MÉTRICA EN VALENCIÀ

                       
                           MÉTRICA EN VALENCIÀ

Els versos se solen agrupar en uns conjunts que s'anomenen estrofes. En general podem fer una divisió entre els conjunts de versos amb el mateix nombre de síl·labes o de diferent nombre.

Mètrica isosil·làbica. Tots els versos tenen el mateix nombre de síl·labes.	Art menor (versos curts). Fins a 8 síl·labes	Normalment sense cesura
	Art major (v. llargs). Tenen de 9 a 12 síl·labes	Normalment amb cesura
Mètrica anisosil·làbica. Els versos tenen diferent nombre de síl·labes

Cal tenir en compte que en valencià es compta únicament fins la darrera síl·laba tònica. Així, si un vers acaba en paraula aguda comptarem fins al final, si acaba en paraula plana deixarem de comptar una síl·laba, i deixarem de comptar dues síl·labes si acaba en paraula esdrúixola. A l'hora de comptar les síl·labes cal fixar-se en la possible existència de sinalefes (unió en una sola síl·laba mètrica de la vocal final d'una paraula amb la vocal inicial de la següent: "i una dama..."), elisions (supressió, en determinats casos, de dues vocals en contacte o reducció en una sola: "la dama és" - "la damés"). Quan es tracta de vocals en contacte dintre d'una mateixa paraula pot produir-se sinèresi o dièresi: a/i/re, enlloc d'ai/re, en el primer cas; e/mo/ció, enlloc d'e/mo/ci/ó, en el segons cas.

Ademés existeixen 2 tipus de rimes, la rima consonant (A partir de la darrera vocal tònica coincideixen tots els sons de determinats versos) o asonant (A partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics)

                                                                                                                 EVA NAVARRO