Què és l'escolàstoca?
És la pràctica de reflexionar sobre Déu y la natura a partir d'uns principis racionals adoptats dels textos d'Arestòtil. En general, els textos tenen un caracter instructiu.
L'escolàstica va ser el corrent teologicofilosòfica dominant del pensament medieval, després de la patrística de l'Antiguitat tardana, i es va basar en la coordinació entre fe i raó, que en qualsevol cas sempre suposava una clara subordinació de la raó a la fe.
Dòmino en les escoles catedralícies i en els estudis generals que van donar lloc a les universitats medievals europees, en especial entre mitjan del segle XI i mitjan del XV. La seua formació va ser, no obstant això, heterogènia, ja que va acollir en el seu si corrent filosòfiques no sols grecollatines, sinó també àrabs i judaiques. Açò va causar en este moviment una fonamental preocupació per consolidar i crear grans sistemes sense contradicció interna que assimilaren tota la tradició filosòfica antiga. D'altra banda, s'ha assenyalat en l'escolàstica una excessiva dependència de l'argument d'autoritat i l'abandó de les ciències i l'empirisme.
Marta, Verónica i Diana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada