divendres, 7 de desembre del 2012

Trobadors de final del segle XII.



Guillem de Berguedà (1138-1196) és el trobador del qual ens han arribat més textos. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà que es troba en els Cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions.
Es conserven 31 poesies de Guillem de Berguedà, més una d'atribució dubtosa.
Normalment en parlar de les composicions dels trobadors se solen agrupar -si es pot- en cicles de cançons de lloança a determinades dames. En el cas de Guillem de Berguedà és impossible fer-ho així, d'acord amb l'amor, sí que es pot fer, en canvi, d'acord amb l'odi.
Es considera un trobador d'estrofisme força original, imitat pels trobadors posteriors, i d'un domini important del vers.

Guillem de Cabestany (1188-1212..) (també escrit amb grafia occitana: Guilhem de Cabestanh) fou un trobador especialment famós per la seva vida, de la qual no es coneixen gaires detalls contrastables. La vida que figura en els Cançoners després de la seva mort va ser al·ludida, repetida o ampliada per Petrarca, Boccacio, Sthendal etc., encara actualment és matèria literària, per exemple, hi ha un capítol sencer -50 pàgines- a El Unicornio (1965) de Manuel Mujica Laínez, que l'amplia i refà en el context de la novel·la.



ue la vida és falsa ho prova el fet que, segons consta en documents de l'època, Saurimonda, vídua de R. de Castell-Rosselló, es tornà a casar el 1210 i que Guillem de Cabestany apareix a la Batalla de las Navas de Tolosa el 1212. A més, el rei Alfons I, que s'esmenta en les versions més llargues de la vida, era mort un any abans del casament de Saurimonda amb R. de Castell-Rosselló (1197).
D'aquest trobadors es conserven set cançons segures, una de les quals figura entre les més belles i repetides de la literatura dels trobadors: Lo dous cossire (La dolça tristesa). Aquesta cançó pot ser trobada junt a la seua traducció al català en l'article de cançons. Les altres dues cançons són d'atribució dubtosa.

Pablo del Rincón.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada