hi ha 13 poemes que no porten cap senyal.
*Cants de mort. Es compon de sis poemes, que són elegíes per la mort de l'estimada. Generalment se sol creure que van dirigits a una de les dues esposes. En aquests cants, Ausíàs March mostra un dolor sincer i humà, i una preocupació pel destí de l'ànima de l'estimada a l'altre món.
*Cants morals. Són poemes dispersos al llarg de tota l'obra però més abundants al final, on l'autor exposa les seves idees sobre l'amor, el dolor, el bé, la virtut i el plaer. Són especialment aquests cants els que li van donar la fama de poeta filosof.
*Cant espiritual. És un extens poema en que fa una pregària a Déu. Poemes de circumstàncies. Són 11 poemes de temàtica diversa.
*Cant espiritual. És un extens poema en que fa una pregària a Déu. Poemes de circumstàncies. Són 11 poemes de temàtica diversa.
EVA NAVARRO
diumenge, 24 de març del 2013
AUSIÀS MARCH
AUSIÀS MARCH
(Gandia, 1397 - València, 1459) Fill de Pere March i nebot de Jaume March, Ausiàs March va passar la seua joventut en l'exercici de les armes i en 1415 va representar a l'estament militar en les Corts de València, quan encara no havia sigut armat cavaller. En 1419, ja cavaller, es va enrolar en l'expedició d'Alfons V el Magnànim a Sardenya i Còrsega. En 1424 es va incorporar a l'esquadra al comandament de Federico de Lluna, que combatria contra els pirates dels mars de Sicília i del Nord fricandó on va tindre una destacada actuació en l'atac a l'illa de Selves En 1429 va fixar la seua residència a Gandia. Alfonso V va premiar els seus servicis concedint-li poders absoluts en la jurisdicció de Beniarjó, Pardina i Vernier i a més li va anomenar falconer major dels servicis de falconeria que el rei posseïa a València. Es va casar dos vegades, amb Isabel Martorell (1437) , germana del novel·lista Joanot Martorell, i amb Joana Escorna (1443) , quedant viudo en ambdós ocasions.
Ausiàs March va ser el primer poeta culte valencià que va trencar amb la tradició provençalista La seua obra es caracteritza per una conjunció nova de temes i formes i reflexions doctrinals i filosòfiques que reflectixen l'evolució moral de l'autor.
MARIA DE LA TORRE
(Gandia, 1397 - València, 1459) Fill de Pere March i nebot de Jaume March, Ausiàs March va passar la seua joventut en l'exercici de les armes i en 1415 va representar a l'estament militar en les Corts de València, quan encara no havia sigut armat cavaller. En 1419, ja cavaller, es va enrolar en l'expedició d'Alfons V el Magnànim a Sardenya i Còrsega. En 1424 es va incorporar a l'esquadra al comandament de Federico de Lluna, que combatria contra els pirates dels mars de Sicília i del Nord fricandó on va tindre una destacada actuació en l'atac a l'illa de Selves En 1429 va fixar la seua residència a Gandia. Alfonso V va premiar els seus servicis concedint-li poders absoluts en la jurisdicció de Beniarjó, Pardina i Vernier i a més li va anomenar falconer major dels servicis de falconeria que el rei posseïa a València. Es va casar dos vegades, amb Isabel Martorell (1437) , germana del novel·lista Joanot Martorell, i amb Joana Escorna (1443) , quedant viudo en ambdós ocasions.
Ausiàs March va ser el primer poeta culte valencià que va trencar amb la tradició provençalista La seua obra es caracteritza per una conjunció nova de temes i formes i reflexions doctrinals i filosòfiques que reflectixen l'evolució moral de l'autor.
MARIA DE LA TORRE
JORDI DE SANT JORDI
JORDI DE SANT JORDI
Jordi de Sant Jordi neix al regne de València cap a les darreries del segle XIV. Des de ben jove ocupa el càrrec de cambrer del rei Alfons el Magnànim, i els documents de l'època el situen sempre on es decideix la sort del regne. L'any 1416 viatja al regne de França per encàrrec del monarca i més tard participa en missions comercials entre Sicília i Aragó. Durant aquest període sembla ser que obté favors del monarca, com ara la concessió d'impostos, donatius en metàl·lic i robes costoses. L'any 1420, juntament amb d'altres poetes com Andreu Febrer o Ausiàs March, participa en l'expedició a Sardenya i Còrsega. Durant aquest viatge, Alfons el Magnànim l'anomena "cavaller" i li atorga l'alcaldia de la Vall d'Uixó. L'any 1423 és fet presoner a Nàpols quan les tropes de Francesco Sforza irrompen a la ciutat. D'aquesta experiència neix el poema "Presoner", on l'autor manifesta l'angoixa que li provoca la situació i confia en la ràpida alliberació.
És un poeta principalment cortesà, i sovint exalta figures femenines del seu entorn com ara la seva germana Isabel o Margarida de Prades, vídua de Martí l'Humà, per exemple, en poemes com "Midons", "Estramps" o "Setge d'amor". Al mateix temps, la continua presència d'intel·lectuals i homes de ciència a la cort d'Alfons el Magnànim li permet de relacionar-se amb d'altres poetes joves, com Andreu Febrer, Lluís Icard, Arnau Marc i Arnau d'Erill, i també de conèixer Íñigo de Mendoza, el Marqués de Santillana, que lloa la seva poesia a més de destacar les seves capacitats musicals. El Marqués dirà que és un "cavallero prudente" i "músico excellente", i li dedicarà un poema a la seva mort, la "Coronación de Mosén Jorde".
De la seva obra es conserven 18 poemes que han estat suficients per a considerar-lo com a un dels autors més importants de la lírica catalana abans d'Ausiàs March. Influenciat per els grans trobadors del segle XII, els seus poemes neixen de la reflexió amorosa, però vista sempre des de l'ideal de l'amor cortesà trobadoresc. Martí de Riquer i Lola Badia, els estudiosos que més i millor s'han ocupat de la seva obra, opinen que l'èxit del poeta, tot i tenir lloc en una cort que traspua modernitat, es genera per la seva atenció als ritmes i formes clàssiques.
La llengua que utilitza és un català que està molt allunyat del que s'utilitza en prosa a l'època, perquè admet una gran quantitat de provençalismes, sobretot pel que fa a la flexió verbal i als recursos lèxics. En aquest sentit, es pot considerar com un estat intermedi entre la llengua aprovençalada de poetes com Andreu Febrer o Gilabert de Próixita i el català d'Ausiàs March. Sobre això Martí de Riquer diu: "Jordi de Sant Jordi produeix la impressió de voler escriure en català, però admetent gran nombre de provençalismes […]. Malgrat tot, la llengua poètica del nostre autor porta un vestit, o té una aparença, provençal, i encara es troba molt allunyada del català de la prosa".
Un document de l'època sembla indicar que mor el 18 de juny de 1424, sense que s'hagi pogut concretar el lloc.
MARIA DE LA TORRE VALERO
MÈTRICA
açi deixe un enllaç de mètrica que pot ser sirva d'ajuda:
http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/metrica.pdf
MARÍA DE LA TORRE VALERO
http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/metrica.pdf
MARÍA DE LA TORRE VALERO
dilluns, 11 de març del 2013
Jordi de Sant Jordi fou un poeta cortesà i militar. Va nàixer al Regne de València al principi del segle XV. Se'n desconeix la data de la mort, tot i que es presumeix que tingué lloc als voltants de 1424, atès que atorgà el seu darrer testament el 12 de juny d'aquell any.
Fill d'un esclau morisc alliberat, fou un dels lírics més considerables de la literatura catalana anterior a Ausiàs March, que en contrast a ell, formaven part de famílies prestigioses.
Tingué el càrrec palatí de cambrer reial i fruí de la protecció d'Alfons el Magnànim.
Participà en l'acció de Calvi i al setge de Bonifacio i, sempre al costat del monarca, entrà a Nàpols, on es trobava en 1423, quan fou ocupada per Francesc I Sforza, i fou fet presoner.
A la captivitat escriví el poema Presoner, on palesa les seves angoixes i el seu enyorament per la vida sumptuosa cortesana i la seva confiança en una prompta alliberació per part del rei.
PABLO SALADO BERGES
dissabte, 9 de març del 2013
Berant Metge
LO SOMNI
Lo somni va ser escrit l'any 1399, quan l'Humanisme acabava d'arribar a la Corona d'Aragó. Bernat Metge la va escriure tot just després de sortir de la presó, havent estat absolt de l'acusació a la qual ell i trenta-set consellers reials més havien estat sotmesos. Segons aquella acusació, la mort de Joan I hauria estat causada per un mal consell per part dels consellers; aquella mort tan sobtada era, des del punt de vista religiós, terrible, ja que el rei no havia rebut les atencions i les cerimònies necessàries perquè la seva ànima pogués anar al cel. Metge va escriure Lo somni com una defensa personal contra aquelles acusacions, per tal que la seva innocència quedés fora de tot dubte. Un altre objectiu de l'obra és guanyar-se el favor del nou rei i la nova reina, Martí l'Humà i Maria de Luna.
LO SOMNI
Lo somni va ser escrit l'any 1399, quan l'Humanisme acabava d'arribar a la Corona d'Aragó. Bernat Metge la va escriure tot just després de sortir de la presó, havent estat absolt de l'acusació a la qual ell i trenta-set consellers reials més havien estat sotmesos. Segons aquella acusació, la mort de Joan I hauria estat causada per un mal consell per part dels consellers; aquella mort tan sobtada era, des del punt de vista religiós, terrible, ja que el rei no havia rebut les atencions i les cerimònies necessàries perquè la seva ànima pogués anar al cel. Metge va escriure Lo somni com una defensa personal contra aquelles acusacions, per tal que la seva innocència quedés fora de tot dubte. Un altre objectiu de l'obra és guanyar-se el favor del nou rei i la nova reina, Martí l'Humà i Maria de Luna.
Bianca Nicoleta Stan
Jordi guerrer
cuida avançar
per defensar
del rei la filla
on era el drac
tal premi n'hac:
molt poc après
ell ne fou pres
e fort batut;
dins en Barut
fou escorxat
per mig serrat.
Jaume Roig (1401-1478)
LA FIRA DE SANT JORDI
A la fira de les roses
a firar-me antany aní,
el roser de què em firí
en fa enguany de tan hermoses
que n'he fet parada aquí.
Hi ha la rosa alexandrina,
la vera i la d'esbarzer,
també les de Palestina,
que floreixen sense espina
de Jericó en lo roser.
Jacint Verdaguer (1845-1902)
UNA ROSA
Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!
Maria Antònia Salvà (1869-1958)
Bianca Nicoleta Stan
Francesc Eiximenis
Lo Cristià
Lo Cristià
Lo Crestià fou una enciclopèdia impulsada per Pere el Cerimoniós i redactada per Francesc Eiximenis entre 1379 i 1392.
Inicialment havia de constar de tretze volums que continguessin "sumàriament tot el fonament del cristianisme " per estimular l'estudi de la teologia entre els laics. Avui en dia es pot considerar com a una enciclopèdia de la vida medieval. Lo Crestià és una obra universal que marca una fita important en la història de la literatura occidental: és la darrera de les grans summes teològiques medievals, i és també un dels primers grans escrits de la literatura didàctica i teològica europea que deixa el llatí en benefici d'una llengua vernacla, el català
Volums
Primer del Crestià
Escrit entre 1379 i 1381 és una introducció general a la religió cristiana que inclou una refutació de la religió musulmana i de la judaica. Dividit en quatre parts
Segon del Crestià
Escrit entre 1382 i 1383 analitza el problema de les temptacions. Dividit en dos-cents quaranta capítols.
Terç del Crestià
Escrit el 1384, està dividit en dotze tractats de diversa proporció, que apleguen mil seixanta capítols, en els quals estudia els concepte de mal i de pecat i fa una presentació molt detallada dels set pecats capitals i dels pecats de la llengua, ampliant els temes tractats en el segon volum
Dotzè del Crestià
Escrit entre 1385 i 1392 és un tractat de nou-cents set capítols, distribuïts en vuit parts en què s'estudien els principis fonamentals del govern de les ciutats i de les comunitats.
Bianca Nicoleta Stan
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis nasqué al voltant de 1330 potser a Girona. Quan era molt jove, entrà en l'orde franciscà. La seua formació començà en les escoles de l'orde franciscà a Catalunya. Després anà a les universitats més importants d'Europa: la Universitat d'Oxford i la Universitat de París. En especial li influí la Universitat d'Oxford, ja que allà els franciscans disposaren d'un important estudi. Així doncs podem considerar a diversos franciscans anglesos (i autors britànics en general) com als autors que més influïren en Eiximenis.
Bianca Nicoleta Stan
Francesc Eiximenis nasqué al voltant de 1330 potser a Girona. Quan era molt jove, entrà en l'orde franciscà. La seua formació començà en les escoles de l'orde franciscà a Catalunya. Després anà a les universitats més importants d'Europa: la Universitat d'Oxford i la Universitat de París. En especial li influí la Universitat d'Oxford, ja que allà els franciscans disposaren d'un important estudi. Així doncs podem considerar a diversos franciscans anglesos (i autors britànics en general) com als autors que més influïren en Eiximenis.
Bianca Nicoleta Stan
Jordi de Sant Jordi
OBRA
OBRA
De la seva obra, se n'han conservat 18 poemes.
El seu més bell poema, veritable joia de la lírica catalana, els Estramps, s'obre amb uns versos, solemnes i rotunds, que exposen la idea de les faccions de la dama fixades en la retina de l'amant mort i que eleven a un altíssim to poètic una creença popular.
La suau tristor és també una característica de la seva lírica, plena de comiats angoixosos i tendres, de sospirs i d'evocacions en somni, amb enyorament i melangia.
El poeta sovint recorre a expressions i recursos retòrics presos de la lírica italiana de Petrarca , que aleshores començava a difondre's entre els poetes catalans.
En Los enuigs continua la tradició del Monjo de Montaudon i de Cerverí de Girona.
No manquen de gràcia la seva Crida a les dones, pregó adreçat a les dames, i Lo canviador, poema sobre les trampes i argúcies que hom feia en els canvis de la moneda.
La seva Cançó d'opòsits constitueix la renovació d'un vell tema medieval a base de conceptes de trobadors i del Petrarca més retòric.
La seva llengua és encara un valencià en el qual són abundosos els provençalismes lèxics i de flexió, però sobre una base que sembla fonamentalment valenciana.
Bianca Nicoleta Stan
dimecres, 6 de març del 2013
La vida d'Ausiàs March
Va nàixer a Gandia l´any 1397. Quan va créixer va ser armat cavaller, i es va posar al servei del rei Alfons V el Magnànim. A partir d´aquest moment es dedicà a la vida militar i participà en guerres marítimes. Per participar en aquestes campanyes, el rei Alfons li va atorgar privilegis sobre les terres entre elles, el senyoriu de Beniarjò, Pardines i Vernissa.
Al 1425 es va retirar a les seues posessions, i esdevingué falconer reial. Des d´ aleshores es dedicà a la vida poètica. Anys més tard es casà amb Isabel Martorell, germana de l'autor de Tirant lo Blanc, Joanot Martorell. Més tard, després de la mort d'Isabel, es casà per segona vegada. Aquest cop amb Joana Escorna. Se sap que no va tindre fills legítims, però sí bords, segons el testament, en que les va tenir en compte. Va morir a Valencià l´any 1459.
Com a mostra visual i documental de la vida i l'obra d'Ausiàs March vos recomane el programa DOSSIERS, de Canal 9. Van fer un reportatge on expliquen breument (uns 30min aproximadament) la vida de l'autor i com va evolucionar la seua obra fins la seua mort. A través de dades biogràfiques, d'intervencions de filòlegs i acadèmics, i reproduccions en veu en off dels poemes més representatius del nostre gran poeta, és una xicoteta mostra de la importància que té per a la nostra literatura i la nostra cultura.
Programa DOSSIERS Cor d'acer, de carn i fusta (feu clic per reproduir-lo)
Espere que vos profite, i vos ajude a conéixer més a prop la intensa vida de l'autor.
PABLO GRANERO
Ausiàs March
Es considera a Ausiàs March el màxim representat de la poesia del Segle d'Or. Ell fou el primer poeta que es desprén de la tradició trobadoresca per tractar temes com l´amor o la mort en llengua catalana.
Així com Jordi de Sant Jordi, Pere o Jaume March anys abans ho havien intentat, però encara mostraven occitanismes en la seua poesia, March fou el primer que utilitzà el valencià íntegrament en les seues composicions. Ell considera el valencià la seua llengua, "la llengua de la veritat", l'única llengua en la qual pot expressar el seu amor, la seua angoixa sense cap problema.
A més de la llengua, es veu com trenca amb la poesia trobadoresca amb el primer vers del seu poema "lleixant a banda l'estil dels trobadors". Ausiàs trenca els cànons de l´amor cortés per tornar a refer totes les idealitzacions que es tenien sobre les dones fins aleshores.
March tracta la dona igual que a qualsevol altre ésser humà, no li fa lloançes, doncs es igual a qualsevol altre.
Reuneix tots els seus pensaments en una extensa obra plena de sinceritat, deixant de banda totes les falsedats amagades. La seua obra és plena de reflexions, sobre l´amor, la mort, Deu i les seues creences.
Ausiàs March es plantejà construir una forma expressiva propia, hi ho va aconseguir. La seua és una obra sense virtuosismes trobadorescos, tot està fet en un estil propi.
PABLO GRANERO
dimarts, 5 de març del 2013
EL PAPER DEL SEGLE D´OR EN EL CONFLICTE LINGÜÍSTIC AL PAÍS VALENCIÀ.
El fet de què l'eclosió de la literatura en llengua catalana es localitze fonamentalment al Regne de València ha estat utilitzat per uns i altres en arguments partidistes, freqüentment amb poca base científica. Per a alguns el segle d'or valencià és un suport evident al gentilici valencià com a nom de la llengua, i fins i tot per al secessionisme lingüístic, adduint que una llengua portada per colonitzadors no podia tindre el seu segle d'or tan prompte (segle i mig després de la conquesta). Per a altres, el segle d'or és una mostra de què la llengua culta, la llengua de les classes dirigents era el català portat pels repobladors, com així ho demostra el fet que els pares o avis de molts dels autors anteriors eren catalans. Haguera estat impossible que el poble pla, generalment analfabet en una societat feudal, suposant restes mossàrabs importants en els pobladors anteriors als repobladors catalans i aragonesos, haguera pogut desenvolupar una llengua culta i una literatura de tal intensitat.
El segle d'or determina un estil d'escriptura i de literatura que es coneix generalment amb el nom de "valenciana prosa". També esdevé comú el gentilici "valencià" per a designar a la llengua, i en alguns casos puntuals es fa en contraposició de "catalana". Aquesta dualitat es fa amb la intenció de aclarir que el text s'ha escrit seguint la "valenciana prosa" en referència a l'estil de la llengua culta catalana que va fixar aquesta època d'esplendor valenciana i no a la llengua medieval o a la llengua literària d'altres territoris de parla catalana que encara s'estava desoccitanant.
Finalment, és discutible considerar aquest segle d'or com a segle d'or del català, com que la llengua catalana ha gaudit d'altres dos segles de gran productivitat i qualitat literària, el segleXIX i el segleXX.
EVA NAVARRO
LES FALLES
En valencià medieval, la paraula falla servia
per anomenar les torxes que es col·locaven dalt de les torres de vigilància.
Deriva del llatí facula, torxa. Al Libre dels Fets,
es cita que les tropes del rei en Jaume portaven falles per
il·luminar-se.
Es caracteritzen fonamentalment perquè es
planten als carrers monuments o escultures, denominades falles,
fetes, tradicionalment, de fusta i cartró, malgrat que avui dia es fan
majoritàriament de poliestiré i fusta. Aquests monuments han d'estar plantats
abans del dia 15 de març de matí (nit del 14, la Plantà)
i es cremen cinc dies després, la nit del dia de Sant Josep,
a la mitjanit (nit de la cremà).
Les falles es caracteritzen també per la massiva
presència de música, en forma de bandes de música pels carrers, i de coets, en
totes les seues formes (masclets, focs d´artifici, etc.) i a tothora.
Els fallers s'engalanen amb una vestimenta
tradicional, que per a les dones és el vestit de fallera, amb delicats brodats, i
pentinats clàssics de la dona valenciana. Per als hòmens és més senzill i pot ser un brusó
i un mocador (llaurador), el vestit de gala (col·loquialment denominat panderola, pel seu color
negre) o cada dia més freqüentment amb el vestit de Saragüells.
Les festes falleres són originàries de la ciutat
de València,
però avui dia se celebren en molts pobles del la Comunitat Valenciana(per
exemple Alzira, Borriana, Gandia, etc.), i fins i tot a altres països (Argentina).
A València existeix la Junta Central Fallera, que organitza i regula
tots els festejos. Existeixen moltes categories per a la competició de
diferents premis a les falles (general, ingeni i gràcia, enllumenament, etc.) i
es planten dos tipus de falles, les normals o grans, i les infantils, en
correspondència a l'existència d'una fallera major i una fallera major infantil
per cada casal faller.
EVA
NAVARRO
Jordi de Sant Jordi
Poemes de Gilabert
Poema de Gilabert :
Lo cor e els uelles m´han lo cors mis en pena :
Lo cor e els uells m'han lo cors mis en pena
amb fina amors que s'hi és enardida,
que els uells han fait tant que mon cor entena
en amar vós, que ets de tots bés garnida;
[5] que als prims qu'ieu vi vostra gentil bellesa
fon mon cor pres d'un amorós voler,
d'on s'és amor en mé tan fort encesa,
dona, que en mor lo vostre cavaller.
[II]
Aissí em destreny fina amor e em desena,
[10] que al llit, quan dorm, mantes vets me reixida;
quan m'esbandesc, d'un esmai grieu m'estrena,
e perd l'ausir sovent quan hom me crida;
quan vuell parlar, trob ma llengua represa,
e plans e plor quan xançós vuell mover;
[15] tant ha sus mé Amor potença mesa,
dona, que en mor lo vostre cavaller.
[III]
Que el desir fort que amor coral amena
ha dins mon cor faita mortal ferida,
tant que llanguesc e no sai qui em defena,
[20] si doncs mercè no em pren de sa partida.
Mas si bé us vei en tots bos faits cortesa,
ja no m'albir mercè em vullats haver,
car d'un refús xascún jorn faits empresa,
dona, que en mor lo vostre cavaller.
Mireia serra
Lo cor e els uelles m´han lo cors mis en pena :
Lo cor e els uells m'han lo cors mis en pena
amb fina amors que s'hi és enardida,
que els uells han fait tant que mon cor entena
en amar vós, que ets de tots bés garnida;
[5] que als prims qu'ieu vi vostra gentil bellesa
fon mon cor pres d'un amorós voler,
d'on s'és amor en mé tan fort encesa,
dona, que en mor lo vostre cavaller.
[II]
Aissí em destreny fina amor e em desena,
[10] que al llit, quan dorm, mantes vets me reixida;
quan m'esbandesc, d'un esmai grieu m'estrena,
e perd l'ausir sovent quan hom me crida;
quan vuell parlar, trob ma llengua represa,
e plans e plor quan xançós vuell mover;
[15] tant ha sus mé Amor potença mesa,
dona, que en mor lo vostre cavaller.
[III]
Que el desir fort que amor coral amena
ha dins mon cor faita mortal ferida,
tant que llanguesc e no sai qui em defena,
[20] si doncs mercè no em pren de sa partida.
Mas si bé us vei en tots bos faits cortesa,
ja no m'albir mercè em vullats haver,
car d'un refús xascún jorn faits empresa,
dona, que en mor lo vostre cavaller.
Mireia serra
Jordi de Sant Jordi
Els ideïs principals que hem vist són els següents:
-épigon de els trobadors
-la seua cort va adquirir el caràcter renaixentista
- Gilabert i andreu volíen escriure en provençal , però la seua llengua era el català , en aquest cas , jordi de sant jordi era el cas completament oposat.
Resum de aquest text:
Jordi de Sant Jordi va apareixercom a épigon dels trobadors , escriu en els dos primers decennis de selge XV vaig morir en 1424 , deu anys més tard la seua cort adquireix el decisiu caràcter renaixentista.
Abundin els provençíalismes en els seues poesies , hi han dos poetes ; Gilabert de próixita i Andreu febrer que volíen escriure en provençal però la seua llengua era el català i Jordi de Sant Jord , vol el català , però la seua llengua és el provençal.
Mireis Serra
dilluns, 4 de març del 2013
~Per Saber més.
Ací us deixe el poema Lo Presoner de Jordi Sant Jordi.
Deserts d'amics, de béns e de senyor,
Deserts d'amics, de béns e de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada,
lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caitivada,
me trob del tot en mal poder sotmès,
no veig algú que de mé s'haja cura,
e soi guardats enclòs, ferrats e pres,
de què en fau grat a ma trista ventura.
Eu hai vist temps que no em plasia res,
ara em content de ço qui fai tristura,
e los grillons lleugers ara preu més
que en lo passat la bella brodadura.
Fortuna vei que ha mostrat son voler
sus mé, volent que en tal punt vengut sia;
però no em cur, pus han fait mon dever
ab tots los bons que em trob en companyia.
Car pren conhort de com sui presoner
per mon senyor, servint tant com podia,
d'armes sobrat e per major poder,
no per defaut gens de cavalleria.
E prenc conhort quan no puc conquerir
haver en res sens que treball no senta,
mas d'altra part cuid de tristor morir
com vei que el món del revers se contenta.
Tots aquests mals no em són res de sofrir
en esguard d'u qui el cor me destenta
e em fai tot jorn d'esperança partir:
com no vei res que ens avanç d'una espenta
en acunçar nostre deslliurament,
e més que vei ço que ens demana Sforça
que no sofir algú raonament,
de què llangueix ma virtut e ma força.
Per què no sai ni vei res al present
que em puixa dar en valor d'una escorça,
mes Déu tot sol, de qui prenc fundament
e de qui fiu, i·z ab qui mon cor s'esforça;
e d'altra part del bon rei liberal,
qui em socorrec per gentilesa granda,
li qui ens ha mès del tot en aquest mal,
que ell me'n traurà, car soi jus sa comanda.
Carla Sánchez Gómez.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)