Roger de Flor i els Almogàvers.

Els almogàvers van ser unes tropes de xoc de la Corona d'Aragó formades per infanteria lleugera, actius a la Mediterrània entre els segles XIII i XIV, encara que es comença a tenir notícies d'ells ja des de principis del segle XIII.

Us deixem la història dels almogàvers resumida i explicada per Arturo Perez Reverte amb aquesta forma tan peculiar d'explicar les coses:
"Fa set-cents anys justos, a més de salvar l'imperi bizantí de l'avanç turc, els almogàvers van arrasar Grècia. Va ser un episodi només comparable a la conquesta d'Amèrica per bandes d'aventurers sense res a perdre llevat la pell-que es cotitzava a la baixa- i amb tot per guanyar si sortien vius. Però en aquesta Espanya on els llibres escolars no els determina la memòria, sinó el pessebre on trinca tant pocavergonya perifèric i central, aquestes històries han estat eliminades, o manipulades en benefici dels golfs que organitzen el negoci en terminis de quatre anys: els que van d'una urna a una altra. La resta importa un rave. Dels almogàvers, com de la resta, no se'n recorda gairebé ningú. Eren políticament incorrectes. matinant al segle XIV, l'emperador de Bizanci va demanar ajuda per frenar l'avanç dels turcs, i la corona d'Aragó va enviar les seves temibles Companyies Catalanes. Ho va fer per llevar de sobre. Estaven integrades per almogàvers: mercenaris endurits en les guerres de la Reconquesta i al sud d'Itàlia. Els seus oficials , de majoria catalana, eren també aragonesos, navarresos, valencians i mallorquins. Quant a la tropa, el nucli principal procedia de les muntanyes d'Aragó i Catalunya, però les relacions esmenten cognoms de Granada, Navarra, Astúries i Galícia. Feroces i ràpids , armats amb equip lleuger, combatien a peu en ordre obert, amb extrema crueltat, i entraven en combat sota la senyera quatribarrada d'Aragó. Els seus crits de guerra eren Aragó, Aragó, i el terrible, llegendari, Desperta, ferro. La història és llarga, tremenda, difícil de resumir. Sis 1500 almogàvers acabats de desembarcar a Grècia van destrossar a forces turques molt superiors, matant a la primera batalla a tretze mil enemics, sense deixar amb vida-eren temps aliens al tarannà, al bon rotllet i al diàleg entre civilitzacions a cap home major de deu anys. A la segona volta, de vint mil turcs només van escapar 1500. I, després escaramusses menors, en una tercera escabetxada els almogàvers es van raspallar a divuit mil més. Eren letals com dalles. A més, entre batalla i batalla-espanyols al capdavall-passaven l'estona apunyalant entre si per disputes internes, o despatxant a tercers en pla xulet, com els tres mil genovesos als que per un treu-me allà aquestes palles apunyalar a Constantinoble, durant una espècie de botellón que va acabar com el rosari de l'aurora. A aquestes altures, és clar, l'emperador Andrònic II es preguntava, amb els ous per corbata, si havia fet bé contractant semblants bèsties. Així que el seu fill Miguel va convidar a sopar a Roger de Flor, que era el cap, i als postres va fer que mercenaris alans els matessin a ell ia un centenar llarg de oficials. Va ser el 4 abril 1305. Després d'allò els grecs van creure que la tropa almogàver, sense caps, demanaria caserna. Però això era desconèixer el personal. Quan va aparèixer l'immens exèrcit bizantí per sotmetre'ls, aquells escorxadors van sentir missa i combregar. Després van cridar: Desperta ferro, Aragó, Aragó, i es van llançar contra l'enemic, passant per la pedra a 26.000 bizantins en un obrir i no res. Ho explica Ramon Muntaner, que va estar allà: no s'alçava mà per ferir que no donés en carn. No va quedar només en això. Assabentats els almogàvers que nou mil mercenaris alans-els que amanir a Roger de Flor - tornaven a la seva terra llicenciats i amb família, els van sortir al pas, van fer picada a vuit mil set-cents i es van quedar amb les seves dones. Després, durant una llarga temporada i tot i estar envoltats d'enemics, es van passejar per Grècia saquejant i arrasant, per la patilla, quan se'ls va posar per davant. Va ser la famosa venjança catalana. I quan no va quedar res per robar o cremar, van fundar els ducats d'Atenes i Neopàtria: estats catalano-aragonesos lleials al rei d'Aragó, que van aguantar durant tres generacions fins que amb el temps, el sedentarisme i el confort, es van anar amariconando-fill cavaller, nét captaire-i van quedar engolits, com la resta de Grècia, per la creixent marea turca que havia de culminar amb la caiguda de Constantinoble. I aquesta, conte contat, és la història dels almogàvers. admetin que és una bona història. Viu Déu. "

Rutger Blume, més conegut com Roger de Flor Va néixer a Brindisi en 1266, i va morir a Adrianòpolis, Imperi Bizantí al 1305. Va ser un cavaller i aventurer d'origen italo-alemany, que va arribar a convertir-se en comandant dels almogàvers. Arruïnada la seva família, la seva mare el va confiar a un cavaller de l'orde del Temple, en la qual acabaria professant com a "germà sergent", al comandament d'un vaixell anomenat "Falcó".Va participar en l'última croada a terra santa, on es va distingir en la defensa de Sant Joan d'Acre (1291). No obstant això, els templers el van acusar d'haver-se apropiat de tresors de l'ordre en la confusió en què es va desenvolupar el desallotjament de la ciutat, pel que va ser expulsat de l'ordre. Aprofitant la seva experiència militar, es va fer mercenari al servei del rei Frederic II de Sicília (fill de Pere III el Gran d'Aragó). Federico li va posar al comandament de les companyies d'almogàvers, mercenaris aragonesos i catalans que havien estat emprats per la Corona d'Aragó en la conquesta de València i Mallorca i que havien servit perquè la Corona d'Aragó consolidés el seu domini de Sicília enfront de les pretensions de la Casa d'Anjou. 
Grup de Paula, Vicky, Virginia, MªJose i Rebeca