dimecres, 5 de juny del 2013

Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella
1. Per quin motiu podem considerr Roís de Corella un poeta modern?

Perquè sovint aplica tècniques 'un gènere a un altre, la presència d'elments autoiogràfics i sentimentals, i el desenvolupament de noves formes d'expressió, completament innovador en  literatra d'aquella època.

Tot i que Roís de Corella és cronològicament l'últim gran escriptor medieval, la seua obra va molt més enllà de la renovació poètica que suposà. D'una banda, l'obra de Corella incorpora les noves formes d'expressió renaixentista d'influència italiana; d'altra hi destaca una abundant presència d'elements autobiogràfics o personals que fan de la seua poesia un exemple d'obra totalment innovadora en la literatura d'aquella època.

2. Què el diferència d'Ausiàs March?

La seua poesia amorosa és molt diferent de la poesia d'Ausiàs March, perquè és més sincera i peronal, i els seu versos poseeixen una extraordinària musicalitat, inusual fins aleshores en les nostres lletres.

PROSA

1. Com se classifica la seua prosa?

Es pot classificar en quatre grups:

•Obres amoroses: destaca la Tragèdia de Caldesa, que recull l'engany amorós d'aquesta dama amb un altre cavaller a Corella, que troba consol en la literatura.

•Obres religioses: escrites amb les mateixes tècniques que la prosa profana. Destaca La vida de la gloriosa Santa Anna, i la Història de la gloriosa Santa Magdalena.

•Obres mitològiques: narracions mitològiques de caire amorós, com la Història de Leànder i Hero, d'amor impossible, o la Història de Jason i Medea.

•Textos de circumstàncies: destaca el Triomf de les dones, en defensa del gènere femení, i el Parlament en casa de Berenguer Mercader, descrivint una vetlada literària de personatges reals.

2. Què caracteritza la valenciana prosa?

És un model literari, modern, que usa la frase a imitació de la sintaxi llatina, pompositat i solemnitat, abundància de neologismes i per l'ús freqüent de la hipèrbaton.

3. Estil de Roís.

Té una estructura complexa, basada en els clàssics grecollatins i autors italians, i hi solia intercalar fragments poètics. És una obra molt rica en imatges i en ambientacions escèniques. També abunden les metàfores, les al•lusions mitològiques o cristianes, i l'ús freqüent de la hipèrbole. A més usaba les frases a imitació de la sintaxis llatina.

DANIEL CAZACU LÓPEZ, TRINI NÚÑEZ LLORCA I VERÒNICA JIMENEZ

"Vita Christi" d'Isabel de Villena.

La "Vita Christi" és un gran treball literari, escrit amb intencions doctrinals, que va beure de moltes fonts, algunes d’aquestes, no canòniques, com els evangelis apòcrifs i altres tradicions. Es tracta d’un llibre de contemplació farcit de comentaris en què les protagonistes són les dones més vinculades a Jesucrist i en què, implícitament, l’autora aprofita per a fer un al·legat en defensa de la dignitat femenina i denuncia la misogínia present en la societat d’aquella època, fet que li confereix més interés als ulls del lector actual.

 Els textos aplegats en aquest volum són una selecció representativa de la prosa d’Isabel de Villena (València, 1430-1490), l’única gran escriptora de la nostra literatura medieval. 





TRINI NÚÑEZ LLORCA

Ausiàs March

Ausiàs March és el poeta més relevant de la literatura catalanovalenciana medieval. Va nàixer segurament a València l'any 1400. Descendia d'una rica família catalana de burgesos i funcionaris, que accedí a la noblesa a partir de 1360, any en què l'avi del poeta, Jaume March (1300-1375) assolí la condició de cavaller. El seu oncle Jaume (ca. 1336-1410), hereu de les possessions que la família tenia a Catalunya, i el seu pare Pere (ca. 1337-1413), hereu de les del Regne de València, van ser també poetes i homes de lletres. Ausiàs era fill de Pere March i de la seua segona esposa Lionor de Ripoll, que també tingueren una filla, Peirona, nascuda amb posterioritat al poeta. Després de la mort del seu pare (1413), Ausiàs March esdevingué el cap de la branca valenciana de la família, un clar exponent de la petita noblesa local.

