A l'any 1700 Carles II va morir sense descendència, pel que va tindre lloc una guerra entre els Austries, Carles d'Austria, i els Borbons, Felip d'Anjou.
A la guerra, els maulets fóren els que defensaren a Carles d'Austria, que eres artesans i camperols, es a dir, el poble plà. Els botiflers, els nobles i membres de la cort, recolçaren a Felip de Borbó.
Una vez començada la guerra, a Almansa hi hagué un xoc dels dos exercits i ahí es va donar la Batalla d'Almansa, on es movilitzaren mils d´homes i va començar el 25 d'abril de 1707.
Cada soldat anava armat d'espasa, fusell i balloneta.
Els Austries eren menors numéricament, però a pesar d'aixó, quan va començar la batalla, pareixia que guanyaven, perque habien avançat molt en les files dels Borbons, però aquestos, canviaren d'estratégia, canviant a soldats de posició i al final guanyaren per la qualitat de la seua tècnica, per la bona organització i per la superioritat numérica. Després de guanyar, Felip V de Borbó va manar l'ncendi de la ciutat d'Almansa, i el regne de València quedava a merced de les tropes franco-espanyoles.
Després de la batalla d'Almansa, València es va castellanitzant pel poder dels franco-espanyols. Aquest fet es va aumentar quan el juny d'aquell any, Felip V aprobà el Decret de Nova Planta , on anul·là els furs de València i es prohibí la parla del valencià.
Com a conseqüència, la Corona d'Aragó desaparegué, es prohibí el color groc per ser símbol dels austríacs i el castellà es va extendre per tota València, restant moltísima importància al valencià.
GRUP: Priscila, Yao, Raquel, Cristina i Amaia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada