els autors van viure directament molts dels fets que narren i s'ocupen de fets contemporanis a l’autor. Així s’aconsegueix donar una sensació de veracitat i de rigor. La majoria de cròniques medievals i antigues partien d'un passat remot.
La figura central és el monarca o la dinastia regnant. Presenten els millors reis que puguen desitjar cap país del món. Així, doncs, esdevenen també model per a futurs reis i prínceps. No busquen l'objectivitat, sinó el to heroic i el sentiment patriòtic, però mostren un coneixement profund de la figura retratada que els atorga un valor històric rellevant. Mostren una visió dels fets basada en la providència d’un Déu que ajuda els reis d’Aragó perquè defensen la seva causa.
La llengua usada respòn a les instruccions de la Cancelleria Reial, malgrat els diferents orígens geogràfics dels seus autors. Aquest registre està present tant a la naracció com als freqüents diàlegs, que recorden a les novel·les de cavalleries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada