L'ESPILL Y LA SEUA MISSOGINIA.
El primer aspecte que s'observa
en l'Espill és la seua misogínia constant. En aquest sentit, l'obra s'ha de
contextualitzar en el debat que sobre la condició femenina existia a la
literatura en llengua vulgar des del segle XIII, amb autors que escrivien a
favor de les dones i d'altres que hi escrivien en contra. Autors com Giovanni
Boccaccio, Alain Chartier o Bernat Metge també hi van participar. La misogínia és,
doncs, un tema literari d'èxit assegurat.
A l' Espill, la misogínia és
tan exagerada que havia de provocar per força la rialla en el públic
contemporani. I aquesta és la gràcia de l'obra, que està escrita de manera que
els seus despropòsits fan riure. L'Espill és una comèdia en el sentit medieval
del terme, és a dir, una obra escrita en un llenguatge col·loquial i protagonitzada
per personatges de baix nivell que comença malament i que acaba bé. Per
escriure la seva obra, Jaume Roig manipula els materials o els textos de manera
que en canvia el sentit, algun episodi o alguna paraula, modificacions que el
públic contemporani captava i celebrava com una mostra d'habilitat.
NACHO FRESNO CARBÓ.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada