La diglòssia

La diglòssia és una situació que es dóna quan, en una societat donada, hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada. El llenguatge de prestigi alt tendeix a ser el més formalitzat, i les seves formes i vocabulari sovint interfereixen el vernacle, tanmateix sovint en una forma canviada.

El cas del català

El català és a la catalanofonia en una situació de diglòssia externa; no només perquè les altres llengües (castellà, francès, italià) són els idiomes usats, en gran mesura, pels organismes oficials corresponents; també es dóna el cas que la immigració, al menys en el cas del castellà, ha estat tan forta en el segle XX, que ha fet que es pugui parlar d'un cas de diglòssia, produïda per l'augment relatiu de parlants del castellà. També s'ha d'esmentar el fet que tant el Govern espanyol com el francès durant molts d'anys han deixat de banda l'escolarització en català per les seves respectives llengües. En el cas de l'Alguer el català és en greu perill, la qual cosa ha estat reconeguda per la UNESCO, malgrat això es podria dir que el català és en perill a tot arreu per la pressió de les llengües oficials dels diferents estats.

Ester Mbomio