Francesc Eiximenis

Nascut al si d’una família benestant, Francesc Eiximenis va ingressar de ben jove a l’orde dels franciscans de Girona, la seva ciutat natal, i va completar els estudis de Teologia a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc i a la presigiosa facultat britànica d’Oxford. Aquest gironí va poder estudiar a l’estranger gràcies al mecenatge de la família reial. Eiximenis no va desaprofitar el temps i, com que era un home inquiet i curiós, durant els anys d’aprenentatge va viatjar per diferents ciutats europees. Va visitar Avinyó, va recórrer Itàlia, passant per Roma i Florència, i va recalar a la ciutat alemanya de Colònia.

 

 El 1352 va tornar a Barcelona per dedicar-se, principalment, a l’ensenyament i a l’escriptura tant en llatí com en català. Amb el temps es va guanyar un gran prestigi intel·lectual i, el 1383, l’Ajuntament de València el va reclamar com a conseller i assessor polític. El 1391 fou un any molt difícil per a la ciutat i regne de València, ja que hi hagué molts problemes socials. Llavors organitzà Eiximenis una mena d'exèrcit de pregàries en alguns monestirs i convents al voltant de València. En 1392 rebé l'encàrreg, junt amb altres persones, de revisar els llibres jueus que foren furtats durant el Pogrom de 1391. Al final de 1397 fou membre d'una comissió que devia assessorar el rei Martí I sobre el Cisma d'Occident. En 1397 i 1398 prengué part en la preparació de dos croades valenciano-mallorquines contra la pirateria dels musulmans del Nord d'Àfrica. En 1399 fou Eiximenis també president d'una comissió que pretenia la unificació de totes les escoles de València. El Consell (òrgan de govern de València) ho rebutjà això en 1400, però hom pot afirmar que aquest intent fou un clar precedent de la Universitat de València, que fou fundada oficialment en 1499. Els darrers anys d'Eiximenis a València (1404–1408) foren dedicats a la fundació i dotació del convent franciscà de Sant Esperit (a Gilet, prop de Sagunt). Aquest convent fou fundat per la reina Maria de Luna. Va treballar a València fins al 1408 i va ser en aquesta època quan va escriure la majoria de les seves grans obres. Aquell any, el papa Benet XIII el va nomenar bisbe de la ciutat d’Elna, al Rosselló, i li va atorgar el títol honorífic de Patriarca de Jerusalem. No obstant això, mai va poder exercir el càrrec pel qual l’havien designat. Va morir, a Perpinyà, durant el viatge cap al nou destí. 

Eiximenis perseguia, amb la seva obra, l’educació dels contemporanis, fossin clergues o laics. L’escriptor gironí va fer una important tasca de resum i de compilació de diferents textos de la tradició escolàstica. Va ser un gran divulgador cristià i les seves obres van tenir una difusió notable gràcies a les traduccions que se’n van fer a diferents llengües com ara el castellà o el francès. A més, la seva prosa té una gran qualitat, perquè és amena, precisa i clara. L’autor utilitzava en narrativa molts exemples o escenes extretes de la vida real i quotidiana, per explicar, amb un llenguatge popular i senzill, els conceptes teològics que volia transmetre als lectors. L’objectiu era arribar a un públic lector força ampli.

Eximenis va escriure sobretot en català, la llengua del poble, i en llatí, que en aquella època era considerat l’idioma de la cultura. En català destaca ‘Lo Crestià’, una mena d’enciclopèdia que volia fomentar l’estudi de la teologia i el cristianisme entre la societat laica. L’autor va utilitzar al llarg de la seva carrera literària moltes idees o conceptes provinents d’aquesta obra. Al ‘Regiment de la cosa pública’ (1383), va repassar les principals lleis i consells legals que havien de seguir els funcionaris dels ajuntaments i els homes de lleis en les relacions amb les institucions públiques.

El ‘Llibre dels àngels’ (1392) és la seva obra més coneguda, amb la qual l’escriptor gironí perseguia donar a conèixer millor el culte als àngels i, per què no, posar-los de moda en la societat medieval. L’obra va ser un èxit i va creuar les fronteres. Si el repte era que els contemporanis coneguessin els àngels, ho va aconseguir, fins i tot, entre la ciutadania de França, Espanya i Bèlgica, ja que l’obra va ser traduïda al francès, al llatí, al castellà i al flamenc. Més tard, arribaria el ‘Llibre de les dones’ (1396), en què el franciscà proposava una sèrie de normes adreçades a les dones del seu temps, segons la condició de donzelles, casades o vídues. Va escriure també un catecisme dedicat especialment a les dones on deixava clara quina era la seva visió dels pilars del cristianisme, com ara la moral, la fe i l’ètica. El 1406, Maria de Luna, la muller de Martí I, li va sol·licitar que escrivís ‘Scala Dei o Tractat de Contemplació’, un resum del ‘Llibre de les dones’ amb l’afegitó d’una sèrie d’oracions devotes.

Una altra obra destacable és ‘Vita Christi’ (c. 1403), una biografia de Jesús de Natzaret que Eiximenis volia escriure en principi en llatí però que finalment va fer en català. En aquest llibre, potser pel canvi d’idioma, s’entremesclen les qüestions teològiques complexes amb discussions populars en les quals el llenguatge emprat és senzill.

L’obra que va escriure en llatí s’adreçava sobretot al món universitari i al clergat. ‘Ars praedicandi populo’ (c. 1383), ‘Summa Theologica’ (del qual resta un breu fragment), ‘Pastorale’ (1398), el ‘Psalterium alias laudatorium’ (1404) o l’‘Expositio in Psalmos Poenitentiales’ o el ‘Liber Pastoralis’, que no tenen una data consensuada de publicació, són les obres més destacables.

L’obra de Francesc Eiximenis és clau per entendre la literatura, la cultura i la societat catalanes del segle XIV i principi del XV. A través dels seus llibres descobrim com la lectura i cultura es van començar a difondre entre les classes mitjanes urbanes de l’època, com ara els funcionaris, els artesans i els comerciants. Amb la lectura d’obres com el ‘Llibre de les dones’ es pot arribar a conèixer com eren les dones al segle XIV, quin paper jugaven segons la condició social o civil i els coneixements als quals tenien accés. 

L’escriptor també va jugar un paper cabdal a l’hora de difondre la llengua catalana, ja que els seus llibres empraren aquesta llengua, en detriment del llatí, per explicar conceptes teològics i religiosos al ‘gran públic’. 

De fet, Eiximenis va fer un important esforç per arribar a un ampli públic lector. Cavallers, integrants d’ordes religiosos, nobles i fins i tot monarques en van ser lectors fidels. Així doncs, Eiximenis va ser un autor conegut entre les classes urbanes però també en els cercles propers al poder dels ajuntaments i de les corts reials. 

Videos sobre el ''Llibre dels àngels''

Grup: Ginés, Ivana, Sergio Peris i Jose Manuel Mormeneo