                                                          TRINI NÚÑEZ LLORCA

Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi es creu que va néixer a València cap a les darreries del segle XIV. Considerat com un dels autors més importants de la literatura catalana abans d’Ausiàs March, va viure com un cavaller de la cort d’Alfons el Magnànim i aquest va afavorir l’esperit emprenedor del poeta. Els documents de l’època el situen sempre on es decidia la sort del regne. Així ens el trobem en viatges a França o al front de missions comercials entre Sicília i Aragó. El Magnànim va reunir al seu voltant els joves poetes de l’època i també es tenen notícies de la predisposició del rei vers Andreu Febrer i Íñigo López de Mendoza, entre altres.

La continua presència d’intel.lectuals i homes de ciència que va viure la cort li va permetre de conèixer el Marqués de Santillana, qui va lloar la seva poesia a més de destacar les seves capacitats musicals. El Marqués diu de Jordi de Sant Jordi que era “cavallero prudente” i “músico exçellente”, destacant la compilació de cançons antigues que són l’origen de la “Passión de Amor”.

Els seus poemes neixen de la reflexió amorosa, però vista sempre des de l’ideal cavalleresc. Sovint exalta figures femenines del seu entorn, com ara la seva germana Isabel o Margarida de Prades, vídua de Martí l’Humà. Riquer i Badia, els estudiosos que més i millor s’han ocupat de la seva obra, opinen que l’èxit del poeta, tot i tenir lloc en una cort que traspuava modernitat, es van generar, sobretot, per la seva atenció als ritmes i formes clàssiques.
Un document de l’època sembla indicar que va morir el 18 de juny de 1424, sense que s’hagi pogut concretar el lloc.

De la seva obra es conserven 18 poemes que han estat suficients per a determinar la seva posició central en la poesia de l’Edat Mitjana.

                                                                            TRINI NÚÑEZ LLORCA

L'estil de la valenciana prosa, i el corrent satíric valencià.



-L’estil de la valenciana prosa és un corrent literari vinculat amb la tertúlia dels aristócratas, també es caracteritza pel seu gust pel clasicisme i l'estil llatinitzant, artificiós i pompós. El seu màxim representant fou Roís de Corella

-El corrent satíric valencià està relacionat amb la tertúlia literaria dels burguesos. Al corrent satíric valencià componen poesía religiòsa per a participar en els certàmens polítics. El seus principals representants foren Bernat Fenollar, Jaume Gasull i Baltassar Dortell

L’ estil del corrent satíric valencià estava dividit en:
-Poesia satírica i realista
-Escrita en llenguatge planer i col.loquial i pels referents més populars.
-Obres de producció col.lectiva, concebudes com un joc amb recursos espessius d'enginy amb jocs de paraules i de rimes, paraules de doble sentit...
-Obres que ridiculitzen aspectes de la vida quotidiana amb l'intenció de divertir i fer humor

Quins són els temes del corrent satíric valencià?

-En principi; el religiós, l'amorós i la sàtira( En la sàtira, addiccions, ximpleries, abusos o defectes individuals o humans són exposats a la censura a través del ridícul, derisió, paròdia, ironia o altres mètodes, idealment amb la intenció de produir millorances).

- Amb aquestos tres temes retraten la clase burguesa valenciana.






ANDRÉS GALLUR TOMÁS

Poemes Ausiàs March

En català només s'ha de comptar fins l'última vocal tònica, d'aquesta manera en el vers agut les síl·labes mètriques coincideixen amb les gramaticals, en un vers pla s'ha de restar una síl·laba gramatical i en un vers esdrúixol s'han de restar dues síl·labes gramaticals. Però també hi ha algunes excepcions en alguns mots amb diftong esdrúixols moltes vegades són considerats poèticament mots plans.

