RAÓ PER LA QUE APAREIX LA DENOMINACIÓ DE LLENGUA CASTELLANA:

- Pel reflex d'una afirmació de la consiència de la ciutadanía valenciana en una època en que contrasta l'hegemonía del Regne de València amb els problemes socials i económics de la resta del domini lingüístic ( es va produïr un desmenbrament de la Corona Cataloaragonesa, produïnt una fragmentació dialectal).

                                                                         MAR SOBRINO CARBÓ

CONCIÈNCIA DIPLOMÁTICA: PROTESTES LINGÜÍSTIQUES:

- Amb el procés de castellanització, es reflexiona sobre la llengua i hi apareixen estudis per depurar l'idioma, buscant prestigi per a la llengua u cosolidant la conciència de correlació ideomática. Les propostes apareixen per la preocupació d'establir una mena de model de referència, evitant els dialectes.

                                                                 MAR SOBRINO CARBÓ,

DIFERÈNCIA ENTRE LLIBRE DE CAVALLERÍES I NOVELA CAVALLERESCA:

- Als llibres de cavalleríes la temática combina les aventures militans, les relaccions amoroses i la religiositat. Hi ha elememts meravellosos, com els espais, i els personatges tenen capacitats i qualitats inversemblants, sobrehumanes. Solíen estar escrites en vers.

- Ales novel-les cavalleresques no hi ha presència d'elements meravellosos i els personatges tenen característiques humanes. Els espais són coneguts i localitzables. Els cavallers actuen amb les seues habilitats barallant-se amb enemics que prodríen ser reals, i tenen una psicología complexa.

                                                                          MAR SOBRINO CARBÓ

G) Forma el Condicional simple d'indicatiu dels verbs:

                 Riure           Viure           Rebre           Valer           Patir

1. S           Riuria           Viuria            Rebria          Valdria           Patiria

2. S          Riuries         Viuries          Rebries          Valdries         Patiries

3. S           Riuria           Viuria           Rebria           Valdria           Patiria

1. P            Riuriem        Viuriem        Rebriem         Valdriem        Patiriem

2. P           Riurieu         Viurieu         Rebrieu          Valdrieu         Patirieu

3. P           Riurien         Viurien         Rebrien          Valdrien         Patirien

CRISTINA ROMERA BALLESTER.

Barbarisme

Un barbarisme, és una expressió, paraula o construcció que no es considera assimilada a la llengua pròpia;es considera un empobriment de la llengua a què s'importa.

El terme ve de bàrbar (en el sentit etimològic d'estranger) i té una connotació negativa. Per això els estudiosos han proposat el terme interferència lingüística com a substitut, tot i que la interferència es pot referir a tots els nivells de la llengua, és a dir, fonètica, morfosintaxi o lèxic, mentre que el barbarisme acostuma a estar centrat només en el lèxic.

El barbarisme es produeix quan un parlant usa incorrectament una expressió o estructura d'una altra llengua (si el que es pretén és produir determinats efectes estilístics o citar textualment, per exemple, es parla de canvi de codi. Els barbarismes són molt comuns en comunitats bilingües o en el procés d'aprenentatge d'un segon idioma i, en alguns casos, poden arribar a substituir els termes genuïns.

Cristina Romera Ballester

JORDI DE SANT JORDI

Idees principals:

-Després dels trobadors.

-Vinculat amb la casa Reial d'Alfons el Magnànim.

-Morí cap 1424, abans del començament del Renaixement.

-Abunden els provençialismes a la seua obra.

-L'ús del Català com a llengua.

CRISTINA ROMERA BALLESTER

JAUME ROIG

Espill consta d'un prefaci i de altres quatre llibres:

-Prefaci el narrador fà una declaració de principis étics i estilístics.

-Primer llibre, De sa joventut: el protagonista parla en primera persona i explica la seua infantessa

-Segon llibre, De quan fon casat: narra els fracassos matrimonials del protagonista, primer amb una doncella, després amb una viuda, tercer amb una novícia i finalment amb una beguina.

-Tercer llibre, De la lliçó de Salomó: el protagonista, desesperat per trobar la dona adequada, pretén casar-se amb una parenta seua. Aleshores se li apareix Salomó, el qual profereix una llarga invectiva contra les dones.

-Quart llibre,D'enviudar: el protagonista fa cas a Salomó i comença a viure a València una vida aparada de les dones, pero s'hi reconcilia i en salva dues.

CRISTINA ROMERA BALLESTER

CORRENTS CULTURALS:

1-La poesia trobadoresca: Tòpic del vassallatge amorós (ús del seyal).

 2-L'escolàstica: Aristòtil i Ciceró (tòpic de la malaltia d'amor).

3-Els escriptors Renaixentistes Italians: Petrarca (intel•lectualització de l'amada).






 Cristina Romera Ballester

Zacaria: Normalització lingüística: - Exemple(Mancomunitat, lleis de normalització lingüística, la creació de mitjans de comunicació públics, etc.) Normativització lingüística: - Exemple(l'obra de Pompeu Fabra, l'IEC, DIEC...) Conclusió: Per tant, normativització és un concepte filològic que tan sols representa un aspecte de la normalització (concepte sociolingüístic), ja que es creen instruments d'usos de la llengua com és l'obra de Pompeu Fabra i mitjans per a promoure l'ús de la mateixa.

Normalització i normativització

-Normalització: Procés a través del qual una llengua ha patit un procés de minorització o que no ha desenvolupat totes les seues potencionalitats , recupera l'estatus perdut o construeix tots els elements necessaris per constituir un instrumento de comunicació , de cultura i de construcció del món apte per a totes les necessitats modernes. En el segle XV la llengua assoleix un estat de normalització gràcies a la Cancelleria Reial i als escriptors del Segle d'Or i , alhora , esdevé un model lingüístic consolidar en diversos géneres literaris. -Normativització: És el procés sociocultural a través del qual una llengua no cultivada s'adapta a una regulació ortogràfica , léxica i gramatical. Violeta Martín Burgos