Poema de Ausiàs March

    1      Mon bon senyor, puix que parlar en prosa
    2      no·m val ab vos per haver un falco,
    3      en rims ho dich, sens por que·m digau no;
    4      hoch sera·l test, mas dubte·m de la glosa.
    5      Mas, com sera que·l costum vostre·s mut,
    6      puix fes començ en vos naturalment,
    7      e vos apres lo complis moralment,
    8      perfeccionant sa noble abitut?

    9      Tots los delits del cors he ja perdut,
    10     e no atench los propis d’esperit,
    11     e no sent molt de l’animal delit:
    12     se, mas no sent, dels de moral virtut.
    13     Tot mon delit resta sol en caçar;
    14     per que us suplich, dels homens vos millor,
    15     que d’un grifaut me siau donador,
    16     tal que a vos escayga lo donar.

    17     Si per ma sort no puch tant acabar,
    18     complaure vull a ma complexio
    19     e fer me tort que·m luny tant de raho
    20     que foll’amor yo torne praticar.
    21     Mas no vull ser ocios animal,
    22     no vulla Deu qu’estiga fret o moll;
    23     mes am anar en part hon rompa·l coll
    24     qu’estar segur menys de fer be o mal.

    25     Amor me fon tostemps descominal
    26     per yo amar per bon desig e bell;
    27     dona del mon no vol cor ni cervell:
    28     hon sera, hon, la que no·s troba tal?
    29     Deça lo Far yo no la trobare:
    30     en Napols es, si be sera cercat;
    31     d’un sant mereix proposit revocat,
    32     e d’un gran rey sa cativada fe.

    33     Aquesta es l’exemple de tot be.
    34     Qui sera, donchs, que la puga stimar?
    35     E rey valent se jaqueix rahonar,
    36     mas dona tal en maravella ve.
    37     Un fenix hom dona semblant requer,
    38     e Deu permet que Amor aquests juny,
    39     e mostra·s clar portant aquell de luny
    40     per fer unir dos cors en un voler.

    41     O, quant son pochs qui d’Amor han saber!
    42     E quasi tots d’aquell han sentiment
    43     d’un gros desig que han naturalment
    44     los animals qui fan menys saber fer.
    45     Mas, qui sabra d’est’amor discernir
    46     com te units contraris apetits,
    47     en lo finit volent los infinits,
    48     ço que no pot natura consentir?

    49     La carn vol carn —no s’i pot contradir—;
    50     son apetit en l’om pren molta part:
    51     si no ’s unit ab l’arma, tost es fart;
    52     d’ells dos units sent hom un terç exir.
    53     Aquell qui sent d’esperit pur’amor,
    54     per angel pot anar entre les gents;
    55     qui d’arma y cos junts ateny sentiments,
    56     com perfet hom sent tota la sabor.

    57     No sent delit ans de haver dolor
    58     qui totalment ama de part del cos;
    59     hom famolent no esta en repos:
    60     menjant pert fam, e prop de fart, tristor;
    61     si pass’avant, mes que del mester ha,
    62     en fastig ve perque y recau exces,
    63     de semblant cas l’amador no ’s deffes:
    64     entre desig e fastig son be va.

    65     D’amor honest hom no carregara
    66     tant, que d’aquest senta l’extrem d’exces:
    67     massa o poch contrari no li es,
    68     dolros desig, fastig ne zel tendra.
    69     Tot lo reves porta lo cos, amant:
    70     fastig reb tost e gran desig li nou;
    71     l’amor qu’ensemps met cos e arma ’n jou,
    72     hix d’un poder de tots participant.

    73     Si per grosser so vist, escur parlant,
    74     o per sentir d’amor algun secret,
    75     per demostrar com ne per que u he fet,
    76     si m’es manat, yo passare nadant.

    77     Dona que vos haveu sovint danant
    78     satisfaent vostres senys e raho,
    79     yo la supplich que us suplich del falco,
    80     e si u fara, ja·m veig ab ell caçant.

                                                                                                       (Cristina López)