 Lleixant a part l’estil dels trobadors 
qui per escalf trespassen veritat, 
e sostraent mon voler afectat
perquè no em torb, diré el que trob en vós.
Tot mon parlar, als qui no us hauran vista
res no valrà, car fe no hi donaran,
e los veents que dins vós no veuran,
en creure a mi llur arma serà trista.

L’ull de l’hom pec no ha tan fosca vista
que vostre cos no jutge per gentil;
no el coneix tal com lo qui és subtil:
hoc la color, mas no sap de la llista.
Quant és del cos menys de participar
ab l’esperit, coneix bé lo grosser:
vostra color i el tall pot bé saber,
mas ja del gest no porà bé parlar.

Tots som gossers en poder explicar
ço que mereix un bell cos e honest:
jóvens gentils, bons sabents, l’han request
e, famejants, los cové endurar.
Lo vostre seny fa ço que altre no basta,
que sap regir la molta subtilea.
En fer tot bé s’adorm vostra perea.
Verge no sou perquè Déu ne volc casta.


Verónica Jiménez, Eva Gomez i Daniel Cazacu

Llibre de cavalleries

La temàtica convina les aventures militars, relacions amoroses i la religiositat. Hi ha elements meravellossos. Provenen de la Matèria de Bretanya amb la figura de Chrétien de Troyes. Els personatges tenen capacitats i cualitats inversemblants, suprehumanes, amb poders màgics. La situació geogràfica és desconeguda, irreal, un temps remot i un ambient de fantasia, misteri, somni, i ademés crea una situació anacronica. Solien estar escrits en vers, al estil dels antics cantar de gesta.

Verónica Jiménez, Eva Navarro i Sara Garcia

3- Hi ha elements trobadorescos en el Curial?



Alguns elements presents en l'obra són els què pertanyen a l'amor cortés, es a dir, l'amor es tracta desde una perspectiva trobadoresca. Aix`po es mostra amb Curial, què es declara vassall a Güelfa, i aquesta és la senyora. A més a més, hi ha també lausengiers, què intervendran en l'amor de Curial i Güelfa dient-li a aquesta última què el cavaller li és infidel.
Però hi ha una diferència fundamental entre l'amor cortés i el mostrat en "Curial e Güelfa". Aquesta diferència és l'ascensió social de Curial la qual va determinada pels diners i per la posició social, i no per l'afany d'atènyer una sèrie de valors espirituals.

Verónica Jiménez, Diana Paz i Raquel Doblaré

Parts de l'Espill


L'Espill és una obra misògina del mestre i escriptor Jaume Roig, escrita al voltant del 1460.

L'Espill consta d'un prefaci i de altres quatre llibres:

-Prefaci: el narrador fà una declaració de principis étics i estilístics.
-Primer llibre, De sa joventut: el protagonista parla en primera persona i explica la seua infantessa
-Segon llibre, De quan fon casat: narra els fracassos matrimonials del protagonista, primer amb una doncella, després amb una viuda, tercer amb una novícia i finalment amb una beguina.
-Tercer llibre, De la lliçó de Salomó: el protagonista, desesperat per trobar la dona adequada, pretén casar-se amb una parenta seua. Aleshores se li apareix Salomó, el qual profereix una llarga invectiva contra les dones.
-Quart llibre, D'enviudar: el protagonista fa cas a Salomó i comença a viure a València una vida aparada de les dones, pero s'hi reconcilia i en salva dues.

Verónica Jiménez, Paula Lidón i Marta Sànchez

dimarts, 4 de juny del 2013

L'estil i els temes tractats pel corrent satític valencià.



L'estil.
Llenguatge planer i col.loquial amb referències populars.Obres de producció colectiva. Consegudes com un joc, amb recursos expresius .d'enginy amb jocs de paraules i rimes,paraules de doble sentit, etc.Les obres  ridiculitzen aspectes de la vida cotidiana amb la intenció de divertir i fer humor.
Temes: religiós, amor (sexe, comportament socials femenins) i la sàtira amb que retraten la societat burguesa valenciana de l'época.

Verónica Jimènez Hernández