Ffantasiant, Amor a mi descobre
los grans secrets c·als pus suptils amaga,
e mon jorn clar als hòmens és nit fosqua,
e visch de ço que persones no tasten.
Tant en Amor l'esperit meu contempla,
que par del tot fora del cors s'aparte,
car mos desigs no són trobats en home,
sinó en tal que la carn punt no·l torbe.
(Ausiàs March, poema XVIII)
L'any 2009 es compleix el 550 aniversari de la mort del cavaller valencià Ausiàs March (1400-1459). Es tracta del poeta més emblemàtic de les lletres catalanovalencianes medievals, tant per la singularitat del seu cançoner, com per la notable influència que ha exercit sobre poetes posteriors i l'enorme difusió internacional que ha assolit a través d'un munt ingent de traduccions. El corpus poètic d'Ausiàs, que supera la tradició trobadoresca de la qual parteix, vehicula un discurs de forta càrrega moral el nucli del qual gira al voltant de l'experiència amorosa, de les contradiccions irresolubles d'aquesta i dels patiments que se'n deriven per al jo poètic.
Bàrbara Gramage
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada