Pronoms febles II

-Procure no deixar-se l'abric.

Procure no deixar-se'l.

-Ningú vol veure's els defectes.

Ningú se'ls vol veure.

-S'ha ofés a elles.

Se'ls ha ofeses.

-Es va escapar una cosa a ell.

Se li'n va escapar una.

-No es voldràn creure allò.

No s'ho voldràn creure.

-Volia desfer-se d'aquella carta.

Volia desfer-se'n.

-No va quedar-se a dinar.

No va voler quedar-s'hi.

-No es coneix l'hivern en aquell país.

No se l'hi coneix.

-Ella vol subsciure's a la revista.

Ella s'hi vol subscriure.

-Molts s'apartaven d'aquella casa.

Molts se n'apartaven.

-No volen donar el permís a mi.

No me'l volen donar.

-Vindran a pintar-me la porta.

Vindran a pintar-me-la.

-No m'han demanat l'autorització.

No me l'han demanada.

-Jo apunte a mi quatre punts.

Jo me n'apunte quatre.

-Poseu fàcils els problemes a nosaltres.

Posa'ns-els fàcils.

-Cobra a nosaltres la factura.

Cobra'ns-la.

-Busque a nosaltres per la selva.

Ens hi busqueu.

-Tu creus saber totes les coses.

Creus saber-te-les totes.

-No hauries de riure't d'ell.

No hauries de riure-te'n.

-Posa't sucre a la llet.

Posa-te-n'hi.

-Han de respondre a la pregumta a vosaltres.

Us l'han de respondre.

-Ell hauria de pagar a vosaltres molts favors.

Ell hauria de pagar-vos-en molts. DANIEL CAZACU, MARTA SÀNCHEZ i VERÒNICA JIMÉNEZ