1r BATXILLERAT HUMANÍSTIC

 LA SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL. 


EL SUBJECTE
El subjecte pot ser substituït pel pronom feble en, però només en determinades circumstàncies:
Amb els verbs ergatius, que són verbs intransitius el subjecte dels quals s’assembla molt al complement directe. Aquest subjecte pot aparèixer sense determinant, i en aquest cas ha d’anar darrere el verb i no pot ser el·líptic:
Han comparegut alguns.
* Alguns han comparegut. [incorrecte]
* Han comparegut. [incorrecte]
N’han comparegut.

En oracions com aquestes, si volem anteposar el subjecte al verb, haurà d’anar precedit de la preposició de i haurà de ser representat també pel pronom en:
D´alguns, n’han comparegut.

La substitució pel pronom en només és possible quan el subjecte no du cap determinant o quan va determinat per un numeral, un quantitatiu o un indefinit (els anomenats quantificadors):
Arriben avions. N’arriben.
Arriben tres avions. N’arriben tres.
Arriben pocs avions. N’arriben pocs.
Arriba algun avió. N’arriba algun.

En les construccions de passiva reflexiva, els subjectes poden tenir característiques molt semblants:
Se celebra una festa religiosa. Se'n celebra una.
Es cremen molts boscos. Se'n cremen molts.

COMPLEMENT DIRECTE
Si el complement directe (CD) és de primera o de segona persona, serà substituït pels pronoms me, nos, te, vos:
El professor sempre em mira.
Estic segur que ens estima.
Que t’he saludat avui?
No vull enganyar-vos.

En els altres casos:
1. Si el CD és un nom propi o és determinat per un article, un demostratiu o un possessiu, serà substituït pels pronoms lo, la, los, les:
Envieu el paquet. Envieu-lo.
Mira l’Andreu! Mira’l!.
Dibuixaré aquesta fulla. La dibuixaré.
Compra els llibres. Els compra.
Netejarem les seves habitacions. Les netejarem.

2. Si el CD és reflexiu (és a dir, coincideix amb el subjecte) o recíproc, serà representat pel pronom se, sense diferenciació de gènere ni de nombre:
Es pentina.
No s’han reconegut a la fotografia.
S’odien mútuament.

3. Si el CD té un caràcter neutre (pronoms això o allò o tota una oració), el substitut serà el pronom ho:
Dibuixaré això. Ho dibuixaré.
Va dir que tenia mal de cap. Va dir-ho. / Ho va dir.

4. Si el CD no va determinat o va determinat per un numeral, un quantitatiu o un indefinit, serà substituït pel pronom en (el numeral, quantitatiu o indefinit no queden substituïts pel pronom):
Compraré pebres vermells. En compraré.
N’Àngela ha dibuixat dues fulles. N’Àngela n’ha dibuixades dues.
Avui hi ha hagut poc moviment. Avui n’hi ha hagut poc.
No tenia cap moneda. No en tenia cap.

Atenció!: quan el CD ha estat substituït pel pronom en haurà d’anar precedit de la preposició de:
En compraré, de pebres.
De moviment, avui n’hi ha hagut poc.

Atenció!: quan el CD és un dels pronoms febles lo, la, los, les, en, i el verb és una forma composta amb el verb haver, és recomanable que el participi concordi en gènere i nombre amb el CD:
No n’hem feta, de confitura, enguany.

EL COMPLEMENT INDIRECTE
1. El CI de primera o de segona persona se substitueix, com el complement directe, amb els pronoms me, nos, te, vos:
M’ha regalat un disc d’Els Pets.
Volia regalar-nos un cirerer.
Demà et tornaré el cotxe.
Us ha agradat la pel·lícula?

2. El CI de tercera persona reflexiu o recíproc se substitueix, com el complement directe, amb el pronom se:
Es renta la cara amb aigua i sabó.
S’envien missatges l’un a l’altre amb el telèfon mòbil.

3. En els altres casos, el CI de tercera persona se substitueix amb els pronoms li, los (amb distinció de nombre però no de gènere):
Regalaré el disc a l’Aina. Li regalaré el disc.
Diu mentides als seus pares. Els diu mentides
No vol telefonar a les amigues. No els vol telefonar.

Atenció!: el CI de tercera persona singular pronominalitza hi en lloc de li quan es combina amb els pronoms lo, la, los, les (CD):
El regalaré a l’Aina. L'hi regalaré.
Les durà al mestre. Les hi durà.

EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
1. Quan el CRV va regit per la preposició de, se substitueix amb el pronom en:
Parlem d’art i d’artistes. Parlem-ne.
No m’he oblidat de vosaltres. No me n’he oblidat.

2. Quan va regit per una altra preposició, se substitueix amb el pronom hi:
Vols contribuir a estalviar aigua? Sí, hi vull contribuir.
Penses en l’oncle Miquel alguna vegada? No hi penso mai.

EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL
1. Quan el CC és de lloc i va regit per la preposició de, se substitueix amb el pronom en:
Tornava de casa seva tranquil·lament. En tornava tranquil·lament.

2. En els altres casos, el CC se substitueix amb el pronom hi:
Ha contestat d’una manera molt agressiva. Hi ha contestat.
Mai no riu així. Mai no hi riu.
Ell no entrarà en aquest local. Ell no hi entrarà.
Vaig rompre la closca amb una pedra. Hi vaig rompre la closca.
Sempre és darrera el taulell. Sempre hi és.

3. Hi ha CC que no poden ser substituïts per pronoms febles:
He vist en Jordi avui mateix.
Quan era jove treballava de sol a sol.

L’ATRIBUT
1. L’atribut dels verbs ser, semblar i parèixer es pot substituir amb el pronom ho:
També és periodista? No, no ho és.
Ets feliç de veritat o només ho sembles?

Si l’atribut del verb ser és un sintagma nominal determinat amb un article, un demostratiu o un possessiu, sembla recomanable substituir-lo amb els pronoms lo, la, los, les:
És el teu germà? No, no l’és. / (No, no ho és.)

2. L’atribut del verb estar es pot substituir amb el pronom ho o amb el pronom hi:
Abans estava content però ara ja no ho estic.
Abans estava content però ara ja no hi estic.

3. Els altres atributs, si els hi considerem, s’han de substituir amb el pronom hi:
En Gori ha tornat vermell.
En Gori hi ha tornat.

EL COMPLEMENT PREDICATIU
El complement predicatiu es pot substituir amb el pronom hi:
Ha entrat a l’hospital ben tranquil. Hi ha entrat a l’hospital.
Els veïns llogaren la casa moblada. Els veïns hi llogaren la casa.
Et sents estafada? No, no m'hi sento.

EL COMPLEMENT DEL NOM (CN) I EL COMPLEMENT DE L’ADJECTIU (CADJ)
Aquests complements es poden substituir en alguns casos amb el pronom en:
Cercava el significat de l’existència [CN]. En cercava el significat.
No tinc ganes d’anar al cinema [CN]. No en tinc ganes.
La casa era plena de flors [CADJ]. La casa n’era plena.
[Els complements del nom i de l’adjectiu que admeten substitució pronominal són generalment complements del nucli d’un complement directe, d’un atribut o d’un complement predicatiu.]

PRONOMS QUE NO FAN LA FUNCIÓ DE SUBSTITUTS
I) S’anomenen verbs pronominals aquells que es conjuguen amb un pronom feble que coincideix amb la persona del subjecte i que no fa la funció de complement:
jo em cansava
tu et cansaves
ell es cansava
nosaltres ens cansàvem
vosaltres us cansàveu
ells es cansaven
Atenció!: aquestes construccions no s’han de confondre amb les reflexives, en les quals el pronom sí que fa una funció sintàctica:
Jo em [CD] rentava. En Tomàs es [CI] renta la cara.

Verbs que només s’usen com a pronominals:
abstenir-se, acarnissar-se, adir-se, adonar-se, captenir-se, cruspir-se, empassar-se, empatollar-se, entossudir-se, penedir-se, rebel·lar-se...

Verbs que poden usar-se com a pronominals:
creure(‘s), equivocar(-se), estar(-se), evaporar(-se), fondre(‘s), morir(-se), oblidar(-se), pensar(-se), recordar(-se), riure(‘s)...
Exemple: La neu es fon. (El sol fon la neu.)

Verbs que es conjuguen o poden conjugar-se amb dos pronoms:
anar(-se’n), sortir(-se’n), tornar(se’n)...

Jo me’n vaig. (Vaig a escola.)
No se n’ha sortit. (No surtis d’aquí.)
Torna-te’n a casa. (Quan tornes?)

Verbs que es conjuguen o poden conjugar-se amb el pronom hi:
haver-hi, veure(-hi), sentir(-hi)...
Cada any hi ha més cotxes.
En aquell moment no hi veia ni hi sentia. (No veia la carretera ni sentia els meus crits.)


II) En les construccions de passiva reflexiva i en algunes construccions impersonals el pronom se tampoc no funciona com a substitut:
S’han dit moltes mentides.
En aquell barri es vivia molt bé. 




Bàrbara Gramage i Rebeca Mellado