Vicent
Ferrer (València,
1350
–
Gwened,
Bretanya,
1419)
va ser un dominic
valencià que
recorregué mitja Europa
predicant
la seua moral i visió del cristianisme.
D'elevada formació intel·lectual, influí marcadament a la cort del
Papa Benet
XIII d'Avinyó
i
en l'elecció de la dinastia castellana
delsTrastàmara
per
regnar a la Corona
d'Aragó.
És venerat com a sant
per
diverses confessions cristianes.
De
noble família valenciana, va estudiar filosofia i
als disset anys va ingressar a l'Orde
de Sant Domènec.
Va continuar els estudis superiors als convents dominics
de Barcelona, Lleida (1369-1372),
on tingué com a mestre Tomàs
Carnicer i Tolosa
de Llenguadoc.
Des del 1385, va ensenyar teologia als estudis de València.
El 1379 va
conéixer el llegat pontifici a la cort de Pere
el Cerimoniós,
el cardenal Pedro
Martínez de Luna;
arran d'aquest fet va convertir-se en partidari del papa
d'Avinyó Climent
VII,
enfrontat a Urbà
VI.
El 1394,
Pere de Luna va ésser elegit papa pels cardenals avinyonesos amb el
nom deBenet
XIII,
i aquest nomenà Vicent el seu confessor personal i conseller, a més
de penitenciari apostòlic; Vicent, però, refusà el nomenament de
cardenal, per humilitat.
El
setembre del 1398,
durant el setge amb què Carles
VI de França,
que no reconeixia el papa Benet, va sotmetre Avinyó, Vicent Ferrer
va caure malalt. Una llegenda diu que va ésser guarit miraculosament
per Crist i els sants Francesc i Domènec i que aquests el van enviar
a predicar pel món, per fer que els pecadors es convertissin, ja que
la fi del món era propera. Guarit, demanà el permís per deixar la
cort papal i li fou concedit, amb el títol de llegat a
later.
Així, passà la resta de la seva vida com a predicador arreu
d'Europa, sobretot als regnes hispànics. Gràcies a la seva
capacitat oratòria, el to apocalíptic dels sermons i la seva fama
de taumaturg, va obtenir nombroses conversions, tant de cristians com
de jueus i musulmans.
Va
voler acabar amb el cisma
d'Occident,
intentant una concòrdia entre Benet XIII i Gregori
XII i,
en no assolir-ho, demanant a Benet que renunciés al papat. Com que
aquest s'hi negà, Vicent treballà perquè les corones de Castella i
Aragó no li donessin suport. Així, en 1412, al Compromís
de Casp que
havia de solucionar la qüestió successòria a la Corona
d'Aragó,
Vicent va acabar donant suport al candidat Ferran
I d'Aragó perquè
propugnava la fi del cisma i donava suport a Martí
V enfront
de Benet XIII.
I ací tenim el mateix video que ens va posar Merce a clase, disfruteu-lo.
Lamberto, Dani A, Dani D, Alvaro, Ian
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada