L'AMOR CORTÉS.
L'amor cortès és una de les temàtiques més
importants de la literatura trobadoresca. Aquesta temàtica cortesana provoca un
triangle amorós entre (Amant – dama – marit), és a dir, la relació de vassallatge que
un senyor i el seu vasall mantenen. Això es trasllada en l'amor cortès al
trobador, que seria el vasall i la dama -que normalment està casada- que seria
la domina o midons, encara
que en alguns moments també l'anomenen bon senyor, el seu
masculí, com és el cas de Bernat de Ventadorn (o Ventadour).
Trobador i midons mantenen el seu amor adúlter en secret, atès que hi ha els lausengiers, que són els
encarregats de vetlar per la fidelitat que la dama deu al seu marit, el gilós.
Aquest amor és un amor vertader en la mesura que el trobador no és capaç de
manifestar públicament qui és la dama estimada. Per aquest motiu empra el
pseudònim (senhal), sota el qual s'amaga la identitat
de la dama i mai no s'atreveix a dir-ne el nom real. L'amant pot passar de ser
un fenhador, és a dir, un que es lamenta, a
pròpiament l'amant, el Druit. A partir d'ací, apareix tota un
temàtica que ve acompanyada per tot un vocabulari específic que contribueix a
la riquesa de la trobadoresca.
Tal amor passava per diverses
etapes :
- Atracció a
la dama, normalment a través dels ulls / vista.
- Culte de la
dama de lluny (amor de lonh).
- Declaració
de la devoció apassionada.
- Rebuig per
part de la virtuosa dama.
- Nous vots
amb juraments de virtut i lleialtat eterna.
- Laments
d'apropar-se a la mort pel desig insatisfet (i altres manifestacions
físiques de dolor d'amor).
- Actes de
valor heroic de guanyar el cor de la dama.
- Consumació
de l'amor secret.
- Un munt
d'aventures i subterfugis per evitar la detecció.
NACHO FRESNO CARBÓ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada