dilluns, 4 de març de 2013

Resum de Jordi de Sant Jordi.

Jordi de Sant Jordi, cavaller i escriptor en valencià, nascut a València, entre 1399 i 1400 i mort al 1424 al castell de la Vall d'Uixó, fill de musulmans conversos.1Va tenir el càrrec de cambrer real i va gaudir de la protecció d'Alfons el Magnánim.Va participar en l'acció de Calvi i en el setge de Bonifacio i, sempre al costat del monarca, va entrar a Nàpols, on es trobava el 30 de maig de 1423, quan la ciutat va ser ocupada per Francesco Sforza, i va ser fet presoner. En la seva cel · la va escriure el poema Presoner (Presoner), on expressa la seva angoixa i la seva enyorança per la sumptuosa vida cortesana i la seva confiança en una breu alliberament per part del rei.El seu breu cançoner (18 composicions) és essencialment amorós i està vinculat a l'amor cortesà trobadoresc, que mantenia la seva vigència i eficàcia en els nuclis postfeudals de la Corona d'Aragó.La suau tristesa també és una característica de la seua lírica, plena de comiats angoixants i tendres, de sospirs i evocacions en somni, amb enyorança i malenconia. Sovint recorre a expressions i recursos retòrics presos de la lírica italiana de Petrarca, que en aquesta època començava a difondre en la Corona d'Aragó.El seu poema més bonic, autèntica joia de la lírica en valencià, Estramps, s'obre amb versos solemnes i rotunds, que exposen la idea de la faccions de la dama, fixades en la retina de l'amant mort i que eleven a un altíssim nivell poètic  creença popular.En Els enuigs continua la tradició de Monjo de Montaudon i de Cerverí de Girona.No li falta gràcia al seu Crida a les dones (Crida a les dones), pregó dirigit a les dames, i Lo canviador (El canviador), poema sobre les trampes i argúcies que es feien en el canvi de moneda.La seva Cançó d'opòsits (Cançó dels oposats) constitueix la renovació d'un vell tema medieval a força de conceptes de trobadors i del Petrarca més retòric.


                                                                      Carla Sánchez Gómez.

2 comentaris: