(Palma de Mallorca, 1235-id., 1315) Filòsof i escriptor català. Fill d'un barceloní emigrat a Mallorca poc abans que ell naixés, Llull va estar des de molt jove relacionat amb els ambients cortesans. Durant la seva joventut va ser senescal de l'hereu del regne, l'infant Jaume, i fins a complir la trentena va portar una vida dissoluta i exempta de preocupacions, malgrat del seu matrimoni amb Blanca Picany, amb qui va tenir dos fills; en aquesta època es va dedicar a escriure poesia de tall trobadoresc.
Als trenta-dos anys, i segons explica en Vida coetània, se li va aparèixer el mateix Jesucrist. La seva interpretació dels fets va ser decisiva per a la seva carrera posterior: Crist li demanava que abandonés la mundanitat i es posés al seu servei. Va abandonar, doncs, tall, dona i fills i va emprendre un pelegrinatge a Santiago de Compostel·la, des d'on es va traslladar a Barcelona i posteriorment a la seva illa natal, en la qual es va lliurar durant els nou anys següents a l'estudi ia la contemplació.
Després, i amb la intenció de prosseguir allà el seu acostament a Déu, es va retirar a la muntanya, on, segons relata en Vida coetània, Déu el va il · luminar i li va inspirar l'escriptura d'un llibre que servís per convertir al cristianisme als pagans, obra que cal identificar amb Art abreujat de trobar veritat. En 1276, i gràcies a una subvenció de l'infant Jaume, Llull va fundar el col · legi de Miramar, del qual va esdevenir director, i posteriorment va emprendre un viatge a París per exposar les seves idees en La Sorbona i obtenir el magisteri en arts.
.
En conjunt es conserven 243 obres de Llull, en llatí i en català. Va escriure també en àrab, sovint traduccions directes de les seves obres, però no ha sobreviscut cap. Pel que fa al català, va ser el primer que en utilitzar per a fins filosòfics, la qual cosa va contribuir a dotar-lo d'una prosa culta i especialitzada. Quant a la seva corpus filosòfic, que rep el nom d'Art magna, pretén ser el vehicle per a la conversió d'infidels, als quals es convenç a través de premisses racionals fora de tot dubte i en què té un paper cabdal l'ús de la lògica i de la mnemotècnica.
El mes important de Ramon Llull són els seus objectius:
- incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a laconversió dels infidels.
- La difusió del seu pensament (fe cristiana) la realitzà mitjançant l’escriptura, l’ensenyament i la disputa amb autoritats teològiques.
-l a petició a papes i reis de la fundació de centres de formació missionera.
Joshua Overtoom
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada